Substitució pronominal i complements

Subjecte

Empezar >

Next

Subjecte

El subjecte és la persona o la cosa a la qual s’assigna l’acció del verb, és a dir, ens explica qui o què duu a terme l’acció. el subjecte no porta preposició. L’única excepció és la preposició entre. - Tipus de subjecte: - Subjecte explícit - Subjecte el·líptic i impersonal - Subjecte de la passiva

Subjecte: Pronoms

Els pronoms febles i el subjecte Hi ha molt poques ocasions en què podràs substituir el subjecte per un pronom feble, i només podràs fer-ho pel pronom en. Aleshores, quan es pot substituir el subjecte pel pronom en? Quan el subjecte és indeterminat i està posposat al verb. A més, tingues en compte que el pronom només substitueix el nucli del subjecte.

Next

Complement Directe

Empezar >

CD

El complement directe (CD) expressa sobre què o qui recau directament l’acció del verb. És un complement necessari per completar aquesta acció.

Next

Next

CD

Tens diverses maneres de comprovar si un sintagma fa la funció de complement directe. - L’oració no és completa sense el CD. La Laia ha fet. / La Laia ha fet tres pastissos. - Si pots convertir l’oració activa en una oració passiva i, en fer-ho, s’inverteix l’ordre del subjecte i el CD, ja tens la prova que es tracta d’un complement directe. Les oracions passives ens ajuden a demostrar que una cosa ha estat feta per algú. Oració activa: El Carles ha contractat un cuiner / Oració passiva: Un cuiner ha estat contractat pel Carles. No porta preposició. En general, el sintagma amb funció de CD no porta preposició (compte, que després veurem les excepcions). He vist a la teva germana al supermercat. / He vist la teva germana al supermercat.

Next

CD

En molts casos no hi ha un article i un nom, sinó que el CD es presenta en altres formes, com ara pronoms o oracions subordinades. - Sintagma determinat (article, demostratiu o possessiu): He vist la casa. / He vist aquella casa. / He vist la seva casa. - Sintagma indeterminat (introduït per res, indefinit o quantificat): He vist cases. / He vist una casa. / He vist algunes cases. / He vist moltes cases. - Pronom: He vist això. / No he vist (a) ningú. - Pronom feble neutre: Ho he vist. - Pronom feble de primera persona: El Marc em va veure. [Passiva: Jo vaig ser vista pel Marc.] - Oració subordinada: He vist que venies corrents. - Pronom relatiu: L’home que he vist tenia els cabells llargs. [He vist l’home]

Next

CD

El CD porta la preposició a, principalment, en els casos següents: - Davant d’un pronom personal tònic (jo, tu, ell, ella, nosaltres…): Vaig a ajudar la mare. / Però: Vinc a ajudar-te a tu, no a ella. - Quan el CD està desplaçat a l’esquerra: Sempre que ve visita els seus avis. / Però: Als seus avis, visita sempre que ve. - En cas d’ambigüitat. Et poso dos exemples molt clars: Una treballadora social ajudarà la mare. / Però: Quan estiguem de vacances ajudarà a la mare una treballadora social. - Opcional: davant d’un pronom amb quantificador referit a persones (algú, ningú, tots, tothom, cadascú, qualsevol): Sempre que ve visita els seus avis. / Però: Sempre que ve visita (a) tothom. [correcte amb preposició i sense]

Next

CD

- Quan el CD és un quantificador (molts, pocs,bastants, etc.) o indefinit plural (uns, uns quants, etc.) i apareix sol a l’oració (sense el nom a què fa referència o sense un pronom) amb el sentit d’un grup de persones indefinit, la preposició a és obligatòria (exemple 1). En canvi, si hi apareix el nom a què fa referència (exemple 2) o el pronom en que substitueix el dit nom (exemple 3), llavors no porta preposició. Exemple 1: Al seu país, la pobresa afecta a uns pocs. Exemple 2: Al seu país, la pobresa afecta moltes persones. Exemple 3: Al seu país, la pobresa n’afecta moltes. [n’ substitueix persones]

Pronoms febles: CD

Next

Complement Indirecte

Empezar >

CI

El complement indirecte (CI) indica qui és el destinatari d’una acció. Va introduït per la preposició a o per a. IMPORTANT: el fet que un complement vagi introduït per la preposició a no significa que sigui CI. Hi ha altres complements (circumstancials, de règim verbal…) que també poden anar introduïts per a. Per tant, per saber si es tracta d’un CI, fixa’t en el punt més important: si és el destinatari de l’acció.

Next

Next

CI

- Sintagma preposicional amb article determinat: Ha escrit una poesia per a la seva mare. / Ha escrit una poesia a la seva mare. - Sintagma preposicional amb possessiu: Ha escrit una poesia per a la seva mare. / Ha escrit una poesia a la seva mare. - Pronom / pronom feble: Ha escrit una poesia a algú. / Li ha escrit una poesia. / Els ha escrit una poesia. - Pronom feble de primera persona: Em va escriure una poesia. - Oració subordinada: Explicaré la missió a qui no va assistir a la reunió ahir. - Pronom relatiu: La noia a qui ha escrit la poesia és la seva parella. [Ha escrit la poesia a la noia]

Next

CI: Substitució pronominal

Next

CI: Substitució pronominal (ERRORS)

- Si el plural és femení, el pronom feble continua sent els, no les. Diu mentides a les seves àvies. Les diu mentides. Els diu mentides. - Els verbs trucar i telefonar són intransitius quan volen dir ‘comunicar-se amb algú per telèfon’. Per tant, no tenen complement directe, sinó complement indirecte: Truca a l’avi abans de les 14 h. --> Truca-li abans de les 14 h. - Lis no és el plural del pronom feble li. La forma correcta és els: Sempre dona caramels als nens. --> Sempre els dona caramels.

Next

CI: Substitució pronominal (ERRORS)

- No és poden fer servir dos pronoms (els hi) per substituir el CI plural. Recorda’t que un element se substitueix per un pronom i no més. En textos formals, el pronom hi no hi ha de ser: Sempre dona caramels als nens. --> Sempre els dona caramels. - Quan es combina el pronom feble de CI plural (els) amb el pronom feble de CD determinat masculí plural (els), el resultat és els els, encara que et sembli estrany. No és correcte ometre un dels dos pronoms. Amb l’exemple ho entendràs millor: Sempre dona els caramels als nens. --> Sempre els els dona.

Complement Del nom

Empezar >

CN

Next

Un complement del nom (CN) és un complement que acompanya un nom (un substantiu) i expressa alguna qualitat d’aquest nom. A més, sempre forma part d’altres funcions més grans. - CN com a adjectiu: S’ha comprat un cotxe antic. [antic és un adjectiu i complementa el nom cotxe] - CN com a sintagma preposicional: S’ha comprat un cotxe de competició. [de competició és un S. prep. i complementa el nom cotxe] - CN com a oració subordinada adjectiva o de relatiu: S’ha comprat un cotxe que no li durarà gens. [que no li durarà gens és una oració subordinada adjectiva o de relatiu i complementa el nom cotxe; equivaldria a un cotxe vell, per exemple]

Next

CN: Pronoms

El complement del nom es pronominalitza amb en, però no sempre! Només si s’introdueix amb la preposició de i complementa un nom que fa la funció de subjecte (postverbal), complement directe, atribut o complement predicatiu.ç Tinc les proves del crim. > En tinc les proves. [CD] Em falta el collaret de l’àvia. > Me’n falta el collaret. [Subjecte postverbal]

Next

CN: Pronoms

El CN no es pot pronominalitzar per en en els casos següents: - Quan pertany a un sintagma que fa la funció de complement de règim verbal: Dubto del motiu de la seva absència. / En dubto del motiu. - Quan pertany a un sintagma que fa la funció de complement del nom d’un altre sintagma: Llegim els exemples d’oracions subordinades del quadern. / En llegim els exemples. - En llegim els exemples d’oracions subordinades. [No es pot pronominalitzar “del quadern”, un CN dins d’un CN]

Complement de règim verbal

Empezar >

CRV

És un complement del verb que va introduït per una preposició determinada pel verb. Alguns verbs necessiten la presència d’una preposició dins el complement per tal de completar el seu significat.

Next

CRV

Tòniques

Àtones

a, de, en, amb, per (i per a)

contra, sobre i altres preposicions locatives

- Sempre porten preposició - Si l'elimines de l'oració el verb queda incomplet

EX: La Júlia s’assembla a la seva àvia.

CRV

Substitució pronominal

- El complement de règim verbal el pots substituir per dos pronoms: en o hi. El pronom en s’utilitza per substituir els complements introduïts per la preposició de. El Lluís parla de futbol. → El Lluís en parla. El pronom hi es fa servir per als complements introduïts per la resta de preposicions. La Júlia no creu en la política. → La Júlia no hi creu.

CRV

Diferència entre el complement de règim verbal i el complement circumstancial

El complement circumstancial és un adjunt al verb i, com a adjunt, se’n pot prescindir. En canvi, el complement de règim verbal és un complement necessari per al verb i, per tant, no se’n pot prescindir.

CRV

Canvi i caiguda de preposició

1) Preposició en/amb + infinitiu: en els registres formals, quan el complement de règim és introduït per en o amb seguit d’un infinitiu, cal substituir la preposició per a o de: a) La feina consisteix en això. La feina consisteix en fer estudis de mercat. → La feina consisteix a fer estudis de mercat. [canvi de preposició davant d’infinitiu]

CRV

Canvi i caiguda de preposició

Preposició + que: en els registres formals, se suprimeix la preposició quan el complement de règim va introduït per la conjunció que:Confies en això? Confies en que vindrà demà? → Confies que vindrà demà? [caiguda de preposició davant de la conjunció que] Si el fet d’eliminar la preposició fa que l’estructura de l’oració quedi forçada, hi podem introduir un element d’enllaç com ara el fet que, la idea que

complements circumstancials

Empezar >

CCI

• Aporten informació sobre alguna circumstància en què es produeix l’acció del verb, però no solen ser indispensables per a la bona construcció de l’oració.
• Són elements optatius del predicat.
• En pot aparèixer més d’un dins de la mateixa oració.
• Són més o menys mòbils dins de l’oració.

CCI

Tipus de complements circumstancials

Lloc -> “on?”

Temps ->“quan?”

Quantitat -->“quant?”

Manera ->“com?”

Finalitat ->“per a què?”

Companyia ->"amb qui?"

Instrument ->"amb què?"

Causa ->"per què?"

CCI

Pronoms

• Per pronominalitzar un circumstancial, has de tenir en compte de quin tipus és i la preposició que l’encapçala. Pel que fa a les preposicions:
• Els complements circumstancials introduïts per la preposició de s’han de substituir pel pronom en.

La nena ve de la piscina. → La nena en ve.

• Els circumstancials introduïts per la resta de preposicions s’han de substituir pel pronom hi.

La nena va a la piscina. → Hi va.

CCI

Excepcions

- Els complements circumstancials de temps, causa i finalitat no es poden substituir per cap pronom. - El complement circumstancial de manera sempre s’ha de substituir per hi (encara que estigui introduït per la preposició de). - El complement circumstancial de lloc que indica un moviment de destinació o de trajectòria és difícil de substituir per un pronom. El Marc dorm a la platja. → El Marc hi dorm. (A la platja és un locatiu estàtic que es pot substituir sense problemes pel pronom hi.)

Exercisis

Subratlla els complements, digues de quin tipus són i substitueix-los

1. M’he acostumat a llevar-me d’hora. 2. Sempre penso en la teva tieta. 3. Els avis sopen a les nou. 4. No t’oblidis d’agafar el dinar. 5. El nen camina a poc a poc. 6. S’han interessat pel seu estat de salut. 7. El Guillem i la Laia dinaran al restaurant de moda.

Correcció

Subratlla els complements, digues de quin tipus són i substitueix-los

1. M’he acostumat a llevar-me d’hora. CRV/Hi 2. Sempre penso en la teva tieta. CRV/Hi 3. Els avis sopen a les nou. CCTEMPS/No 4. No t’oblidis d’agafar el dinar. CRV/En 5. El nen camina a poc a poc. CCMANERA/Hi 6. S’han interessat pel seu estat de salut. CRV/Hi 7. El Guillem i la Laia dinaran al restaurant de moda. CCLLOC/ Hi

complement predicatiu

Empezar >

CPred

- És un complement del verb que té la funció de complementar alhora dos elements: el verb i el subjecte d’una oració o bé el verb i el complement directe d’aquesta. EX: La meva filla viu estressada a la capital. - Acompanya verbs predicatius (no copulatius), el pots trobar en forma de sintagma adjectival, sintagma nominal o sintagma preposicional.

CPred

Com identificar-lo

- Si complementa alhora el verb-subjecte o el verb-CD, i el verb a què fa referència és predicatiu (no copulatiu). - El complement predicatiu pot adoptar les formes següents: Sintagma adjectival (S. adj.): està representat per un adjectiu. L’adjectiu té com a objectiu atribuir propietats com cansat, tranquil, content… a una entitat, un objecte, un estat, etc. Ex: La mare ha arribat cansada del mercat. Sintagma nominal (SN): té com a nucli un substantiu (presidenta, secretari…). Ex: Han nomenat el Nil president de l’entitat.

CPred

Com identificar

Sintagma preposicional (S. prep.): normalment comença amb una preposició o una locució prepositiva (com a, en qualitat de, a, de, entre, sense…). Aquest no ha de concordar amb el subjecte ni amb el complement directe.Ex: Treballa de correctora de textos.

CPred

Obligatori i optatiu

L’obligatori és exigit pel predicat verbal i, per tant, no se’n pot prescindir, ja que sense ell la frase no estaria ben formada. Perquè puguis entendre a què em refereixo, et proposo que llegeixis les dues oracions següents: Obligatori: En Joan se sent cansat. --> En Joan se sent Opcional: Passegen tranquils pel mercat. --> Passegen pel mercat. A diferència de l’obligatori, el predicat optatiu normalment és un adjunt al predicat i, per això, se’n pot prescindir.

CPred

Pronominaliztació

Generalment, el complement predicatiu se substitueix pel pronom hi, tant si el predicatiu és obligatori com opcional. Però amb els predicats obligatoris has de tenir en compte algunes excepcions segons el tipus de verb que tinguin.

CPred

Excepcions

Es pronominalitza per en: 1. Generalment, amb el verb fer + preposició de, el predicat es pronominalitza amb en. Noms d’oficis o professions i també s’aplica a expressions com fer-se soci de, fer-se membre de… Feia de llevadora, però des que s’ha jubilat que no en fa. L’Anna s’ha fet sòcia del teatre. → L’Anna se n’ha fet.

CPred

Excepcions

Es pronominalitza per en o hi: - El predicat obligatori també es pot pronominalitzar amb en, sobretot si hi ha la presència d’un quantitatiu dins del predicat. Les dues opcions són correctes: La Maria no se sent gens contenta. → La Maria no s’hi/se’n sent gens.

CPred

Excepcions

Es pronominalitza per en o ho: - Amb els verbs dir-se i posar (‘posar un nom a una persona’): Els amics li diuen Poti, però en realitat no se’n/s’ho diu pas.

CPred

Diferència entre el complement predicatiu i el complement circumstancial de mode

- El complement predicatiu generalment és un adjectiu (tot i que també pot ser SN o S. prep.), mentre que el CC de mode mai no és un adjectiu, sinó que sol ser un adverbi. - El complement predicatiu complementa dos elements (el verb i el subjecte o bé el verb i el CD), mentre que el CC de mode només complementa un element: el verb. La minyona va venir espantada. → espantada és un adjectiu i, per tant, això serà un complement predicatiu. La minyona va venir ràpidament. → ràpidament és un adverbi i, en conseqüència, serà un complement circumstancial de mode. Si canviem la minyona per l’home, l’adverbi no canvia.

CPred

Diferència entre el complement predicatiu i l’atribut

- El complement predicatiu acompanya verbs predicatius, mentre que l’atribut acompanya verbs copulatius. - L’atribut sempre complementa el subjecte, mentre que el C. pred. pot complementar el subjecte o el complement directe.

CPred

Diferència entre el complement predicatiu i el complement del nom

- El CN complementa un sol nom, un substantiu, i descriu una qualitat d’aquell substantiu. El C. pred., en canvi, complementa dos elements: el verb i el subjecte o el CD. No descriu cap qualitat, sinó més aviat un estat o canvi d’estat.

CPred

Substitueix els complements predicatius per pronoms febles.

1. Actua de protagonista. 2. Es diu Joan Marc. 3. Nomenaran una persona cap de departament. 4. Feia d’humorista. 5. Els corredors han arribat suats. 6. Sempre va net.

CPred

Correcció

1. Actua de protagonista. -> Hi actua 2. Es diu Joan Marc. -> Se’n diu / S’ho diu 3. Nomenaran una persona cap de departament. -> Hi nomenaran una persona. 4. Feia d’humorista. -> En feia 5. Els corredors han arribat suats. - Hi han arribat 6. Sempre va net. -> Sempre hi va

L'atribut

Empezar >

Atribut

- L’atribut és el complement introduït pels verbs ser, estar i semblar, i concorda en gènere i nombre amb el subjecte. verbs copulatius o quasicopulatius. És per això que les construccions amb atribut s’anomenen oracions copulatives. - Els verbs copulatius (ser, estar, semblar i parèixer) són un nexe entre el subjecte i el complement. a) El verb ser és copulatiu i gairebé no aporta cap contingut semàntic; és a dir, ser per si mateix no té significat (gairebé). b) Els verbs estar i semblar/parèixer són verbs quasicopulatius. El primer aporta un significat aspectual i el segon parell, modal.

Atribut

Tipus d’estructures poden fer d’atribut.

Sintagma nominal → La Dolors és una doctora jubilada. Sintagma adjectival → El Ricard és vidu. Sintagma adverbial → La Maria està bé. Sintagma preposicional → Aquesta nina sembla de cera. Pronom → La presidenta és ella. Oració subordinada → El compromís sembla que no és segur.

Atribut

Identificar un atribut

L'atribut el podràs detectar gràcies a la presència dels verbs ser, estar i semblar/parèixer. A més, l’atribut concorda amb el subjecte en gènere i nombre.

Atribut

Quatre classes d’oracions copulatives que existeixen.

D'identificació - Relació d’identitat entre dos sintagmes nominals o elements equivalents. És a dir, s’indica que el referent del subjecte i de l’atribut és el mateix. - Qualsevol dels dos sintagmes pot aparèixer davant o darrere del verb ser, depenent de l’element que es vulgui identificar. El meu pare és el comptable. / El comptable és el meu pare.

Atribut

quatre classes d’oracions copulatives que existeixen.

De caracterització S’assigna al subjecte un estat o una propietat. Es poden construir amb el verb ser, estar o semblar/parèixer. El plat és petit. → Atribueixo al plat la propietat de ser petit.

Atribut

Quatre classes d’oracions copulatives que existeixen.

Locatives i copulatives temporals - Expressen una localització i una situació temporal. Totes dues es formen amb els verbs ser i estar, tot i que les copulatives temporals és menys freqüent trobar-les amb el verb estar. La Jana és a la feina. (copulativa locativa) El dinar és demà. (copulativa temporal)

Atribut

Pronominalització

Segons com va introduït: ho, en, hi o el/la/els/les

Atribut

A les oracions següents substitueix l’atribut subratllat per un pronom feble.

1. El Gerard i el Pau semblen enfadats, però no estan enfadats. 2. El sofà està tacat i el terra també està tacat. 3. La taula era de fusta, però no semblava de fusta. 4. Cada dia estava trista, però ara mai no està trista.

Atribut

Correcció

1. El Gerard i el Pau semblen enfadats, però no estan enfadats. /Ho 2. El sofà està tacat i el terra també està tacat. / Ho 3. La taula era de fusta, però no semblava de fusta. / Ho 4. Cada dia estava trista, però ara mai no està trista. /Ho

Complement Agent

Empezar >

Cag

- Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat…) i va introduït per la preposició per. És un Sintagma preposicional. Ex: El desertor va ser afusellat pels soldats. - El CAg. es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble. Ex: El desertor va ser afusellat - El CAg. passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent. Ex: Els soldats van afusellar el desertor.

CAg

Passa les oracions a passiu

1. El Pere demana que callis. 2. Els nens construeixen un castell de sorra. 3. La Laia vol el patinet.

CAg

Correcció

1. El Pere demana que callis. --> Que callis és demanat pel Pere. 2. Els nens construeixen un castell de sorra. --> Un castell de sorra és construït pels nens. 3. La Laia vol el patinet. -> El patinet és volgut per la Laia.