Timeline Diagrama II

+info

Primeres exploracions sobre la televisió elèctrica

+info

Consolidació com a revista científica i aniversari de 25 anys

+info

Foment de l'educació científica

+info

Ampliació de Nature a 28 pàgines

+info

Neix la revista Nature

1880

1869

1908

1879

1894

+info

Descobriments científics i el naixement de la biologia moderna

+info

Descobriments en física i el debat sobre l'ús de la tecnologia nuclear

+info

Avançament en la física i l’atomisme

+info

Descobriments científics destacats i la popularització de l'evolució humana:

+info

Adaptació de Nature a la Primera Guerra Mundia

1930

1914-18

1960

1920

1940

+info

Actualitat

+info

Innovació, podcast i vídeo en línia

+info

Digitalització.

+info

Nous descobriments

+info

Descoberta de la transcriptasa inversa

1990

1970

2010-24

1980

2000

Nature va ampliar la seva tasca editorial cap a temes polítics i va promoure l'educació científica a les escoles. Poc abans de l'aprovació de la Llei d'Educació Elemental de 1880, que establia l’obligatorietat educativa dels nens, la revista va instar el futur secretari d'interior William Harcourt a prioritzar l'ensenyament de la ciència per promoure un "estatisme científic" que guiés el futur del país.

En un article de 4 de juny de 1908, Shelford Bidwell va descriure els obstacles tècnics per transmetre imatges a distància. Tanmateix, Alan Archibald Campbell-Swinton va respondre en una carta a Nature amb una visió molt precisa de la futura televisió elèctrica, que es faria realitat dècades després.

La revista va celebrar el 25 aniversari i, després de dècades de pèrdues, Nature es va convertir en una publicació científica reconeguda i rendible. En aquesta etapa, la revista es va posicionar com el mitjà preferit per a publicacions científiques importants i va atraure articles sobre experiments de vol mecànic de Samuel P. Langley o les primeres descripcions dels raigs X en anglès el 1896, redactades pel científic Wilhelm Röntgen.

El 4 de novembre de 1869, el món de la ciència va fer un pas endavant amb la publicació del primer número de Nature, una revista que des d'aleshores ha esdevingut un referent per als científics de tot el món. Aquesta publicació va néixer de la mà d'Alexander Macmillan, un llibreter escocès, i de Norman Lockyer, que en va ser el primer editor, així com a un grup de col·laboradors influents com el biòleg Thomas Henry Huxley, astrònom aficionat i amic de Charles Darwin.

Després d'una dècada de pèrdues, es va augmentar el preu a sis penics i es va expandir la revista a 28 pàgines. Lockyer, en una editorial, va definir Nature com un "òrgan de la ciència" que aglutina contribucions de tota la comunitat.

Aquesta dècada va ser també testimoni de descobriments fonamentals en la física, que van preparar el terreny per a la comprensió de l'energia nuclear i l'armament atòmic. Nature va documentar progressos clau com la divisió de l'àtom i la descoberta del neutró per James Chadwick que obriria el camí cap a la fissió nuclear.

Els anys 60 van veure avenços científics decisius que van transformar la comprensió de la biologia i la física. La publicació de la estructura del ADN va marcar el començament d'una nova era en biologia.

La dècada de 1940 va ser crucial per a la física, amb molts descobriments importants a la revista. Lise Meitner i Otto Frisch van publicar un treball sobre la fissió nuclear. Després dels bombardeigs atòmics a Hiroshima i Nagasaki, la revista va obrir un debat sobre la necessitat de redirigir les finalitats ‘aquesta tecnologia cap a objectius pacífics.

Durant la guerra, Nature va canviar el punt de vista que tenia sobre la ciència alemanya i en va condemnar la retòrica hostil. Entre 1915 i 1919, la cobertura de qüestions socials i industrials es va multiplicar, i Nature es va centrar en temes sobre la reconstrucció i en el creixent moviment obrer amb un posicionament favorable a les reivindicacions laborals.

Durant aquesta dècada, Nature va presentar alguns dels descobriments més importants en física i paleontologia. Un dels més significatius va ser la descripció d'Australopithecus africanus el 1925, que va provocar una gran controvèrsia. A més, es van publicar dos articles el 1927 sobre l'ona i la naturalesa de l'electró, presentats pels científics Clinton Davisson i George Thomson

La revista Nature durant els anys 90 va començar una transició cap a la digitalització i va crear la seva primera pàgina web l’any 1995. També va introduir sistemes electrònics per gestionar manuscrits.

Nature al llarg de la década de 2010 va centrar l’enfocament en la investigació interdisciplinària i els reptes socials, amb la publicació d'una sèrie de suplements sobre salut mental a partir del 2010. El 2011, Nature va llançar Nature Climate Change, dedicada a una problemàtica del media ambient específica i que tenia una visió clarament transformadora. Nature va començar altres iniciatives centrades en temes concrets com Nature Energy (2016), Nature Human Behaviour (2017) i Nature Sustainability (2018).

La dècada dels 2000 van consolidar la innovació digital de la revista, que va començar a explorar formats com el podcast i el vídeo en línia. Va crear un arxiu de vídeos que sobre descobriments científics explicats per experts i, a partir de 2006, va fer una aposta per la comunicació mitjançant les xarxes socials.

En aquesta dècada hi va haver la descoberta de la transcriptasa inversa, un terme de genètica que van saber veure Howard Temin, Satoshi Mizutani i David Baltimore que va obrir noves vies d’exploració en matèria de biologia molecular i medicina, que els va valdre el Premi Nobel de 1975.

David Baltimore

Nature en aquesta dècada va publicar treballs relacionats amb l’ADN com a eina d’identificació criminal el 1985, que va tenir un impacte immediat en el sistema judicial. També, el 1985, es van editar treballs sobre la descoberta del C60, una nova forma de carboni, que va donar noves perspectives per a la química i la física.