Tasca Competencial: Català
L'accentuació
Laura de Haro
Començar
índex
1- Introducció
2- Quan utilitzem l'accentuació?
3- Accent a l'A
4- Accents a l'U i I
5- Accents a l' i
6- Conclusió
7- Bibliografia
En aquesta presentació parlarem dels accents i veurem en quines lletres i en quins casos s’han de posar, sempre cap al costat que els hi corresponen. Veurem quants tipus en trobem, ja que no hi ha els mateixos en català que en castellà, ja que en castellà només existeix l’accent cap a un costat (tancat), però en català no. En català existeixen els accents oberts i tancats. A més a més, també veurem un truc per saber quan un accent és tancat o obert.
Introducció
Quan utilitzem l'accentuació?
L’accentuació la utilitzem per indicar la síl·laba d’una paraula que es pronuncia amb major intensitat. SÍL·LABES: - Tònica: és la síl·laba en què recau el to de veu més fort (que es pronuncia amb major intensitat). - Àtona: són la resta de síl·labes on no recau el to de veu més fort. NORMES D'ACCENTUACIÓ: - Agudes (la síl·laba tònica recau en l’última síl·laba): paraules acabades en: vocal / vocal + s (as, es, is, os, us) / -en -in. - Planes (la síl·laba tònica recau en la penúltima síl·laba): paraules que no acaben en: vocal / vocal + s (as, es, is, os, us) / -en -in - Esdrúixoles (la síl·laba tònica recau en l’antepenúltima síl·laba): sempre s’accentuen.
Truc pels accents
ACCENTUACIÓ A LA LLETRA "A"
Cap a on hem de posar l'accent a la lletra "A"?
Explicació
Cap a on va l'accent a la lletra "A"?
La lletra “A” sempre porta l’accent cap al mateix costat, sigui com sigui la síl·laba. En aquest cas el seu accent és obert (cap a l’esquerra).
Exemples
Accent a les lletres "U" i "I"
Cap a on hem de posar l'accent a les lletre "I" i "U"?
Explicació
Cap a on va l'accent a les lletres "I" i "U"?
Les lletres “I” i “U” sempre porten l’accent cap al mateix costat, sigui com sigui la síl·laba. En aquest cas el seu accent és tancat (cap a la dreta).
Exemples
Explicació
Accentuació a les lletres "o" i "e"
Cap a on hem de posar l'accent a les lletres "O" i "E"?
Cap a on va l'accent a la lletra "E"?
Ambdues lletres tenen dues possibilitats d'accentuació (obertes o tancades). Ara veurem com podem diferenciar-les.
La E normalment porta l’accent obert.
Quan la lletra E està en una paraula aguda = l’accent és obert. *Però hi ha excepcions com: - Substantius acabats en -és - Els adverbis - Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu - Formes de present dels verbs acabats en -tendre
Quan la lletra E està en una paraula plana o esdrúixola = l’accent és obert. *Hi ha excepcions com: - Noms i adjectius - Verbs - Infinitius - Terminacions de l'imperfet del subjuntiu
Cap a on va l'accent a la lletra "O"?
Ambdues lletres tenen dues possibilitats d'accentuació (obertes o tancades). Ara veurem com podem diferenciar-les.
Quan la lletra O es troba en una paraula aguda = l’accent és tancat.*Hi ha alguns mots que l’accent és obert. Quan la lletra O es troba en una paraula plana o esdrúixola = l’accent és obert. *Hi ha algunes paraules on l’accent és tancat. En sustantius i adjetius i en alguns verbs.
Conclusió
A = Accent obert (esquerra) I/U = Accent tancat (dreta) O/E = Accent obert/tancat *Accent obert = esquerra - Accent tancat = dreta. Agudes: síl·laba tònica última Planes: síl·laba tònica penúltima Esdrúixoles: síl·laba tònica antipenúltima
Referències bibliogràfiques
Pàg. 5-11
Pàg. 4
Gencat. cat - Accentuació (Tipus d'accents)
Paraules Amb (exemples de paraules amb accent)
Generalitat de Catalunya (Paraules agudes, planes i esdrúixoles)
Pàg. 5-11
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Tasca Competencial: Català
Laura de Haro
Com saber si l'accent és obert o tancat?
Us posaré un exemple per entendre-ho més fàcilment.Ens hem d’imaginar un llibre, quan nosaltres obrim aquest llibre ho fem cap al costat esquerre i quan el tanquem, ho fem cap al costat dret. Aleshores, podem dir que: Obert = esquerra // Tancat = dreta
EXEMPLES
Aguda: perdó, camió, planificació, divisió... *Excepcions: - Noms: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs, però, això, allò, de debò... Plana/esdrúixola: pròpia, fenòmens, pròleg... *Excepcions: - Substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...
- Verbs:
· Infinitius: córrer i derivats (recórrer...)
· Formes verb ésser: fóssiu, fórem...
Exemples d'accentuació:
- Veí - Fútbol - Camí - Jesús
- Rubí - Ús - Cínic - Barnús
Exemples d'accentuació:
- Català - Castellà - Adrià - Germà
- Cornellà - Aràbia - Admirà - Cristià
EXEMPLES
Aguda: cafè, comprèn, promès... *Excepcions: - Substantius: excés-excessos, congrés-congressos... - Adverbis: bé, també, després, només... - Futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré...
- Present acabats en -tendre: pretén, estén... Plana/esdrúixola: fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència... *Excepcions: - Noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església.
- Verbs infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser... - Imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...
L'accentuació en català
Laura de Haro
Created on November 23, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Explore all templates
Transcript
Tasca Competencial: Català
L'accentuació
Laura de Haro
Començar
índex
1- Introducció
2- Quan utilitzem l'accentuació?
3- Accent a l'A
4- Accents a l'U i I
5- Accents a l' i
6- Conclusió
7- Bibliografia
En aquesta presentació parlarem dels accents i veurem en quines lletres i en quins casos s’han de posar, sempre cap al costat que els hi corresponen. Veurem quants tipus en trobem, ja que no hi ha els mateixos en català que en castellà, ja que en castellà només existeix l’accent cap a un costat (tancat), però en català no. En català existeixen els accents oberts i tancats. A més a més, també veurem un truc per saber quan un accent és tancat o obert.
Introducció
Quan utilitzem l'accentuació?
L’accentuació la utilitzem per indicar la síl·laba d’una paraula que es pronuncia amb major intensitat. SÍL·LABES: - Tònica: és la síl·laba en què recau el to de veu més fort (que es pronuncia amb major intensitat). - Àtona: són la resta de síl·labes on no recau el to de veu més fort. NORMES D'ACCENTUACIÓ: - Agudes (la síl·laba tònica recau en l’última síl·laba): paraules acabades en: vocal / vocal + s (as, es, is, os, us) / -en -in. - Planes (la síl·laba tònica recau en la penúltima síl·laba): paraules que no acaben en: vocal / vocal + s (as, es, is, os, us) / -en -in - Esdrúixoles (la síl·laba tònica recau en l’antepenúltima síl·laba): sempre s’accentuen.
Truc pels accents
ACCENTUACIÓ A LA LLETRA "A"
Cap a on hem de posar l'accent a la lletra "A"?
Explicació
Cap a on va l'accent a la lletra "A"?
La lletra “A” sempre porta l’accent cap al mateix costat, sigui com sigui la síl·laba. En aquest cas el seu accent és obert (cap a l’esquerra).
Exemples
Accent a les lletres "U" i "I"
Cap a on hem de posar l'accent a les lletre "I" i "U"?
Explicació
Cap a on va l'accent a les lletres "I" i "U"?
Les lletres “I” i “U” sempre porten l’accent cap al mateix costat, sigui com sigui la síl·laba. En aquest cas el seu accent és tancat (cap a la dreta).
Exemples
Explicació
Accentuació a les lletres "o" i "e"
Cap a on hem de posar l'accent a les lletres "O" i "E"?
Cap a on va l'accent a la lletra "E"?
Ambdues lletres tenen dues possibilitats d'accentuació (obertes o tancades). Ara veurem com podem diferenciar-les.
La E normalment porta l’accent obert.
Quan la lletra E està en una paraula aguda = l’accent és obert. *Però hi ha excepcions com: - Substantius acabats en -és - Els adverbis - Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu - Formes de present dels verbs acabats en -tendre
Quan la lletra E està en una paraula plana o esdrúixola = l’accent és obert. *Hi ha excepcions com: - Noms i adjectius - Verbs - Infinitius - Terminacions de l'imperfet del subjuntiu
Cap a on va l'accent a la lletra "O"?
Ambdues lletres tenen dues possibilitats d'accentuació (obertes o tancades). Ara veurem com podem diferenciar-les.
Quan la lletra O es troba en una paraula aguda = l’accent és tancat.*Hi ha alguns mots que l’accent és obert. Quan la lletra O es troba en una paraula plana o esdrúixola = l’accent és obert. *Hi ha algunes paraules on l’accent és tancat. En sustantius i adjetius i en alguns verbs.
Conclusió
A = Accent obert (esquerra) I/U = Accent tancat (dreta) O/E = Accent obert/tancat *Accent obert = esquerra - Accent tancat = dreta. Agudes: síl·laba tònica última Planes: síl·laba tònica penúltima Esdrúixoles: síl·laba tònica antipenúltima
Referències bibliogràfiques
Pàg. 5-11
Pàg. 4
Gencat. cat - Accentuació (Tipus d'accents)
Paraules Amb (exemples de paraules amb accent)
Generalitat de Catalunya (Paraules agudes, planes i esdrúixoles)
Pàg. 5-11
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Tasca Competencial: Català
Laura de Haro
Com saber si l'accent és obert o tancat?
Us posaré un exemple per entendre-ho més fàcilment.Ens hem d’imaginar un llibre, quan nosaltres obrim aquest llibre ho fem cap al costat esquerre i quan el tanquem, ho fem cap al costat dret. Aleshores, podem dir que: Obert = esquerra // Tancat = dreta
EXEMPLES
Aguda: perdó, camió, planificació, divisió... *Excepcions: - Noms: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs, però, això, allò, de debò... Plana/esdrúixola: pròpia, fenòmens, pròleg... *Excepcions: - Substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora... - Verbs: · Infinitius: córrer i derivats (recórrer...) · Formes verb ésser: fóssiu, fórem...
Exemples d'accentuació:
- Veí - Fútbol - Camí - Jesús
- Rubí - Ús - Cínic - Barnús
Exemples d'accentuació:
- Català - Castellà - Adrià - Germà
- Cornellà - Aràbia - Admirà - Cristià
EXEMPLES
Aguda: cafè, comprèn, promès... *Excepcions: - Substantius: excés-excessos, congrés-congressos... - Adverbis: bé, també, després, només... - Futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré... - Present acabats en -tendre: pretén, estén... Plana/esdrúixola: fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència... *Excepcions: - Noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església. - Verbs infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser... - Imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...