L'accentuació en català

Laura de Haro

L'accentuació

Tasca Competencial: Català

Començar

4- Accents a l'U i I

1- Introducció

2- Quan utilitzem l'accentuació?

3- Accent a l'A

índex

5- Accents a l' i

6- Conclusió

7- Bibliografia

Introducció

En aquesta presentació parlarem dels accents i veurem en quines lletres i en quins casos s’han de posar, sempre cap al costat que els hi corresponen. Veurem quants tipus en trobem, ja que no hi ha els mateixos en català que en castellà, ja que en castellà només existeix l’accent cap a un costat (tancat), però en català no. En català existeixen els accents oberts i tancats. A més a més, també veurem un truc per saber quan un accent és tancat o obert.

Quan utilitzem l'accentuació?

L’accentuació la utilitzem per indicar la síl·laba d’una paraula que es pronuncia amb major intensitat. SÍL·LABES: - Tònica: és la síl·laba en què recau el to de veu més fort (que es pronuncia amb major intensitat). - Àtona: són la resta de síl·labes on no recau el to de veu més fort. NORMES D'ACCENTUACIÓ: - Agudes (la síl·laba tònica recau en l’última síl·laba): paraules acabades en: vocal / vocal + s (as, es, is, os, us) / -en -in. - Planes (la síl·laba tònica recau en la penúltima síl·laba): paraules que no acaben en: vocal / vocal + s (as, es, is, os, us) / -en -in - Esdrúixoles (la síl·laba tònica recau en l’antepenúltima síl·laba): sempre s’accentuen.

Truc pels accents

Explicació

ACCENTUACIÓ A LA LLETRA "A"

Cap a on hem de posar l'accent a la lletra "A"?

Cap a on va l'accent a la lletra "A"?

La lletra “A” sempre porta l’accent cap al mateix costat, sigui com sigui la síl·laba. En aquest cas el seu accent és obert (cap a l’esquerra).

Exemples

Explicació

Accent a les lletres "U" i "I"

Cap a on hem de posar l'accent a les lletre "I" i "U"?

Exemples

Cap a on va l'accent a les lletres "I" i "U"?

Les lletres “I” i “U” sempre porten l’accent cap al mateix costat, sigui com sigui la síl·laba. En aquest cas el seu accent és tancat (cap a la dreta).

Explicació

Accentuació a les lletres "o" i "e"

Cap a on hem de posar l'accent a les lletres "O" i "E"?

La E normalment porta l’accent obert.

Quan la lletra E està en una paraula plana o esdrúixola = l’accent és obert. *Hi ha excepcions com: - Noms i adjectius - Verbs - Infinitius - Terminacions de l'imperfet del subjuntiu

Quan la lletra E està en una paraula aguda = l’accent és obert. *Però hi ha excepcions com: - Substantius acabats en -és - Els adverbis - Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu - Formes de present dels verbs acabats en -tendre

Ambdues lletres tenen dues possibilitats d'accentuació (obertes o tancades). Ara veurem com podem diferenciar-les.

Cap a on va l'accent a la lletra "E"?

Quan la lletra O es troba en una paraula aguda = l’accent és tancat.*Hi ha alguns mots que l’accent és obert. Quan la lletra O es troba en una paraula plana o esdrúixola = l’accent és obert. *Hi ha algunes paraules on l’accent és tancat. En sustantius i adjetius i en alguns verbs.

Ambdues lletres tenen dues possibilitats d'accentuació (obertes o tancades). Ara veurem com podem diferenciar-les.

Cap a on va l'accent a la lletra "O"?

Conclusió

A = Accent obert (esquerra) I/U = Accent tancat (dreta) O/E = Accent obert/tancat *Accent obert = esquerra - Accent tancat = dreta. Agudes: síl·laba tònica última Planes: síl·laba tònica penúltima Esdrúixoles: síl·laba tònica antipenúltima

Referències bibliogràfiques

Pàg. 4

Pàg. 5-11

Pàg. 5-11

Generalitat de Catalunya (Paraules agudes, planes i esdrúixoles)

Gencat. cat - Accentuació (Tipus d'accents)

Paraules Amb (exemples de paraules amb accent)

Laura de Haro

Tasca Competencial: Català

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Com saber si l'accent és obert o tancat?

Us posaré un exemple per entendre-ho més fàcilment.Ens hem d’imaginar un llibre, quan nosaltres obrim aquest llibre ho fem cap al costat esquerre i quan el tanquem, ho fem cap al costat dret. Aleshores, podem dir que: Obert = esquerra // Tancat = dreta

Aguda: perdó, camió, planificació, divisió... *Excepcions: - Noms: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs, però, això, allò, de debò... Plana/esdrúixola: pròpia, fenòmens, pròleg... *Excepcions: - Substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora... - Verbs: · Infinitius: córrer i derivats (recórrer...) · Formes verb ésser: fóssiu, fórem...

EXEMPLES

- Rubí - Ús - Cínic - Barnús

Exemples d'accentuació:

- Veí - Fútbol - Camí - Jesús

- Cornellà - Aràbia - Admirà - Cristià

Exemples d'accentuació:

- Català - Castellà - Adrià - Germà

Aguda: cafè, comprèn, promès... *Excepcions: - Substantius: excés-excessos, congrés-congressos... - Adverbis: bé, també, després, només... - Futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré... - Present acabats en -tendre: pretén, estén... Plana/esdrúixola: fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència... *Excepcions: - Noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església. - Verbs infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser... - Imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...

EXEMPLES