la noia de la capsa de fils
DANIELA · BERTA · AINHOA · AINA
10
L’entrada dels nacionals
-Els nacionals van entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 -El mateix dia, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes també van entrar a Badalona, ja que aquesta ciutat era molt propera a Barcelona - A Terrassa el 27 de gener de 1939, l'endemà de la caiguda de Barcelona.
L'entrada de les tropes franquistes genera por i desesperació entre la població, que fuig precipitadament per evitar la repressió. Els habitants, com la Reme, només poden endur-se allò més essencial, deixant enrere les seves cases i possessions. Les imatges reflecteixen cares de preocupació, actituds de pressa i caos, expressant el neguit i la tragèdia d’abandonar-ho tot per sobreviure.
La retirada
Un mapa de la retirada a l’Alt Empordà
L’Antoni Campañà a Port Bou La imatge, amb l’escena d’un cotxe bolcat i inutilitzat, representa també la interrupció del progrés, el final d’un camí segur, i la desesperació col·lectiva dels que fugien. Podria evocar les històries de refugiats com la Remei, que van deixar enrere no només possessions materials sinó també una vida coneguda.
La Vajol es troba al nord-est de Catalunya, a escassos quilòmetres de la frontera franco-espanyola. És coneguda per ser un dels darrers passos fronterers utilitzats per les persones que fugien cap a França durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil.
La foto d’Amadeu Gràcia és molt especial perquè no només ens ensenya un moment de la història, sinó que representa la lluita per sobreviure i tot el que van haver de patir moltes persones durant la guerra. També ens fa veure com els nens van perdre la seva infantesa en situacions tan dures. Que aquesta imatge s’hagi convertit en una escultura fa que sempre recordem el que va passar i ens ajudi a no oblidar el passat per intentar que no torni a passar mai més. .
L' Amadeu Gràcia
Amadeu Gràcia: Era un nen retratat en una fotografia emblemàtica mentre fugia a peu cap a França amb altres exiliats. La imatge, capturada en ple context de la retirada republicana, mostra la duresa de l'èxode.
De la retirada i de Collioure, abans d’arribar a
Argelers
La retirada republicana el 1939 va ser un episodi tràgic en què prop de mig milió de persones van fugir cap a França després de la derrota republicana. A Collioure, molts refugiats van fer una pausa abans de ser traslladats a camps com el d’Argelers, a la platja, que es va convertir en un dels més grans. Les imatges mostren expressions de cansament, desesperança i angoixa, amb famílies carregant les seves poques pertinences, marcades per la fam i les malalties. El camp d’Argelers, inicialment sense instal·lacions adequades, va ser un lloc de patiment extrem, amb fred, condicions insalubres i la mort de molts refugiats. Memorials i actes commemoratius avui recorden aquest èxode massiu, destacant la importància de preservar la memòria històrica per evitar repetir aquests errors
ANGELERS
Quan la Remei arriba al camp d’Argelers, tot està envoltat de filats de ferro i les condicions són molt dolentes: poques barraques, poc menjar, i gairebé gens d’higiene. El fotògraf Robert Capa va captar aquest horror amb imatges de persones cansades i tristes darrere les tanques. Sense les seves fotos, no entendríem tan bé el dolor que van viure.
Sant Cebrià i el quadre de Nussbaum
La Remei també va estar al camp de Sant Cebrià, ple de barraques pobres on es perdia la dignitat humana. En Félix Nussbaum, un pintor jueu, va fer un quadre trist sobre aquest camp, on es veuen cares de desesperació i por. Els refugiats perdien l’esperança i semblava que deixaven de ser tractats com a persones.
La Maternitat d’Elna.
La Maternitat d’Elna va funcionar com un espai humanitari clau entre 1939 i 1944, creat per oferir un lloc segur on les dones embarassades refugiades poguessin donar a llum en condicions dignes. L'objectiu era salvar vides i protegir nadons que, d'una altra manera, haurien mort als camps de concentració francesos, on la malnutrició i les condicions insalubres eren extremes. Remei Oliva- Quan la Remei Oliva va arribar a la Maternitat d’Elna, va sentir un gran alleujament i esperança. Després de patir les condicions extremes als camps de refugiats com Argelers, va trobar un lloc acollidor amb llits, menjar abundant i un ambient càlid. Aquest canvi significava un respir de dignitat i humanitat. Va poder donar a llum al seu fill en condicions segures, cosa que li va salvar la vida a ell i li va oferir una pausa emocional enmig de l'exili i la guerra
Qui va ser i que va fer Elisabeth Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va ser una infermera i mestra suïssa coneguda per la seva tasca humanitària durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Va fundar la Maternitat d’Elna, un refugi situat al Rosselló, on va ajudar dones embarassades refugiades dels camps de concentració francesos, com Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes, a donar a llum en condicions segures.
GU E R R A
Gaza: Famílies busquen supervivents entre les runes després d'un bombardeig. Ucraïna: Refugiats suporten el fred hivern amb recursos mínims. Sudan: Famílies desplaçades s'adapten al seu primer hivern a Egipte. Síria: Refugiats sirians sobreviuen en camps amb ajuda limitada. Afganistan: Desplaçats viuen en tendes durant un altre hivern sever. Guerra: Dones i nens viuen el terror d'un conflicte constant.
CONCLUSIÓ
La lectura de La noia de la capsa de fils ens ha ajudat a entendre millor com les persones poden superar situacions molt difícils i trobar força en moments complicats. Aquesta història m’ha ensenyat la importància de recordar el passat i les vides de la gent que va viure en altres èpoques. Saber aquestes coses ens ajuda a no cometre els mateixos errors i a entendre millor com pensen i senten les altres persones. És important conèixer aquestes històries per ser més solidaris i respectuosos amb els altres.
TREBALL DE LA NOIA DE LA CAPSA DE FILS
Daniela Cárdenas Florensa
Created on November 14, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
The Power of Roadmap
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
View
Interactive QR Code Generator
Explore all templates
Transcript
la noia de la capsa de fils
DANIELA · BERTA · AINHOA · AINA
10
L’entrada dels nacionals
-Els nacionals van entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 -El mateix dia, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes també van entrar a Badalona, ja que aquesta ciutat era molt propera a Barcelona - A Terrassa el 27 de gener de 1939, l'endemà de la caiguda de Barcelona.
L'entrada de les tropes franquistes genera por i desesperació entre la població, que fuig precipitadament per evitar la repressió. Els habitants, com la Reme, només poden endur-se allò més essencial, deixant enrere les seves cases i possessions. Les imatges reflecteixen cares de preocupació, actituds de pressa i caos, expressant el neguit i la tragèdia d’abandonar-ho tot per sobreviure.
La retirada
Un mapa de la retirada a l’Alt Empordà
L’Antoni Campañà a Port Bou La imatge, amb l’escena d’un cotxe bolcat i inutilitzat, representa també la interrupció del progrés, el final d’un camí segur, i la desesperació col·lectiva dels que fugien. Podria evocar les històries de refugiats com la Remei, que van deixar enrere no només possessions materials sinó també una vida coneguda.
La Vajol es troba al nord-est de Catalunya, a escassos quilòmetres de la frontera franco-espanyola. És coneguda per ser un dels darrers passos fronterers utilitzats per les persones que fugien cap a França durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil.
La foto d’Amadeu Gràcia és molt especial perquè no només ens ensenya un moment de la història, sinó que representa la lluita per sobreviure i tot el que van haver de patir moltes persones durant la guerra. També ens fa veure com els nens van perdre la seva infantesa en situacions tan dures. Que aquesta imatge s’hagi convertit en una escultura fa que sempre recordem el que va passar i ens ajudi a no oblidar el passat per intentar que no torni a passar mai més. .
L' Amadeu Gràcia
Amadeu Gràcia: Era un nen retratat en una fotografia emblemàtica mentre fugia a peu cap a França amb altres exiliats. La imatge, capturada en ple context de la retirada republicana, mostra la duresa de l'èxode.
De la retirada i de Collioure, abans d’arribar a Argelers
La retirada republicana el 1939 va ser un episodi tràgic en què prop de mig milió de persones van fugir cap a França després de la derrota republicana. A Collioure, molts refugiats van fer una pausa abans de ser traslladats a camps com el d’Argelers, a la platja, que es va convertir en un dels més grans. Les imatges mostren expressions de cansament, desesperança i angoixa, amb famílies carregant les seves poques pertinences, marcades per la fam i les malalties. El camp d’Argelers, inicialment sense instal·lacions adequades, va ser un lloc de patiment extrem, amb fred, condicions insalubres i la mort de molts refugiats. Memorials i actes commemoratius avui recorden aquest èxode massiu, destacant la importància de preservar la memòria històrica per evitar repetir aquests errors
ANGELERS
Quan la Remei arriba al camp d’Argelers, tot està envoltat de filats de ferro i les condicions són molt dolentes: poques barraques, poc menjar, i gairebé gens d’higiene. El fotògraf Robert Capa va captar aquest horror amb imatges de persones cansades i tristes darrere les tanques. Sense les seves fotos, no entendríem tan bé el dolor que van viure.
Sant Cebrià i el quadre de Nussbaum
La Remei també va estar al camp de Sant Cebrià, ple de barraques pobres on es perdia la dignitat humana. En Félix Nussbaum, un pintor jueu, va fer un quadre trist sobre aquest camp, on es veuen cares de desesperació i por. Els refugiats perdien l’esperança i semblava que deixaven de ser tractats com a persones.
La Maternitat d’Elna.
La Maternitat d’Elna va funcionar com un espai humanitari clau entre 1939 i 1944, creat per oferir un lloc segur on les dones embarassades refugiades poguessin donar a llum en condicions dignes. L'objectiu era salvar vides i protegir nadons que, d'una altra manera, haurien mort als camps de concentració francesos, on la malnutrició i les condicions insalubres eren extremes. Remei Oliva- Quan la Remei Oliva va arribar a la Maternitat d’Elna, va sentir un gran alleujament i esperança. Després de patir les condicions extremes als camps de refugiats com Argelers, va trobar un lloc acollidor amb llits, menjar abundant i un ambient càlid. Aquest canvi significava un respir de dignitat i humanitat. Va poder donar a llum al seu fill en condicions segures, cosa que li va salvar la vida a ell i li va oferir una pausa emocional enmig de l'exili i la guerra
Qui va ser i que va fer Elisabeth Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va ser una infermera i mestra suïssa coneguda per la seva tasca humanitària durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Va fundar la Maternitat d’Elna, un refugi situat al Rosselló, on va ajudar dones embarassades refugiades dels camps de concentració francesos, com Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes, a donar a llum en condicions segures.
GU E R R A
Gaza: Famílies busquen supervivents entre les runes després d'un bombardeig. Ucraïna: Refugiats suporten el fred hivern amb recursos mínims. Sudan: Famílies desplaçades s'adapten al seu primer hivern a Egipte. Síria: Refugiats sirians sobreviuen en camps amb ajuda limitada. Afganistan: Desplaçats viuen en tendes durant un altre hivern sever. Guerra: Dones i nens viuen el terror d'un conflicte constant.
CONCLUSIÓ
La lectura de La noia de la capsa de fils ens ha ajudat a entendre millor com les persones poden superar situacions molt difícils i trobar força en moments complicats. Aquesta història m’ha ensenyat la importància de recordar el passat i les vides de la gent que va viure en altres èpoques. Saber aquestes coses ens ajuda a no cometre els mateixos errors i a entendre millor com pensen i senten les altres persones. És important conèixer aquestes històries per ser més solidaris i respectuosos amb els altres.