Unitat III: Els déus a l'antiguitat
sdiaz28
Created on October 27, 2024
Over 30 million people build interactive content in Genially.
Check out what others have designed:
SLYCE DECK
Personalized
LET’S GO TO LONDON!
Personalized
ENERGY KEY ACHIEVEMENTS
Personalized
HUMAN AND SOCIAL DEVELOPMENT KEY
Personalized
CULTURAL HERITAGE AND ART KEY ACHIEVEMENTS
Personalized
DOWNFALLL OF ARAB RULE IN AL-ANDALUS
Personalized
ABOUT THE EEA GRANTS AND NORWAY
Personalized
Transcript
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1. Introducció a la religió de l'antiga Grècia1.1. Els conceptes de religió a l'antiga Grècia.1.2 Els mites i la relació amb els humans.1.3 Oracles i profecies.1.4 Festivals religiosos.1.5 Sacrificis i rituals.1.6 El culte domèstic i els déus locals.2. Els déus grecs i les seves històries2.1 Els principals déus de l'Olimp.3. La religió a Roma i els déus romans.3.1 Festes religioses a l'antiga Roma.4. Similituds i diferències entres els déus grecs i romans.5. El paper de la religió en la vida quotidiana.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods goddesses/#google_vignette
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1. Introducció a la religió de l'antiga Grècia
- La religió a l'antiga Grècia formava part de la vida diària dels grecs i estava molt connectada amb totes les activitats i creences.
- No existia una "religió" amb unes doctrines estrictes, sinó una sèrie de pràctiques, mites i creences que servien per entendre el món, protegir-se dels perills i guiar les relacions amb els déus i amb altres humans.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods goddesses/#google_vignette
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.1 El concepte de religió a l'antiga Grècia
- Els grecs concebien la religió com una manera de respectar i honrar els déus per assegurar laseva protecció i el seu favor en la vida quotidiana.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Cada déu o deessa tenia una funció i àmbit d'influència, com la guerra, la saviesa, l'amor o l'agricultura.
- Cada ciutat tenia el seu déu protector.
- La religió era cívica, pública i incloïa festivals i rituals per demanar benediccions, evitar desgràcies i celebrar els èxits de la ciutat.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.2 Els mites i la relació amb els humans
- Els mites eren històries que explicaven els orígens del món, els déus i els herois, així com els costums i les lleis que regien la vida humana.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Els grecs creien que els déus intervenien en les seves vides de diferents maneres, de vegades ajudant-los i d'altres castigant-los.
- Els mites servien com a lliçons i exemples de les conseqüències de desafiar el poder diví, com els mites de Prometeu.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.3 Oracles i profecies
- Els oracles eren llocs sagrats on els déus oferien consells o profecies a través de sacerdots o sacerdotesses.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Un dels més famosos era l'Oracle de Delfos, dedicat a Apol·lo.
- Els grecs consultaven els oracles abans de prendre decisions importants, com en cas de guerres o fundacions de colònies. Ho feien perquè buscaven consell diví, com una orientació per evitar desgràcies o obtenir èxits.
https://freetouratenea.com/blog/oraculo-de-delfos/
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.4 Festivals religiosos
- Els festivals eren celebracions en honor dels déus i formaven part de la vida col·lectiva.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Cada ciutat tenia els seus propis festivals però també hi havia celebracions a escala panhel·lènica.
- Els festivals incloïen sacrificis, banquets, processons i competicions esportives o musicals. També permetien enfortir el sentiment de comunitat i identitat entre els grecs.
- Els festivals religiosos més importants eren:
- Jocs olímpics: se celebraven cada quatre anys a Olímpia en honor a Zeus, incloïen competicions esportives en les quals participaven atletes de tota Grècia.
- Panatenees: festivitat d'Atenes en honor a Atenea, amb processons, competicions musicals i esportives i també sacrificis. Es feia una gran ofrena de túnica nova (peplos) per a la deessa.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.4 Festivals religiosos
- Dionisíaques: se celebraven en honor a Dionís, déu del vi i el teatre. Incloïen representacions de drames i comèdies, amb un concurs teatral.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Tesmofòries: festes en honor a Demèter i Persèfone, deesses de l'agricultura i la fertilitat. Les dones eren les protagonistes, i es duien a terme ritus per assegurar bones collites.
- Apaturies: era una festa familiar en qùe les diverses famílies de la polis es reunien per celebrar el naixement dels fills i l'admissió de nous membres a la comunitat.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.5 Sacrificis i rituals.
- Els sacrificis eren una forma de retre homenatge als déus, sovint sacrificant animals com bous, ovelles o cabres en cerimònies públiques o privades.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Els grecs creien que aquests sacrificis els apropaven als déus, que rebien l'essència o el fum de l'animal cremat mentre que els humans compartien la carn cuinada.
- A més dels sacrificis, els rituals incloïen pregàries i libacions (vessar, vi, llet, mel o un altre líquid, a terra o sobre la víctima d'un sacrifici en honor a una divinitat) sovint acompanyades de danses i càntics.
- Els grecs i els romans mai feien sacrificis humans només d'animals.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
1.6 El culte domèstic i els déus locals
- A part de les grans cerimònies públiques, cada família practicava el seu propi culte domèstic.
https://paleothea.com/gods-and-goddesses/top-powerful-greek-gods
- Això incloïa venerar déus protectors de la llar, com Hèstia, deessa del foc domèstic.
- Les ofrenes i pregàries tenien lloc a petits altars domèstics i es feien rituals diaris per garantir la prosperitat i la protecció de la família.
- A més, cada ciutat tenia els seus déus locals, amb temples i cultes particulars que reflectien les seves pròpies tradicions i identitat.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
2. Els deus grecs i les seves històries
- Els grecs tenien una visió molt particular dels déus, que sovint s'assemblaven al humans tant en aparença com comportament.
https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/
- Els déus eren immortals i posseïen grans poders, però també mostraven emocions humanes com l'amor, la gelosia i la ira.
- Els déus es representaven amb forma humana i tenien trets i característiques humanes a aquesta característica se l'anomena la naturalesa antropomòrfica amb forma humana. Aquest fet reflectia la seva proximitat amb els humans i feia que els déus fossin comprensibles i propers.
- Els déus no eren perfectes ni infal·libles i sovint cometien errades o s'involucraven en baralles i històries amoroses. La visió antropomòrfica permetia als grecs explicar aspectes de la seva pròpia naturalesa humana a través de les històries i llegendes dels déus.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
2.1 Els principals déus de l'Olimp.
- Els déus dels grecs vivien a l'Olimp, una muntanya on vivien els déus, en total eren dotze. Cadascun tenia una funció específica dins dels panteó grec.
https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/
- Els dotze déus de l'Olimp són:
- Zeus: el rei dels déus i déu del cel i el tro, els seus símbols són el llamp, l'àguila i el tron.
- Hera: deessa del matrimoni i esposa de Zeus, els seus símbols són el paó, la diadema i la magrana.
- Apol·lo: déu de la llum, la música, la medicina i les profecies, els seus símbols són la lira, l'arc, les fletxes i el llorer.
- Àrtemis: deessa de la caça i germana bessona d'Apol·lo, els seus símbols són l'arc, les fletxes, la lluna i el cérvol.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
2.1 Els principals déus de l'Olimp.
- Atena: deessa de la saviesa i la guerra estratègica, els seus símbols són l'òliba, l'olivera, el casc i l'escut.
https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/
- Afrodita: deessa de l'amor i la bellesa, els seus símbols són el colom, la petxina i la rosa.
- Hefest: déu del foc i la metal·lúrgia, els seus símbols són el martell, l'enclusa i el foc.
- Ares: déu de la guerra, els seus símbols són el casc, les llances i el gall.
- Poseidó: déu del mar i dels terratrèmols, els seus símbols són el trident, el cavall i el dofí.
- Hèstia: deessa de la llar i la família, els seus símbols són el foc sagrat i la llar.
- Hermes: missatger dels déus i déu del comerç i els viatgers, els seus símbols són les sandàlies alades i el caduceu (una vara amb dues ales al cim i dues serps enrotllades tot al seu llarg).
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
2.1 Els principals déus de l'Olimp.
- Dèmeter: deessa de l'agricultura i la collita, els seus símbols són les espigues de blat, la falç i el corn de l'abundància.
https://greekgodsandgoddesses.net/powers-of-the-greek-gods/
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
3. La religió a Roma i els déus romans.
- La religió romana va rebre moltes influències de la grega, però també tenia característiques pròpies.
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- Els romans van adaptar molts déus grecs i els van donar noms llatins, tot i que els seus mites i funcions es van modificar lleugerament per adaptar-se a les creences i els costums romans.
- La religió romana era molt pràctica i estava orientada a la preservació de la pau amb els déus, el que els romans anomenaven Pax deorum.
- A diferència de Grècia els déus romans no vivien en un lloc concret.
- Les equivalències amb els déus grecs són:
- Júpiter: Zeus a la religió grega, és el déu suprem i el protector de Roma.
- Juno: Hera a la religió grega, és la protectora de les dones i del matrimoni.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
3. La religió a Roma i els déus romans.
- Minerva: Atenea a la religió grega, és la deessa de la saviesa i la guerra.
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- Mart: Ares a la religió grega, déu de la guerra, que era especialment important pels romans.
- Neptú: Poseidó a la religió grega, déu del mar, els terratrèmols i els cavalls.
- Venus: Afrodita en a la religió grega, deessa de l'amor i mare mítica del poble romà.
- Diana: Àrtemis a la religió grega, deessa de la caça, la lluna i la natura.
- Apol·lo: Apol·lo a la religió grega, déu de la llum, la música la profecia i la sanació.
- Vulcà: Hefest a la religió grega, déu del foc, els volcans, la forja i els ferrers.
- Mercuri: Hermes a la religió grega, déu del comerç, els viatgers, els missatgers i els lladres.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
3. La religió a Roma i els déus romans.
- Ceres: Demèter a la religió grega, és la deessa de l'agricultura, les collites i la fertilitat.
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- Vesta: Hèstia a la religió grega, deessa de la llar. i el foc sagrat.
- Plutó: Hades a la religió grega, déu del inframon, els morts i les riqueses de la terra.
- A Roma els rituals religiosos eren molt estructurats i supervisats per sacerdots i magistrats per garantir que es complien amb precisió.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
3.1 Les festes religioses a Roma.
- Els romans tenien moltes festivitats religioses que sovint coincidient amb els cicles agrícoles i les activitats quotidianes.
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- Algunes de les més importants són:
- Saturnals: es celebrava en honor a Saturn, era una festa de llibertat temporal on els rols socials s'invertien i es permetia als esclaus participar en els àpats amb els seus amos. És considerada l'origen de moltes festivitats hivernals posteriors.
- Lupercals: era una festa del febrer en honor del déu Faune, protector de la natura. Incloïa rituals de purificació i fertilitat, amb processons i cerimònies al voltant de la lloba Capitolina que va criar a Ròmul i Rem.
- Floralies: festivitat en honor a Flora, deessa de les flors i la primavera, amb balls, teatre i competicions per celebrar la fertilitat i la natura.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
3.1 Les festes religioses a Roma.
- Feriae Latinae: festa en honor a Júpiter, compartida per totes les ciutats del Laci, incloïa sacrificis i banquets en què cada ciutadà oferia pa i vi en senyal d'unitat.
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- Vulcanàlia: celebrada a l'agost en honor a Vulcà, déu del foc, per prevenir incendis durant l'estiu, incloïa sacrificis d'animals al déu per mantenir la seva protecció.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
4. Similituds i diferències entre els déus grecs i romans.
- Tot i que els romans van adaptar molts déus grecs, les seves divinitats tenien diferències importants en funció i significat:
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- similituds: els déus principals eren similars en funcions i atributs, com Júpiter i Zeus o Venus i Afrodita. També compartien mites i llegendes, com l'origen del món o els herois.
- diferències: els déus romans solien ser més pragmàtics i menys "humanitzats" que els grecs, i estaven més orientats a representar valors estatals i de disciplina militar. Per exemple, Mart era més respectat i glorificat, ja que per als romans la guerra era essencial per a l'expansió i la defensa de l'Imperi.
Unitat II: Els déus a l'antiguitat
5. El paper de la religió en la vida quotidiana.
- A Grècia i Roma, la religió era essencial en la vida quotidiana. Com ja hem dit els rituals se celebraven tant en la llar com en temples i espais públics.
https://www.tumblr.com/romanmythologyinart
- La religió proporcionava un marc per als cicles de la vida -naixement, matrimoni, mort- i també per a l'èxit en empreses important conm la collita o la guerra.
- Tant a Grècia com a Roma, les persones mantenien un fort lligam amb els déus a través d'ofrenes, rituals, festivals i fins i tot petits gestos quotidians, com fer libacions abans dels àpats o encendre espelmes en honor dels déus protectors de la llar.