PRESENTACIÓN MESQUITA DE CÒRDOVA

Alba Fernández

MESQUITA DE CÒRDOVA

7. Relació amb la societat

6. Funció i significat

5. Estil

4. Anàlisis formal

3. Context històric i cultural

2. Glossari

ÍNDEX

1. Fris cronològic

1492Descobriment d'Amèric

1453 Turcs a Constantinobla

1348-1353 Peste Negra

GÒTIC

Feudalisme

ROMÀNIC

Al-Andalus

751-843 Imperi Carolingi

711 Invasió musulmana de la P. Ibérica

527-565Reinat de Justinià

476 Caiguda de l'Imperi romà d'occidet

BAIXA EDAT MTJANA

PERROMÀNIC

PLENA EDAT MTJANA

ALTA EDAT MITJANA

FRIS CRONOLÒGIC

GLOSSARI

• Al-Àndalus: Nom donat als territoris de la península Ibèrica sota el domini musulmà entre els segles VIII i XV.

• Califat de Còrdova: Estat musulmà establert a Al-Àndalus, destacat per la seva riquesa cultural i política.

• Mihrab: Nínxol orientat cap a La Meca, situat a la sala d’oració de les mesquites, per resar.

• Minaret: Torre alta des d’on es crida a l’oració, el qual més tard, es va transformar en campanar.

• Arc de ferradura: Tipus d'arc característic de l’arquitectura islàmica, amb una forma similar a la d'una ferradura.

• Pati dels Tarongers: Espai exterior de la mesquita amb arbres i fonts, utilitzat per les ablucions rituals.

Després de la mort de Mahoma, l’islam va patir una ràpida expansió territorial i cultural. En poques dècades, les forces musulmanes van ocupar àmplies regions, incloent la península Ibèrica, un territori que va ser conegut com Al-Andalus. L'arribada dels Omeies al poder, va marcar una època d’expansió i estabilitat política per a l’islam que des del 660 fins al 750, aquesta dinastia va governar un territori extès des del nord de l’Índia fins a la península Ibèrica. Tanmateix, l’any 750, la dinastia, va derrocar els Omeies i va traslladà la capital a Bagdad.

CONTEXT HISTÒRIC

Un episodi fonamental en la història d'Al-Andalus fou l’arribada d’Abd al-Rahman I, membre de la dinastia omeia, que fugí de Damasc després de la caiguda del califat omeia. Abd al-Rahman va establir un emirat independent a Còrdova l’any 756, donant inici a un període de consolidació cultural i política i més endavant, Abd al-Rahman III es proclamà califa l’any 929, consolidant el poder omeia a la península.

CONTEXT HISTÒRIC

Llavors la Mesquita de Còrdova es convertí en un dels grans símbols del poder i la cultura andalusina. Construïda entre els anys 785 i 788 . Aquest edifici es va ampliar per diferents califes omeies, com Abd al-Rahman II, Alhakam II i Almansor. Les reformes més importants es van dur a terme entre el 833-855, entre el 962 i el 966, i finalment al 987.

CONTEXT HITÒRIC

En la mesquita, hi destaca el contrast entre l'interior i l'exterior de l'edifici. L'exterior presenta una muralla, sense una façana principal definida. Generalment els materials que s'empraren van ser bàsicament pedra i maó, a més de marbre a les columnes, a la qibla i el mihrab, fusts de granit. La fusta també es va utilitzar per fer la coberta i els mosaics que es troben dins de la mesquita estan construits per tessel·les. L'origen d'aquests materials reutilitzats per a la construcció de la mesquita, provenen de molts segles enrere, en concret de l'època en què l'imperi romà estava en un dels màxims moments d'expansió i esplendor.

MATERIALS

cúpula galloada

MOSAIC

PLANTA

A la seva planta podem diferenciar: PART EXTERIOR:

• Pati (sahn): és un espai obert, habitualment sense sostre i normalent de forma quadrada on dalt del minaret, el muetzí s'encarrega de la pregària que la cita des de dalt d'una torre.

• Font (sahil): s'utilitza per als rituals de neteja (ablucions) que són obligatòries abans d’entrar a la gran sala de pregària (haram)

ANÀLISI FORMAL

PART INTERIOR

• La gran sala (haram): està coberta i dividida per files de columnes de marbre, amb dovelles de maó que alternen el vermell i el blanc. Els seus suports són molt prims i disposen d'una coberta plana de fusta. En total, hi ha 514 columnes, que utilitzen l’arquitravat com a sistema constructiu. Tot aquest conjunt formen 19 naus.

• Totes estan orientades perpendicularment al mur de la quibla, on hi detaca el (mihrab), és a dir, el nínxol central del mur extrem, anomenat Quibla, el qual, marca el sentit de l'oració cap a la Meca

ANÀLISI FORMAL

PART INTERIOR

• La (cúpula) que es troba en aquesta mesquita, és gallonada i sobretot està construïda amb mosaics

Pàgina web amb varies ampliacions dels principals representants a la Mesquita de Còdova

ANÀLISI FORMAL

PLANTA

PARTS DEL'ALÇAT

La mesquita, consta d'alguns lements decoratius com ara: els mosaics amb dibuixos de plants, versos de l'Alcorà o bé formes geomètriques. Tot i això, a l'època musulmana, el terra estava adornat amb catifes.

ELEMENTS ORNAMENTALS

ESTIL I CARACTERÍSTIQUES

L'estil de la Mesquita-Catedral de Còrdova es caracteritza per ser una barreja única d’elements islàmics, romans, visigots i cristians,

• Senzillesa i robustesa:

L'exterior té un aspecte robust i senzill, on els murs son alts i gruixuts fets amb pedra calcària.

• Decoració geomètrica discreta:

Els murs estan decorats amb arcs cecs (no travessen el mur) i figures geomètriques que hi donen un toc delicat.

EXTERIOR

ESTIL I CARACTERÍSTIQUES

L'estil de la Mesquita-Catedral de Còrdova es caracteritza per ser una barreja única d’elements islàmics, romans, visigots i cristians,

• Senzillesa i robustesa:

L'exterior té un aspecte robust i senzill, on els murs son alts i gruixuts fets amb pedra calcària.

• Decoració geomètrica discreta:

Els murs estan decorats amb arcs cecs (no travessen el mur) i figures geomètriques que hi donen un toc delicat.

EXTERIOR

ESTIL I CARACTERÍSTIQUES

• Portes monumentals:

Les portes són un dels elements més destacats. La Porta d’Al-Hakam II té un arc en forma de ferradura i la Porta del Perdó, té molts detalls.

• Pati del Tarongers:

Espai exterior envoltat de galeries amb columnes una font. Era un espai utilitzat per a la neteja abans de les oracions.

• El Minaret (Campanar):

Va ser construït per Abd ar-Rahman III, el van modificat durant la Reconquesta per convertir-lo en campanar, mantenint la base original.

EXTERIOR

ESTIL I CARACTERÍSTIQUES

• Bosc de columnes:

La sala d’oració compta amb unes 514 columnes de marbre, les quals, moltes d’elles eren reutilitzades d’edificis romans.

• Arcs superposats:

Hi havia arcs de ferradura a la part inferior i els de mig punt a la part superior, amb dovelles alternades en vermell i blanc.

• El Mihrab:

Està decorat amb mosaics bizantins d’or, formes geomètriques i florals, i està cobert per una cúpula.

INTERIOR

ESTIL I CARACTERÍSTIQUES

• Cúpules:

Destaca per la seva estructura complexa i els seus dibuixos de formes geomètriques i flors.

• Motllures i inscripcions:

Les parets tenen escrits del Corà i dibuixos geomètrics, però no mostren la figura humana.

• Transformacions cristianes:

Quan va arribar el cristianisme, es van afegir un cor al mig de la sala i capelles als costats, que contrastaven amb l'estil islàmic.

INTERIOR

La Mesquita de Còrdova es va fer per ser un lloc on els musulmans poguessin resar junt, perquè per ells, era un lloc sagat. També era el centre religiós més important del Califat de Còrdova. La mesquita, mostra la riquesa i la grandesa de la cultura islàmica a Al-Àndalus. El primer que la va manar construir va ser Abd ar-Rahman I, l’any 785, després després de crear el seu propi regne a Al-Àndalus. Amb el temps, altres califes com Abd ar-Rahman II, Al-Hakam II i Al-Mansur la van ampliar i embellir perquè la comunitat musulmana creixia. Quan els cristians la van conquerir, la van convertir en una catedral, i va passar a ser un lloc de culte per als catòlics. Avui dia, és un símbol de convivència entre les cultures islàmica i cristiana i un dels monuments més importants del món.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

La Mesquita de Còrdova està molt relacionada amb la societat i les cultures del seu temps, ja que mostra la diversitat i la riquesa de les civilitzacions que vivien a Al-Àndalus. Això es pot veure en:

• Religió i espiritualitat: Es va construir principalment per als musulmans, per a que poguessin seguir la seva religió. Demostrant així, que era molt important en la seva vida diària i en la societat.

• Influències culturals :La seva arquitectura barreja elements de cultures antigues, com la romana, amb l’estil islàmic, on després s’hi van afegir detalls cristians.

• Convivència de cultures: Quan es va convertir en catedral cristiana, es va veure com les cultures islàmica i cristiana, tot i algunes tensions, podien conviure mútuament. Això reflectia la barreja cultural que hi havia a Al-Àndalus.

RELACIONS

MOLTES GRÀCIES