Genially sin título

EIX CRONOLÒGIC

Prehistòria 4.000.000-4000 a.C.

Renaixement: Segle XV- XVI

Edat Antiga: 4000 a. C.- Segle V

Barroc: Segle XVII

Edat Mitjana: Segle V -XIV

Edat Mitjana Baixa: Segle XIV

Classicisme: 1750-1810

Romanticisme XIX

CRONOLOGIA DE LA MÚSICA PREHISTÒRICA:

EVOLUCIÓ HUMANA

La música va sorgir durant l'evolució humana com a forma de comunicació i expressió cultural.

EL PERÍODE PREHISTORIC MUSICAL VA COMENÇAR APROXIMADAMENT FA 3.000.000 D'ANYS. AL VOLTANT DE 10,000 A.C., LES SOCIETATS ES VAN TORNAR MES COMPLEXES, POSSIBLEMENT DESENVOLUPANT MÚSICA MÉS ELABORADA. EL PERIODE PREHISTORIC VA FINALITZAR AL VOLTANT DE 3.000 A.C. AMB LAPARICIO DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS ESCRITES.

CONTEXT HISTÒRIC

DESENVOLUPAMENT D'EINES

Els primers homínids van desenvolupar eines que van facilitar la creació i l'ús d'instruments musicals.

ART RUPESTRE

lL'aparició de l'art rupestre indica que la música formava part de les celebracions i rituals de les societats Prehistòriques.

La Música a la Prehistòria

FLAUTES D'OS IVORI

Les flautes d'os ivori, datades fa uns 43.000 anys, són els instruments musicals més antic s descoberts fins ara.

IMPORTÀNCIA CULTURAL

iINSTRUMENTS MUSICALS

La música va aser una part integral de la cultura humana, reflectint les emocions i les expèriencies dels nostres avantpassats.

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

És probable que els instruments de percussió es fabriquessin amb materials naturals com troncs buits, pedres i pells d'animals.

CONTEXT HISTÒRIC:

ROL DE LA MÚSICA

LA MÚSICA VA JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN RITUALS RELIGIOSOS, CELEBRACIONS REIALS I ENTRETENIMENT POPULAR DURANT AQUEST PERÍODE

IMPERIS I CULTURA

L'ESTABLIMENT DE GRANS IMPERIS VA FACILITAR L'INTERCANVI CULTURAL I LA DIFUSIO DE LES TRADICIONS MUSICALS ENTRE LES CIVILITZACIONS

INSTRUMENTS DE CORDA COM L'ARPA I LA LIRAVAN SER DESENVOLUPATS A MESOPOTAMIA, MOSTRANT L'EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA EN AQUESTA REGIÓ

LA MÚSICA A L'EDAT ANTIGA

ESCRIPTURA I RELIGIÓ

INSTRUMENTS COM EL SISTRUM | LA FLAUTA DOBLE VAN SER IMPORTANTS EN LES CERIMONIES RELIGIOSES DE L'ANTIC EGIPTE, DESTACANT LA SEVA FUNCIÓ RITUAL

L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA I EL DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES RELIGIOSOS COMPLEXOS VAN MARCAR UN CANVI SIGNIFICATIU EN LA SOCIETAT DE L'EDAT ANTIGA.

CIVILITZACIONS ANTIGUES

RELIGIOSOS, ON ELS INSTRUMENTS AJUDAVEN A CREAR UNA ATMOSFERA ESPIRITUAL I SOLEMNE MÚSICA EN RITUALS

A MESOPOTÀMIA, ELS MÚSICS PROFESSIONALS TREBALLAVEN ALS TEMPLES I A LES CORTS REIALS, DESTACANT LA IMPORTANCIA DE LA MÚSICA EN LA SOCIETAT

A MESOPOTAMIA, ELS MUSICS PROFESSIONALS TREBALLAVEN ALS TEMPLES I A LES CORTS REIALS, DESTACANT LA IMPORTANCIA DE LA MUSICA EN LA SOCIETAT

L'ANTIC EGIPTE VA DONAR GRAN IMPORTANCIA A LA MÚSICA EN CERIMONIES RELIGIOSES I FESTIVALS, REFLECTINT EL SEU PAPER EN LA VIDA QUOTIDIANA

DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, QUE VA DE L'ANY 476 AL 1000, ES VAN PRODUIR CANVIS IMPORTANTS EN LA MÚSICA EUROPEA A CAUSA DE LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT, L'EXPANSIO DEL CRISTIANISME I L'APARICIO DEL FEUDALISME

CRONOLOGIA

ELS PRIMERS SISTEMES DE NOTACIO MUSICAL, COM ELS NEUMES, VAN SER DESENVOLUPATS DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, PERMETENT UNA PRESERVACIÓ I TRANSMISSIÓ MÉS PRECISA DE LA MÚSICA

CONTEXT HISTÒRIC

ALTA EDAT MITJANA

INFLUÈNCIA DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

SANT AMBRÖS, SANT GREGORI EL GRAN I NOTKER BALBULUS SÓN ALGUNS DELS COMPOSITORS MÉS RELLEVANTS DE LALTA EDAT MITJANA, QUE VAN CONTRIBUIR AL DESENVOLUPAMENT DE LA MÚSICA LITÚRGICA

ELS PRIMERS SISTEMES DE NOTACIO MUSICAL, COM ELS NEUMES, VAN SER DESENVOLUPATS DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, PERMETENT UNA PRESERVACIÓ I TRANSMISSIÓ MÉS PRECISA DE LA MÚSICA

DURANT AQUEST PERÍODE, ES VA ESTABLIR EL CANT PLA O GREGORIÀ COM A ESTIL DE CANT MONOFÓNIC UTILITZAT EN LA LITÚRGIA CRISTIANA, SOTA LA INFLUÈNCIA DOMINANT DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

CONTEXT HISTÒRIC

iINSTRUMENTS MUSICALS

La Baixa Edat Mitjana (1000-1400) va ser un període de gran innovació musical influenciat pel creixement de les ciutats, l'aparició de les universitats i el desenvolupament del comerç.

Es van desenvolupar nous instruments com l'orgue, el llaüt i la viola da gamba, que van tenir un paper important en la música dels segles següents i van enriquir encara més la música de la Baixa Edat Mitjana.

BAIXA EDAT MITJANA

COMPOSITOR MÉS IMPORTANTS DE L'ÉPOCA

Alguns dels compositors més destacats d'aquesta Época van ser Hildegarda de Bingen, Léonin, Pérotin i Guillaume de Machaut, que van contribuir a l'evolució de la música amb les seves obres sacres i seculars.

FORMES MUSICALS

Durant aquest període es van desenvolupar diverses formes musicals importants com l'organum, el motet, la chanson i l'ars nova, que van aportar una major complexitat rítmica i melòdica a la música de l'època.

Victoria, un compositor espanyol, va ser conegut per les seves misses i motets, en particular per la seva obra "O Magnum Mysterium".

El Renaixement

Característiques generals:

La Importància de la Música Instrumental: El Renaixement va veure el naixement de la música instrumental com una forma d'art independent. Els compositors van escriure per a instruments com el violí, la viola, la flauta i la guitarra, que es van convertir en instruments populars a la cort i en les esglésies. El desenvolupament de la música instrumental va portar a la creació de noves formes musicals, com la sonata, la suite i el concert. La música instrumental va començar a jugar un paper més important a les cerimònies i espectacles.

La polifonia va ser el centre de la música renaixentista. La combinació de múltiples melodies creades per compositors com Guillaume Dufay, Desprez va dominar l'estil de la música vocal.

El Renaixement va experimentar un renaixement de la música antiga. Van recuperar i adaptar la música grega i romana, donant a la música nova inspiració. La música va ser influenciada per les idees humanistes. Van explorar la bellesa humana i la raó.

Dansa i Música Dansa Cortesa:La dansa era una part important de la vida social al Renaixement. Les danses de la cort, com la pavana i la saltarello, van ser populars entre la noblesa. Dansa Popular Les danses populars van ser un element essencial de la vida quotidiana. La dansa va jugar un paper fonamental en celebracions, festes i rituals.

La importància de la Polifonia:

El Renaixement va veure l'evolució de la polifonia, amb un major desenvolupament de les tècniques de contrapunt. Compositors com Palestrina i Lassus van explorar aquesta evolució.

Palestrina, un dels compositors més importants del Renaixement, va ser reconegut per la seva música sacra, com les seves misses i madrigals.

EL BARROC

(1600-1750)

CONTEXT HISTÒRIC: CARACTERÍSTIQUES MUSICALS: CRONOLOGIA

CLASSICISME

1750 al 1810

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica:

Formes Musicales Clàssiques:

Compositors Clau del Clasicisme Musical:

Característiques Clau del Clasicisme Musical:

ROMANTICISME:

Context històric i cultural:

Característiques musicals:

Compositors importants:

SEGLE XX:

Context històric i cultural: Amb dues guerres mundials i tants canvis socials i tecnològics, la música ja no podia seguir les regles antigues. S’experimenta molt i neixen estils totalment nous. És com si cada compositor volgués trobar la seva pròpia veu, encara que sigui rara o estranya

· Joseph Haydn (1732-1809)L'anomenaven "El pare de la simfonia". Una de les seves obres més conegudes va ser:ple: Sinfonia No.94 "La Sorpresa"

· Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)Considerat com un Compositor prolífic i versàtil. Unes de les obres més importants: Sinfonia No. 40 en sol menor, K. 550.

Ludwig van Beethoven (1770-1827Transició del Classicisme al Romanticisme. Exemple: Sinfonia No. 5 en do menor, Op. 67.

LES FORMES MUSICALS IMPORTANTS:

• SINFONIA: Obra orquestral en quatre moviments.
• CONCERT: Obra per solista i orquestra
• QUARTET DE CORDES: Obra per a dos violins, viola i violoncel.
• SONATA: Obra per a un intrument solista o dos.

CONTEXT HISTÒRIC:

El barroc és l'època de les monarquies absolutes. El rei, en aquest sistema polític, aglutina tot el poder (executiu, jurídic i legislatiu).

El compositor vivía habitualmente a la corte del su protector, que podía ser un rei, un noble, un ric burgès o una institució eclesiàstica. La seva tarea era componer una gran cantidad de obras, tanto para esdeveniments profans com religiosos. Un cop interpretades, aquestes obres no solien ser repetides

LES DONES VAN COMENÇAR A SER CANTANTS I COMPOSITORES!

Aquestes son les característiques principals de la música al classicisme:

Melodia :Clares i concises, amb frases ben definides.

Harmonia: Simple i funcional, basada en acords majors i menors. Ritme: Regular i predictible. Forma: Sonata Estructura principal (exposició, desenvolupament, recapitació).

• Primer barroc: Inici amb l'estrena de l'opera "Eurídice" de Caccini. (1600), encara que a partir del 1580 ja tenim trets que insinuen el canvi d'estil (n'és un exemple el tractament policoral o cors "spezzati" de G. Gabrielli). Fins el 1630-1640. Monteverdi màxim representant. La Paraula i l'expressió de sentiments a través de la música. Dissonancia per crear tensió. Música vocal i instrumental s' independitzen. • Barroc mitjà: fins el 1680. Esplendor de l'Opera i la Cantata (ària, ariós i recitatiu). En la música instrumental "sonata da camera" i "sonata da chiessa" en trio; comença el "concerto grosso" • Autors: Alessandro Scarlatti, G. Torelli, A. Corelli (Italia), Lully i Charpentier (França), Purcell (Anglaterra), Schutz i Buxtehude (Alemanya). • Darrer barroc (fins el 1750): formes més definides. Eclosió de la música instrumental (millora de la técnica i dels instruments) Formes instrumentals: El "Concerto", la Sonata i la Suite. Autors: Vivaldi, Albinoni (Italia), Telemann, J.S. Bach (Alemanya), Rameau i Couperain (França), Haëndel (Anglaterra), Domenico Scarlatti i A. Soler (Espanya).

CRONOLOGIA:

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:

- Convivència de l'estil antic (contrapuntístic) i l'estil modern (melodia acompanyada i baix continulº), amb tendència a imposar-se aquest darrer o combinar-se els dos. - Independència de la música vocal i la instrumental. - Ritme constant i marcat. Mètrica definida (aparició del Compàs). - Estil Concertat: contrast entre diferents plans sonors (tutti-concertino; solista-cor-orquestra). Contrast dinamic, de moviment (tempo), en el caracter (recitatiu-ària,...), tímbric, rítmic,... - En la música vocal: Importància del Text sobre la música. Monodia, no en el sentit d'una sola veu, sinó de predomini d'una veu, el que donarà lloc a la textura de melodia acompanyada.

Durant el segle XIX, Europa estava plena de revolucions, canvis i molta emoció. L'art es converteix en una manera de mostrar sentiments profunds i també l’amor per la pròpia nació. Tot era molt passional i intens.

La música deixa de ser només per entretenir i passa a expressar emocions molt personals. El piano és super important i l’orquestra creix amb nous instruments. També neix la música programàtica: peces que expliquen històries o paisatges. I apareix el nacionalisme musical, on cada país vol mostrar la seva pròpia identitat sonora.

Franz Schubert amb els seus lieder, cançons molt expressives. Chopin, tot un geni del piano i molt romàntic. Verdi i Wagner, mestres de l’òpera (Wagner amb els seus leitmotivs és brutal). Brahms, que barreja emoció amb estructura clàssica.

Nous estils musicals: Impressionisme: Debussy pinta amb sons. Expressionisme: Schoenberg i el dodecafonisme... costa, però és molt intens. Neoclassicisme: Stravinsky s’inspira en el passat però amb energia nova Música electrònica, aleatòria, i també arriben el jazz, el rock i altres estils moderns.

Compositors top del segle XX: Igor Stravinsky, el seu ballet “La consagració de la primavera” va provocar un escàndol el dia de l’estrena! Arnold Schoenberg, amb les seves 12 notes igual d’importants. John Cage, que fa obres amb silenci i sons del dia a dia. Super trencador.

La dansa també es revoluciona: Neix la dansa contemporània, que diu adéu a les regles del ballet clàssic. Es busca moviment més lliure, expressar emocions, i fer coreografies molt personals. Figures com Martha Graham o Pina Bausch canvien la manera de veure la dansa totalment.