B1_P4

Quines formes pren la violència sexual en col·lectius vulnerables?

Començar

Índex

Aquesta píndola formativa està estructurada en les seccions següents per guiar-te de manera clara en el teu aprenentatge.

El que necessites saber

Abans de començar

Idees finals

Abans de començar

Reflexiona sobre les qüestions clau abans de començar.

El que necessites saber

Explora el contingut de la píndola.

Quines formes pren la violència sexual en col·lectius vulnerables?

Violència vers infants

La violència sexual és una realitat que pot afectar qualsevol persona, independentment de l’edat, el gènere o la condició, però hi ha col·lectius que, per la seva situació de vulnerabilitat, esdevenen més susceptibles de patir-la. Explorarem tres àmbits de la violència sexual: la que afecta infants, persones grans i persones amb diversitat intel·lectual. El coneixement d’aquests casos és essencial, no només per actuar davant aquestes situacions, sinó també per contribuir a trencar el cercle d’impunitat que les envolta.

Violència vers persones grans

Violència i diversitat intel·lectual

Violència vers infants

Entenem per violència sexual infantil tota activitat de connotació eròtica i/o sexual entre un adult i un nen o nena, hi hagi o no hi hagi violència, hi hagi o no hi hagi genitalitat involucrada, hi hagi o no hi hagi acceptació del menor d'edat.

La violència sexual vers infants inclou qualsevol activitat o pràctica que generi algun grau d'excitació sexual a l'adult, o pretengui o pugui provocar-la en el nen o la nena involucrats.

Com es produeix la violència sexual vers infants?

La violència sexual infantil no sol ser un acte puntual i fortuït, sinó que l'agressor segueix una seqüència d'apropament manipulatiu a l'infant que es divideix en quatre fases:

Selecció de l'infant

Vincle sexual

Conflictivitat

Vincle no sexual

L’agressor introdueix progressivament el contacte sexual.

L'agressor escull un infant considerant la seva situació de vulnerabilitat.

L’agressor utilitza tàctiques coercitives per mantenir el seu control.

L'agressor estableix una connexió emocional amb l'infant.

Què sabem dels agressors?

Existeixen diversos mites sobre els agressors sexuals d'infants, però les dades reals mostren que:

Dades generals

Entorn social

Trets personals

Reincidència i antecedents

Mètodes

Conducta

Violència vers persones grans

La violència contra les persones grans és un problema que sovint resta ocult i silenciat, en gran part per la manca de dades que en reflecteixin la magnitud. Aquesta xifra negra complica tant la prevenció com la intervenció efectiva.

Segons l'OMS, els maltractaments a les persones grans podrien afectar fins al 35% d'aquest col·lectiu en els propers anys.

Es calcula que només 1 de cada 5 casos de maltractament a persones grans surt a la llum.

Tipologies de violència vers les persones grans

La violència contra la gent gran es manifesta en diverses formes, i pot ser perpetrada tant per familiars com per cuidadors professionals o institucions:

Dificultats en la intervenció

La intervenció en casos de violència vers les persones grans presenta les següents dificultats:

Normalització Alguns comportaments abusius poden estar normalitzats per la cultura i les tradicions, dificultant la seva identificació com a formes de violència.

Aïllament social La manca de xarxes de suport fora de l'entorn familiar o del cuidador dificulta la detecció de la violència per part de persones externes.

Dependència La víctima pot dependre del seu agressor, fet que dificulta la decisió de denunciar o allunyar-se de la situació.

Percepció del risc A causa de l'edat, la malaltia o la submissió prolongada, la víctima pot tenir dificultats per identificar la violència com a tal.

+ info

+ info

+ info

+ info

Com a professionals, cal tenir la formació i la sensibilitat necessàries per identificar els indicadors de violència vers les persones grans.

Violència i diversitat intel·lectual

La violència contra les persones amb diversitat intel·lectual és un problema greu i persistent que sovint passa desapercebut.

La probabilitat de ser víctima de violència sexual és deu vegades superior per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Entre 1 i 2 de cada 3 persones amb diversitat intel·lectual han patit violència sexual en algun moment de la seva vida.

Factors que contribueixen a la invisibilització

Diversos factors expliquen per què és difícil identificar i abordar la violència contra persones amb diversitat intel·lectual:

• Vulnerabilitat inherent a la discapacitat: les limitacions cognitives i adaptatives dificulten que la persona comprengui la situació violenta i busqui ajuda.
• Tendència al silenci: la por a no ser creguts, la vergonya i la pressió de l’agressor, sovint una figura de confiança, contribueixen a mantenir el secret.
• Dificultat per reconèixer l’abús: les persones amb diversitat intel·lectual poden no identificar l’abús com a tal, ja sigui per falta d’informació o per la naturalesa subtil del maltractament.

Idees finals

Què ens emportem per a la nostra feina?

CONSULTA EL MAPA CONCEPTUAL

Forma’t sobre violència en col·lectius vulnerables

Evita que la víctima se senti jutjada

Preserva la discreció i la confidencialitat

Identifica vulnerabilitats

Estigues alerta als senyals

Activa recursos especialitzats

Comunica amb empatia i claredat

Guia la víctima cap als recursos disponibles

Has acabat la píndola!

Conflictivitat

Quan l’infant comença a mostrar incomoditat, rebuig o expressa el desig de posar fi a la situació, l’agressor intensifica el seu control mitjançant la manipulació psicològica, les amenaces o el xantatge emocional. Sovint, l’agressor culpa l’infant de les conseqüències que es podrien derivar si explica el que està passant, utilitzant frases com “ningú et creurà” o “això destruirà la teva família”. Altres tàctiques inclouen la promesa de beneficis futurs o l’exageració de les conseqüències negatives per a l’infant si parla amb algú. Aquesta etapa reforça la situació de silenci i secret que envolta el delicte, perpetuant el trauma psicològic de la víctima i complicant encara més la intervenció externa​​.

Preserva la discreció i la confidencialitat

Garanteix que la víctima tingui un espai segur per parlar, respectant la seva intimitat en tot moment.

Guia la víctima cap als recursos disponibles

Informa sobre els serveis socials i d’atenció a víctimes, i deriva el cas quan sigui necessari per assegurar una protecció i suport adequats.

Conducta

• En el 90% dels casos, tenen la capacitat de controlar el seu comportament, la qual cosa significa que la seva conducta no està relacionada amb la manca de control d’impulsos.
• Només un petit percentatge presenta problemes de salut mental greus que els impedeixen controlar els seus impulsos.
• Mostren una manca d’empatia cap a la infància i solen minimitzar la gravetat de les seves accions.

Identifica vulnerabilitats

Coneix els factors que augmenten el risc, com la dependència, la por a no ser creguts o les dificultats de comunicació, per adaptar la teva intervenció a cada situació.

Forma’t sobre violència en col·lectius vulnerables

Entendre la prevalença i les especificitats de la violència contra infants, persones grans i persones amb diversitat intel·lectual és essencial per reconèixer i abordar aquests casos amb eficàcia.

Mètodes

• Observen minuciosament l’entorn per identificar les vulnerabilitats de les víctimes.
• Només passen a l’acció quan creuen que tenen àmplies possibilitats d’èxit.
• Són capaços de detectar i explotar la vulnerabilitat de les víctimes.

Activa recursos especialitzats

En casos de discapacitat intel·lectual, col·labora amb la UAVDI (Unitat D’atenció a les Víctimes amb Discapacitat Intel·lectual) o altres serveis especialitzats per oferir una atenció adequada i millorar la qualitat de la investigació.

Entorn social

• Estan integrats socialment i laboralment, sovint buscant feines o activitats que els permetin estar a prop dels infants, com escoles o activitats lúdiques.
• El 30% de les agressions provenen de l’entorn socioescolar, mentre que aproximadament el 70% s’originen en l’àmbit familiar.

Reincidència i antecedents

• Tenen una alta taxa de reincidència. La perpetuació del delicte és elevada si no s’intervé de manera efectiva.
• En el 80% dels casos, no tenen antecedents penals, fet que complica la seva detecció prèvia.

Vincle no sexual

Durant aquesta fase, l’agressor busca generar proximitat emocional amb l’infant mitjançant atencions especials, regals o mostres d’afecte que el facin sentir valorat i segur. L’objectiu és construir un vincle afectiu asimètric on l’infant comenci a veure l’agressor com una persona de confiança i, fins i tot, com algú imprescindible. Aquesta fase sovint es desenvolupa en un entorn que permet l’accés privat a la víctima, com a través d’activitats escolars, lúdiques o familiars. En aquesta etapa, l’agressor també treballa per crear una relació secreta que allunyi l’infant de possibles protectors adults, utilitzant estratègies de manipulació subtils per aïllar-lo emocionalment i incrementar la seva dependència​​.

Comunica amb empatia i claredat

Escolta activament les víctimes, dona’ls temps per expressar-se i adapta el llenguatge a les seves necessitats per garantir que entenen els seus drets i el procediment.

Vincle sexual

En aquest punt, l’agressor utilitza la confiança construïda per iniciar conductes sexualitzades. Aquestes poden començar amb gestos aparentment inofensius, com carícies o comentaris afectuosos, que es van intensificant gradualment fins a actes més explícits. L'agressor sovint intenta convèncer l’infant que aquestes interaccions són normals o una mostra d’afecte especial, i aprofita la innocència i falta d'experiència de la víctima per mantenir-la confosa o còmplice. En molts casos, l’agressor fa ús de la seva posició de poder per encobrir les seves accions i evitar que l’infant entengui la gravetat del que està passant, afavorint la seva pròpia impunitat​​.

Estigues alerta als senyals

Observa indicadors físics, emocionals o relacionals de maltractament i utilitza els protocols i eines disponibles per documentar i analitzar els casos de manera adequada.

Dades generals

• La gran majoria són homes (97%), amb una edat mitjana de 30 anys. Tot i això, molts podrien haver iniciat la seva trajectòria delictiva abans, sense ser denunciats.
• No pertanyen a un grup socioeconòmic específic.
• Presenten una autoestima deficitària, especialment en l’àmbit sexual, i mostren dificultats per establir relacions sexuals sanes i satisfactòries.
• Busquen espais on no se sentin qüestionats i puguin obtenir admiració i poder.

Selecció de l'infant

L'agressor identifica possibles víctimes que percep com vulnerables, no necessàriament dèbils, sinó accessibles en termes emocionals, familiars o socials. Aquesta vulnerabilitat pot provenir de factors com la manca de supervisió parental, una situació de dependència emocional o econòmica, o simplement la confiança de l’infant en adults desconeguts. Sovint, l’agressor observa detingudament el comportament i les circumstàncies de l’infant per detectar oportunitats, com ara un entorn que no ofereix xarxes de suport sòlides o una necessitat de reconeixement afectiu. Aquesta etapa implica una preparació conscient i meticulosa per augmentar les possibilitats d'èxit sense aixecar sospites​​.

Trets personals

• Poden tenir parella estable, però amb dificultats sexuals.

• Són capaços de negar els seus impulsos sexuals aparentment.

Tipologies de violència vers les persones grans

Evita que la víctima se senti jutjada

No facis comentaris que puguin provocar culpabilització o desconfiança. La teva actitud ha de transmetre seguretat i suport.