Want to make interactive content? It’s easy in Genially!

Over 30 million people build interactive content in Genially.

Check out what others have designed:

Transcript

Quina és la forma més eficient per a l’aerodinàmica vehicular?

Saïd Heljam

Treball de Recerca

EL MEU OBJECTIU

CORVES

PUNXEGUDES

Perquè?

Valoració personal

Conclusions

ÍNDex

Presentació del tema

Antecedents històrics

Elements clau

efecte coanda

hipòtesi

el meu experiment

resultats

QUÈ HE FET?

Marc teòric

Metodologia

L'evolució aerodinàmica

Principis de l'aerodinàmica

Evolució cap a les formes corvades.

Diferències entre les formes

Hipòtesi

1.Flux d'aire

El flux d'aire es classifica a laminar, que és ordenat i redueix la resistència, i turbulent, que és caòtic i augmenta la resistència aerodinàmica.

2.Resistència aerodinamica

La resistència aerodinàmica és la força que s'oposa al moviment d'un vehicle en l'aire, augmentant el consum de combustible i es calcula en Cx

3.Coeficient aerodinàmic (Cx)

El coeficient aerodinàmic (Cx) mesura la resistència d'un vehicle a l'aire; un valor baix indica major eficiència i menor consum de combustible.

4.Drag area (A)

L'àrea de resistència és la projecció frontal d'un vehicle, que, juntament amb el coeficient aerodinàmic (Cx), determina la força de resistència i el consum de combustible.

EFECTE COANDA

METODOLOGIA

PASOS

Mitjançant papiroflexia vaig realitzar els cossos que serien utilitzats per l'experiment.

CONSTRUCCIÓ

Desde una escala vaig llençar els cossos a casa i ho vaig gravar per a tenir les mesures de temps amb exactitud.

Realització

Després vaig entrar totes les dades amb un excel i vaig fer les gràfiques correspondents que em facilitessin l'anàlisi i conclusions de l'experiment.

Anàlisi

Resultats

Aquesta és la meva taula de resultats, on es mostren els temps, velocitats, superfícies, errors, formes i altures dels objectes llançats. En analitzar les dades, podem destacar algunes observacions interessants sobre com la forma i l'altura afecten el rendiment dels objectes durant la caiguda. Aquests resultats proporcionen informació valuosa per a entendre l'aerodinàmica dels diferents dissenys.

Gràfics

Aquest experiment ens porta fins aquests resultats, en els que veiem que destaca molt més la diferènca de la forma plana amb les demes que la corvada amb la puntxeguda.

Conclusions

  • Forma punxeguda és més ràpida.
  • Forma corbada: velocitat i control.
  • No hi ha correlació entre la superfície frontal i el temps de caiguda en el meu experiment.

Valoració personal

Moltes gràcies

Un plaer presentar per vosaltres

L'objectiu d'aquest marc teòric era situarme per a tenir una millor idea de com s'havien estudiat i com es podien estudiar les formes en l'aerodinàmica vehicular

Marc teòric

  • Antecedents històrics
  • Fonaments de l'aerodinàmica
  • Aplicació de l'aerodinàmica
Models amb corves

A partir de la dècada de 1930, amb models com el Tatra T77, es van introduir dissenys d’automòbils amb forma de llàgrima i superfícies corbades, que reduïen la resistència aerodinàmica i milloraven l'eficiència de combustible. Aquestes formes evitaven turbulències, afavorint velocitat i sostenibilitat energètica.

En el disseny de vehicles moderns, les formes en punta són ideals per a vehicles d'alta velocitat com a trens i alguns automòbils esportius, on l'objectiu és minimitzar la resistència frontal.

Aplicació de les formes en l'actualitat

  • Les formes en punta, en reduir la resistència aerodinàmica, permeten assolir velocitats més altes amb menor esforç energètic.
  • Les formes corbades predominen en la majoria de vehicles, ja que ofereixen un millor equilibri entre velocitat, estabilitat i eficiència energètica.
  • Preparació dels elements
  • Realització de l'experiment
  • Analísi i conclusions
La meva metodologia

Per el meu treball he realitzat un experiment que relacionaba directament les dues formes que comparo en aquest treball.

Els primers estudis aerodinàmics van sorgir de l’observació del vol dels ocells per part de pensadors com Leonardo da Vinci, assentant les bases per al desenvolupament científic posterior. Durant els segles XVIII i XIX, teories com l’equació de Bernoulli i la teoria de la capa límit de Prandtl van permetre comprendre i millorar el comportament aerodinàmic de formes en punta i corbes, essencials per al disseny de vehicles i avions.

Principis de l'aerodinàmica