ACTIVITAT EXTRUSIVA DEL MAGMA

ACTIVITAT ÍGNEA EXTRUSIVA

Els volcans són l’expressió més cridanera dels processos magmàtics superficials. Aquests actius constitueixen, junt als terratrèmols, l’evidència interna que els planeta Terra emmagatzema i allibera. Això és una obertura a la superfície de la Terra a través de la qual s’expulsa lava, que és magma parcialment desgasificat. Com a conseqüència de les successives erupcions, les laves i altres materials piroclàstics s’emmagatzemen al voltant de l’obertura formant un con volcànic.

TIPUS D’ERUPCIONS VOLCÀNIQUES

MATERIALS EXPULSATS PER UN VOLCÀ

PRODUCTES GASOSOS

HAWAIANS

PRODUCTES LÍQUIDS: LAVES

ESTROMBOLIÀ

PRODUCTES SÒLIDS: PIROCLASTS

VULCANIANS

PELEANS

FISURALS

Els principals gasos que s’expulsen són hidrogen (H2), vapor d’aigua, diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), diòxid de sofre (SO2), àcid sulfhídric (H2S), triòxid de sofre (SO3), àcid clorhídric (HCl) i clor (Cl). A pressions elevades, els gasos van dissolts al magma, però quan disminueix la pressió es separen i són el primer material que arriba a la superfície. Quan surten bruscament, contribueixen a augmentar l’espai que, posteriorment, recorrerà el magma. FORMES D’EMISSIÓ DE GASOS ALS VOLCANS Alguns volcans emeten una massa de gas i cendra a elevades temperatures anomenada Nigul ardent. Als moments de baixa activitat es poden detectar al seu entorn emissions de gasos rics en SO2 (sulfatares) o de vapor d’aigua (géisers o fangs bullents), el que demostra l’elevada calor interna deguda a la proximitat de magma a la superfície.

Sulfatares Géiser Llots bullents

Es tracta de materials fosos que s’estenen al voltant del focus emissor formant colades. Tipus de laves:

• Àcides: contenen un elevat contingut de sílice i són viscoses, el que dificulta la sortida de gasos. Per això, les erupcions són explosives i quan es refreda la lava es formen nombrosos vacúols. Es mouen lentament i solidifiquen prop del cràter. Les acumulacions de laves àcides es diuen malpaís o laves aa, de superfície rompuda i irregular.

• Bàsiques: contenen menys sílice i estan a major temperatura. Són molt fluides, per tant, les seves colades recorren ràpidament distàncies majors i ocupen superfícies més extenses. Les erupcions són molt menys violentes. En refredar formen superfícies molt llises, anomenades pahoehoe, que es poden arrugar formant laves cordades.

Quan es refreden aquestes laves, es poden formar, perpendicularment al fluxe de la colada, unes espectaculars morfologies anomenades prismes de disjunció columnar, de secció pentagonal o hexagonal.

Laves àcides Laves bàsiques Primes de disjunció columnar

Es coneix com a piroclast als fragments sòlids de lava o de roca de les parets del cràter que el volcà expulsa a l’exterior gràcies a la pressió alliberada durant l’erupció. Es classifiquen segons el seu tamany:

• Cendres: fragments vitris molt prims, expulsats generalment a erupcions de laves àcides.

• Lapilli: fragments rocosos que solen formar capes d’escassa extensió lateral. A vegades es junten soldant-se i formen una roca anomenada tova volcànica.

• Bombes i blocs: engloba a tots els materials sòlids més grossos. Les bombes són emeses encara en estat de fusió i solidifiquen a l’aire; en canvi, els blocs s’expulsen ja sòlids.

Expulsen laves molt fluides, basàltiques, ocupant grans extensions i produint a la sortida dels volcans uns cràters de base molt ampla i de molt poca alçada. Ex: Mauna Loa i Kilauea (ambdós a Hawai)

L'erupció té lloc al llarg de llargues fisures, per tant, només són possibles amb laves basàltiques, molt fluides. Exemples són la fisura de Laki a Islàndia, o les erupcions submarines de les dorsals oceàniques.

Lava extremadament viscosa i solidifica a la primera xemeneia volcànica. Així, forma un tap que és empès per la lava del davall, el que origina una cúpula que pot acabar explosionant en erupcions molt violentes i destructives. Com exemples: el mont Pelée (Illa Martinica) o el Santa Helena (EEUU).

Monte Pelée Santa Helena

Laves molt viscoses que es van solidificant a mesura que són expulsades, el que fa que el cràter es taponi i sigui destruit en erupcions successives i explossives, amb molts de piroclasts i gasos. El volcà Vulcano de les Eolies dóna el nom a aquest tipus d’erupcions. També l’Etna o el Vesubi (Itàlia) tenen aquest tipus d’erupció.

Vulcano

Etna

Lava més viscosa que els hawaians, per tant, cons més elevats. Es diuen així pel volcà Estròmboli de les illes Eolias, al nord de Sicília.