Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Copia - L'ANTIC EGIPTE
Ángela Catalán Romero
Created on November 22, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Tarot Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Women's Presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Shadow Presentation
View
Newspaper Presentation
View
Memories Presentation
Transcript
EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL
Rosa Casino
ínDEX
1. El Nil
4. La Cultura
5. La Religió
2. El Faraó
3. La Societat
6. L'art
4.1 EL NIL, FONT DE VIDA
+ info
Cairo
El Nil era un recurs econòmic bàsic perquè: - feia possible l'agricultura, la ramaderia i la pesca. - Subministrava la planta del papir, de la qual obtenien el suport per a l'escriptura, embarcacions i elaboraven cistelles. - Era la principal via de comunicació.
Dahshur
Luxor
Philne Island
Abu Simbel
la construcció d'un imperi
2.500 a.C
2.000 a.C
1.500 a.C
700 a.C
IMPERI ANTIC
IMPERI MITJÀ
IMPERI NOU
DECADÈNCIA
època d'estabilitat i esplendor. Construcció de les grans piràmides
expansió territorial. Religió monoteista
període de guerres i invasions
ocupació dels perses, macedonis i romans
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
RAMADERIA
AGRICULTURA
ARTESANIA
COMERÇ
als tallers elaboraven ceràmica, teixits, orfebreria, escultures, etc
els principals cultius eren els cereals, les verdures i el lli
es basava en l'intercanvi de productes (barata)
EL FARAÓ: REI I DÉU
Era adorat com un déu vivent, ja que, en vida, era la reencarnació d'Horus i, quan moria, passava a ser la reencarnació d'Osiris. Havia de protegir el seu poble i assegurar l'ordre i la pau. Era la màxima autoritat política, militar i religiosa. ATRIBUTS: cobra protectora contra els mals esperits, tocat cerimonial, barba postissa, ceptre i fuet.
El faraó
LA SOCIETAT
societat jerarquitzada
no privilegiats
privilegiats
mercaders, artesans i camperols
faraó, sacerdots I nobles
esclaus
Els sacerdots es dedicaven al culte als déus i a la ciència. Entre els nobles i funcionaris destaquen els caps de l'exèrcit i els escribes, els quals eren els únics que sabien llegir i escriure i portaven el control dels impostos i comptes de l'Estat.
L'agricultura i la ramaderia eren les activitats econòmiques més importants. Artesans i mercaders abastien la població de productes bàsics i de luxe.
Els esclaus eren població sense llibertat ni drets. Treballaven per al faraó, sobre tot, en les grans obres de construcció.
exèrcit
escribes
sacerdots
Estaven organitzats en grups i havien de defensar el regne. En èpoques de pau, treballaven en les grans obres de construcció, com els temples o dics per al regadiu.
Eren considerats uns savis. Es dedicaven a administrar els temples, la ciència i a mesurar el temps
A més dels compters i dels impostos, s'encarregaven de mesurar les àrees de regadiu, comptabilitzar el gra, etc.
camperols
ramaders
artesans
els principals cultius eren els cereals (avena, blat i civada), les verdures i el lli. Amb el cereal, elaboraven cervessa.
criaven ovelles, vaques, cabres, porcs, etc. També es dedicaven a l'apicultura, per obtindre cera i mel.
treballaven per al faraó o per als grans temples.
LA CULTURA
ESCRIPTURA
click!
L'escriptura egípcia més coneguda és la jeroglífica, que significa "escriptura sagrada". S'inscrivia o pintava en els murs dels temples i de les tombes. Per a qüestions relacionades amb les lleis, impostos i compters de palau, s'utilitzava un tipus d'escriptura més ràpida anomenada escriptura demòtica.
+ info
LA RELIGIÓ
politeistadivinitas zoomorfes VIDA MÉS ENLLÀ DE LA MORT MOMIFICACIÓ TOMBES
RITUAL DE MOMIFICACIÓ
tipus de tombes
- Mastabes
- Piràmides escalonades
- Piràmides de parets llises
- Hipogeus
PIRÀMIDE
PIRÀMIDE ESCALONADA
evolució de les piràmides escalonades
formada per la superposició de mastabes
PIRÀMIDEs
piràmides dels faraons Kéops, Kefrén i Micerinos, a Gizeh.
HIPOGEU
MASTABA
galeries i cambres excavades en la roca. Destaquen la Vall dels Reis (tomba de Tutankamon) i la Vall de les Reines.
plataforma rectangular
Reina Nefertari, esposa de Ramsés II.
HIPOGEU
EL LLIBRE DELS MORTS
El viatge al més enllà acabava amb el judici d'Osiris. Anubis, déu dels morts, acompanyava el difunt. En aquest judici, el cor del difunt era dipositat en una balança. Si el cor pesava més que una ploma d'estruç, significava que el difunt estava ple de males obres. Per tant, seria devorat per Ammit, una deesa amb cap de cocodril i pates de lleó i hipopòtam. Thot, déu de la saviesa i l'escriptura, prenia nota del resultat. Si no pesava més que la ploma, el difunt podria accedir al més enllà. Horus, déu del cel , acompanyaria el difunt davant Osiris.
EL LLIBRE DELS MORTS