Unitat III: Els déus a l'antiguitat

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1. Introducció a la religió de l'antiga Grècia1.1. Els conceptes de religió a l'antiga Grècia.1.2 Els mites i la relació amb els humans.1.3 Oracles i profecies.1.4 Festivals religiosos.1.5 Sacrificis i rituals.1.6 El culte domèstic i els déus locals.2. Els déus grecs i les seves històries 2.1 Els principals déus de l'Olimp.3. La religió a Roma i els déus romans.3.1 Festes religioses a l'antiga Roma.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods goddesses/#google_vignette

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1. Introducció a la religió de l'antiga Grècia

• La religió a l'antiga Grècia formava part de la vida diària dels grecs i estava molt connectada amb totes les activitats i creences.

• No existia una "religió" sinó una sèrie de pràctiques, mites i creences que servien per entendre el món, protegir-se dels perills i guiar les relacions amb els déus i amb altres humans.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods goddesses/#google_vignette

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.1 El concepte de religió a l'antiga Grècia

• Els grecs concebien la religió com una manera de respectar i honrar els déus per assegurar la seva protecció i el seu favor en la vida quotidiana.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Cada déu o deessa tenia una funció i àmbit d'influència.

• Cada ciutat tenia el seu déu protector.

• La religió era cívica, pública i incloïa festivals i rituals per demanar benediccions, evitar desgràcies i celebrar els èxits de la ciutat.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.2 Els mites i la relació amb els humans

• Els mites eren històries que explicaven els orígens del món, els déus i els herois, així com els costums i les lleis que regien la vida humana.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Els grecs creien que els déus intervenien en les seves vides de diferents maneres, de vegades ajudant-los i d'altres castigant-los.

• Els mites servien com a lliçons i exemples de les conseqüències de desafiar el poder diví, com els mites de Prometeu.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.3 Oracles i profecies

• Els oracles eren llocs sagrats on els déus oferien consells o profecies a través de sacerdots o sacerdotesses.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Un dels més famosos era l'Oracle de Delfos, dedicat a Apol·lo.

• Els grecs consultaven els oracles abans de prendre decisions importants, com en cas de guerres o fundacions de colònies. Ho feien perquè buscaven consell diví, com una orientació per evitar desgràcies o obtenir èxits.

https://freetouratenea.com/blog/oraculo-de-delfos/

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.4 Festivals religiosos

• Els festivals eren celebracions en honor dels déus.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Cada ciutat tenia els seus propis festivals però també hi havia celebracions que compartien tots.

• Els festivals incloïen sacrificis, banquets, processons i competicions esportives o musicals. També permetien enfortir el sentiment de comunitat i identitat entre els grecs.

• Els festivals religiosos més importants eren:

• Jocs olímpics: se celebraven cada quatre anys a Olímpia en honor a Zeus, incloïen competicions esportives en les quals participaven atletes de tota Grècia.

• Panatenees: festivitat d'Atenes en honor a Atenea, amb processons, competicions musicals i esportives i també sacrificis. Es feia una gran ofrena de túnica nova (peplos) per a la deessa.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.4 Festivals religiosos

• Dionisíaques: se celebraven en honor a Dionís, déu del vi i el teatre. Incloïen representacions de drames i comèdies, amb un concurs teatral.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Tesmofòries: festes en honor a Demèter i Persèfone, deesses de l'agricultura i la fertilitat. Les dones eren les protagonistes, i es duien a terme ritus per assegurar bones collites.

• Apaturies: era una festa familiar en qùe les diverses famílies de la polis es reunien per celebrar el naixement dels fills i l'admissió de nous membres a la comunitat.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.5 Sacrificis i rituals.

• Els sacrificis eren una forma de retre homenatge als déus, sovint sacrificant animals com bous, ovelles o cabres en cerimònies públiques o privades.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Els grecs creien que aquests sacrificis els apropaven als déus, que rebien l'essència o el fum de l'animal cremat mentre que els humans compartien la carn cuinada.

• A més dels sacrificis, els rituals incloïen pregàries i libacions (vessar, vi, llet, mel o un altre líquid, a terra o sobre la víctima d'un sacrifici en honor a una divinitat) sovint acompanyades de danses i càntics.

• Els grecs i els romans mai feien sacrificis humans només d'animals.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

1.6 El culte domèstic i els déus locals

• A part de les grans cerimònies públiques, cada família practicava el seu propi culte domèstic.

https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods

• Això incloïa venerar déus protectors de la llar.

• Les ofrenes i pregàries tenien lloc a petits altars domèstics i es feien rituals diaris per garantir la prosperitat i la protecció de la família.

• A més, cada ciutat tenia els seus déus locals, amb temples i cultes particulars que reflectien les seves pròpies tradicions i identitat.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

2. Els deus grecs i les seves històries

• Els grecs tenien una visió molt particular dels déus, que sovint s'assemblaven al humans tant en aparença com comportament.

https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/

• Els déus eren immortals i posseïen grans poders, però també mostraven emocions humanes com l'amor, la gelosia i la ira.

• Els déus es representaven amb forma humana i tenien trets i característiques humanes a aquesta característica se l'anomena la naturalesa antopomòrfica.

• Els déus no eren perfectes ni infal·libles i sovint cometien errades o s'involucraven en baralles i històries amoroses.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

2.1 Els principals déus de l'Olimp.

• Els déus dels grecs vivien a l'Olimp, una muntanya on vivien els déus, en total eren dotze. Cadascun tenia una funció específica dins dels panteó grec.

https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/

• Els dotze déus de l'Olimp són:

• Zeus: el rei dels déus i déu del cel i el tro.

• Hera: deessa del matrimoni i esposa de Zeus.

• Apol·lo: déu de la llum, la música, la medicina i les profecies.

• Àrtemis: deessa de la caça i germana bessona d'Apol·lo.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

2.1 Els principals déus de l'Olimp.

• Atena: deessa de la saviesa i la guerra estratègica.

https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/

• Afrodita: deessa de l'amor i la bellesa.

• Hefest: déu del foc i la metal·lúrgia.

• Ares: déu de la guerra.

• Poseidó: déu del mar i dels terratrèmols.

• Hèstia: deessa de la llar i la família.

• Hermes: missatger dels déus i déu del comerç i els viatgers.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

2.1 Els principals déus de l'Olimp.

• Dèmeter: deessa de l'agricultura i la collita.

https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

3. La religió a Roma i els déus romans.

• La religió romana va rebre moltes influències de la grega, però també tenia característiques pròpies.

https://www.tumblr.com/romanmythologyinart

• Els romans van adaptar molts déus grecs i els van donar noms llatins, tot i que els seus mites i funcions es van modificar lleugerament per adaptar-se a les creences i els costums romans.

• La religió romana era molt pràctica i estava orientada a la preservació de la pau amb els déus, el que els romans anomenaven Pax deorum.

• A diferència de Grècia els déus romans no vivien en un lloc concret.

• Les equivalències amb els déus grecs són:

• Júpiter: Zeus a la religió grega, és el déu suprem i el protector de Roma.

• Juno: Hera a la religió grega, és la protectora de les dones i del matrimoni.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

3. La religió a Roma i els déus romans.

• Minerva: Atenea a la religió grega, és la deessa de la saviesa i la guerra.

https://www.tumblr.com/romanmythologyinart

• Mart: Ares a la religió grega, déu de la guerra, que era especialment important pels romans.

• Neptú: Poseidó a la religió grega, déu del mar, els terratrèmols i els cavalls.

• Venus: Afrodita en a la religió grega, deessa de l'amor i mare mítica del poble romà.

• Diana: Àrtemis a la religió grega, deessa de la caça, la lluna i la natura.

• Apol·lo: Apol·lo a la religió grega, déu de la llum, la música la profecia i la sanació.

• Vulcà: Hefest a la religió grega, déu del foc, els volcans, la forja i els ferrers.

• Mercuri: Hermes a la religió grega, déu del comerç, els viatgers, els missatgers i els lladres.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

3. La religió a Roma i els déus romans.

• Ceres: Demèter a la religió grega, és la deessa de l'agricultura, les collites i la fertilitat.

https://www.tumblr.com/romanmythologyinart

• Vesta: Hèstia a la religió grega, deessa de la llar. i el foc sagrat.

• Plutó: Hades a la religió grega, déu del inframon, els morts i les riqueses de la terra.

• A Roma els rituals religiosos eren molt estructurats i supervisats per sacerdots i magistrats per garantir que es complien amb precisió.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

3.1 Les festes religioses a Roma.

• Els romans tenien moltes festivitats religioses que sovint coincidient amb els cicles agrícoles i les activitats quotidianes.

https://www.tumblr.com/romanmythologyinart

• Algunes de les més importants són:

• Saturnals: es celebrava en honor a Saturn, era una festa de llibertat temporal on els rols socials s'invertien i es permetia als esclaus participar en els àpats amb els seus amos. És considerada l'origen de moltes festivitats hivernals posteriors.

• Lupercals: era una festa del febrer en honor del déu Faune, protector de la natura. Incloïa rituals de purificació i fertilitat, amb processons i cerimònies al voltant de la lloba Capitolina que va criar a Ròmul i Rem.

• Floralies: festivitat en honor a Flora, deessa de les flors i la primavera, amb balls, teatre i competicions per celebrar la fertilitat i la natura.

Unitat III: Els déus a l'antiguitat

3.1 Les festes religioses a Roma.

• Feriae Latinae: festa en honor a Júpiter, compartida per totes les ciutats del Laci, incloïa sacrificis i banquets en què cada ciutadà oferia pa i vi en senyal d'unitat.

https://www.tumblr.com/romanmythologyinart

• Vulcanàlia: celebrada a l'agost en honor a Vulcà, déu del foc, per prevenir incendis durant l'estiu, incloïa sacrificis d'animals al déu per mantenir la seva protecció.