UNITAT 2: Prejudicis i idees prèvies

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

En aquesta unitat treballem les principals idees prèvies i prejudicis sobre la llengua de signes.

Continguts de la unitat

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

Continguts de la UNITAT 2

1. Idees prèvies sobre les llengües de signes
2. Psicosociologia de les persones sordes
3. Barreres comunicatives
4. Comproveu què heu après
5. Per saber-ne més

Comenceu

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

1. Idees prèvies sobre les llengües de signes

Presentació 1/3

Al voltant de les llengües de signes les persones tenim idees prèvies que sovint poden no ser encertades i alguns prejudicis. Vegem a continuació algunes d'aquestes idees.

La llengua de signes és una llengua universal

Les llengües de signes es localitzen a les àrees cerebrals especialitzades per al llenguatge

Les llengües de signes usen recursos de les llengües orals com a complement

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

1. Idees prèvies sobre les llengües de signes

Presentació 2/3

A Catalunya hi ha dues llengües de signes pròpies i oficials: la llengua de signes catalana (LSC) i la llengua de signes espanyola (LSE)

A tots els territoris de parla anglesa s’utilitza la mateixa llengua de signes

L’estudi lingüístic de les llengües de signes és relativament recent

Les llengües de signes són llengües naturals

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

1. Idees prèvies sobre les llengües de signes

Presentació 3/3

Existeixen signes internacionals, que s'utilitzen com a segona llengua de signes a tot els territoris del món

Les llengües de signes deriven de les llengües orals

Les llengües de signes no tenen sistema d’escriptura

Existeixen famílies de llengües de signes

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

2. Psicosociologia de les persones sordes

Tot i que la llengua de signes és patrimoni de tothom, persones sordes i oients, és la llengua natural de les persones sordes i sordcegues. Per això, la llengua de signes és un senyal de la seva identitat. Mireu el vídeo tres vegades.

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

3. Barreres comunicatives

Presentació 1/4

Una persona sorda fa la mateixa vida que una persona oient. Però el nostre món és conscient que les persones sordes no hi senten? Se’ns acudeixen moltes situacions de la vida quotidiana que són barreres comunicatives per a les persones sordes: al transport públic, al supermercat, al cinema... Us presentem tres exemples: al pàrquing, a l’hospital i una sortida amb els amics. Al final de la presentació us proposem una activitat: envieu-nos un exemple de barrera comunicativa amb una proposta per evitar-la.

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

3. Barreres comunicatives

Presentació 2/4

Al pàrquing La Noèlia és sorda. Condueix sense cap dificultat. Ha aparcat el cotxe en un pàrquing. Quan vol sortir, la barrera no funciona. Hi ha un intercomunicador i el pitja per demanar ajuda. Segurament una veu a l’altra banda li diu coses, però ella no la sent. I si l’intercomunicador tingués una pantalla amb una persona que signés?

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

3. Barreres comunicatives

Presentació 3/4

A l’hospital L’Ona treballa en un hospital; és infermera. A la consulta avui ha arribat la Núria, que és sorda. L’Ona no signa. L’ajudaria a comunicar-se l’Enric, que és intèrpret de llengua de signes catalana!

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

3. Barreres comunicatives

Presentació 4/4

De festa amb els amics Hem quedat amb el nostre grup d’amics per sortir aquest vespre. En Xavi, que és de la colla d’amics, és sord. Hem de decidir on anirem. Podem anar a un recital de poesia, però en Xavi no ho sentirà perquè no serà accessible; podem anar al teatre convencional, però no hi ha supratitulació; podem anar al cine, però la pel·li no està subtitulada... I si anem al teatre interpretat? Hi fan una obra amb intèrpret d’LSC!

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

3. Barreres comunicatives

Exercici

Quines situacions de la vida quotidiana són barreres per a la comunicació amb les persones sordes? I quines formes tenim de superar les barreres per establir una bona comunicació? Segur que podeu explicar les vostres experiències i les vostres idees sobre aquest tema. Feu-nos arribar les vostres idees amb el formulari que teniu a l'enllaç de sota; les recollirem i les compartirem, anomitzades, a través de les xarxes socials.

Som-hi!

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 1/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 2/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 3/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 4/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 5/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 6/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 7/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

4. Comproveu què heu après

Pregunta 8/8

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

5. Per saber-ne més

Quer, Josep (2004). Les llengües de signes com a llengües naturals. Dins Les fronteres del llenguatge: lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: Promocions i Publicacions Universitàries. pàg. 189-206. Quer, Josep (2005). Les llengües de signes, les mes inaudibles. Dins C. Junyent (ed.) Les llengües a Catalunya. Barcelona: Octaedro. pàg. 75-85.

Si voleu més informació sobre aquest tema, us recomanem que exploreu LSC per a tothom, al web de l’LSC Lab, Laboratori de Llengua de Signes Catalana. Disponibles les versions en anglès, català i castellà.

U2

UNITAT 2

Prejudicis i idees prèvies

Bona feina!

Heu finalitzat la UNITAT 2

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Cert. “Per la manera com s’articulen i es perceben, les llengües de signes no disposen d’un sistema d’escriptura emprat de manera generalitzada pels seus usuaris (tot i això, podem transcriure-les amb finalitats de recerca, però això és diferent d’escriure-les). Com a conseqüència d’això, la documentació històrica que en tenim és escassa si ho comparem amb la situació de aquelles llengües orals que compten amb una tradició escrita de segles. La tecnologia audiovisual, que avui ens sembla un mitjà ben trivial per enregistrar les llengües de signes, no va començar a ser assequible fins els anys 70 del segle passat. Abans d’això, només en tenim referències més o menys anecdòtiques en prosa i algunes representacions de signes en dibuix que no permeten obtenir una idea mínimament cabal de com eren les llengües.” Quer, 2005

Fals. Un malentès força estès consisteix a assumir que les llengües de signes “deriven” en algun sentit de les llengües orals. Un exemple: la LS britànica i la LS nordamericana són llengües completament diferents, no intel·ligibles entre elles i sense vinculació històrica.

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Fals. És cert que existeixrn signes internacionals, però el seu ús se sol limitar a la comunicació en congressos i reunions científiques. “En absència d’una llengua signada que s’utilitzi com a lingua franca, des del si de la Federació Mundial de Sords es va potenciar el desenvolupament d’una mena de pidgin que servís per a la comunicació entre signants de diferents llengües. Aquest pidgin, que actualment es coneix com a Sistema de Signes Internacional (SSI) o simplement Internacional, consisteix essencialment en un recull lèxic de signes consensuat, però no està sustentat per una gramàtica. És per això que no es parla de llengua de signes internacional, sinó de sistema. El que passa en la pràctica és que cada signant utilitza aquests signes amb la gramàtica de la seva pròpia llengua. A més, parlar del SSI com un codi estable és una abstracció, perquè l’internacional varia considerablement en cada context d’interacció en funció dels signants implicats, de la seva familiaritat amb aquest tipus de contactes i amb la seva adaptabilitat” Quer, 2005

Cert. Entre altres, usen els recursos de la paraula complementada, sistema bimodal i alfabet dactilològic. “Per raons òbvies, però, els signants entren sistemàticament en contacte amb la llengua oral de l’entorn i1mmediat i esdevenen en major o menor mesura bilingües (i bimodals, és a dir, competents en dues modalitats lingüístiques diferents). Com en qualsevol situació de contacte on hi ha una llengua dominant, la llengua minoritària en rep influències. Un exemple clar d’això és, per exemple, l’ús d’un alfabet manual (o dactilològic) que s’utilitza per lletrejar mots de la llengua oral quan no existeix el signe corresponent o quan cal desambiguar un concepte. Pròpiament dit, l’alfabet dactilològic no forma part de les llengües de signes: és un sistema de representació de l’escriptura, un altre sistema secundari de representació de la llengua oral.” Quer, 2005

Fals. Com a mínim es poden identificar la LS americana (ASL), LS britànica (BSL), LS irlandesa (ILS), LS australiana (AUSLAN) i LS neozelandesa (NZ).

Cert. Per exemple, de l’antiga llengua de signes francesa, se’n deriven l’LS francesa, LS americana, LS catalana, LS espanyola, LS holandesa, LS quebequesa, LS irlandesa, LS flamenca.

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Cert. “No va ser fins l’any 1960, amb la publicació de l’obra pionera Sign Language Structure del lingüista americà William C. Stokoe, que no es va fer un intent sistemàtic d’analitzar les llengües de modalitat gestuovisual amb les eines de la lingüística moderna. Fins aquell moment, sovint s’havien caracteritzat com a mímiques més o menys sofisticades i convencionalitzades o com a desenvolupaments dels gestos ordinaris a partir de les convencions de la llengua parlada, una opinió expressada per Bloomfield (1933), per exemple. Amb l’obra d’Stokoe i el subsegüent diccionari A Dictionary of American Sign Language on Linguistic Principles (1965), i amb l’obra cabdal de Klima & Bellugi (1979) The Signs of Language, les llengües de signes s’incorporen definitivament a l’objecte d’estudi de la lingüística. Tot i que el primer impuls va ser per a l’estudi de l’ASL, a partir dels anys 80 van incorporar-s’hi altres llengües de l’Europa Nordoccidental. Amb el pas dels anys ha anat creixent el nombre de llengües sobre les quals tenim alguna mena d’informació lingüística, si bé la feina descriptiva que queda per fer és aclaparadora, fins i tot en llengües que ja van començar a ser estudiades fa uns anys.”. Quer, 2004

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Teniu dubtes?

Pregunteu-nos

Fals. La llengua de signes pròpia de Catalunya és només l’LSC. Catalunya és monolingüe en termes de llengua de signes. La situació de bilingüisme que es produeix a Catalunya entre el català i el castellà no es reprodueix en les llengües de signes catalana i espanyola. A Catalunya, la comunitat sorda utilitza només la llengua de signes catalana.

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Cert. Són llengües naturals, ja que sorgeixen naturalment a partir d’una necessitat de comunicació entre infants sords. “Les llengües de signes són les llengües pròpies de les comunitats de persones sordes. No són sistemes de comunicació inventats ad hoc, sinó que sorgeixen com a llengües naturals quan hi ha un grup prou significatiu de signants. Aquestes situacions només s’han donat històricament quan les persones sordes han format associacions i han establert una xarxa social entre elles. També han sorgit quan han existit internats o escoles per a nens sords. En el món occidental, si s’han donat aquestes condicions, ha estat en els darrers dos-cents o tres-cents anys com a molt.” Quer, 2005

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Teniu dubtes?

Pregunteu-nos

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat

Cert. Tot i ser llengües gestuals s’ubiquen a les àrees cerebrals especialitzades per al llenguatge. “Una de les troballes més interessants de recerca recent en neurolingüística és que els signants, davant un estímul lingüístic en llengua de signes, mostren activació cortical a les mateixes zones de l’hemisferi esquerre que un parlant quan processa un enunciat oral. És cert que també s’ha observat en signants activació en parts de l’hemisferi dret, però això no resulta gens sorprenent si tenim en compte la modalitat gestuovisual en què es produeix i es percep una llengua de signes.” Quer, 2004

Fals. Existeixen més de 130 llengües de signes documentades. “Més d’un se sorprèn que ningú hagi decidit d’imposar una única llengua de signes a totes les persones sordes del món. A banda de la qüestionable correcció moral d’una decisió d’aquest estil i dels obstacles insuperables que una política d’aquest tipus hauria d’afrontar, la resposta obligada és que de la mateixa manera que estem obligats a respectar la identitat lingüística de la persona i de la comunitat i a presevar la riquesa lingüística de les llengües orals, també hem de respectar la identitat dels signants i hem de conservar el patrimoni, ja terriblement malmès, de les llengües de signes del món. I de la mateixa manera que no aprenem per norma l’anglès com a llengua materna a les escoles catalanes (per no dir l’esperanto, que és una llengua artificial), no podem imposar artificialment una llengua a ningú.” Quer, 2005

U2

Parla’m amb les mans,que t’escolto amb els ulls.

Iniciació a la llengua de signes catalana

UNITAT 2 Prejudicis i idees prèvies

Inici del curs

Continguts de la unitat