Monestir San Cugat

Esglèsia

L'església és l'espai central de la litúrgia monàstica, on els monjos es reuneixen vuit cops en el dia per a celebrar l'ofici diví i on convoquen el poble per a les grans celebracions. També és un compendi d'art romànic, gòtic i barroc. Des del 1833 acull la parròquia local de Sant Pere d’*Octavià.

Rossassa

La gran finestra circular col·locada sobre la portada és, amb tota seguretat, un dels tresors més valuosos del Monestir. L'espai radial de la rosassa és el lloc privilegiat per a inserir imatges de la història sagrada que, contemplades des de l'interior de l'església, brillen gràcies als vidres de colors que donen forma a la llum.

Cuina

La cuina és uns dels espais del monestir que millor reflecteix el pas del temps. l'espai és esmentat per primera vegada l'any 1364, al costat del refetor. -La disposició d'aquesta cuina original es caracteritzava per un sostre de gran alçada i una llar de foc central al terra. -Els monjos no eren qui cuinaven, sinó que eren els serfs, ells només dirigien la cuina.

Sala capitular

És l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre, sol ser una peça molt àmplia per tal que hi càpiguen tots els monjos, -En aquesta sala es reunia la comunitat de monjos amb l'abat per fer el capítol, és a dir, recordar les escriptures de la regla adoptada

Dormitorios

Espai funcional del segle XIII per al descans nocturn necessari. La nit, però, és també el temps dels grans esdeveniments salvífits : pasqua, resurrecció, èxode... El dormitori s'organitzava com una passadís amb molts llits. A l'hora d'escollir llits s'intercalaven monjo jove amb monjo gran per evitar relacions sexuals.

Infermeria

Estava destinada a l'assistència dels monjos malalts, operava independentment de la resta del monestir per poder quedar aïllats en cas d'aparició de epidèmies. -Tenia un passadís d'accés amb una porta d'entrada que comunicava amb el claustre, una farmàcia, una capella, un menjador, una cuina amb unes escales d'accés a la cisterna i a les procures de la infermeria i quatre estances amb capacitat per a quatre llits separats en cortines.

Refetor

El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs. -Té, en general, forma rectangular i està situat a la galeria oposada a l'església. -Els àpats es desenvolupen en silenci, trencat tan sols per les lectures de la Bíblia que realitza un dels monjos.

Biblioteca

Saps quins són els equipaments de consulta, estudi, coneixement i treball ofereix Sant Cugat? En aquest post us presentem totes les biblioteques, arxius i casals culturals oberts al públic a Sant Cugat, per tal que tinguis tota la informació necessària sobre aquests espais. A més, trobaràs informació sobre els espais de treball compartits (coworking) que s’han posat de moda a la ciutat.

L'aïllament dels monestirs i dels seus habitants s'evidencien, de manera física, amb els murs que separen el recinte monàstic de la resta del món. A partir del segle XIV, aquestes estructures es fortifiquessin i, en conseqüència, esdevindran poderoses muralles defensives.

Muralles

Tots els monestirs estan envoltats per un mur que separa la clausura dels monjos de la resta del món; un monjo només pot travessar aquest límit amb permís de l'abat. Des de la *tardoantigüedad, aquest mur de tanca també té funcions defensives i esdevé muralla. En la segona meitat del segle XIV es duu a terme una obra d'ampliació rellevant del tancat monàstic cap a l'estructura de llevant, protegit per noves muralles, a les quals s'adossessin una sèrie de cases per als monjos amb càrrecs monàstics.

Claustre

De tot el conjunt monàstic destaca, de manera especial, el Claustre romànic. Es tracta d'un espai simbòlic i funcional, que articula al seu voltant tota una sèrie d'estades per a la vida quotidiana dels monjos facilitant la vida en comunitat.

Campanari

El campanar de l'església és un dels elements més emblemàtics del complex monàstic. Construït durant diversos períodes, aquesta estructura de quaranta-dos metres d'altura no s'acaba fins al segle XVIII. El repic de les campanes marca el ritme de vida dels monjos i, alhora, permet la comunicació amb la vila de Sant Cugat i la seva rodalia sota un codi de sons i ritmes conegut per tot el món.El campanar és l'únic testimoni visible que ha quedat del segon temple monàstic. Inicialment és concebut com un element extern, a pesar que avui dia el trobem integrat en l'edifici de l'església. Com que l'altura i la monumentalitat del campanar requereix una fonamentació sòlida, els constructors decideixen construir-lo damunt d'una de les torres de l'antiga fortalesa romana. Les obres comencen a partir de l'any 1062.

palau de l'abat

És on vivia l'abat, que era el cap dels monjos.L'abat vigilava que tots els monjos complissin les 73 normes de Sant Benet i repartia els càrrecs dels monjos.

Cimbori

A les esglésies, l'espai on es creuen la nau central amb el transsepte s'acostuma a cobrir amb una cúpula. El pas de l'espai quadrat del sòl al cercle superior de la coberta, simbolitza el pas de la terra al cel. En el segon romànic aquesta volta es pot elevar sobre una llanterna que il·lumina l'interior.