Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Over 30 million people create interactive content in Genially.

Check out what others have designed:

Transcript

Classicisme: 1750-1810
Renaixement: Segle XV- XVI
Barroc: Segle XVII
Edat Mitjana Baixa: Segle XIV
Edat Mitjana: Segle V -XIV
Edat Antiga: 4000 a. C.- Segle V
Prehistòria 4.000.000-4000 a.C.
EIX CRONOLÒGIC

EL PERÍODE PREHISTORIC MUSICAL VA COMENÇAR APROXIMADAMENT FA 3.000.000 D'ANYS. AL VOLTANT DE 10,000 A.C., LES SOCIETATS ES VAN TORNAR MES COMPLEXES, POSSIBLEMENT DESENVOLUPANT MÚSICA MÉS ELABORADA. EL PERIODE PREHISTORIC VA FINALITZAR AL VOLTANT DE 3.000 A.C. AMB LAPARICIO DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS ESCRITES.

CRONOLOGIA DE LA MÚSICA PREHISTÒRICA:

Les flautes d'os ivori, datades fa uns 43.000 anys, són els instruments musicals més antic s descoberts fins ara.

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

La música va aser una part integral de la cultura humana, reflectint les emocions i les expèriencies dels nostres avantpassats.

IMPORTÀNCIA CULTURAL

És probable que els instruments de percussió es fabriquessin amb materials naturals com troncs buits, pedres i pells d'animals.

FLAUTES D'OS IVORI
iINSTRUMENTS MUSICALS

lL'aparició de l'art rupestre indica que la música formava part de les celebracions i rituals de les societats Prehistòriques.

ART RUPESTRE

Els primers homínids van desenvolupar eines que van facilitar la creació i l'ús d'instruments musicals.

DESENVOLUPAMENT D'EINES

La música va sorgir durant l'evolució humana com a forma de comunicació i expressió cultural.

EVOLUCIÓ HUMANA
CONTEXT HISTÒRIC

La Música a la Prehistòria

RELIGIOSOS, ON ELS INSTRUMENTS AJUDAVEN A CREAR UNA ATMOSFERA ESPIRITUAL I SOLEMNE MÚSICA EN RITUALS

INSTRUMENTS COM EL SISTRUM | LA FLAUTA DOBLE VAN SER IMPORTANTS EN LES CERIMONIES RELIGIOSES DE L'ANTIC EGIPTE, DESTACANT LA SEVA FUNCIÓ RITUAL

INSTRUMENTS DE CORDA COM L'ARPA I LA LIRAVAN SER DESENVOLUPATS A MESOPOTAMIA, MOSTRANT L'EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA EN AQUESTA REGIÓ

L'ANTIC EGIPTE VA DONAR GRAN IMPORTANCIA A LA MÚSICA EN CERIMONIES RELIGIOSES I FESTIVALS, REFLECTINT EL SEU PAPER EN LA VIDA QUOTIDIANA

A MESOPOTAMIA, ELS MUSICS PROFESSIONALS TREBALLAVEN ALS TEMPLES I A LES CORTS REIALS, DESTACANT LA IMPORTANCIA DE LA MUSICA EN LA SOCIETAT

A MESOPOTÀMIA, ELS MÚSICS PROFESSIONALS TREBALLAVEN ALS TEMPLES I A LES CORTS REIALS, DESTACANT LA IMPORTANCIA DE LA MÚSICA EN LA SOCIETAT

CIVILITZACIONS ANTIGUES

LA MÚSICA VA JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN RITUALS RELIGIOSOS, CELEBRACIONS REIALS I ENTRETENIMENT POPULAR DURANT AQUEST PERÍODE

ROL DE LA MÚSICA
IMPERIS I CULTURA

L'ESTABLIMENT DE GRANS IMPERIS VA FACILITAR L'INTERCANVI CULTURAL I LA DIFUSIO DE LES TRADICIONS MUSICALS ENTRE LES CIVILITZACIONS

ESCRIPTURA I RELIGIÓ

L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA I EL DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES RELIGIOSOS COMPLEXOS VAN MARCAR UN CANVI SIGNIFICATIU EN LA SOCIETAT DE L'EDAT ANTIGA.

CONTEXT HISTÒRIC:

LA MÚSICA A L'EDAT ANTIGA

ELS PRIMERS SISTEMES DE NOTACIO MUSICAL, COM ELS NEUMES, VAN SER DESENVOLUPATS DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, PERMETENT UNA PRESERVACIÓ I TRANSMISSIÓ MÉS PRECISA DE LA MÚSICA

CRONOLOGIA

ELS PRIMERS SISTEMES DE NOTACIO MUSICAL, COM ELS NEUMES, VAN SER DESENVOLUPATS DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, PERMETENT UNA PRESERVACIÓ I TRANSMISSIÓ MÉS PRECISA DE LA MÚSICA

DURANT AQUEST PERÍODE, ES VA ESTABLIR EL CANT PLA O GREGORIÀ COM A ESTIL DE CANT MONOFÓNIC UTILITZAT EN LA LITÚRGIA CRISTIANA, SOTA LA INFLUÈNCIA DOMINANT DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

SANT AMBRÖS, SANT GREGORI EL GRAN I NOTKER BALBULUS SÓN ALGUNS DELS COMPOSITORS MÉS RELLEVANTS DE LALTA EDAT MITJANA, QUE VAN CONTRIBUIR AL DESENVOLUPAMENT DE LA MÚSICA LITÚRGICA

INFLUÈNCIA DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, QUE VA DE L'ANY 476 AL 1000, ES VAN PRODUIR CANVIS IMPORTANTS EN LA MÚSICA EUROPEA A CAUSA DE LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT, L'EXPANSIO DEL CRISTIANISME I L'APARICIO DEL FEUDALISME

CONTEXT HISTÒRIC

ALTA EDAT MITJANA

iINSTRUMENTS MUSICALS

Es van desenvolupar nous instruments com l'orgue, el llaüt i la viola da gamba, que van tenir un paper important en la música dels segles següents i van enriquir encara més la música de la Baixa Edat Mitjana.

FORMES MUSICALS

Durant aquest període es van desenvolupar diverses formes musicals importants com l'organum, el motet, la chanson i l'ars nova, que van aportar una major complexitat rítmica i melòdica a la música de l'època.

COMPOSITOR MÉS IMPORTANTS DE L'ÉPOCA

Alguns dels compositors més destacats d'aquesta Época van ser Hildegarda de Bingen, Léonin, Pérotin i Guillaume de Machaut, que van contribuir a l'evolució de la música amb les seves obres sacres i seculars.

CONTEXT HISTÒRIC

La Baixa Edat Mitjana (1000-1400) va ser un període de gran innovació musical influenciat pel creixement de les ciutats, l'aparició de les universitats i el desenvolupament del comerç.

BAIXA EDAT MITJANA

Victoria, un compositor espanyol, va ser conegut per les seves misses i motets, en particular per la seva obra "O Magnum Mysterium".

Palestrina, un dels compositors més importants del Renaixement, va ser reconegut per la seva música sacra, com les seves misses i madrigals.

Dansa i Música Dansa Cortesa:La dansa era una part important de la vida social al Renaixement. Les danses de la cort, com la pavana i la saltarello, van ser populars entre la noblesa. Dansa Popular Les danses populars van ser un element essencial de la vida quotidiana. La dansa va jugar un paper fonamental en celebracions, festes i rituals.

La Importància de la Música Instrumental: El Renaixement va veure el naixement de la música instrumental com una forma d'art independent. Els compositors van escriure per a instruments com el violí, la viola, la flauta i la guitarra, que es van convertir en instruments populars a la cort i en les esglésies. El desenvolupament de la música instrumental va portar a la creació de noves formes musicals, com la sonata, la suite i el concert. La música instrumental va començar a jugar un paper més important a les cerimònies i espectacles.

El Renaixement va veure l'evolució de la polifonia, amb un major desenvolupament de les tècniques de contrapunt. Compositors com Palestrina i Lassus van explorar aquesta evolució.

La importància de la Polifonia:

El Renaixement va experimentar un renaixement de la música antiga. Van recuperar i adaptar la música grega i romana, donant a la música nova inspiració. La música va ser influenciada per les idees humanistes. Van explorar la bellesa humana i la raó.

La polifonia va ser el centre de la música renaixentista. La combinació de múltiples melodies creades per compositors com Guillaume Dufay, Desprez va dominar l'estil de la música vocal.

Característiques generals:

El Renaixement

CONTEXT HISTÒRIC: CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: CRONOLOGIA
(1600-1750)

EL BARROC

1750 al 1810

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica:

Formes Musicales Clàssiques:

Compositors Clau del Clasicisme Musical:

Característiques Clau del Clasicisme Musical:

CLASSICISME

El compositor vivía habitualmente a la corte del su protector, que podía ser un rei, un noble, un ric burgès o una institució eclesiàstica. La seva tarea era componer una gran cantidad de obras, tanto para esdeveniments profans com religiosos. Un cop interpretades, aquestes obres no solien ser repetides

LES DONES VAN COMENÇAR A SER CANTANTS I COMPOSITORES!

CONTEXT HISTÒRIC:

El barroc és l'època de les monarquies absolutes. El rei, en aquest sistema polític, aglutina tot el poder (executiu, jurídic i legislatiu).

CRONOLOGIA:

• Primer barroc: Inici amb l'estrena de l'opera "Eurídice" de Caccini. (1600), encara que a partir del 1580 ja tenim trets que insinuen el canvi d'estil (n'és un exemple el tractament policoral o cors "spezzati" de G. Gabrielli). Fins el 1630-1640. Monteverdi màxim representant. La Paraula i l'expressió de sentiments a través de la música. Dissonancia per crear tensió. Música vocal i instrumental s' independitzen. • Barroc mitjà: fins el 1680. Esplendor de l'Opera i la Cantata (ària, ariós i recitatiu). En la música instrumental "sonata da camera" i "sonata da chiessa" en trio; comença el "concerto grosso" • Autors: Alessandro Scarlatti, G. Torelli, A. Corelli (Italia), Lully i Charpentier (França), Purcell (Anglaterra), Schutz i Buxtehude (Alemanya). • Darrer barroc (fins el 1750): formes més definides. Eclosió de la música instrumental (millora de la técnica i dels instruments) Formes instrumentals: El "Concerto", la Sonata i la Suite. Autors: Vivaldi, Albinoni (Italia), Telemann, J.S. Bach (Alemanya), Rameau i Couperain (França), Haëndel (Anglaterra), Domenico Scarlatti i A. Soler (Espanya).

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:

- Convivència de l'estil antic (contrapuntístic) i l'estil modern (melodia acompanyada i baix continulº), amb tendència a imposar-se aquest darrer o combinar-se els dos. - Independència de la música vocal i la instrumental. - Ritme constant i marcat. Mètrica definida (aparició del Compàs). - Estil Concertat: contrast entre diferents plans sonors (tutti-concertino; solista-cor-orquestra). Contrast dinamic, de moviment (tempo), en el caracter (recitatiu-ària,...), tímbric, rítmic,... - En la música vocal: Importància del Text sobre la música. Monodia, no en el sentit d'una sola veu, sinó de predomini d'una veu, el que donarà lloc a la textura de melodia acompanyada.

Aquestes son les característiques principals de la música al classicisme:

Harmonia: Simple i funcional, basada en acords majors i menors. Ritme: Regular i predictible. Forma: Sonata Estructura principal (exposició, desenvolupament, recapitació).

Melodia :Clares i concises, amb frases ben definides.

Ludwig van Beethoven (1770-1827Transició del Classicisme al Romanticisme. Exemple: Sinfonia No. 5 en do menor, Op. 67.

· Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)Considerat com un Compositor prolífic i versàtil. Unes de les obres més importants: Sinfonia No. 40 en sol menor, K. 550.

· Joseph Haydn (1732-1809)L'anomenaven "El pare de la simfonia". Una de les seves obres més conegudes va ser:ple: Sinfonia No.94 "La Sorpresa"

  • SINFONIA: Obra orquestral en quatre moviments.
  • CONCERT: Obra per solista i orquestra
  • QUARTET DE CORDES: Obra per a dos violins, viola i violoncel.
  • SONATA: Obra per a un intrument solista o dos.

LES FORMES MUSICALS IMPORTANTS: