Aitor Márquez Gil
Revolució francesa (1789-1799)
1789
1793-94
1799
1793
1795-99
La presa de bastilla: un grup de parisins va asaltar la bastilla el 14 de juliol de 1789
L'Execució de Lluís XVI i Maria Antonieta: van ser executats en guillotina a l'any 1793
El Regnat del Terror: etapa en la que la gent era guillotinada per posibles conspiracions en contra del poble
El directori: govern inestable i corrupte abans de l’ascens de Napoleó.
Cop d’Estat del 18 de Brumari: Cop d’Estat de Napoleó, acabant la Revolució i iniciant el Consolat.
El Directori (1795-1799)
El Directori va ser el govern instaurat després del final del Regnat del Terror i de la Convenció Nacional. Va ser un període de calma relativa, però inestable, ja que França continuava en guerra i patia problemes econòmics. El sistema del Directori tenia una estructura de cinc directors que compartien el poder, amb la intenció d'evitar l'autoritarisme i el desordre. Tot i això, va resultar ser un govern ineficaç i corrupte que va perdre el suport del poble, i la seva inestabilitat va permetre l'ascens de Napoleó Bonaparte, que el 1799 va prendre el poder i va posar fi a la Revolució Francesa amb el seu cop d'estat.
El cop d'estat del 18 de Brumari (1799)
El Cop d’Estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), protagonitzat per Napoleó Bonaparte. Aquest cop d’estat va posar fi al Directori, el govern que havia estat en el poder des de 1795, i va donar inici al Consolat, amb Napoleó com a Primer Cònsol. Aquest canvi va marcar la fi de la Revolució Francesa i va donar inici a una nova etapa a França, on Napoleó exerciria el poder gairebé absolut, preparant el camí per a l'Imperi Napoleònic.
El regnat del terror (1793-94)
El "Regnat del Terror" va ser una etapa de la Revolució Francesa durant la qual el Comitè de Salvació Pública, liderat per Robespierre, va implementar una política de repressió per "protegir" la Revolució dels seus enemics interns i externs. Aquest període es va caracteritzar per una repressió extrema, on milers de persones van ser arrestades i executades a la guillotina, acusades de traïció o de ser "enemics de la Revolució". Tot i que pretenia assegurar els ideals revolucionaris, el Terror es va tornar molt impopular i va acabar debilitant la causa revolucionària.
La presa de Bastida (1789):
Aquest esdeveniment marca l’inici simbòlic de la Revolució Francesa. La Bastilla era una presó a París que representava el poder absolut de la monarquia i la repressió del poble. El 14 de juliol de 1789, un munt de parisencs van assaltar la Bastilla per aconseguir armes i enviar un missatge de resistència al rei Lluís XVI. Aquest acte va ser una rebel·lió contra l’opressió i es va convertir en un símbol de llibertat i del poder del poble contra l’absolutisme.
L'execució de Lluís XVI i Maria Antonieta (1793)
Lluís XVI i la seva esposa, la reina Maria Antonieta, van ser considerats enemics de la Revolució. Després que es proclamés la Primera República el 1792, el rei va ser acusat de conspirar contra l’Estat. Va ser jutjat, declarat culpable de traïció i executat a la guillotina el 21 de gener de 1793. Uns mesos després, el 16 d’octubre, Maria Antonieta també va ser guillotinada. Aquestes execucions van marcar la fi de la monarquia a França i van enviar un missatge clar a altres països i als monàrquics: la Revolució anava de debò.
Treball3: Linia del temps de la revolució francesa
Aitor Márquez
Created on November 8, 2024
En aquesta llinia es donen 5 esdeveniments històrics en la revolució francesa
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
Aitor Márquez Gil
Revolució francesa (1789-1799)
1789
1793-94
1799
1793
1795-99
La presa de bastilla: un grup de parisins va asaltar la bastilla el 14 de juliol de 1789
L'Execució de Lluís XVI i Maria Antonieta: van ser executats en guillotina a l'any 1793
El Regnat del Terror: etapa en la que la gent era guillotinada per posibles conspiracions en contra del poble
El directori: govern inestable i corrupte abans de l’ascens de Napoleó.
Cop d’Estat del 18 de Brumari: Cop d’Estat de Napoleó, acabant la Revolució i iniciant el Consolat.
El Directori (1795-1799)
El Directori va ser el govern instaurat després del final del Regnat del Terror i de la Convenció Nacional. Va ser un període de calma relativa, però inestable, ja que França continuava en guerra i patia problemes econòmics. El sistema del Directori tenia una estructura de cinc directors que compartien el poder, amb la intenció d'evitar l'autoritarisme i el desordre. Tot i això, va resultar ser un govern ineficaç i corrupte que va perdre el suport del poble, i la seva inestabilitat va permetre l'ascens de Napoleó Bonaparte, que el 1799 va prendre el poder i va posar fi a la Revolució Francesa amb el seu cop d'estat.
El cop d'estat del 18 de Brumari (1799)
El Cop d’Estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), protagonitzat per Napoleó Bonaparte. Aquest cop d’estat va posar fi al Directori, el govern que havia estat en el poder des de 1795, i va donar inici al Consolat, amb Napoleó com a Primer Cònsol. Aquest canvi va marcar la fi de la Revolució Francesa i va donar inici a una nova etapa a França, on Napoleó exerciria el poder gairebé absolut, preparant el camí per a l'Imperi Napoleònic.
El regnat del terror (1793-94)
El "Regnat del Terror" va ser una etapa de la Revolució Francesa durant la qual el Comitè de Salvació Pública, liderat per Robespierre, va implementar una política de repressió per "protegir" la Revolució dels seus enemics interns i externs. Aquest període es va caracteritzar per una repressió extrema, on milers de persones van ser arrestades i executades a la guillotina, acusades de traïció o de ser "enemics de la Revolució". Tot i que pretenia assegurar els ideals revolucionaris, el Terror es va tornar molt impopular i va acabar debilitant la causa revolucionària.
La presa de Bastida (1789):
Aquest esdeveniment marca l’inici simbòlic de la Revolució Francesa. La Bastilla era una presó a París que representava el poder absolut de la monarquia i la repressió del poble. El 14 de juliol de 1789, un munt de parisencs van assaltar la Bastilla per aconseguir armes i enviar un missatge de resistència al rei Lluís XVI. Aquest acte va ser una rebel·lió contra l’opressió i es va convertir en un símbol de llibertat i del poder del poble contra l’absolutisme.
L'execució de Lluís XVI i Maria Antonieta (1793)
Lluís XVI i la seva esposa, la reina Maria Antonieta, van ser considerats enemics de la Revolució. Després que es proclamés la Primera República el 1792, el rei va ser acusat de conspirar contra l’Estat. Va ser jutjat, declarat culpable de traïció i executat a la guillotina el 21 de gener de 1793. Uns mesos després, el 16 d’octubre, Maria Antonieta també va ser guillotinada. Aquestes execucions van marcar la fi de la monarquia a França i van enviar un missatge clar a altres països i als monàrquics: la Revolució anava de debò.