Tirant lo Blanc

EPISODIS AMOROSOS

TIRANT LO BLANC

DE JOANOT MARTORELL

índex

1. Joanot Martorell

6. Conquestes paral·leles

2. Context

7. L'amor

3. Precedents

8. Tractament de l'amor

4. Llibre de cavelleries i novel·la cavalleresca

9. Trets característics

10. Anàlisi capítol CXVII i CXVIII

5. Novel·la Total

La família de Joanot Martorell va patir una davallada econòmica que va forçar l’autor a pagar mitjançant el manuscrit del Tirant a un dels seus creditors: Joan Martí de Galba, qui finalment la va editar i, probablement, hi vaafegir algun petit episodi que trenca la voluntat de versemblança que, en principi, l’obra mostrava.

Joanot Martorell

“Tirant lo Blanc” és una obra que va ser escrita al segle XV a València una ciutat amb molt poder en aquella època. Aquesta època va sofrir alguns canvis importants: S’estava acabant l’Edat Mitjana i estava començant l’Edat Moderna. Els turcs van conquerir Constantinoble l’any 1453 i això va influenciar en la cristiandat. La noblesa va sofrir canvis a causa del desenvolupament del comerç i les ciutats, la importància i el poder de la burgesia, la recuperació dels reis i la creació de noves tècniques de lluita. Es va descobrir la impremta i es van començar a traduir obres de tot tipus. Es van crear tres estaments en la societat: ma major (noblesa i cavallers), ma mitjana (comerciants, funcionaris i oficis liberals) i ma menor (poble).

CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL

Roger de Flor Crònica de Ramon Muntaner

els precedents

Tirant lo Blanc

Epopeia

Novel·la cavalleresca

Cançons de gesta

El roman / El romanç

Matèria de Bretanya

el llibre de cavalleries

la novel·la cavalleresca

els cavallers

El Tirant també és un alegat nostàlgic sobre els valors perduts de la cavalleria

Segle XV: la vida cavalleresca està en declivi

La 1ª part inclou un aprenentatge del cavaller. El contingut prové de R.Llull

El Tirant també és un alegat nostàlgic sobre els valors perduts de la cavalleria

La idealització es contrarresta amb un realisme directe i cruel: la violència i la mort de molts cavallers

El llibre mostra una cavalleria sense idealitzacions ni màgies

Novel·la de Costums

Tirant lo blancnovel·la total

Novel·la Cavalleresca

Novel·la Eròtica

Novel·la Històrica

Novel·la Psicològica

Novel·la Militar

«Els amors de Tirant i Carmesina, així com els d’altres parelles de la cort grega, s’interfereixen en la novel·la amb les narracions guerreres, i fa l’efecte que Martorell ha volgut alternar les dues temàtiques per tal de mantenir més suspesa l’atenció del lector, cosa en la qual ha reeixit plenament.»

Martí de Riquer, Aproximació al Tirant lo Blanc. Assaig, 8. Barcelona: Quaderns Crema, 1990

Dues conquestes que van paral·leles

tirant lo blanc

Grup d'homes que salven dels turcs l'imperi grec i el recuperen.

El capità ha de conquerir el cos de Carmesina.

Aventura

Amor

COM TIRANT VA GUANYAR LA BATALLA I AMB LA FORÇA DE LES ARMES VA ENTRAR EN EL CASTELL

La novel·∙la és també un aprenentatge de l’amor per part del cavaller: inexperiència

l'amor en el tirant lo blanc

L’amor de la literatura cavalleresca era l’amor cortès

Es presenten diversos quadres amorosos que donen diverses perspectives de l'amor i formen tota una exposició eròtica.

En canvi, al Tirant lo Blanc hi apareix l'amor corporal i lasciu:

– Diafebus i Estefania – Emperadriu i Hipòlit: pretesa confusió Hipolit/fill – Tirant i Carmesina

L’amor entre classes socials diferents és propi de la literatura cavalleresca

Plaerdemavida i la Víuda Reposada

TRACTAMENT DE L'AMOR EN...

Plaerdemavida i la Viuda Reposada coneixen l’amor i lluiten per atreure la princesa cap a bandes oposades

Tirant

L'Emperadriu i Hipòlit

Carmesina

Estefania i Diafebus

Trets característics

Versemblança

Ironia i Humor

Llenguatge

L'AMOR EN TIRANT

No té paraules i li falta acció: no sap com actuar És desgraciat i maldestre i no té el compor-tament d’un cavaller: – fuig de la cambra de Carmesina, cau, es trenca una cama i el confonen amb una ànima en pena

S’enamora: descripció de l’amor com «el mal d’amar».És inexpert i vergonyós: només es deixa guiar per l’instint – La seva declaració es fa a través del mirall

l'amor en carmesina

La princesa obeeix al model de noia que preserva la seva virginitat fins al matrimoni Aquest fet desencadena episodis amorosos i eròtics: – Els pits com a «pomes de paradís» – La sabata i la mitja – El bany de la princesa – El llit de la princesa

La princesa oposa resistència fins al final: – «Ni vós us heu portat com un cavaller, ni jo he estat reverenciada com una princesa, raó per la qual sóc així de veritat ofesa.» (p. 228)

L'AMOR EN PLAERDEMAVIDA

L'AMOR EN la viuda reposada

Plaerdemavida representa l’amor lasciu: – Insinuacions eròtiques cap a l’emperador – És l’organitzadora de les trobades de Tirant i Carmesina – Episodi de les bodes sordes: espia els enamorats

La Viuda Reposada representa la gelosia i hipocresia amorosa: – Malparla a Carmesina de Tirant – Malpara a Tirant de Carmesina – Prepara l’episodi del doble joc de miralls

L’emperadriu s’enamora d’Hipòlit, un amor edípic que ella reconeix: «-­‐Com senyora! –va dir Hipòlit-­‐. ¿Què he fet, jo perquè em puguin tenir per heretge? -­‐Certament-­‐ va dir l’emperadriu-­‐, sí que poden tenir-­t’hi, perquè t’has enamorat de la teva mare i m’has demostrat que ets valent.» (p. 168) L’amor dels dos és libidinós. «I de tal manera i tan a gust va estar-­se Hipòlit a la recambra per tota una setmana. Quan va semblar-­li a la senyora que ja l’havia espremut prou, va acomiadar-­se’n dient-­li que un altre dia, quan hagués descansat, podria tornar a la cambra i podria fer amb ella tot el que li vingués de gust.» (p. 175)

l'amor de l'emperadriu I hipòlit

Hipòlit és un personatge libidinós i interessat: «I senyor, això serà poc premi al costat del que us mereixeu per treballar la vostra mercè perquè jo mantingui l’amor d’Hipòlit. Però tinc por que no m’agradi gaire quan comenci a veure cap on vol anar amb els seus passos degenerats. I per això em fa por el perill, perquè sé que ell serà bo amb l’espasa, que no mirarà d’atacar les cames, sinó que atacarà el cap. En sap més que no li he ensenyat jo.» (Plaerdemavida, p. 120-­‐121)

«… Tot l’Imperi queda en poder i senyoria de l’emperadriu. Si bé la seva edat és avançada, algun senyor es casarà amb ella de gust, i amb això serà l’emperador… Per això soc del parer que seria bo que féssim un de nosaltres emperador i que tots l’ajudéssim, i aquest afavoriria tots els altres.» (p. 251)

L'AMOR EN ESTEFANIA I DIAFEBUS

Estefania teoritza sobre l’amor sense oblidar-se de posar-lo en pràctica. A la novel·la triomfa l’amor “viciós” que descriu, sense cap mena de condemna moral per part del narrador. La noia segueix les pautes donades pels tractats amorosos del moment: primer esperances, després besades, a continuació abraçades i, per últim, el coit.

Estefania és dama de la cort, filla del duc de Macedònia, donzella i amiga de Carmesina. Diafebus és cosí, company d’armes i confident d’amor de Tirant, gran conestable i comte de Sant Àngel. Ells dos són una de les parelles que funcionen més bé a la novel·la. Es declaren, es casen en secret (les bodes sordes) i a mitja novel·la es casen públicament (i obtenen de l’Emperador el ducat de Macedònia).

3. Descripcions físiques i emocionals dels personatges (Carmesina, Tirant i Diafebus)

capítols CXVII I Cxviii

(p. 48). Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. Les Eines, Educaula62.

1. Com és vist l'amor i l'honor?

4. Quins elements entre Tirant i Carmesina responen a ideals cavallerescos i quins són més universals?

2. Quins elements de l'estructura feudal i del món cavalleresc hi trobem? Quin és el retrat de les convencions socials de l'època?

bona lectura

¿Sabías que... Retenemos un 42% más de información cuando el contenido se mueve? Es quizá el recurso más efectivo para captar la atención de tu alumnado.

Truquito: La interactividad es la pieza clave para captar el interés y la atención de tus estudiantes. Un genially es interactivo porque tu grupo explora y se relaciona con él.

¡Ojo!

En Genially utilizamos AI (Awesome Interactivity) en todos nuestros diseños, para que subas de nivel con interactividad y conviertas tus clases en algo que aporta valor y engancha.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

La preocupació de Martorell pel món cavalleresc de l'època, el porta a fer de la seva novel·la un compendi d'usos i costums, sobretot pel que fa a la temàtica de la guerra (conquestes, tractament de persones, rescats...) i

cavalleresca (rituals, justes i torneigs, vestimentes...). Però també es fa referència als estaments socials (jerarquies, burgesia naixent, etc.), a les cerimònies religioses i profanes, als costums, menjars, vestits, llenguatge... En aquest àmbit es podria qualificar com a NOVEL·LA SOCIAL.

La versemblança

- Connexió amb la realitat històrica. Martorell dona un final feliç a un fet històric que es produí a mitjan segle XV. - Les relacions amoroses no exempts de carnalitat i gelosia són perfectament creïbles. L'erotisme fi i delicat. - El narrador s'esforça a justificar les accions bèl·liques i les victòries de Tirant des de la intel·ligència.

-- Topònims i antropònims reals i localitzables. - Personatges que corresponen a cavallers contemporanis europeus. - Detallisme descriptiu, precisió en dades i dates, enumeracions... - Capacitat d'introduir elements de la seva pròpia biografia: esdeveniments, persones amb qui es va relacionar, llocs que va visitar, etc.

La novel·la de Martorell reflecteix també un altre aspecte propi de l'època, la guerra que ell coneixia de prop i de la qual ens dona notícia detallada i brutal. Martorell ens narra els diversos sistemes de lluita cavalleresca (torneigs, batalles navals, en caps oberts o en ciutats), els enfrontaments individuals i col·lectius. les tècniques emprades, l'estratègia i els horrors de cada enfrontament. I en tots ells ens descriu les característiques del ritual de manera molt detallada.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

Tirant i la resta de personatges tirantians, a diferència dels cavallers errants que protagonitzen els llibres de cavalleries, manifesten una caracterització psicològica. En relació amb aquesta qüestió, el que té més mèrit i resulta més

sorprenent per al lector modern és que aquest dibuix interior del personatge s'obté de forma bastant natural, per mitjà dels seus comportaments i no a còpia de sumar adjectius amb la intenció mal dissimulada de penetrar l'escorça de l'heroi.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

Truquito: La interactividad es la pieza clave para captar el interés y la atención de tus estudiantes. Un genially es interactivo porque tu grupo explora y se relaciona con él.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

Puedes utilizar esta función...

Para destacar datos super-relevantes. El 90% de la información que asimilamos llega a través de la vista.

¿Sabías que... Retenemos un 42% más de información cuando el contenido se mueve? Es quizá el recurso más efectivo para captar la atención de tu alumnado.

Truquito: La interactividad es la pieza clave para captar el interés y la atención de tus estudiantes. Un genially es interactivo porque tu grupo explora y se relaciona con él.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

Ironia i humor

Impensable en els llibres de cavalleries d'ascendència artúrica

Quan l'acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses, la narració sovint esdevé irònica i humorística. L'autor retrata la noblesa valenciana del seu temps des d'una òptica pintoresca i divertida

Hi trobem un seguit de fets històrics, perfectament localitzables, com el setge de Rodes pels sarraïns, la campanya de Roger de Flor, reflectida en la gesta de Tirant a l'Imperi Grec, i la presència dels monarques, accions i llocs geogràfics concrets. ara bé, aquests elements reals són recreats per l'autor, que els barreja amb altres d'irreals, els manipula i els canvia de temps i d'espai.

La novel·la Tirant lo Blanc fou escrita en la seva pràctica totalitat per Joanot Martorell, entre 1460 i 1468, i sembla que retocada per Martí Joan de Galba , que la féu imprimir a València el 1490. Joanot Martorell (Gandia 1413/1414- 1468)) és membre d’una important família de la mitjana noblesa valenciana. Cavaller bregós, amb una agitada vida, plena d’afers cavallerescos, se li saben estades diverses a corts europees (França, Portugal, Nàpols i Anglaterra), experiències de les quals n’aprofita elements per a la seva obra. La pràctica de la cavalleria el porta a agafar la ploma per requerir a combat els seus enemics mitjançant les lletres de batalla, compendi de greuges amb què se sentia ofès l’agreujat i citació a l’agreujador per presentar-se a defensar el seu honor. Aquestes requestes representen per a Martorell un inici d’escriptura, ja que hi podem trobar algunes de les característiques que després anotarem per al Tirant: ironia, agudesa, etc

El llenguatge

ELS REGISTRES • Llenguatge culte dels parlaments/ referents literaris • Llenguatge ple de referents eròtics i d’expressions picaresques

ELS PARLAMENTS. • Extensos • Serveixen per exterioritzar els estats interiors • Estil retòric: frases llargues i estil llatinitzant LES PARAULES. • Ús de joc de paraules (mar/amar) • Ús de frases divisa: «Una val mill e mill no valen una» • Escriptura de cartes: Estefania a Diafebus

La novel·la combina dos estils. D'una banda, un to solemne i culte pels llargs parlaments, lamentacions, rèpliques... i de l'altra un estil col·loquial i directe, ple de jocs de paraules i exclamacions en els diàlegs.

Lorem ipsum dolor sit

¿Sabías que... Retenemos un 42% más de información cuando el contenido se mueve? Es quizá el recurso más efectivo para captar la atención de tu alumnado.

Truquito: La interactividad es la pieza clave para captar el interés y la atención de tus estudiantes. Un genially es interactivo porque tu grupo explora y se relaciona con él.

Paral·lelament a la guerra, l'altre gran èxit temàtic de la novel·la és l'amor, sovint conductor i ordenador del comportament dels cavallers. L'erotisme i la sensualitat planen damunt l'obra, especialment de la cort de Constantinoble..

Martorell tracta l'amr en les seves diverses manifestacions: l'amor cortès i tot el seu ritual, l'amor directe i passional, les desviacions i les fantasies eròtiques, el fetitxisme, el lesbianisme, el voyeurisme, l'alcovoteria. També és una mostra de símbols amorosos, el valor del misteri, el plaer i el turment de l'amor, la idelització del desig i el llenguatge, que constitueixen un codi propi.

El protagonista és un valent cavaller de qui es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls. És un cavaller de ficció, però que podria ser totalment real, ja no hi ha elements ficiticis. Joanot Martorell aprofita la seva experiència de cavaller per traslladar-nos, de manera fidedigne, una història plena de conquestes i batalles enca`pçalades per un cavaller.

¿Sabías que... Retenemos un 42% más de información cuando el contenido se mueve? Es quizá el recurso más efectivo para captar la atención de tu alumnado.

Truquito: La interactividad es la pieza clave para captar el interés y la atención de tus estudiantes. Un genially es interactivo porque tu grupo explora y se relaciona con él.

Visió de l'amor En aquests capítols, l'amor es presenta com: Una força poderosa que pot afectar profundament els personatges. Un sentiment que pot entrar en conflicte amb el deure i l'honor cavalleresc. Una experiència que implica tant plaer com patiment. L'amor cortès, típic de la literatura medieval, es manifesta en les interaccions entre Tirant i els altres personatges. Aquest tipus d'amor es caracteritza per la idealització de la dama i la submissió del cavaller als seus desitjos.

Concepció de l'honor L'honor es mostra com: Un valor fonamental per als cavallers i la noblesa. Un concepte estretament lligat a la reputació i l'estima social. Un ideal que pot entrar en tensió amb els desitjos personals i amorosos. En aquests capítols, els personatges sovint es debaten entre seguir els dictats de l'honor o cedir als impulsos amorosos. Aquesta tensió és un element central de la trama i del desenvolupament dels personatges.

Elements de l'estructura feudal i del món cavalleresc Jerarquia social / Codi d'honor cavalleresc / Importància de les aliances / Servei al senyor / Formació cavalleresca Convencions socials reflectides en aquests capítols, podem destacar: Amor cortès / Matrimonis estratègics / Paper de les dones / Importància de l'honor i la reputació / Religiositat / Conflicte entre deure i desig / Intrigues cortesanes.

És important notar que Joanot Martorell, tot i representar aquests elements tradicionals, també els utilitza per a crear una obra innovadora. El Tirant lo Blanc es caracteritza per una certa modernitat en el tractament dels personatges i les situacions La novel·la reflecteix els canvis socials que s'estaven produint a finals de l'Edat Mitjana, com l'augment de la importància de les ciutats i la transformació del paper dels cavallers. Martorell, com a membre de la baixa noblesa valenciana, incorpora a l'obra les seves pròpies experiències i la realitat social del seu temps, donant una visió més realista i complexa de la societat medieval tardana.

TIRANT. Cavaller noble i valent. / Queda profundament impressionat per la bellesa de Carmesina. / Mostra una actitud humil en acceptar l'honor atorgat per l'emperador. / Demostra ser un cavaller educat i cortès en voler retre pleitesia a l'emperadriu i la infanta. / Experimenta un fort enamorament que el porta a fantasiejar sobre Carmesina.

CARMESINA Descrita com una jove d'extraordinària bellesa fent notoris els seus pits. Filla de l'emperador de Constantinoble. / Té l'obsessió d'arribar verge al matrimoni. / Mostra una certa reserva inicial envers les atencions de Tirant

DIAFEBUS Jove cavaller, cosí de Tirant. / Actua com a confident i conseller de Tirant en assumptes amorosos. / Mostra una actitud de suport i comprensió envers els sentiments de Tirant.

Elements que responen a ideals cavallerescs: Amor cortès: La manera com Tirant s'enamora de Carmesina a primera vista. Idealització de la dama. Diferència d'estatus. Humilitat del cavaller. Cortesia: El desig de Tirant de retre pleitesia a l'emperadriu i la infanta demostra les bones maneres pròpies d'un cavaller.

Elements més universals: Atracció física immediata. Impacte emocional de l'enamorament. La manera com Tirant queda profundament afectat per la bellesa de Carmesina reflecteix una experiència humana comuna. Timidesa i vulnerabilitat en l'amor. La transformació de Tirant d'un valent cavaller a un tímid enamorat davant de Carmesina mostra una vulnerabilitat universal en les relacions amoroses. Fantasia i idealització. Tensió entre deure i desig.