diari de colometa

Treball La Plaça del DiamantMaría Peralta 2ºn Batx B

DIARI DE COLOMETA

4. Reflexió personal

Cada diapositiva contindrà un ítem on s'explicarà la conclusió, el moment elegit i les reflexions personals

NOTES

3. Cançons que s'ajusten a l'estat emocional de Colometa

2. Collage del moment decrit

1. Diari personal de Colometa

ÍNDex

1.diari personal des de la perspectiva de colometa

Capítols 39 i 40 del llibre*

Tampoc no sabia com sentir-me, després de la mort de Quimet, i la pedida de mà va ser molt confosa. L'Antoni és bon home, però la situació ja era difícil a casa.Vaig anar a contar-ho a Enriqueta, no podia contrindre'm més i necessitava dir-ho a alguna persona. Vaig aparèixer en sa casa amb els nens mentre ella estava a punt d'anar-se'n a dormir. Aleshores, ens vam tancar les dos en la cuina i em va indicar el que ja havia l'Antoni: Amb mi ell es sentia com una família feta. Després em va recomanar dir-ho als meus fills com una cosa normal.El dia que li vaig dir que sí a l'Antoni, li vaig explicar la meua sorpresa del moment quan m'ho va demanar, i que, per això no m'havia decidit; a més, els meus fills eren majors, i em donaven molt de respecte els seus pensaments.L'Antoni, agafant-me la mà em va dir que no em feia a la idea del que suposava per a d'ell el seu casament.Es va anar a treballar i jo em vaig quedar allà, contemplant la nova casa seua, i pensant també amb el ''no''.A mig dia s'ho vaig comunicar als meus fills, explicant-los que una persona bona ens cuidaria i els feria anar al col·legi. Ells ja ho van entrendre, i no van dir res, però ho van acceptar.Ens vam casar tres mesos després de que fèra reformes en la casa, amb llits de lautó, una ciuna penjada que vaig demanar i tot nou. Ell era com jo, delicat, i era veritat...

Era un dia de diumenge de color gris, d’aquestos que pareix que plourà, però no, tan sol és gris.Vaig baixar les escales recordant-me el meu esperat equilibri en la vida, tocant del balances pintades a la paret.L’adroguer m’havia invitat a sa casa, encara no sabia el perquè, però vaig anar igual, desganada.L’Antoni m’esperava dins, afeitat i arreglat, dient-me que passara per la porta del darrere de la tenda, que hi pareixia una altra casa.Em va fer seure i em va oferir galetes, demanant perdó per fer-me venir un diumenge.En un punt de la conversa, l’Antoni es va posar nerviós al preguntar-li per què em volia veure. Després de parlar-me de mil coses per fer el tema a un costat, va dir que no volia arribar a la vellesa i acabar asilat i, després de donar-li moltes voltes, va demanar-me el que ja em temia, casar-se en mi.Ell estava més nerviós que jo, i va dir que tots dos estavem sols, que no em podia imaginar com de bo era ell, i també que no podria mai formar una família per culpa de la guerra, però que en mi es sentia com una.Després de meditar-ho durant uns quants dies i sopesant els pro i els contra, vaig dir que sí sense saber com comunicar la notícia als meus fills.

la pedida de l'antoni

Capítol 1 i 2 del llibre, però des de la perrspectiva de la Colometa adulta, casada amb Antoni

No em podria haver imaginat el que aquell nom imposat anava a significar al pas dels anys. La pèrdua del meu nom, Natàlia, totes les imposicions i càstics psicològics que vaig sofrir després del meu casament fins a la seua mort. Tots els coloms, les normes i obligacions.Recorde que quan em dir allò de que anava a ser la seua ''Colometa'', vaig arrencar a còrrer sense parar pel carrer gran, perdent finalment els meus enagos fins arribar a casa.Ara ho pense, i deuria d'hagut seguint corrent de Quimet fins a dia d'avui, mai hauria passat tot el que ha passat...Mai deuria d'haver quedat amb ell al Parc Güell després d'allò, ni deixar a Pere, un bon home, per Quimet.Recorde aqusta quedada, quan va arribar una hora tard i , una vegada al parc, vam vore un marlot i em va dir que sa mare deia que els pardals negres portaven mal presagis. Ara és graciòs, deuria haver-ho prevenit jo mateixa. Aquell marlot que tant m'agradava era un senyal de tot el que m'esperava. Deuria d'hagut, una altra vegada, còrrer fins a ma casa.Ara, he tret la conclussió de les meues decisions passades, i no les prenc com a errors, sinó com a ensenyança i una lliçó apresa. Quan el vaig conèixer, mai no vaig pensar que hi seria com ell era, ni jo mateixa m'adonava durant el nostre casament. Ara, casada amb un home que realment em respecta, em done compter del què és respectar-se a sí mateixa, i com tu mateixa has de decidir en qui et vols sentir respectada.

Recorde veure a la Julieta vindre a buscar-me a la pastisseria per dir-me que hi rifarien cafeteres a la plaça, blanques, amb una taronja pintada. Jo no en tenia ganes de sortir ni ballar després de treballar, però em va fer anar encara que no volia. Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven, amb tot decorat de festa, flors i llums.Jo anava vestida de blanc, amb uns enagos els qualsla seua goma estava demanant ajuda de debilitat per estar tan apretada al meu cos.Pensava en ma mare morta, i en el meu pare casat en una altra, quan de sobte, una veu em va preguntar que si ballàvem.Quan em vaig girar, vaig veure a Quimet, molt a prop, i el vaig dir que no sabia, perquè jo estava promesa. Es va anar a continuació a buscar la seua americana, demanant-me que em quedara ahí. I això vaig fer.Vaig estar ballant amb ell una bona estona, i ell va asegurar que jo seria la seua esposa al cap d'un any.Va acabar la festa i la goma seguia apretant la meua cadera. Havia perdut a Julieta i Quimet a Cintet. Ell va aprofitar la situació per dir-me que ballariem sols quan estiguerem casat i, seguidament em va apodar aquell horrible nom: Colometa.

Quimet, el de la plaça del diamant

2.Col·lage que represente un moment descrit de l'obra

Capítol ii: col·lage representatiu de l'escena al parc güel

Relació en l'obra

Explicació de la cançó

Escolta la cançó

3.cANÇONS QUE S'AJUSTEN A L'ESTAT EMOCIONAL DE COLOMETA

Escolta la cançó!

State of grace Taylor Swift

What I was made for? Billie Eilish

3.Reflexió personal

Llegint la situació de Natàlia m'he adonat de com d'afortunades som ara, després de que les nostres avantpassades hajen lluitat per nosaltres i obtindre els drets que mereixem. Encara que hi haja molt a millorar en ple segle XXI, tenim sort de no haver estat en la pell de la protagonista, sense veu ni vot degut a l'oponència masculina de l'època.Supose que ho he pensat d'aquesta manera perquè alguna cosa em fet bé per a que les dones començen a mirar per elles sense l'opinió d'un home, i és per aixó que entenc que Natàlia no poguera dir res i es sentira com un ''plat de sopa''.

Fent aquest treball i fixant-me en els sentiments de la protagonista com a dona sense identitat, m'he adonat que hauria de servir com a exemple per a totes dels dones a no conformar-nos i quedar- nos en quealsevol que no ens tracte com mereixem.Qualsevol dona del món deuria sentir que és suficient i important. Qualsevol dona del món deuria sentir que la seua vida no està tancada com la de la protagonista del llibre al seu começament, sinó que tenim drets i veu i podem arribar sense cap oposició masculina a allò que nosaltres desitgem.

Reflexió personal

María Peralta 2ºn Batx B

Gràcies!

COLLAGE: EXPLICACIÓ

Al capítol dos, Colometa i Quimet estan al Parc Güell aseguts a un banc quan, de sobte, un marlot passa repetidament d'un arbre a un altre. En aquesta situació, Quimet menciona que sa mare sol dir que els ocells negres només porten mal presagis.Per aixó, jo he considerat aquest moment de l'obra com un símbol de Mercè:El marlot està ''avisant'' a Natàlia de tot pel que passarà durant la seua relació amb Quimet.Darrere del marlot, he agregat una mena de fum amb elemnents significatius d'aquesta relació, juntament amb el seu significat.

La metàfora de l'estat de gràcia suggereix un moment de claredat i puresa en una relació, on l'amor se sent just i real. En aquesta cançó, Taylor explora la complexitat de l'amor i les relacions a través d'una narrativa que combina vulnerabilitat i força. La lletra reflecteix la sorpresa que se sent trobar un amor inesperat, un que canvia la perspectiva de la vida i que se sent com una gràcia salvadora.

State of grace

Billie reflextix en aquesta cançó la qüestió de l'existència i el propòsit de vida. La lletra reflecteix una lluita interna, on l'artista es qüestiona la raó de ser i la capacitat per sentir i experimentar la vida plenament. La repetició de la pregunta central 'What was I made for?' (Per què vaig ser creada?) ressona com un ressò que busca respostes en el buit de la incertesa.La cantant va escriure la cançó per a la pel·lícula Barbie, un moment on la protagonista no es sinteix com una persona i es qüestiona la seua existència, donant-li una visió feminista des del punt de la dona.

What was I made for?

Capítol III:Al começament d'aquest, Quimet està enfadat perquè el pastisser amb qui treballa Natàlia la mira molt, i la culpa completament de la situació i fa que no torne a treballar del que més li agrada a ella.Capítol V:Al final d'aquest capítol, quan Natàlia està tornant a sa casa després d'estar amb Quimet, uns xics começen a comentar-se entre ells com era ella físicament, i Natàlia en aquest moment pensa explicitament el significat complet de la cançó: es sinteix com un plat de sopa degut als comentaris i seguidament, reflexiona perquè no sap ben bé per què és al món.Capítol XXIV:Natàlia es queixa que mai té ajuda de Quimet a casa mentre aquest està sempre fora, i fa un comparació interna de la exigència de tothom cap a ella, com si ella no fora una persona.

What was I made for?

El significat d'aquesta cançó l'he atribuit a la part de l'obra en Quimet, més concretament a uns moments seleccionats durant la lectura on pense que Natàlia s'ha sentit d'aquesta manera, donant-li el punt de visió feminista.Capítol II:El moment en el que Natàlia està esperant a Quimet per anar al Parc Güell, un jove li crida des del balcó per a que puje i passe la vesprada en ella. En aquesta situció, ella es senteix vulnerable i enfadada, representant que solament està al món per servir als homens i esperar-los.En aquest mateix capítol, quan ja estan el dos al Parc, Quimet li dona un sermó sobre els homes i les dones, els seus drets i les seues obligacions. Quan Natàlia es qüestiona el discurs preguntant que què passa i alguna cosa no li agrada de cap de les maneres, Quimet li respon que li ha de agradar, perquè ella no entén de res.

vida a Natàlia i que li canvia la perspectiva d'aquesta per a poder seguir vivint-la (no més obligacions, maltracte, pèrdua de l'identitat, etc.; tot el que passava amb l'Antoni).L'amor indicat en aquesta cançó és inesperat i pur (Antoni), sense agressivitat (Quimet).

State of grace

He elegit aquesta cancó pel seu significat ( ) i per la relació que té aquest amb un moment de l'obra:Quan finalment Quimet mor ,i amb ell l'últim colom, Natàlia comença una època depressiva on està a punt del suicidi, fins que l'antoni decideix intrudïrla en la seua vida casant-se amb ella.Aquesta transició de frustació i tristessa total a felicitat i comprensió per la que passa quasi al final de la novel·la Natàlia, s'adeqüa perfectament al significat que li dona Taylor Swift al seu tema.El títol de la cançó, ''gràcia salvadora'', el podem atribuir a l'Antoni, com a la persona que li salva la