Teixido_Claudia_PAC2.1

MEMBRANA CEL·LULAR

MITOCONDRIS

NUCLI

MICROTUBS

NUCLEÒL

CENTROSOMA

VESÍCULA MEMBRANOSA

RIBOSOMES

RETICLE ENDOPLASMÀTIC

APARELL DE GOLGI

RUGÓS

LLIS

CITOSÒL

LISOSOMA

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

MEMBRANA CEL·LULAR

FUNCIÓCreació i manteniment de gradients iònics, els quals fa sensible a la cèl·lula a estímuls externs, permet la transmissió d'informació i la producció d'ATP i necessaria per a la realització del transport selectiu de molècules. (2) També fa possible la creació de compartiments intracel·lulars on es fan funcions imprescindibles o formen l'embolcall nuclear que separa l'ADN del citoplasma. Disposa de múltiples receptors que permeten a la cèl·lula "sentir" la informació que viatja en forma de molècules pel medi extracel·lular. (3)

ESTRUCTURA Forma un conjunt indivisible amb algunes parts internes de la cèl·lula. Formada per lípids, proteïnes i, en menor mesura, per glúcids (3). L'estructura i l'organització de les membranes cel·lulars, així com les propietats, estan condicionades pels lípids (2).

Microfotografia cèl·lula. Part verda correspon a la membrana cel·lular (2)

NUCLI CEL·LULAR

ESTRUCTURA Estructura que caracteritza les cèl·lules eucariotes. És el compartiment on es troba l'ADN i tota la maquinària necessària per transcriure l'informació a ARN. (1)(3) La forma sol ser arrodonida i adaptada a la forma cel·lular, tot i que pot ser molt variable La localització habitual del nucli és al centre de la cèl·lula, però també pot situar-se en altres posicions més perifèriques. (3)

FUNCIONSControla tota l'activitat bioquímica que succeeix en el citoplasma i en els orgànuls cel·lulars.(3) (1). Conté els factors hereditaris que determinen l'estructura i funcionament de cada cèl·lula i de la globalitat de l'ésser viu. (2) (1). Marca el procés de divisió cel·lular. (2)

Imatge part cèl·lula animal, on s'observa el nuli seenyalat (3)

NUCLÈOL

ESTRUCTURA El nuclèol és un petit corpuscle més o menys esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli. (1) (2) És un corpuscle denss i està format per proteïnes: Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid Ribonucleic (ARN). (2) (3)

FUNCIÓSintetitzar el material que més endavant formarà part dels ribosomes. (3)

Imatge esquemàtica del Nucleòl (2)

RIBOSOMES

ESTRUCTURA Orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets. Els podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós. (2) (3) Constituïts per dues subunitats corpusculars; Àcid Ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic. (2)

Microfotografia de cèl·lules on s'aprecien els ribosomes, els punts de color vermell, tot formant unes cadenes anomenades polisomes. (2)

FUNCIONSimportants degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula (2)

LISOSOMA

ESTRUCTURA Són corpuscles generalment esfèrics de dimensions variables, amb contingut heterogeni (2) . Les membranes dels lisosomes contenen centenars de proteïnes integrals i associades, entre les quals hi ha transportadors, diverses bombes i canals iònics. (3)

FUNCIONSContenen enzims capaços de descompondre materials cel·lulars. Realitzen funcions essencials de digestió de components interns danyats i partícules externes que ingressen per endocitosi, facilitant el reciclatge cel·lular i mantenint l'equilibri intern de la cèl·lula (2) (3). A més, participen a la defensa contra agents patògens. (4)

Microfotografia. grup de lisosomes (color gris fosc) (3).

MITOCÒNDRIS

ESTRUCTURALa morfologia dels mitocondris pot variar des de llargues estructures ramificades fins a petits el·lipsoides (3). Es podria dir que hi ha mitocondris individuals i xarxes mitocondrials dinàmiques (3). En xarxa o aïllades, els mitocondris estan formats per una membrana externa, una membrana interna, un espai intermembranós i un espai intern delimitat per la membrana interna anomenat matriu mitocondrial. (1) (3)

FUNCIONS La funció principal dels mitocondris és produir ATP, essencial per als processos cel·lulars (2). A més, participen en el metabolisme d'àcids grassos (2), emmagatzemen calci i estan implicades en l'apoptosi i en malalties com el Parkinson i la diabetis (3).

ESTRUCTURAXarxa de túbuls i cisternes aplanades, delimitats per membranes que estan interconnectats entre si compartint el mateix espai intern (2). Les membranes es poden estendre fins a les proximitats de la membrana plasmàtica, arribant a representar més de la meitat de les membranes d'una cèl·lula (3) (1). L'embolcall nuclear està format per membranes que són contínues amb les del reticle endoplasmàtic (3). Pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El rugós la superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi, el llis és lliure de ribosomes. (2) (4)

RETICLE ENDOPLASMÀTIC

Microfotografia del reticle endoplasmàtic rugós (2)

FUNCIONSIntervé en la síntesi de proteïnes i lípids. (2) Fa la funció d'emmagatzemar i transportar substàncies tant endògenes com exògenes d'un punt a un altre de la cèl·lula.(2) (4)

CITOSÒL

FUNCIONSÉs el medi que desenvolupa una gran activitat molecular: una varietat de reaccions metabòliques com la glicolisi, es produeix la traducció de les proteïnes en els ribosomes lliures, tenen lloc nombroses cascades de senyalització resultat de la comunicació cel·lular i de la comunicació entre orgànuls (3). És el mitjà pel qual difonen els ions, i per ell es mouen les molècules i les vesícules que comuniquen les diferents parts de la cèl·lula (4) (1).

ESTRUCTURAÉs una substància aquosa semifluida. Està format majoritàriament per aigua en què es troben dissoltes una gran quantitat de molècules i ions.(2) (4)

* El citosòl és la part del citoplasma sense els orgànuls i sense el nucli, mentre que el citoplasma és tot el contingut cel·lular, excepte el nucli. (3)

APARELL DE GOLGI

FUNCIONSS’encarrega de coordinar la circulació molecular dins la cèl·lula: transporta, madura, acumula i segrega proteïnes provinents del reticle endoplasmàtic (2)(4). També sintetitza i integra substàncies que seran part de la membrana plasmàtica, i en cèl·lules vegetals, produeix glúcids que contribuiran a la formació de la paret cel·lular. (1) (3)

ESTRUCTURAFormat per cisternes aplanades que es disposen regularment formant diverses piles o dictiosomes (Fig 1) (3). En una cèl·lula hi sol haver diversos d'aquests dictiosomes i algunes cisternes localitzades en dictiosomes propers estan connectades lateralment (2) (3). Desprèn bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, fent-la créixer o regenerar-se). (3)

Fig 1. Microscopia Aparell de Golgi (senyalat vermell)(3)

VESÍCULA MEMBRANOSA

ESTRUCTURA Les cèl·lules eucariotes es caracteritzen pel repartiment ordenat i dirigit de molècules entre els seus diferents compartiments intervingut per vesícules (3). Les vesícules són petits compartiments delimitats per una membrana que transporten molècules al seu interior i a la pròpia membrana (2).

FUNCIONSFaciliten el trasllat de molècules i orgànuls entre diferents compartiments cel·lulars, com ara el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi i la membrana plasmàtica (1) (3). Algunes vesícules de transport també participen en l'endocitosi i l'exocitosi, els processos mitjançant els quals les cèl·lules absorbeixen i expulsen molècules, respectivament (2).

Transport de la vesícula: s'incorporen a la cèl·lula molècules

CENTROSOMA

ESTRUCTURA Els centrosomes són centres organitzadors de microtúbuls que són presents a les cèl·lules animals, tant en interfície com durant la mitosi (3). Estan formats per dos components: una parella de centríols i el material pericentriolar (2).

FUNCIONSCrucial per completar el cicle cel·lular (2). Organització dels microtúbuls, actuant com a centre d'organització per promoure la polimerització de tubulina (3). A més, durant la divisió cel·lular, facilita la formació del fus mitòtic per garantir una distribució equitativa dels cromosomes entre les cèl·lules filles (1) (3).

Microscopia del centrosoma (3)

MICROTUBS

ESTRUCTURA Són tubs llargs i rígids. Les seves parets estàn formades per dimers de proteïnes globulars, que s'alinien amb files longitudinals. Són estructures polaritzades, és a dir, creixen i decreixen. (1) (3)

FUNCIONSDonen resistència a les cèl·lules davant de les forces de compressió, mantenint la forma I suport estructural. (2) Formen rails per a les proteïnes motores com, per exemple, les quinesines i dineïnes, que transporten vesícules dins de la cèl·lula. (2) (3). Responsables de l'organització de l'estructura que separa els cromosomes durant la divisió cel·lular o mitosi a través dels centrosomes. (2) (3)

Imatge microscòpi dels microtubs

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: 1. Sanchez Gonzalez DJ, e-libro C, Trejo Bahena NI, e-libro C. Biologia celular y molecular / Dolores Javier Sanchez Gonzalez, Nayeli Isabel Trejo Bahena. Mexico D.F: Editorial Alfil; 2006. 2. Gurrera J. Célula animal y vegetal. XTEC. [Internet]. Disponible a: http://www.xtec.cat/~jgurrera/animal.htm 3. Megías M. Introducción a la célula. Atlas de histología vegetal y animal. [Internet]. Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/1-introduccion.php 4. La cèl·lula. Enciclopèdia.cat. Fundació Enciclopèdia Catalana; [Internet]. Disponible a: https://www.enciclopedia.cat/enciclopedia-tematica-proa/la-cellula