jugar
LLEGIR CAPÍTOL 4
CAPÍTOL 4
La promesa en la foscor
Finalment, una nit sense lluna, les portes del Castell es van obrir amb un cruixit aterridor. Una figura prima i abatuda va sortir: era Llopis Amat, però semblava envellit, gairebé irreconeixible. Es va aturar davant de la porta principal i va cridar tot el poble. Les vilatanes i vilatans van acudir, nerviosos i expectants. Amb veu trencada, el senyor va pronunciar una promesa: —He vist coses que no puc explicar —va dir, mirant el poble amb ulls enfonsats—. Per redimir-me del meu oblit i orgull, cada any, jo i la meva descendència donarem una vaca al poble. Això és tot el que puc fer per evitar el que ve... si no ho faig, el Castell caurà i tot el que conec desapareixerà. Les seves paraules van deixar el poble en silenci. Què volia dir amb “el que ve”? I què havia vist durant aquells mesos de reclusió?
4-Vacarisses
Carles Vallalta
Created on October 28, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
jugar
LLEGIR CAPÍTOL 4
CAPÍTOL 4
La promesa en la foscor
Finalment, una nit sense lluna, les portes del Castell es van obrir amb un cruixit aterridor. Una figura prima i abatuda va sortir: era Llopis Amat, però semblava envellit, gairebé irreconeixible. Es va aturar davant de la porta principal i va cridar tot el poble. Les vilatanes i vilatans van acudir, nerviosos i expectants. Amb veu trencada, el senyor va pronunciar una promesa: —He vist coses que no puc explicar —va dir, mirant el poble amb ulls enfonsats—. Per redimir-me del meu oblit i orgull, cada any, jo i la meva descendència donarem una vaca al poble. Això és tot el que puc fer per evitar el que ve... si no ho faig, el Castell caurà i tot el que conec desapareixerà. Les seves paraules van deixar el poble en silenci. Què volia dir amb “el que ve”? I què havia vist durant aquells mesos de reclusió?