jugar
ROSSINYOL
12
16
14
18
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! A veure si encertes la següent!
LLEGIR CAPÍTOL 2
La veu a la foscor
CAPÍTOL 2
Una nit, mentre el poble dormia inquiet, una figura es va desplaçar en silenci fins al peu del Castell. Una noia jove i valenta, que s'havia atrevit a desafiar el poder del senyor. Ningú sabia ben bé qui era, però hi ha qui afirmava que no era una simple habitant, sinó que venia de fora, portada per la set de justícia o potser per alguna cosa més fosca. Amb veu baixa, quasi com un xiuxiueig que semblava sortir de la mateixa terra, va començar a entonar una cançó. Les paraules, carregades de misteri, semblaven més una profecia que un cant de protesta: "Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres..." El vent va canviar de cop, fred i tallant, com si la cançó hagués despertat alguna cosa adormida. Llopis Amat, des de la seva cambra, va sentir aquella melodia estranya i inquietant. Aquella nit, va veure en somnis una vaca de mida colossal que caminava lentament cap al poble. Darrere d'ella, una multitud la seguia, amb ulls plens de ràbia. Es va despertar sobresaltat, amb el cor accelerat. Què estava passant?
2-Vacarisses
Carles Vallalta
Created on October 28, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Image Matching Game
View
Corporate Memory Challenge
View
Find the pairs
View
Corporate memory game
View
Memory Game
Explore all templates
Transcript
jugar
ROSSINYOL
12
16
14
18
Llàstima, no és correcte Fixa-t'hi millor itorna-ho a provar
TORNAr
Bravo, tens molt bon ull! A veure si encertes la següent!
LLEGIR CAPÍTOL 2
La veu a la foscor
CAPÍTOL 2
Una nit, mentre el poble dormia inquiet, una figura es va desplaçar en silenci fins al peu del Castell. Una noia jove i valenta, que s'havia atrevit a desafiar el poder del senyor. Ningú sabia ben bé qui era, però hi ha qui afirmava que no era una simple habitant, sinó que venia de fora, portada per la set de justícia o potser per alguna cosa més fosca. Amb veu baixa, quasi com un xiuxiueig que semblava sortir de la mateixa terra, va començar a entonar una cançó. Les paraules, carregades de misteri, semblaven més una profecia que un cant de protesta: "Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres..." El vent va canviar de cop, fred i tallant, com si la cançó hagués despertat alguna cosa adormida. Llopis Amat, des de la seva cambra, va sentir aquella melodia estranya i inquietant. Aquella nit, va veure en somnis una vaca de mida colossal que caminava lentament cap al poble. Darrere d'ella, una multitud la seguia, amb ulls plens de ràbia. Es va despertar sobresaltat, amb el cor accelerat. Què estava passant?