Simposi Pensamentt Crític: Les venes obertes de la democràcia

Memòria i llibertat

Les venes obertes de la democràcia

S'examina

El pensament que és crític examina els seus propis pressupòsits

i ha un exercici "normal" del pensament crític

Hi hauria una manera acrítica de ser crític

Pensament crític - pensament acrític

Pensament en crisi

L'acrític s'ho creu tot sense examinar-ho, ho pren tot tal com se li presenta

Intentant escapar l'obligatorietat de les oposicioions predefinides: "orbitals" i "valències" dels conceptes, allí on "reaccionen" amb altres conceptes.

Sap prendre distància i obre espai

• Davant les alternatives i dilemes,
• Davant els conflictes en els quals es pren partit,
• En les discussions, amb el seu espectre d'opinió,
• Davant les oposicions conceptuals que es troba ja fetes: dret natural - dret positiu; art per l'art o art compromès; forma i contingut; bé i mal; llibertat i esclavitud...

Pensament en crisi

Plantejat de dalt a baix, a partir d'una síntesi concreta. Es defugen les caselles predefinides de la matèria

Espai on veure's exposat a... al que és problemàtic:Fora del quotidià iIl·luminador del quotidià

Un projecte modular

característiques genèriques del projecte

Projecte part d'una cerca de plantejaments oberts de la tasca docent

Es defugen les caselles predefinides de la disciplina (teoria del coneixement, ètica, contractualisme...) i també les "contraposicions conceptuals obligatòries". Els conceptes es presenten en "orbitals" i "camps", evitant els contextos previstos i habituals i també les oposicions típiques: tendeixen a generar falsos dilemes, enganyosos espais d'alternativa.

Foment de la "participació excèntrica"

No continguts i activitats sinó espai per a una llibertat de moviment. "Obrir espai"

Espai d'interacció autònom possible

8. Projecte Ciutat Memòria

Cinefòrum

2. Sobre la mentida

Memòria i llibertat

7. Quina memòria del passat necessitem per poder viure en el present?

6. Per què és important la llibertat? Com d’important és?

3. Què em convenç?

1. Veritat i diàleg

5. Què pot el poder?

4. Dignitat: un valor que no pot tenir preu… però que el té?

INDEX

01

Les condicions del diàleg

Veritat i diàleg

El que es diu ha de ser el que es creu o pensa; si menteix, la comunicació es trenca.

Atenir-se a un conjunt de normes acceptades per tots. Si es diu “et dono el torn de paraula” s'entén que s'està autoritzat a dir-ho

• Si dic: “aquesta taula és verda” ha de ser verda;
• si dic: “tanca la porta” es pressuposa que la porta estava oberta

La comunicació resulta impossible si el que es diu és incomprensible per als altres

Quan fem un acte de llengua, parlem amb algú, estem necessàriament plantejant quatre pretensions de validesa: intel·ligibilitat, veritat, correcció i veracitat.

Veracitat

Correcció

Veritat

Intel·ligibilitat

quatre condicions ideals del diàleg

https://drive.google.com/file/d/1AGX1sMhs-xWa1_q9cPUqHJjJ6VfjhB5E/view?usp=sharing

Author's Name

03

Què ha de tenir un missatge perquè em resulti convincent

Per què m'ho crec?

Importa qui parla?

Ethos

Per Aristòtil, l'ethos té a veure amb quina mena de persona és la que parla, en la percepció dels oients/interlocutors.

• Per a alguns arguments serà important que l'orador aparegui com especialment digne de crèdit (perquè és íntegre, just, té bona reputació o perquè és un expert, un científic) i amb autoritat.
• Per a alguns arguments, en canvi, serà important que qui parla aparegui com algú que és com els oients i que els parla com un igual (amb les mateixes preocupacions...).

Òrgans universitaris

Òrgans oficials

Mitjans de comunicació, canals amb molts subscriptors...

Les paraules no tenen el mateix valor segons qui les publica

'Ethos' institucional i tecnològic

Què fa que unes mateixes paraules dites per una mateixa persona no tinguin el mateix valor segons si són pronunciades en una plaça, en la sala d'un congrès o en la columna d'un diari?

Quan els arguments són dèbils o controvertits, podem buscar empatitzar amb l'audiència. És molt habitual explicar alguna història o anècdota.Per exemple, per defensar la prohibició de l'avortament, descriure amb paraules vívides i emocionades un bebè indefens.

No convencem a la intel·ligència amb la intel·ligència i els bons arguments. Intentem arribar a les emocions

Els emoticons analògics

pathos

El poder de persuassió de les emocions, la tendència a identificar-nos amb l'orador o el protagonista, la capacitat natural que tenim per connectar amb les emocions dels altres, la facilitat per imaginar-nos en una situació i empatitzar amb els afectats... tot això són aspectes poderosíssims que acompanyen la paraula i constitueixen una bona part del poder persuassiu que té.

Les nostres opinions i posicionaments són conjunts molt complexos de raons i raons de raons, basats en multitud d’evidències de procedència i fiabilitat diverses.

I de les raons als pressupòsits

De l'opinió a les raons

D'on ens venen les opinions que tenim?

Tot inclòs, compra el kit sencer!

Tendim a veure les discussions i debats com una competició en la qual es guanya o es perd i en aquesta situació sempre té més rellevància el màrqueting de les idees que les raons.

Ajuda molt a confirmar-nos en una opinió desconèixer l'opinió contrària, caricaturitzar-la, demonitzar-la.

Opinions envasades

Què hi ha per dins?

Per dins de l'opinió hi ha raons i evidències, de poder provatori molt desigual. Per què tenir opinions si podem tenir les raons i les evidències, que és la part realment convincent i rellevant?

Com es construeix una opinió?

No sempre som capaços d'anar al fons de la qüestió, però sí que almenys podem intentar justificar també les raons que aportem per justificar la nostra opinió.Explicar per què els motius que estic aportant són rellevants, quina evidència els ampara, en què se sostenen, si deriven d'altres raons més fonamentals... etc.Cal estar alerta, perquè és precisament quan argumentem, és a dir quan sembla que estem oberts a la discussió, que és més fàcil que estem donant per suposades assumpcions, creences, que no són posades en dubte. I no ens n'adonem...

Les raons de les raons

04

“Hemos creído, en 1945, salir del espíritu totalitario... Acordémonos de que ese cáncer, bajo el nombre de fascismo, ha comenzado por devorar una nación, luego otra. En la actualidad está agazapado en el inconsciente de los hombres, en particular, de aquellos que se declaran sus peores enemigos... Ese mal, en el cual nos hemos detenido a pensar, es el desprecio del prójimo: una especie de indiferencia colosal con respecto a la inteligencia de los demás y de su alma viviente.” René Char entrevistat per Pierre Bergier, El movimiento “Poesía Buenos Aires” 1950/1960, número XI/XII,

Dignitat

La moneda fiduciària

La moneda habitual: no està vinculada al preu d'una matèria prima (or...) sinó que es basa en la confiança pública en qui ha emès els diners.

El patró or

Durant segles, el que ha funcionat com a diner ha estat algun metall noble: coure, plata i, sobretot, or.

Petxines, vaques, sal...

Una de les primeres monedes han estat les petxines, especialment del mol·lusc cauri.

Què són els diners?

Els diners tenen un poder estrany que els permet canviar-se per qualsevol mercaderia. Què han fet els diners per merèixer això?

I encara que no arribi a aquest extrem, els processos de deshumanització són regulars en els casos de violació, homicidi, explotació laboral, esclavitud, extorsió, tortura... i en general en quasi totes les guerres.

Estudiant els processos que han conduït diversos cops durant aquest segle passat a un genocidi, Gregory Stanton va extreure una cadena de passos consecutius que poden conduir una societat "normal" a tolerar o participar en un extermini d'un grup de persones.

10 passos per arribar al genocidi

En molts estudis es destaca que ja en el pas 1, en la classificació d'un nosaltres (endogrup) i un ells (exogrup) hi ha una forta tendència a deshumanitzar els que queden fora del grup.

Gregory Stanton

Lorem ipsum dolor sit

01 Quin poder pot tenir el poder?

05

CITY NAME

Té límits el poder? i si els té, ho sap?

Per què?

Què és tot el que es pot aconseguir amb la força?

Un poder amb tots els mitjans de vigilància, amb tota la força militar i policial a disposició i amb tots els coneixements científics i tècnics, pot aconseguir fer una societat a mida? Una societat comunista o ària o cristiana o musulmana o nudista?

Què s'aconsegueix amb el culte del líder fort?

Lorem ipsum dolor sit

Quina és la situació excepcional que havia d'enfrontar la dictadura franquista? Quan es va considerar que ja s'havia arreglat la situació i que es podia tornar al funcionament regular de les institucions democràtiques?

Qui decideix quan la situació és excepcional? Quins casos autoritzen una interrupció temporal de la protecció habitual dels drets?Més important: Quan es restableix la situació normal, es poden jutjar les actuacions de les persones amb poders excepcionals? Cal fer-ho?

En l'època moderna té un caràcter i unes funcions noves

Es poden donar situacions, en cas de guerra o d'alguna emergència, que es consideri necessari suspendre les institucons i maneres normals de funcionar de l'estat, amb tots els drets habituals de la població, per concentrar les decisions en unes poques mans. Quan s'acaba la situació excepcional, es tornen a reestablir les institucions, amb els tribunals que jutgen les violacions dels drets, etc.

La dictadura

La dictadura era una inistitució ja en l'edat romana

06

CITY NAME

Com d'importants són les llibertats?

La llibertat es conquereix, no ve donada tota sencera, cal cultivar-la. La societat pot ser una fàbrica de llibertat, de més i més llibertat

Hobbes, Locke, Rousseau... diferents maneres d'explicar que en algun moment la humanitat ha estat naturalment lliure i que cal un acord entre tots i una vida política per tal d'aconseguir (de nou?) la llibertat

Viure en societat, amb unes lleis, per exemple, em permet de fer coses (ex. publicar un escrit) que si visqués sol i "anés per lliure" potser no podria perquè qualsevol podria aparèixer i privar-me'n.

Vivim en societat per tenir més llibertat?

Molta gent pensa que vivim en societat per gaudir de més seguretat, de més comoditats (perquè cadascú aporta diferents serveis i entre tots podem viure molt més còmodament que si m'ho he de fer tot jo), per poder defensar les propietats (contra robatoris, usurpacions...), també per gaudir de més igualtat (on tothom lluita contra tothom, uns guanyen, altres perden; en societat hi ha mecanismes d'ajuda, d'assistència, de redistribució...)

Terres més productives i possibilitat de fer fora els que hi vivien, que s'hauran de buscar un tros de "terra" on viure... a la ciutat.

Terres poc productives, però no s'especula amb elles. Molta gent vivint al camp, d'on no se'ls expulsa.

La llei per a tots... però en gaudeixen només uns pocs

La llei en benefici d'uns pocs

Si treballes per un amo et pagues tu sostre i aliment

L'amo paga sostre i aliment de l'esclau

Dret a vendre la terra i el que sigui teu

Igualtat davant la llei

Llibertat

vinculació de la terra (impossibilitat de vendre-la)

Privilegis legals

Esclavitud, servitud, vassallatge

Per anar cap a on?

Revolucionar un món....

La conquesta de la llibertat

07

Quanta memòria necessitem per viure?Quina memòria necessitem?

Què fem amb la memòria?

08

Lorem ipsum dolor sit amet

Investigació

Projecte

sòl de memòria

Israel Palestina

Genocidi a Ruanda

Genocidi aborígens

Genocidis a Turquia

Purgues estalinianes

Massacre Nankín

Conclicte nordirlandès

Ferida no cicatritzada

Memòria per a mirar endavant?

Indis americans

Holocaust nazi

Esclavitud africans

Dictadures argentines

Terrorisme d'Estat

Operación Cóndor

Repressió franquisme

Discriminació gitana

Apartheid Sudafricà

Genocidi Congo Belga

Lorem ipsum dolor sit amet

Cinefòrum

watch TRAILER

SyNOPSIS

La pel·lícula està inspirada en la història real de Julio Strassera i Luis Moreno Ocampo.[7] Al film es retrocedeix fins a l'any 1985, quan aquests dos fiscals comencen a investigar i jutjar els caps de la dictadura militar argentina. A la pel·lícula, Strassera i Ocampo s'enfronten a la influència de les pressions polítiques i militars i reuneixen un equip legal d'advocats per dur a terme el judici a les juntes.

França (2022)

REVIEW

+ info

Data d'estrena: 25 de gener del 2023 (França)Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar. Protagonistes: Oulaya AmamraNiels ArestrupLina ElarabiZinedine SoualemNadia Kaci

Fitxa Tècnica

7'5/10

Argentina 1985

watch TRAILER

SyNOPSIS

Any 1995. Amb 17 anys, Zahia Ziouani somia amb ser directora d'orquestra. La seva germana bessona, Fettouma, és violoncel·lista professional. Amanyagades per la música clàssica simfònica des de la infància, a les dues joves els agradaria que aquesta música fos accessible a tots i a tot arreu. Però, als anys noranta es presentaven molts obstacles sent dona, d'origen algerià i vivint en un barri de la perifèria de París com Seine-Saint-Denis.

França (2022)

REVIEW

+ info

Data d'estrena: 25 de gener del 2023 (França)Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar. Protagonistes: Oulaya AmamraNiels ArestrupLina ElarabiZinedine SoualemNadia Kaci

Fitxa Tècnica

7'5/10

Missing

watch TRAILER

SyNOPSIS

Any 1995. Amb 17 anys, Zahia Ziouani somia amb ser directora d'orquestra. La seva germana bessona, Fettouma, és violoncel·lista professional. Amanyagades per la música clàssica simfònica des de la infància, a les dues joves els agradaria que aquesta música fos accessible a tots i a tot arreu. Però, als anys noranta es presentaven molts obstacles sent dona, d'origen algerià i vivint en un barri de la perifèria de París com Seine-Saint-Denis.

França (2022)

REVIEW

+ info

Data d'estrena: 25 de gener del 2023 (França)Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar. Protagonistes: Oulaya AmamraNiels ArestrupLina ElarabiZinedine SoualemNadia Kaci

Fitxa Tècnica

7'5/10

Salvador

0.1

Per consultar el projecte sencer:

Genocidi dels kurds

Negació del genocidi armeni

Expropiació i extermini Indis americans

- https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/harriet-tubman-simbolo-de-la-lucha-contra-la-esclavitud/- https://www.hrw.org/es/news/2020/06/19/ee-uu-debe-encarar-el-legado-de-la-esclavitud-en-juneteenth- https://www.un.org/es/cr%C3%B3nica-onu/combatir-el-legado-de-la-esclavitud-con-esperanza-y-justicia

Esclavitud africans

Repressió en el franquisme i la transició

• La comissaria de la Via Laietana
• Els crims del franquisme
• Les fosses comunes

Got an idea?

Let the communication flow!

With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like!Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.

• Generate experiences with your content.
• It’s got the Wow effect. Very Wow.
• Make sure your audience remembers the message.

Got an idea?

Let the communication flow!

With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like!Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.

• Generate experiences with your content.
• It’s got the Wow effect. Very Wow.
• Make sure your audience remembers the message.

Genocidi dels kurds

Negació del genocidi armeni

La Nakba

Esclavitud africans

Got an idea?

Let the communication flow!

With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like!Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.

• Generate experiences with your content.
• It’s got the Wow effect. Very Wow.
• Make sure your audience remembers the message.

Expropiació i extermini Indis americans

Esclavitud africans

Repressió en el franquisme i la transició

• La comissaria de la Via Laietana
• Els crims del franquisme
• Les fosses comunes

Got an idea?

Use this space to add awesome interactivity. Include text, images, videos, tables, PDFs... even interactive questions!Premium tip: Get information on how your audience interacts with your creation:

• Visit the Analytics settings;
• Activate user tracking;
• Let the communication flow!

Genocidi dels kurds

Negació del genocidi armeni

Got an idea?

Use this space to add awesome interactivity. Include text, images, videos, tables, PDFs... even interactive questions!Premium tip: Get information on how your audience interacts with your creation:

• Visit the Analytics settings;
• Activate user tracking;
• Let the communication flow!

La Nakba

Genocidi dels kurds

Negació del genocidi armeni

Got an idea?

Let the communication flow!

With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like!Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.

• Generate experiences with your content.
• It’s got the Wow effect. Very Wow.
• Make sure your audience remembers the message.

La Nakba

Repressió en el franquisme i la transició

• La comissaria de la Via Laietana
• Els crims del franquisme
• Les fosses comunes

Directora: Marie-Castille Mention-SchaarMúsica composta per: Elise LuguernGuió: Marie-Castille Mention-Schaar, Clara BourreauProductors: Olivier Gastinel, Marc-Benoît CréancierRepartimentOulaya Amamra: Zahia ZiouaniLina El Arabi: Fettouma ZiouaniNiels Arestrup: Sergiu CelibidacheZinedine Soualem: el pareNadia Kaci: la mareLaurent Cirade: Claude BurgosMarin Chapoutot: DylanLouis Damien Kapfer: LambertSalomé Desnoues: PaulineAurélien Carbou: GabrielLéonard Louf: AntoineJonas Ben Ahmed: MalickLouise Legendre: MarieMartin Gillis: KenAdèle Théveneau: AgatheRémi Lecomte: BertrandWilliam Brisson: violoncel·lista

Directora: Marie-Castille Mention-SchaarMúsica composta per: Elise LuguernGuió: Marie-Castille Mention-Schaar, Clara BourreauProductors: Olivier Gastinel, Marc-Benoît CréancierRepartimentOulaya Amamra: Zahia ZiouaniLina El Arabi: Fettouma ZiouaniNiels Arestrup: Sergiu CelibidacheZinedine Soualem: el pareNadia Kaci: la mareLaurent Cirade: Claude BurgosMarin Chapoutot: DylanLouis Damien Kapfer: LambertSalomé Desnoues: PaulineAurélien Carbou: GabrielLéonard Louf: AntoineJonas Ben Ahmed: MalickLouise Legendre: MarieMartin Gillis: KenAdèle Théveneau: AgatheRémi Lecomte: BertrandWilliam Brisson: violoncel·lista

Directora: Marie-Castille Mention-SchaarMúsica composta per: Elise LuguernGuió: Marie-Castille Mention-Schaar, Clara BourreauProductors: Olivier Gastinel, Marc-Benoît CréancierRepartimentOulaya Amamra: Zahia ZiouaniLina El Arabi: Fettouma ZiouaniNiels Arestrup: Sergiu CelibidacheZinedine Soualem: el pareNadia Kaci: la mareLaurent Cirade: Claude BurgosMarin Chapoutot: DylanLouis Damien Kapfer: LambertSalomé Desnoues: PaulineAurélien Carbou: GabrielLéonard Louf: AntoineJonas Ben Ahmed: MalickLouise Legendre: MarieMartin Gillis: KenAdèle Théveneau: AgatheRémi Lecomte: BertrandWilliam Brisson: violoncel·lista

Got an idea?

Use this space to add awesome interactivity. Include text, images, videos, tables, PDFs... even interactive questions!Premium tip: Get information on how your audience interacts with your creation:

• Visit the Analytics settings;
• Activate user tracking;
• Let the communication flow!

Repressió en el franquisme i la transició

• La comissaria de la Via Laietana
• Els crims del franquisme
• Les fosses comunes