Roques

Segons la forma dels cristalls.

• Quan la majoria dels cristalls estan ben formats, la textura és idiomòrfica.
• Si no estan ben desenvolupats, la textura és alotriomòrfica.
• Si la majoria mostren alguna cara ben formada i altres no, es diu hipidiomòrfica.

Segons el tamany relatiu dels cristalls.Si els cristalls de la roca són de tamany similar, la textura és equigranular; i si són de diferent tamany, heromètrica o heterogranular.

• Pegmatítica: grans més grossos (cm a dm).
• Granuda: grans mil·limètrics (les més habituals).
• Aplítica: grans més petita.

Segons el tamany de gra absolut.

• Textura fanerítica: els cristalls s’aprecien a simple vista o amb una lupa de mà. Aquestes, a la vegada, poden ser:

• Textura afanítica: els cristalls no es coneixen a simple vista ni amb una lupa. La majoria de roques volcàniques tenen aquesta textura.
• Textura porfídica: intermèdia entre la fanerítica i l’afanítica. Pròpia de les roques fil·lonianes, on coexisteixen cristalls de gran tamany amb microcristalls només visibles al microscopi. Així, es demostren dues fases diferents de refredament: una primera, lenta, seguida d’una segona més ràpida.

Segons el grau de cristal·linitat (proporció de cristalls front als vidres).Les roques plutòniques no tenen v idres, en canvi, a les volcàniques són un component important. En funció de la proporció de vidres o cristalls, es distingeixen 2 grups:

• Textura holocristal·lina: quan majoritàriament hi ha cristalls.
• Textura holohialina: si majoritàriament hi ha vidres.

Diagrama de Streckeisen (QAPF): la Unió Internacional de Ciències Geològiques proposa com a mètode de classificació de les roques aquest diagrama, que té en compte el contingut en Quars, feldspat Alcalí, Plagioclassa i Feldespatoides. Es tracta d’un doble triangle que separa les roques amb quars, de les roques amb feldespatoides.

Criteri mineralògic: basat en la moda mineral. S’utilitzen estimacions visuals i es comparen amb patrons ja coneguts. Aquest criteri es sol utilitzar per a roques plutòniques, ja que són fanerítiques.

Criteri químic: es contempla el tipus d’òxid més abundant a la roca, la sílice. Així, les roques poden ser ultrabàsiques, bàsiques, intermèdies i àcides.

Classificació de les roques ígnies

Tipus de textura

Es parla de forma, tamany i distribució de minerals que componen les roques, subministrant així molta informació sobre les condicions de formació d’aquestes, essent aquest un criteri per classificar i identificar les roques.

Textura

LEs ROQUES ÍGNIES

Roques extrussives o volcàniques: es formen quan el magma arriba a la superfície terrestre, tant a zones emergides, com a fons oceànics.

Roques intrussives: el refredament i la solidificació succeeixen a l’interior de la Terra. Pertanyen a aquest grup les plutòniques i les fil·lolianes, al cas de què solidifiquin a les encletxes.

Procedeixen del refredament i solidificació del magma. Es classifiquen en 2 grups:

Els lapòlits són de base còncava i plans a la part superior.

Es lacòlits són de menor dimensió. Són de base plana i convexa a la part superior.

Els batòlits són masses irregulars de grans dimensions, de composició homogènia, generalment granítica o granodiorítica.

Durant el seu procés d’ascens, el magma s’obri pas a través de la roca preexistent, anomenada genèricament roca de caixa o encaixant. El magma en profunditat es refreda i solidifica generant roques intrusives.

ACTIVITAT ÍGNEA INTRUSIVA

Qualsevol massa gran de roca intruïda es diu plutó, i en funció de la seva relació amb la roca encaixant es distingeixen:Plutons massius