Human Body Presentation

Principis d'electrocardiografia

Objectiu

Dibuixem la fisiologia elèctrica del cor

DESPOLARITZACIÓ: Activació. REPOLARITZACIÓ: Recuperació. Hi entren en joc l'entrada i sortida de ions des de l'espai extracel·Lular cap a l'interior de la cèl·lula i la sortida novament.

VECTOR: la suma de tots ells és el eix elèctric captat per l'electrocardiògraf. Els elèctrodes capten el vector que es dirigeix cap a ell, aleshores veurem en el EKG un traçat cap amunt (positiu) i si s'allunya d'ell el traçat serà cap avall ( negatiu).

Quan fem un EKG amb 12 derivacions volem veure aquest estímul elèctric com es propaga des de 12 punts diferents. Per això col·loquem els elèctrodes a diferents llocs del cos, de tal manera que veiem el vector d’excitació des de 2 plans: - Frontal (la seva representació gràfica es coneix com a triangle d'Einthoven) - Horitzontal.

Que volem veure?

PLA FRONTAL

TRIANGLE D'EINTHOVEN

4 cables -> Pla frontal ->6 derivacions (6 punts de vista diferents) -> Amunt o avall: - Monopolars -> AVR, AVF, AVL. - Bipolars ->DI, DII, DIII

6 Cables -> pit -> 6 vistes més -> V1, V2, V3, V4, V5, V6 -> endavant, enrrere, dreta o esquerre.

Pla horitzontal

En la majoria d'EKG fets amb electrocardiògraf programat es veu representada també una tira llarga de D-II de gran utilitat per poder calcular bé la FC. S'utilitza D-II perquè és una de les derivades que es visualitza més bé, igual com en la monitorització bàsica que veureu configurada la pantalla del monitor amb D-II.

Els infarts de miocardi en la paret posterior del ventricle esquerre poden no ser evidents en un ECG estàndard perquè aquesta regió del cor està "fora de la vista" de les derivacions habituals

V7: a la línia axil·lar posterior, a la mateixa altura que V6. V8: a la línia escapular, a la mateixa altura que V6. V9: a la línia paravertebral, a la mateixa altura que V6.

Derivacions posteriors

Infarts ventricle dret, cardiopaties congènites, afectacions en ventricle dret.

V3R: Al lloc corresponent a V3, però en el costat dret del tòrax. V4R: Al lloc corresponent a V4 (cincè espai intercostal, línia clavicular mitjana), però en el costat dret. V5R i V6R: Col·locades al mateix nivell que V5 i V6 però al costat dret.

Derivacions dretes

Cada 5 mm de ratlles tenen un traç més gruixut. Voltatge: 1mm = 0,1 mV -> 10 mm= 1mV Temps: el paper de l'electro es desplaça per defecte a 25mm/seg. - 1mm = 0,04 seg. - 5mm= 0,20 seg. mV=mil·livolt 1mV=0,001volts

LECTURA EKG

S'entén per línia isoelèctrica a la línia plana i horitzontal, “imaginària” on s'asseu tot l'electrocardiograma. Les deflexions per sobre la línia són positives i les deflexions per sota la línia són negatives.

Linia isoelèctrica

Artefactes

Definim cadascuna de les diferents ones que podem observar en l'EKG. EKG és un prova senzilla en forma de gràfica que permet l’estudi de l’activitat elèctrica cardíaca. Però hem de tenir present algunes premisses: - Un EKG normal no exclou de patologia cardíaca. - Una persona sana pot tenir alteracions electrocardiogràfiques inespecífiques o variants de la normalitat que poden confondre's amb l’existència de patologia.

Interpretació electrocardiogràfica

Despolarització auricular. Vol dir que l'aurícula s'activa i passa l'estímul elèctric. P és normal quan és rodoneta i no supera els 0.12 segons, per tant, ha de ser de menys de 3 quadrets d'1mm. És important recordar que a AVR és sempre negativa. És clar, fixeu-vos amb el triangle d'Einthoven des de quin punt s'està observant l'estímul elèctric.

ONES P

Interpretació electrocardiogràfica

Fins aquí s'ha despolaritzat tot el circuit (activació) i ara cal que les cèl·lules que propaguen l'estímul elèctric tornin a l'estat de repòs, comença doncs la repolarització. En primer lloc hi ha la repolarització auricular però no s'observa cap corba perquè aquesta quedaria dins el complexa QRS. Només s'observa la repolarització ventricular que és la ona T.

Despolarització ventricular és a dir, l'activació ventricular, el pas de l'estímul elèctric pel ventricle. El temps d'aquest no ha de ser superior a 0.12seg. Parlem de QRS ample quan supera aquests 0.12seg. I de QRS estret quan és inferior a 0.12seg.

QRS

Interpretació electrocardiogràfica

Mesura el temps de conducció Aurículo-Ventricular i ha de ser entre 0,12-0,20seg. Es relaciona amb la FC, a major FC menor l’interval PR i al revés. Un PR llarg és senyal que l'estímul s'està propagant lentament d'aurícula a ventricle, per tant, la FC serà lenta.

INTERVAL PR

Repolarització ventricular. La polaritat de T acostuma a ser la mateixa que la polaritat del complexa QRS que la precedeix. Per tant, si el QRS és positiu, T ha de ser positiva. També cal recordar que la ona T no ha de superar una alçada de 2/3 de la R precedent.

ONA T

Interpretació electrocardiogràfica

ST PATOLÒGIC, ELEVACIÓ ST: CODI IAM

ST NORMAL

Des del final del QRS fins l’inici de la ona T. El segment ST ha d'estar damunt la línia isoelèctrica, per tant, no ha d’estar ni per sobre ni per sota la línia isoelèctrica de més d’1mm.

SEGMENT ST

Interpretació electrocardiogràfica

És el ritme normal del cor. Les característiques electrocardiogràfiques són: • Ona P seguida d’un QRS • Ona P positiva a D-II, DIII i AVF i ona P negativa a AVR • FC de 60-100x’ • Ritme regular, distància d’R a R igual. • Interval PR dins els límits normals (0,12-0,20seg)

RITME SINUSAL NORMAL

RITMES IRREGULARS: Si l'interval RR és irregular s'ha de calcular una FC de promig. Generalment es conta en 10-20” per disminuir la variabilitat però si no es té una tira llarga d'EKG es calcula amb 6” (30 quadres grans). En un interval de 6” contem els batecs sencers que hi ha i ho multipliquem per 10 (per fer els 60”). L'exemple que trobem a continuació és amb un ritme regular, perquè tant es pot utilitzar en ritme regular com en irregular, però aquest és l'únic mètode per analitzar els ritmes irregulars.

RITMES REGULARS: MESURA LA DISTÀNCIA DE L'INTERVAL RR EN SEGONS. Mesurem la distància de l'interval RR en segons i posteriorment dividim a 60'' (1minut) l'interval RR.

Existeixen tres formes que ens permeten calcular la FC a través de l'electrocardiograma en el paper mil·limetrat. Els dos primers mètodes són vàlids pels ritmes regulars, l'últim ens permetrà calcular la FC tant ritmes regulars com no regulars.

Càlcul de la FC