MAR I CEL
Estic sola
Àngela i Amaia
DE QUÈ TRACTA?
Autor: Àngel Guimerà Dona lloc al segon Acte de l'obra, quan la Blanca expressa els seus sentiments d'aïllament i confusió. Dubta entre el seu món cristià que li ha inculcat el seu pare o l'amor que està començant a sentir cap al capità pirata, en Saïd.
Cançó
Lletra
En la fosca El fred el debilita Però la lluna blanca Li va encenent estrelles Milers de focs que dansen Milers de meravelles El cel també està sol Però té un amagatall Al fons del mar calmat Com un mirall No estàs sol No estàs sola
No estàs sol en el mónEl teu mar ja té algúJa té algú com tothomNo estic sola, i amb tuSóc el mónMira el marQue tremola al seu llitMira el celQue palpita en la nitEts el marEts el celQue es besen quan s'acosta l'infinit
Estàs sola en el mónNo tens res ni ningúCom ningú, com tothomEstàs sola, i ets tuContra el mónEstic sola en el mónNo tinc res ni ningúCom ningú, com tothomEstic sola i sóc joContra el mónMira el marDe bellesa infinita
En la foscaTremola i s'agitaPerò l'aigua es torna blancaQuan veu sortir la llunaPerò l'aigua es torna mansaCom en una llacunaEl mar també està solés fred i de cristallPerò reflecteix el celCom un mirallMira el celDe grandesa infinita
ANÀLISI
Estic sola en el món No tinc res ni ningú No estic sola, i amb tu Sóc el món Ets el mar Ets el cel Que es besen quan s'acosta l'infinit
Explica que se sent sola on ningú la pot arribar a comprendre. Canvia d'idea i diu que no està sola perquè està amb en Saïd. Finalment, admet que estima a en Saïd, que estan fets l'un per l'altre com el mar i el cel, on ella és el cel i ell és el mar.
Gràcies per escoltar-nos