Cronologia de la literatura catalana_ Candela Garcia

S.XV

Renaixament

S. XV

Literatura medieval

Cronologia de la literatura catalana

Candela Garcia

S. XII

Literatura trobadoresca

S. XIII

Prosa Religiosa

S.XIII -XIV

Prosa historiogràfica

El segle d'Or

La cort i el món cavalleresc

S.XIV

L'humanisme

S.XVIII/S. XIX

El Romanticisme

S.XIX

La Renaixença

Moviment literari

Al segle XI, neix la lírica trobadoresca a les corts d’Occitània, reflectint el refinament cavalleresc. La dona imposa una nova visió de l’amor, basada en la cultura, la música i la paraula, donant lloc a l’amor cortès, on l’home pateix per un amor impossible, expressant sentiments en provençal.Aquest amor crea una relació de vassallatge entre amants, amb la dama com a figura poderosa i inabastable. L’amant, sovint rebutjat, declara emmalaltir o morir d’amor. · Trobador: Culta, componia i musicava poemes, vivint a les corts. Les seves amants solien ser midons casades. · Trobairitz: dones que escivien poesia de contingut molt més explícit. Els seus amants solien ser cavallers. · Joglar: Nòmada, cantava les obres dels trobadors de memòria i adaptava la interpretació al públic. Personatges: gilòs (marit de la amant del trobador)i llaucengers (les males llengues) Els dos gèneres més importants de la literatura trobadoresca foren la cançó (temàtica amorosa) i el sirventès (sàtira, ridiculització entre trobadors).

3. Crònica de Ramón Muntaner La més extensa i literaria. 4. Crònica de Pere III el Cerimoniòs Explica el seu regnat

Les 4 grans cròniques

Basades en els cronicons medievals (textos històrics basats en fets passats). En canvi, les cròniques relaten fets presents i referents a episodis viscuts durant el regnat de la corona d'Aragó. Amb finalitat propagandística. 1. Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I. Explica el seu regnat 2. Crònica de Bernat Desclat La més històrica

Ausiàs March

Ausiàs March, fill d’una família noble valenciana, va rebre una formació completa com a cavaller i home de lletres. Va ser falconer reial i es va casar dues vegades, però no va tenir fills legítims. Va dedicar els seus poemes a quatre amants conegudes. Ausiàs March escriu en català, deixant el provençal, i manté l’estructura trobadoresca. Les seves dames es classifiquen en quatre tipus: des de l’amor no correspost (Plena de seny) fins a l’amor violent i crític (Oh foll d’amor). Influït per l’humanisme, tracta la lluita entre amor carnal i espiritual amb comparacions marineres i metàfores. Se sent incomprès, opta per la soledat i reflexiona sobre la mort i la salvació de l’ànima als Cants de mort i el Cant espiritual.

Contextualització històrica

Els pobles germànics van dividir l’Imperi Romà d’Occident en regnes propis. Carlemany el va reconstruir parcialment el 814. La divisió posterior va donar lloc als països europeus actuals. A Hispània es creà la Marca Hispànica per lluitar contra els exèrcits hispànics. A més l’Imperi Bizantí, hongaresos, eslaus, normands atacaven constantment els regnes cristians. La inestabilitat i la violència van alimentar el temor a una apocalipsi coincidint amb l’arribada de l'any 1000. Als segles XI-XIII neix una nova estructura social: el feudalisme, el qual se centra inicialment a França. El rei repartia terres als nobles que l'ajudaven durant les campanyes militars. Els nobles gestionaven el territori i tenien plens poders sobre els camperols. La societat feudal tractava d'una estructura piramidal amb el rei i el papa al cim, seguits per nobles i clergat, i els camperols a la base. Els camperols rebien protecció a canvi de treball. S’hi establiren relacions de vassallatge.

Contextualització històrica

El segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana, amb València com a centre cultural per raons econòmiques, socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja), polítiques (conflictes amb els Trastàmara) i estratègiques (ports mediterranis). La influència del Renaixement introduïa noves idees i actituds morals en la prosa i la poesia. Poetes com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi van adaptar la lírica trobadoresca a l’Humanisme, mentre que en la prosa destacava l’Escola Valenciana, amb autors com Joan Roís de Corella i Jaume Roig.

Contextualització històrica

L'edat mitjana (s. V-XV) fou un període marcat pel feudalisme (s. XI-XIII), un sistema social jeràrquic que sorgí a França. El rei repartia terres als nobles a canvi de suport militar, i aquests exercien poder sobre els camperols, oferint-los protecció. La societat es dividia en tres classes: clergat (els que resaven), noblesa (els que lluitaven) i poble (els que treballaven), amb relacions de vassallatge que consolidaven aquesta estructura piramidal.

Ramón Llull

Es considera el pare del català literari. Nascut a Mallorca. Fins als 23 anys va viure a la Cort i va dur una vida cortesana. Es va casar amb Blanca Picany, va tenir dos fills. Era un trobador de la vida. Després de cinc aparicions divines va començar a dedicar la seva vida a lluar Déu (cantar les virtuts de Déu) i a convertir infidels (musulmans i jueus). Parlava llatí, català, italià, hebreu i l’àrab. Obres: L’Art → Explica tot el que passa en el món a partir de la perspectiva de Déu. Mai el va acabar, sempre el reescrivia. El llibre de les meravelles → S’explica com ser un bon cavaller cristià. El va agafar Joanot Martorell per definir el personatge de Tirant lo Blanc. Evast i Blanquerna → Evast és l’alter ego de Ramon Llull i li ensenya al seu aprenent Blanquerna com estimar a Déu.

Contextualització històrica

La novel·la té els seus orígens al segle II a Grècia amb obres com Històries veritables, que presentaven aventures i amors en contextos idealitzats. Aquest gènere influirà en els romans francesos, que integren elements de la mitologia grega i llegendes bretòniques com la del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Aquestes narracions destaquen l’amor cortès i l’heroisme cavalleresc. Aquestes influències es fusionen amb la literatura àrab, aportant màgia, exotisme i fatalitat. Al segle XV a Catalunya, aquestes tradicions es veuen renovades per l’Humanisme, que introdueix una visió més introspectiva dels personatges i revisa l’amor cortès, a més de les narracions religioses i sentimentals que preparen el camí per a una nova sensibilitat literària.

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Joanot Martorell, noble valencià del segle XV, escriu Tirant lo Blanc, una obra que reflecteix les seves pròpies frustracions i aspiracions. La novel·la combina l’esperit cavalleresc amb una visió realista de la societat i la guerra. Organitzada en episodis, segueix les aventures de Tirant a Anglaterra, Sicília, Grècia, Àfrica i Constantinoble. Martorell integra influències de Guy de Warwick, Llibre de l’orde de cavalleria de Llull i les cròniques medievals, creant un retrat únic de l’ideal cavalleresc dins d’un context històric i literari renovat.

Els segles XII-XIV van ser una etapa de crisi de valors, que va marcar el final de l'Edat Mitjana i va obrir pas a l'Edat Moderna. Aquesta transició va ser impulsada per l'Humanisme, un moviment que es va desenvolupar amb força durant el Renaixement. Amb l'Humanisme, la raó humana comença a ser l'eina principal per entendre el món, substituint la visió teocèntrica medieval, que posava Déu al centre de la creació. L'antropocentrisme, centrant l'ésser humà com a eix de tot, va emergir com a nova perspectiva filosòfica. L'Humanisme va començar a Itàlia, on l'estructura feudal no va tenir tanta influència. Les ciutats italianes es van convertir en centres de poder econòmic, social i cultural, amb una burgesia que va influir en els gustos i valors d'aquest nou corrent. Va ressorgir l'interès per la cultura clàssica, i la literatura va passar a ser vista com una forma d'art.Francesco Petarca, Dante Alighieri i Giovanni Boccaccio.

Barroc El Barroc predomina des de finals del segle XVI fins a mitjan segle XVIII, com una reacció al Renaixement. L’atmosfera de la Contrareforma i les guerres crearan un ambient d’obscuritat que influirà en les arts. Els temes clau seran el pas del temps, la fatalitat de l’atzar i els revessos de la fortuna. L’autor més destacat d’aquest període és Francesc Vicent Garcia, també conegut com el Rector de Vallfogona.a Britànica, destaca l’escriptor Joan Ramis, autor de la tragèdia *Lucrècia*.

Renaixement El Renaixement culmina l'Humanisme, destacant una gran curiositat científica. No obstant això, després del Concili de Trento, molts dels seus pensadors seran perseguits per la Inquisició. Aquest període es veu representat per Cristòfor Despuig i la seva obra *Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa*. Fins a finals del segle XIX, la prosa es deixarà de conrear, limitant-se a la producció de teatre i poesia.

Il·lustracióA finals del segle XVII i durant el segle XVIII, l’Il·lustració es caracteritza pel desenvolupament de la ciència i l’esperit crític. Els descobriments tècnics afavoreixen la confiança en el mètode científic. A Menorca, sota la Corona Britànica, destaca l’escriptor Joan Ramis, autor de la tragèdia Lucrècia.

Neoclassicisme Moviment estètic que naix a França, centrant-se en el rigor formal i el racionalisme. El Neoclassicisme també introdueix el subjectivisme, un element que es desenvoluparà més profundament en el Romanticisme.

Els romàntics van expressar el seu món interior a través de l'art, explorant temes com paisatges exòtics, situacions tràgiques i personatges solitaris. També van idealitzar el medievalisme com l’origen de les identitats nacionals, exaltant històries llegendàries i el sentiment nacional dels pobles europeus. El Romanticisme va influir profundament en la literatura, la música i les arts visuals obrint nous camins per a l'expressió artística.

El Romanticisme va ser un moviment cultural que va sorgir a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra i es va estendre per Europa durant el segle XIX. Va néixer en un context de grans transformacions polítiques, socials i econòmiques, com la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Aquest moviment es va caracteritzar per la seva oposició als valors clàssics de l’ordre i l’equilibri. Va defensar la llibertat creativa, l’emoció i la subjectivitat.

La Renaixença va ser un moviment cultural del segle XIX que va sorgir per recuperar el català com a llengua literària, després de segles de decadència XVI-XVIII. Aquest moviment es va inspirar en els ideals del Romanticisme i es va veure marcat per la transformació social i econòmica provocada per la industrialització. L’objectiu principal de la Renaixença era recuperar la literatura catalana com a llengua de cultura i crear una literatura pròpia, fomentant alhora el coneixement de la història i la tradició cultural catalana. També es volia crear institucions que recolzessin la recuperació cultural i política de la nació catalana. Els moments clau de la Renaixença van ser la publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833, un poema que va exaltar la llengua i la cultura catalana com a símbol del moviment. El 1859 quan es van instaurar els Jocs Florals. I el 1877, amb la publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.