Montoya_López_PAC2.1

Cèl·lula eucariota animal

Reticle endoplasmàtic llis

Peroxisoma

Mitocondri

Citoplasma

Nucli

Nuclèol

Lisosoma

Vacúol

Aparell de Golgi

Ribosoma

Membrana cel·lular

Reticle endoplasmàtic rugós

Centriol

Referències

Imatge cèl.lula eucariota animal (Fernàndez)

Els peroxisomes són petites organel·les presents al citoplasma de les cèl·lules, habitualment de forma esfèrica i envoltades per una membrana simple. El seu diàmetre sol variar entre 0,1 i 1 micròmetre. Aquestes estructures tenen una funció principalment relacionada amb processos metabòlics, especialment en la degradació d’àcids grassos i la desintoxicació cel·lular. Són molt dinàmics i poden augmentar en nombre com a resposta a determinats estímuls, tornant posteriorment als nivells habituals quan aquests estímuls desapareixen. La seva membrana, formada per una doble capa lipídica amb diverses proteïnes integrades, envolta la matriu peroxisomal, on es troben enzims que duen a terme les seves funcions específiques.

Les principals funcions dels peroxisomes són diverses i essencials per al bon funcionament cel·lular. En primer lloc, duen a terme dos processos fonamentals: participen en el metabolisme dels lípids i contribueixen a la defensa cel·lular davant dels peròxids i altres molècules oxidants potencialment nocius. A més, intervenen en diferents vies metabòliques que també tenen lloc en altres organel·les, amb les quals mantenen una estreta col·laboració mitjançant l’intercanvi de vesícules i el contacte directe entre membranes.(Sánchez, Trejo, 2006)

Imatge peroxisoma (Cruz, K., 2025)

El reticle endoplasmàtic és un òrganul amb una xarxa d'estructures en el citoplasma amb forma de túbuls, sacs aplanats i cisternes delimitades per membranes interconnectades entre si. La seva mesura és de 5 nm d'espessor. El reticle endoplasmàtic llis i rugós ocupen diferents espais cel·lulars, encara que en algunes regions del citoplasma es veuen àrees de membranes amb ribosomes barrejats amb altres sense ribosomes.

El reticle endoplasmàtic (RE) es divideix en dues regions amb funcions específiques:-Reticle endoplasmàtic rugós (RER): La seva funció principal és la síntesi de proteïnes, gràcies a la presència de ribosomes adherits a la superfície externa. Les proteïnes sintetitzades són dirigides posteriorment cap a altres orgànuls o cap a l’exterior de la cèl·lula. -Reticle endoplasmàtic llis (REL): Participa en la síntesi de lípids i carbohidrats, i no té ribosomes a la seva superfície. També està implicat en processos de desintoxicació cel·lular i emmagatzematge de calci en certes cèl·lules. El RE manté una estreta comunicació amb l’aparell de Golgi, formant els primers passos de les vies secretores. Les proteïnes i lípids sintetitzats al RE són transportats cap al Golgi mitjançant vesícules, on continuen la seva maduració i distribució dins de la cèl·lula.(Megías, Pombal, 2023) (Sánchez, Trejo, 2006)

Imatge reticle endoplasmàtic(Uzunian, Birner, 2008)

El reticle endoplasmàtic és un orgànul format per una xarxa de túbuls, sacs aplanats i cisternes interconnectades dins del citoplasma, delimitades per membranes contínues. Té un espessor aproximat de 5 nm.El reticle es divideix en dues regions funcionals: rugós, amb ribosomes adherits, i llis, sense ribosomes. Aquestes regions poden ocupar espais cel·lulars diferents, però en certes zones del citoplasma es poden observar àrees on membranes amb i sense ribosomes es troben barrejades, reflectint la complexitat i la interconnexió del reticle endoplasmàtic dins de la cèl·lula.

El reticle endoplasmàtic es divideix en dues regions amb funcions específiques:Reticle endoplasmàtic rugós (RER): La seva funció principal és la síntesi de proteïnes, gràcies a la presència de ribosomes adherits a la seva superfície exterior, que permeten produir proteïnes destinades a altres orgànuls o a la secreció cel·lular. Reticle endoplasmàtic llis (REL): S’encarrega de la síntesi de lípids i carbohidrats, i no té ribosomes a la seva superfície. També participa en la desintoxicació de compostos i l’emmagatzematge de calci en algunes cèl·lules. El reticle endoplasmàtic manté una estreta connexió amb l’aparell de Golgi, constituint els primers passos de les vies secretores. Les proteïnes i lípids sintetitzats al RE són transportats cap al Golgi mitjançant vesícules, on continuen la seva modificació i són dirigits cap al seu destí final dins o fora de la cèl·lula.(Megías, Pombal, 2023)(Sánchez, Trejo, 2006)

Imatge reticle endoplasmàtic(Uzunian, Birner, 2008)

Els mitocondris són orgànuls presents lliurement al citoplasma de la cèl·lula i actuen com les principals centrals energètiques. En l'interior té lloc la respiració cel·lular, procés mitjançant el qual s’obté energia a partir de la degradació de nutrients com els hidrats de carboni i els lípids. Normalment, presenten una mida d’entre 0,5 i 5 micròmetres de longitud i poden adoptar formes variades, com ara cilíndriques, ovoides, esfèriques o fins i tot en forma de Y. Estan envoltats per dues membranes: una membrana externa, més permeable, i una membrana interna rica en cardiolipina que forma nombrosos plecs o crestes, augmentant així la seva superfície. Entre aquestes dues membranes hi ha l’espai intermembranós, mentre que la part més interna rep el nom de matriu mitocondrial. En aquesta matriu es troben els enzims responsables de dur a terme el cicle de Krebs, un pas essencial per a la producció d’energia en forma d’ATP.

Imatge Mitocondri (López G., 2021)

Les principals funcions dels mitocondris són essencials per al metabolisme cel·lular. En primer lloc, s’encarreguen de generar energia química mitjançant la producció d’ATP, procés que es realitza a través de la fosforilació oxidativa, on s’oxiden diferents metabòlits utilitzant oxigen. A més, també tenen un paper important en l’emmagatzematge de ions, molècules d’aigua i diverses proteïnes necessàries per a les activitats cel·lulars. (Sánchez, Trejo, 2006)

Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 4, Núcleo celular, estructura y expresión génica. Biología celular y molecular. Editorial Alfil. 2006. p. 99-119. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 Cruz K. Imatge de peroxisomas: funció i estructura [Internet]. EcologíaVerde; 5 feb 2025 [citat el 6 nov 2025]. Disponible en: https://www.ecologiaverde.com/peroxisomas-funcion-y-estructura-5252.html Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Mitocondris. Editorial Alfil. 2006. p. 82-88. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 López G. Imatge de mitocòndries [Internet]. Ondas y Partículas; 13 abr 2021 [citat el 5 nov 2025]. Disponible en: https://ondasyparticulas.com/2021/04/13/mitocondrias/ Megías M, Molist P, Pombal MA. Tráfico vesicular del reticulo al Golgi. Atlas de histología vegetal y animal. 2023. Disponible a:https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/5-reticulo-golgi.php Etecé. Núcleo celular – Concepto, funcions i parts [Imatge]. Enciclopèdia Concepto. Publicat el 21 de maig de 2025. Disponible a: https://concepto.de/nucleo-celular/ Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Aparell de Golgi. Editorial Alfil. 2006. p. 77-80. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/7272 Etecé (2024). Vacuola – qué son, estructura, funciones y tipos [Imatge]. [consultat el 6 de novembre de 2025]. Disponible a:  https://www.lifeder.com/vacuola/ Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Lisosomes. Editorial Alfil. 2006. p. 80-81. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 - Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Peroxisomes. Editorial Afil. 2006. p. 81. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/7272 Etecé . Aparell de Golgi [Imatge]. [consultat el 5 de novembre de 2025]. Disponible a: http://www.xtec.cat/~jgurrera/golgi.htm

Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Vacuolas. Editorial Alfil. 2006. p. 80. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 Etecé .Els centríols [Imatge] [consultat el 4 de novembre de 2025].. Disponible a: http://www.xtec.cat/~jgurrera/golgi.htm Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Ribosomes. Editorial Alfil. 2006. p. 71-77. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 Susan S. Ribosomes. ¿Qué son? Definición, Tipos y Funciones [imatge]. Buscador.com 2020. Disponible a: https://www.buscador.com/ribosomas/ Enciclopedia Concepto. Lisosomas – Qué son, características, funciones y estructura [Internet]. Enciclopedia Concepto; c2013–2023 [consultat: 5 nov. 2025]. Imatge disponible en: https://concepto.de/lisosomas/ Megías M, Molist P, Pombal MA. Centriolos y cuerpos basales. Atlas de histología vegetal y animal. 2023. Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/ampliaciones/7-centriolo-a.php Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 4, Núcleo celular, estructura y expresión génica. Nucleolo. Biología celular y molecular. Editorial Alfil. 2006. p. 102-104. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Membrana celular. Editorial Alfil. 2006. p. 49-50. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 Sánchez González D.J, Trejo Bahena N. I. Capitul 3, Citoplasma. Biología celular y molecular. Citoplasma. Editorial Alfil. 2006. p. 49. Disponible a: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726 Enciclopedia Humanidades. Ribosoma: definición, historia, estructura y características [Imatge]. 9 de juny de 2016; [consultat 5 de novembre de 2025]. Disponible a: https://humanidades.com/ribosoma/ Diferenciador. Partes de la célula animal y sus funciones [Imatge]. Diferenciador; c2018–2025 [consultat 7 de novembre de 2025]. Disponible en: https://www.diferenciador.com/partes-de-la-celula-animal/

Els lisosomes són orgànuls presents al citoplasma de la cèl·lula i contenen enzims hidrolítics capaços de degradar diferents tipus de substàncies. La seva funció principal és reciclar components cel·lulars danyats i destruir agents invasors com virus i bacteris. Tenen una forma esfèrica o ovalada, amb una mida que oscil·la entre 0,02 i 0,5 micròmetres.Es formen a l’aparell de Golgi, a partir de vesícules que desenvolupen un pH àcid d’uns 5 a l’interior, condició necessària per a l’activitat enzimàtica. Els lisosomes interaccionen amb altres parts de la cèl·lula a través de diversos mecanismes de transport vesicular. La seva estructura inclou la membrana lisosomal, els enzims hidrolítics i una capa lipídica que protegeix el contingut i manté la integritat de l’orgànul.

Imatge lisosomes (Enciclopedia Concepto, 2023)

Les funcions principals dels lisosomes són:-Degradació de molècules complexes: Gràcies als seus enzims hidrolítics, descomponen proteïnes, lípids, carbohidrats i àcids nucleics en molècules més simples que la cèl·lula pot reutilitzar. -Reciclatge i assimilació de material: Intervé en la digestió de components cel·lulars vells o danyats i en l’assimilació de substàncies provinents de l’exterior, contribuint a mantenir la homeòstasi i el bon funcionament de la cèl·lula.(Sánchez, Trejo, 2006)

Els ribosomes són orgànuls sense membrana que tenen un paper clau en la síntesi de proteïnes. Es desplacen pel citoplasma a través dels porus nuclears i, tot i que poden trobar-se lliures al citoplasma, la major part sol estar associada al reticle endoplasmàtic rugós per facilitar la síntesi proteica dirigida a altres orgànuls o a l’exterior cel·lular. Estan formats per dues subunitats: -Subunitat petita: composta per una molècula d’ARN i 32 proteïnes. -Subunitat gran: formada per tres molècules d’ARN i 46 proteïnes. Aquestes subunitats s’uneixen durant la traducció de l’ARN missatger per sintetitzar les proteïnes necessàries per a la cèl·lula.

Imatge Ribosoma (Enciclopedia Humanidades, 2016)

La funció principal dels ribosomes és sintetitzar proteïnes mitjançant la traducció de l’ARN missatger (mRNA), procés en què es descodifica la informació genètica per unir aminoàcids en la seqüència correcta, donant com a resultat noves proteïnes funcionals que la cèl·lula pot utilitzar per a les seves activitats vitals. (Sánchez, Trejo, 2006)

Els vacúols són vesícules envoltades per una membrana que poden presentar diferents mides segons el tipus de cèl·lula. El seu contingut està format principalment per aigua, sals minerals, sucres i diverses substàncies orgàniques. Aquests orgànuls són especialment abundants a les cèl·lules vegetals, on poden ocupar gran part del volum cel·lular, tot i que també es poden trobar en algunes cèl·lules animals eucariotes. Es formen mitjançant la fusió de diverses vesícules membranoses i, per això, no tenen una forma fixa; la seva mida i estructura poden variar segons les necessitats fisiològiques de la cèl·lula. Els vacúols participen en diferents funcions com l’emmagatzematge de substàncies, la regulació del contingut d’aigua i la degradació de materials cel·lulars.

Imatge de vacúols vacuolas blau, (Etecé, 2024)

La seva funció principal és l’emmagatzematge de substàncies de reserva, com ara sucres, lípids, enzims i altres compostos essencials per al metabolisme cel·lular. A més, els vacúols també intervenen en el transport i la regulació de materials dins de la cèl·lula, contribuint al manteniment de l’equilibri intern i a l’eliminació de residus. (Sánchez, Trejo, 2006)

El nucli és una estructura essencial present a les cèl·lules eucariotes, situada al seu interior. Té una mida aproximada de 5 micròmetres de diàmetre i pot presentar formes diverses, com ovalada, esfèrica o el·líptica. Actua com el centre de control de la cèl·lula, ja que conté l’ADN i tots els elements necessaris per a la síntesi d’ARN. Quan la cèl·lula no es divideix, l’ADN es troba distribuït en forma de cromatina; durant la divisió cel·lular, aquesta es condensa i forma els cromosomes.L’estructura del nucli es compon de diverses parts: A) Membrana nuclear. Envolta i protegeix el contingut nuclear, separant-lo del citoplasma. Està formada per dues membranes perforades per porus nuclears i separades per un espai anomenat espai perinuclear. La membrana externa, que pot tenir ribosomes adherits, limita amb el citoplasma, mentre que la membrana interna, sense ribosomes, es troba en contacte amb el nucleoplasma. B) Espai perinuclear i porus nuclears. L’espai perinuclear proporciona suport estructural a les membranes, i els porus nuclears permeten l’intercanvi de molècules entre el nucli i el citoplasma. C) Nucleoplasma. És un medi aquós que ocupa l’interior del nucli i on tenen lloc diverses reaccions químiques essencials per a l’activitat cel·lular. D) Cromatina. Substància formada principalment per ADN i ARN. Quan la cèl·lula inicia la divisió, la cromatina es compacta per donar lloc als cromosomes. E) ADN (àcid desoxiribonucleic). Conté tota la informació genètica de la cèl·lula. Es troba principalment al nucli, tot i que una petita part també és present a les mitocòndries. F) ARN (àcid ribonucleic). Té la funció de transmetre la informació genètica de l’ADN i participar en la síntesi de proteïnes. N’hi ha tres tipus principals: ARN missatger, ARN de transferència i ARN ribosòmic. G) Nuclèol. És una estructura densa situada dins del nucli, composta per proteïnes i àcids nucleics, la seva funció principal és la formació i assemblatge dels ribosomes.

Imatge nucli cel·lular (Etecé, 2025)

Les seves funcions són: -Guardar els cromosomes, sobretot durant la mitosi. -Organitzar els gens en cromosomes específics, que permeten la divisió cel·lular i facilita el treball de transcripció del seu contingut. -Permetre el transport de molècules entre nucli i citoplasma. -Transcriure el mARN a partir de la matriu de l'ADN. -Produir ribosomes indispensables per crear l'ARN ribosòmic. (Sánchez, Trejo, 2006)

Els centríols són orgànuls de forma cilíndrica compostos per microtúbuls, generalment agrupats de dos en dos i situats al citoplasma prop del nucli. Un centríol madur mesura entre 150 i 500 nm de longitud i uns 250 nm de diàmetre. Aquests poden desplaçar-se cap a la membrana cel·lular per formar cilis, o bé contribuir a la formació del centrosoma, una estructura clau dins la cèl·lula.La paret dels centríols està formada per nou triplets de microtúbuls disposats de manera característica. Tenen un paper fonamental durant la divisió cel·lular, ja que participen en la formació del fus mitòtic, que és l’estructura de microtúbuls encarregada de separar els cromosomes i facilitar la citocinesi. La seva funció principal és organitzar els microtúbuls de la cèl·lula i contribuir a determinar la posició del nucli i d’altres orgànuls, assegurant així l’ordenació interna i el correcte funcionament de la cèl·lula. (NIH, 2024) (Megías, Molist, Pombal, 2023)

Imatge centríol (Etecé, s/d)

Imatge Aparell de Golgi (Etecé, s/d)

L’aparell de Golgi és un orgànul format per un conjunt de sacs o cisternes aplanades que s’organitzen en piles anomenades dictiosomes. A les vores d’aquestes estructures s’acumulen vesícules i vacúols de diferent mida, que intervenen en el transport de substàncies. Es troba situat a prop del centrosoma i del nucli cel·lular, i manté una estreta relació amb el reticle endoplasmàtic, ja que rep d’aquest les vesícules amb les proteïnes acabades de sintetitzar.Cada dictiosoma conté fibres proteiques internes, i la mida total de l’aparell pot variar entre 1 i 3 micròmetres de diàmetre. La seva funció principal és la maduració i modificació de proteïnes, procés durant el qual aquestes adquireixen la seva estructura tridimensional definitiva i poden incorporar lípids o sucres per formar glicoproteïnes o lipoproteïnes. Funcionalment, l’aparell de Golgi es divideix en tres regions principals: -Regió cis-Golgi: és la zona més propera al reticle endoplasmàtic rugós i rep les vesícules carregades amb proteïnes noves. -Regió medial: actua com a àrea de transició, on es continuen les modificacions químiques de les molècules. -Regió trans-Golgi: és la part més allunyada, propera a la membrana plasmàtica; aquí les proteïnes i lípids són classificats, empaquetats i dirigits cap al seu destí final dins o fora de la cèl·lula.(Sánchez, Trejo, 2006)

Les funcions principals de l’aparell de Golgi són diverses i essencials per al metabolisme cel·lular. Entre elles destaquen:-Glicosilació: Actua com a centre on es modifiquen i s’afegeixen glúcids a molècules com glicoproteïnes, proteoglicans, glicolípids i polisacàrids, gràcies a l’acció d’enzims com les glicosiltransferases i glicosilases. -Síntesi d’esfingolípids: Participa en la formació d’aquests lípids essencials per a les membranes cel·lulars. -Distribució de molècules: Serveix com a centre de repartiment de substàncies provinents del reticle endoplasmàtic o sintetitzades dins del mateix Golgi, empaquetant-les en vesícules i dirigint-les cap al seu destí específic dins o fora de la cèl·lula. -Emmagatzematge de calci: Actua com a dipòsit intracel·lular d’aquest ion essencial per a diverses funcions cel·lulars. -Regulació de lípids: Participa en el control dels nivells d’esterols dins la cèl·lula, contribuint a l’homeòstasi lipídica.