Erinosis del vern

Hostes: Vern (Ulmus), especialment les espècies com Ulmus minor i Ulmus pumila.

Biologia: Acalitus brevitarsus és un àcar que es reproduïx ràpidament en condicions càlides i humides. Durant la primavera, les femelles adultes es desplacen sobre les fulles joves del vern i s'alimenten de la saba.

Biologia: Les seves picades a les cèl·lules vegetals causen una resposta anòmala de la planta, la qual produeix una substància resinosa que forma petites bosses o galls a les fulles. Les larves es desenvolupen dins d'aquests galls i, quan s'alliberen, poden infectar noves fulles.

Erinosis del Vern

Acalitus brevitarsus

Acalitus brevitarsus és un àcar molt petit, microscòpic, que causa la malaltia coneguda com a erinosi en arbres de vern. Aquest àcar viu a la superfície de les fulles de l'arbre i s'alimenta de la saba de les cèl·lules vegetals. La seva activitat provoca deformacions i la formació de bosses o galls a les fulles. Els àcars adults són gairebé invisibles a simple vista, però la seva acció sobre la planta és visible a través de les alteracions en la morfologia de les fulles.

Descripció:

Simptomatologia – Danys:

Deformació de les fulles: Les fulles afectades per Acalitus brevitarsus mostren una deformació visible, amb una textura rugosa que pot variar en forma i mida.

Reducció de la salut de l'arbre: La presència d'un gran nombre de galls pot debilitar l'arbre, reduint la seva resistència a altres malalties o a condicions ambientals adverses.

Pèrdua de funcionalitat fotosintètica: La deformació de les fulles redueix la superfície activa de fotosíntesi, afectant el creixement i vigor de l'arbre.

Coloració anòmala: Les zones afectades poden presentar una coloració groguenca o blanquinosa.

Preventius:

Tractaments:

Eliminació de les fulles infectades: Retirar les fulles afectades a la tardor o durant l'hivern per evitar la propagació de l'àcar.

Control de les condicions ambientals: Mantenir un bon dre natge i evitar l'estrès de les plantes pot ajudar a reduir la proliferació d'aquest àcar.

Rotació de cultius i espècies resistents: Plantar espècies de vern més resistents o evitar la plantació d'ulms en zones amb historial d'infecció.

Curatius:

Tractaments:

Tractaments biològics: Ús de predadors naturals com àcars Phytoseiulus o Amblyseius per reduir la població del paràsit.

Aplicació d'acaricides: Durant la primavera i l'estiu, quan les poblacions d'àcars són més actives, es poden aplicar acaricides específics per controlar la proliferació d'Acalitus brevitarsus.

Fungicides: Algunes formulacions de fungicides també poden ajudar a reduir els danys causats per aquest àcar, tot i que el tractament més eficaç sol ser mitjançant acaricides específics.