Presentación Akihabara

Treball de Recerca

Saïd Heljam

Quina és la forma més eficient per a l’aerodinàmica vehicular?

EL MEU OBJECTIU

CORVES

PUNXEGUDES

Perquè?

ÍNDex

Presentació del tema

el meu experiment

Antecedents històrics

resultats

hipòtesi

Conclusions

Valoració personal

Elements clau

efecte coanda

Marc teòric

QUÈ HE FET?

Metodologia

L'evolució aerodinàmica

Principis de l'aerodinàmica

Evolució cap a les formes corvades.

Diferències entre les formes

Hipòtesi

3.Coeficient aerodinàmic (Cx)

1.Flux d'aire

El flux d'aire es classifica a laminar, que és ordenat i redueix la resistència, i turbulent, que és caòtic i augmenta la resistència aerodinàmica.

El coeficient aerodinàmic (Cx) mesura la resistència d'un vehicle a l'aire; un valor baix indica major eficiència i menor consum de combustible.

2.Resistència aerodinamica

4.Drag area (A)

La resistència aerodinàmica és la força que s'oposa al moviment d'un vehicle en l'aire, augmentant el consum de combustible i es calcula en Cx

L'àrea de resistència és la projecció frontal d'un vehicle, que, juntament amb el coeficient aerodinàmic (Cx), determina la força de resistència i el consum de combustible.

EFECTE COANDA

METODOLOGIA

PASOS

CONSTRUCCIÓ

Anàlisi

Realització

Després vaig entrar totes les dades amb un excel i vaig fer les gràfiques correspondents que em facilitessin l'anàlisi i conclusions de l'experiment.

Mitjançant papiroflexia vaig realitzar els cossos que serien utilitzats per l'experiment.

Desde una escala vaig llençar els cossos a casa i ho vaig gravar per a tenir les mesures de temps amb exactitud.

Resultats

Aquesta és la meva taula de resultats, on es mostren els temps, velocitats, superfícies, errors, formes i altures dels objectes llançats. En analitzar les dades, podem destacar algunes observacions interessants sobre com la forma i l'altura afecten el rendiment dels objectes durant la caiguda. Aquests resultats proporcionen informació valuosa per a entendre l'aerodinàmica dels diferents dissenys.

Gràfics

Aquest experiment ens porta fins aquests resultats, en els que veiem que destaca molt més la diferènca de la forma plana amb les demes que la corvada amb la puntxeguda.

Conclusions

• Forma punxeguda és més ràpida.
• Forma corbada: velocitat i control.
• No hi ha correlació entre la superfície frontal i el temps de caiguda en el meu experiment.

Valoració personal

Un plaer presentar per vosaltres

Moltes gràcies

Marc teòric

L'objectiu d'aquest marc teòric era situarme per a tenir una millor idea de com s'havien estudiat i com es podien estudiar les formes en l'aerodinàmica vehicular

• Antecedents històrics
• Fonaments de l'aerodinàmica
• Aplicació de l'aerodinàmica

Models amb corves

A partir de la dècada de 1930, amb models com el Tatra T77, es van introduir dissenys d’automòbils amb forma de llàgrima i superfícies corbades, que reduïen la resistència aerodinàmica i milloraven l'eficiència de combustible. Aquestes formes evitaven turbulències, afavorint velocitat i sostenibilitat energètica.

Aplicació de les formes en l'actualitat

En el disseny de vehicles moderns, les formes en punta són ideals per a vehicles d'alta velocitat com a trens i alguns automòbils esportius, on l'objectiu és minimitzar la resistència frontal.

• Les formes en punta, en reduir la resistència aerodinàmica, permeten assolir velocitats més altes amb menor esforç energètic.
• Les formes corbades predominen en la majoria de vehicles, ja que ofereixen un millor equilibri entre velocitat, estabilitat i eficiència energètica.

La meva metodologia

Per el meu treball he realitzat un experiment que relacionaba directament les dues formes que comparo en aquest treball.

• Preparació dels elements
• Realització de l'experiment
• Analísi i conclusions

Principis de l'aerodinàmica

Els primers estudis aerodinàmics van sorgir de l’observació del vol dels ocells per part de pensadors com Leonardo da Vinci, assentant les bases per al desenvolupament científic posterior. Durant els segles XVIII i XIX, teories com l’equació de Bernoulli i la teoria de la capa límit de Prandtl van permetre comprendre i millorar el comportament aerodinàmic de formes en punta i corbes, essencials per al disseny de vehicles i avions.