Erinosi del vern

Erinosi del Vern

Acalitus brevitarsus

start

Index

1.INTRODUCCIÓ:-Nom comú -Nom científic -Descripció 2.Morfologia 3.Hostes 4.BiologiA 5.Simptomatologia – Danys 6.Enemics naturals 7.Tractaments: -Preventius -Curatius

iNRODUCCIÓ

Erinosi del Vern(Acalitus brevitarsus Descripció: Àcar microscòpic que produeix agalles a les fulles del Alamus lutinosa) Inicialment es va considerar la possibilitat que es tractés d'una rovell, però la microscòpia va mostrar una absència total d'espores i altres elements de qualsevol de les fases de desenvolupament d'aquest tipus de fongs. Al contrari, sí que van aparèixer les malformacions en forma de feixos amb aspecte pilós produïdes per l'àcar, a més de diversos individus d'aquest.

Morfologia

Cos:Cos vermiforme i anellat, amb una longitud inferior a 0,2 mm. Dotat de dos parells de potes a la part anterior del cos. Gnatosoma: Gnatosoma molt reduït. Palps molt petits adherits al rostre. Quelícers en forma d’estilet. Escut dorsal: Presenta dos tubercles setífers. No posseeix sedes subdorsals a l’abdomen. Abdomen: Els segments abdominals són similars a les cares dorsal i ventral. Setes i tubercles: Absència de seta anterofemoral i anterotibial. Els tubercles setífers anterocoxals estan més allunyats del cap del que és habitual. Anterocoxes granulades.

Morfologia

Cobertura genital femenina:La coberta genital femenina no té nerviacions longitudinals, les quals són substituïdes per abundants grànuls.Dimorfisme sexual i morfologies femenines Deuterogínia:L’espècie és deuterogina, és a dir, que mentre el mascle té una morfologia única, la femella manifesta dues morfologies: deuterogina i protogina. Femelles deuterogines:Les femelles deuterogines tenen grups fins, tancats i allargats de microtubercles. Femelles protogines:En les femelles protogines, semblants als mascles, els microtubercles tenen forma d’anell de grànuls.

Hostes

Al ser un Eriofid nomes ataquen a dos géneres de la mateixa espècie: 1,Alnus glutinosa (L.) 2.Alnus cordata(L.)

Biologia

A l'hivern, les femelles s'amaguen a l’escorça de la planta hoste, i només algunes sobreviuen per començar noves generacions a la primavera. Al març, es desplacen a les fulles joves i formen erinosi amb papil·les, on viuen, s’alimenten i es reprodueixen. La seva saliva digereix el teixit de les fulles i provoca creixements anormals (erinosi) que els proporcionen aliment i protecció per completar el seu cicle de vida..

Simptologia i Danys

Erinosi provocada per Acalitus brevitarsus (FOCKEU) Aquesta espècie provoca una erinosi d’aspecte cristal·lí i color blanc, ataronjat o rosat, principalment a l'envés de les fulles del vern. Diversitat geogràfica en la formació de l’erinosi: Europa Occidental: Feixos de papil·les capitades simples. Turquia: Feixos de papil·les capitades compostes. Amèrica del Nord: Maraña de filaments simples, també relacionada amb altres espècies d’eriofids.

Enemics Naturals

Alguns dels depredadors naturals són:Staphylinidae i Hirsutella i Beauveria

Tractaments

La polvorització, a principi de primavera i durant la brotació de les fulles, amb endosulfà o bromopropilato, i la repetició del tractament dues vegades més en intervals d'aproximadament 15 dies, sol ser suficient per evitar l'aparició d'erinosi

Thank you!