T3. Les resistències a la democratització política i social
(1902-1931)
Introducció
El regnat d'Alfons XIII va coincidir amb la crisi del sistema de la Restauració, que va portar a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931). A Catalunya, van predominar els catalanistes i republicans, va créixer l’obrerisme, i sorgí la Mancomunitat i un incipient moviment feminista, les Sinsombrero.
Índex
4. La Mancomunitat de Catalunya
1. El reformisme conservador i la Setmana Tràgica
5. L'auge de l'obrerisme i la crisi del 1917
2. L'enfortiment de l'oposició
3. El reformisme liberal i l'impacte de la Primera Guerra Mundial
6. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1921)
7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
01
El reformisme conservador i la Setmana Tràgica
Alfons XIII, Maura i la Guerra del Marroc
Va ser nomenat rei al noment de néixer del 1886, i va prendre la Corona amb disset anys
El relleu generacional en el lideratge polític
- Primer terç s. XX majoria edat Alfons XIII
- Desprestigi i afebliment monarquia
- Paper intervencionista govern
- Aproximació progressiu militarisme
- Relleu generacional partits dinàstics
- Cánovas (1897) Antoni Maura
- Sagasta (1903) José Canalejas
- Regeneracionisme intents reformes sistema
- Inestabilitat política
- Manca lideratge reconegut
- Conflictes i divisions internes
El 1931, s'exilià a Europa fins morir a Roma deu anys més tard. Les seves restes es van retornar a Madrid el 1980.
+ info
Polítiques
La revolució "des de dalt" de Maura
Sobre les juntes electorals
Administració
- Dimissió Silvela Antoni Maura (1903)
- "Govern llarg" (1907-1909)
- Intent reformista conservador: "la revolució des de dalt"
- Regeneració sistema polític:
- Fi caciquisme
- Reformes administratives, socials i econòmiques
- Major independència poder executiu - Corona
- Objectius:
- Creació Estat fort i eficaç
- Marginar oligarquia
- Fre revolució obrera
Caciquisme i autonomia
Socials
Condicions obreres
Econòmiques
Indústria i camp
En el context de la "pau armada" van succeir les anomenades crisis marroquines
La guerra del Marroc
- Conferència d'Algesires (1906) + Tractat Hispanofrancès (1912)
- Protectorat francoespanyol al Marroc
- Espanya: Rif (nord) i Ifni (sud)
- Interessos:
- Econòmics: explotació mines, inversions en ferrocarrils, obres públiques...
- Polítics: restaurar prestigi exèrcit
- Militars "africanistes" defensa potència colonial espanyola
Moment de la signatura del Tractat Hispano-Francès pel qual es creava el Protectorat espanyol del Marroc, 27 de novembre de 1912, uns mesos després del Tractat de Fes.
+ info
La majoria dels reservistes reclutats el 1909 eren ja casats i amb fills, i principalment, catalans i pobres
La Setmana Tràgica del 1909
- Port de BCN (18 juliol): revolta contra mobilització de tropes (Batalló de Caçadors de Reus) a Melilla
- Vaga general (26 juliol), convocada per republicans, socialistes i anarquistes
- Deriva espontània de revolta popular
- Barricades, enfrontaments policials
- Anticlerlicalisme: saqueig més de 80 edificis religiosos (esglésies, convents i escoles)+
- Rebuig exèrcit i hegemonia social i cultural Església
L'embarcament de tropes començà l'11 de juliol. Entre el 19 i 25, es van produïr constants enfrontaments contra la policia. El dia 26, la vaga general es va estendre per tot Catalunya.
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
La Setmana Tràgica (betevé, 2020)
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
02
L'enfortiment de l'oposició
Republicans, socialistes, catalanisme i altres nacionalismes
Republicans i socialistes
1910
1907
1903
1912
1921
Unión Republicana
Partit Comunista
Partido Reformista
Coalició
Solidaritat Catalana
Socialistes i republicans
i el Partido Radical
Nicolás Salmerón
Dolores Ibárruri
I el blasquisme
Banquet de la Lliga Regionalista al Frontó Comtal de Barcelona (19-11-1905)
L'auge del catalanisme conservador
- Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó)
- Regeneració política i modernització econòmica d'Espanya
- Autonomia de Catalunya
- Base social: burgesia + classes mitjanes urbanes i rurals
- Problemàtiques de la Lliga:
- Discrepàncies ideològiques internes
- Expansió republicanisme lerrouxista
- Majoria eleccions (generals + municipals) de 1903 i 1905
+ info
De l’acudit s’interpretava que els militars no guanyaven mai res i que si hi havia alguna victòria, havia de ser per força civil.
La Solidaritat Catalana
- Fets del Cu-cut! (1905)
- Assalt militar a la seu del Cu Cut i La Veu de Catalunya
- Llei de Jurisdiccions (1907): ofenses exèrcit o la pàtria
- Formació Solidaritat Catalana (eleccions 1907)
- Causa: rebuig massiu Llei de Jurisdiccions
- Formada per: catalanistes, republicans (no lerrouxistes) i carlins
- "Programa del Tívoli"
- Derogació Llei de Jurisdiccions
- Reivindicacions autonomia
- Gran triomf electoral (41/44 escons)
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
1917
Partit Republicà Català
El catalanisme d'esquerres
1922
- Crisi Solidaritat Catalana apropament republicans d'esquerra
- 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)
- 1914: Pacte de Sant Gervasi
- Aliança UFNR amb el Partit Radical (Lerroux)
- Fracàs electoral
- 1916: desaparició UFNR
- Procés de catalanalització del republicanisme trencar domini Lliga Regionalista
Acció Catalana i Estat Català
1923
Unió Socialista Catalana
El nacionalisme basc i gallec
- Nacionalisme basc
- Discrepàncies identitat partit (independentisme, autonomisme, catolicisme)
- Solidaritat d'Obrers Bascos (1911) atraure obrers
- 1917: considerable representació parlamentària
- Nacionalisme gallec
- As Irmandades da Fala (1916) cultura < política
- Castelao
- Diari A Nosa Terra (1916)
- Vicente Risco: Teoria do nacionalismo galego (1920), text fundacional nacionalisme
Sabino Arana, fundador del PNB, a la presó de Larrinaga, on va estar detingut a causa dels seus escrits polítics, 1902.
Andalusisme i valencianisme
- Centres Andalusos
- Assemblees regionalistes (Ronda, 1918; Còrdova, 1919)
- Bases andalusisme autonomia
- Valencianisme
- València Nova (1904)
- Assemblea Regionalista Valenciana (1907), de Faustí Barberà
- Joventut Valencianista (1908)
- Partit de la Unió Valencianista Regional (1918)
Forces polítiques i sindicals
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
03
El reformisme liberal i l'impacte de la Primera Guerra Mundial
El reformisme liberal de Canalejas
Ley del candado
Impost progressiu
- Tendència més reformista Partido Liberal
- Modernització política i societat espanyola
- Període 1910 - 1912 atracció sectors populars
- Reformisme social més gran
- Limitar poder Església
- Llei de mancomunitats (1913): unió diputacions provincials (gestió d'alguns serveis públics)
- Aprovació Eduardo Dato (1914)
- Mancomunitat de Catalunya
- Guerra Marroc tractat 1912 (base Protectorat francoespanyol)
Llei del reclutament
Condicions laborals
L'afebliment dels partits dinàstics
- Assassinat Canalejas (1912)
- Intensificació crisi partits dinàstics
- Falta de concens
- Divisions internes
- Manca líder unificador
- Partido Liberal
- Comte de Romanones i Santiago Alba
- Partido Conservador
- Eduardo Dato (1913 - 1921)
L'impacte de la Gran Guerra
- Govern Eduardo Dato neutralitat IGM
- Polèmiques socials entre:
- Germanòfils: visió més autoritària i conservadora
- Aliadòfils: visió més liberal i democràtica
- Grup majoritari a Espanya
- Catalunya Manifest dels catalans (1915) + batalló Voluntaris catalans
- Oposició guerra
- Anarquisme espanyol (CNT) Congrés per la pau (Ferrol, 1915)
- Socialisme (internacionalisme obrer) interessos imperialistes
- Neutralitat espanyola expansió econòmica
- Disminució producció contendents
- Productes industrials i agraris
- Augment demanda exterior
- Creixement producció
- Pujada preus mercat espanyol
- Enorme inflació (pa, sal, tabac, cafè, patata...)
- Indústria benefici augment exportacions
- Siderúrgia basca, mineria asturiana, indústria tèxtil i metal·lúrgica catalana
- Especulació negocis
- Pitjor nivell de vida classes populars
- Inflació ≠ salaris
- Disminució capacitat adquisitiva
- Augment cost de vida (15-20 %)
- Vagues (vaga general 1917, faeneras)
Anàlisi d'una font històrica
05:00
La revolta de les faeneras
Inflació vs salaris
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
04
La Mancomunitat de Catalunya
1914 - 1925
1907
Enric Prat de la Riba
El procés de formació de la Mancomunitat
1911
- Procés llarg i difícil
- Precedents:
- Activitats d'ajuntaments i diputacions catalanes
- Governs catalanistes (Lliga Regionalista)
- Necessitats regeneració Catalunya:
- Millora infraestructures
- Modernització sistema educatiu
- Foment llengua i cultura
José Canalejas
1913
Eduardo Dato
La Mancomunitat agrupava les quatre diputacions: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida
La constitució de la Mancomunitat
6 abril de 1914
- Estructura:
- Presidència (Enric Prat de la Riba)
- Assemblea general consell permanent (vuit membres)
- Delegació funcions quatre diputacions
- Manteniment pressupost i competències
- Subjecte a suspensió per part del govern central
- Mancomunitat ens administratiu
«Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera»
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
L'obra de la Mancomunitat
Educació
Cultura
Economia
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
05
L'auge de l'obrerisme i la crisi del 1917
Sindicalimse de masses, conflictivitat i legislació laboral i la vaga de 1917
La consolidació del sindicalisme de masses
- Augment obrerisme organitzat sindicats de masses
- Sindicalisme socialista
- Unió General de Treballadors (UGT)
- Afiliació: 33.000 (1902) < 240.000 (1921)
- Anarcosindicalisme
- Solidaritat Obrera (1907) federació associacions obreres apolítiques
- Confederació Nacional del Treball (CNT) (1910) prohibida (1911-1914)
- Catalunya. També Andalusia i València
+ info
Líders anarquistes
Ángel Pestaña(1886-1937)
Salvador Seguí (1887 - 1923)
Joan Peiró (1887-1942)
Ni Dios Ni Amo, El Noi del Sucre (2013)
V for Vendetta, J. McTeigue (2005)
Spider-Man: Across the Multiverse (2023)
God Save The Queen, Sex Pistols (1977)
La carga, Ramón Casas (1899-1902). Museu Reina Sofía (Madrid)
La conflictivitat laboral i la nova legislació
- Reorganització industrial pèrdua mercat Cuba
- 1902: vaga general BCN
- Fracàs manca unitat obrera
- Vagues posteriors: Catalunya, València, Andalusia, Astúries, País Basc, Madrid
- Oposició pèrdua capacitat adquisitiva obrers
- Deteriorament condicions de treball
- Reclamació jornada laboral 8 h
- Reconeixement sindicats capacitat negociació col·lectiva
+ info
Anàlisi d'una font històrica
05:00
Cultura obrera i ateneus populars
Lliure pensament: Concepció que rebutja la submissió a cap autoritat dogmàtica en matèria científica, filosòfica, moral o política.
- Necessitat educació obrers i millora nivell cultural
- Cultura i consciència revolució i transformació de la societat
- Fundació d'Ateneus Obrers
- Espais de trobada i reunió
- Activitats lúdiques i educatives
- Cercles lliurepensadors
- Escola Moderna (Francesc Ferrer i Guàrdia)
- PSOE renovació escolar
- Escola Nova (1911)
- Cases del Poble (Madrid - 1908)
Pedagogia llibertària: Branca de la pedagogia que defensa la llibertat individual que proposa l'anarquisme, entesa com la manca d'intervenció o de pressió sobre l'infant.
Cases del Poble: Locals on, a més d'albergar les seus administratives de les organitzacions, es duia a terme una important tasca cultural, formativa, recreativa i assistencial.
La Primera Guerra Mundial va deteriorar el nivell de vida de les classes populars a Espanya. El 1916, la CNT i la UGT van convocar una vaga per exigir control de preus, cosa que va portar a una repressió del Govern de Dato el 1917 i va culminar en una crisi generalitzada.
La crisi de 1917
Social
Política
Militar
El govern va respondre a la crisi de 1917 amb repressió: va declarar la Llei marcial, va utilitzar l'exèrcit per reprimir la vaga i va dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris. Tot i els conflictes, la por a una revolució social va permetre que el sistema de la Restauració es mantingués.
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
06
La descomposició del sistema parlamentari (1918-1921)
La Canadenca, el pistolerisme i el desastre d'Annual
Es va declarar l'estat de guerra i van ser detinguts més de 3.000 obrers
Crisi econòmica i conflictivitat social
- Fi IGM reducció exportacions crisi profunda
- Recessió, inflació, escassa demanda milers aturats vagues + protestes sindicals
- 1919: Vaga de La Canadenca (empresa electricitat BCN)
- Mes i mig (febrer-març)
- Acord: jornada laboral 8h
- Incompliments (readmissions, presos...)
- Reactivació i radicalització conflicte violència social
Espanya es va convertir en el primer país del món en establir la jornada laboral de 8h per llei
+ info
Vaga de La Canadenca (1919)
La vaga de La Canadenca a Barcelona, la gran victòria (betevé, 2019)
Els anys del pistolerisme
- Conflictivitat laboral radicalització sindicats i patronal
- Creació Federació Patronal (1919)
- Pistolers assassinar dirigents obrers
- Tancament d'empreses (locaut)
- Sindicat Lliure vs. sindicalisme anarquista
- Suport patronal i autoritats
- Grups vinculats CNT atemptats autoritats, patrons i forces de l'ordre
- Els Solidaris (Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso)
La Browning va ser la pistola emblemàtica dels pistolers patronals, mentre que la Star ho va ser dels anarquistes. Portada satírica de l’Esquella de la Torratxa (27 d’agost de 1920).
+ info
"Terrorisme d'Estat"
GAL: Las sorpresas del atajo
Anàlisi d'una font històrica
05:00
Concentració i descomposició política
- Fracàs governs de concentració retorn torn
- 1918-1923 deu governs (<1 any)
- Sense majoria
- Mesures d'excepció, suspensió constitucional i parlamentària
- Lliga i la Mancomunitat Projecte d'Estatut de Catalunya (1919) rebutjat
- Crisi 1917 empitjora situació política
- Fragmentació partits del torn inestabilitat parlamentària
- Divisió i feblesa oposició no alternativa
- Intent de solució: governs de concentració
- Partits dinàstics
- Lliga Regionalista
- Republicans reformistes (M. Álvarez)
- Govern Nacional de Maura (1918)
- Caps partits monàrquics
- Set mesos
Va obtenir victòries, com la de Xauen, però no va poder evitar el desastre d'Annual
La guerra al protectorat
- Protectorat Marroc militars africanistes
- "Mèrits de guerra" + suport rei
- Empreses ferrocarril i mines
- Increment militar 1909
- Post IGM expansió França i Espanya
- General Berenguer
- Tropes regulars (indígenes), de remplaçament, la Legió
La Legió, o "Terç d'Estrangers" originalment, es va fundar el 1920 a imitació de la francesa
+ info
Desastre de Annual del ejército de España en el norte de África (1921) (Archivo CanalSur, 2021)
-Ya llega a los coroneles
-Ya sube hasta los generales
- ¿Ve usted si está alto? Pues no llega a los políticos.
Caricatura de Sileno, publicada a Blanco y Negro, octubre de 1922
L'expedient Picasso
- Desastre d'Annual opinió pública
- Grans protestes
- Diputats republicans i socialistes abandonament Marroc + responsabilitats
- Govern comissió militar (Picasso)
- Proposta processament 39 oficials
- Intensificació debat opinió pública
- Campanya (republicans i socialistes) vs. règim
- Malestar i temor Exèrcit
Tant els militars, els partits dinàstics com el propi Alfons XIII es van veure involucrats
+ info
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
07
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
Característiques del règim, anticatalanisme, oposició i caiguda
El cop d'estat militar
- Democratització
- Reducció / limitació poder Església i rei
- Reducció pressupost militar
- Pacificació Marroc via civil
- Oposició del rei, l'exèrcit i l'Església
- Malestar exèrcit (expedient Picasso)
Cop d'estat militar: 13 setembre 1923
- Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya
- Frenar reforma govern
- Impedir debat expedient Picasso
- Alfons XIII no destitueix als colpistes
- Dimissió govern
Abril 1923 govern liberal (García Prieto) reforma Constitució
+ info
Dictadura de Primo de Rivera. Extractos de "Memoria de España" (2015)
05:00
Anàlisi d'una font històrica
La construcció d'un règim dictatorial
- Fases dictadura:
- Directori Militar (1923-1925)
- Directori Civil (1925-1930)
- Primeres mesures:
- Suspensió Constitució
- Dissolució Corts Generals
- Cessament autoritats civils
- Prohibició activitat partits polítics i sindicats
- Militarització ordre públic
- Repressió obrerisme radical (CNT i comunistes)
- Estatuts municipal i provincial (eliminació caciquisme)
- Dissolució ajuntaments Juntes de Vocals
- Majors contribuents / localitat
- Nomenats pels governadors civils
- Suspensió eleccions
+ info
L'organització corporativa de l'Estat
- 1926 institucionalització dictadura (no transitòria)
- Corporativisme feixisme italià
- 1927 Assemblea Nacional Consultiva
- Representants corporacions i grans institucions públiques
- Municipis, universitats, administracions, patronals
- Representants obrers
- Funció consultiva (controlats pel Directori)
- Partit únic Unión Patriótica
- Sense programa ideològic definit
- Suport social a la dictadura
- Afiliats: catòlics, funcionaris, cacics rurals
- Somatén (ciutadans armats voluntaris)
+ info
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
L'actuació anticatalana de la dictadura
- Primo de Rivera no hostilitat prèvia vs. catalanisme
- Suport inicial burgesia + Lliga Regionalista
- Decret repressió separatisme (09/1923)
- Mancomunitat Alfons Sala (anticatalanista)
- Tancament institucions catalanistes (ateneus, societats recreatives, corals...)
- Prohibició ús públic llengua, bandera catalana, l'Onze de Setembre, Jocs Florals...
El 1928, Primo de Rivera va manar l'enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, un símbol de les quatre barres de la senyera.
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
L'oposició a la dictadura
Dinàstics i exèrcit
Estudiants universitaris
Obrerisme
Republicans
Catalanistes
L'enfonsament de la dictadura
- Dimissió Primo de Rivera (30/01/1930)
- Forçes d'oposició
- Alfons XIII retira el seu suport perill permanència monarquia
- Inici de la Dictablanda (1930-1931)
- Substitut general Berenguer
- Objectiu eleccions (règim constitucional)
- Agost 1930: Pacte de Sant Sebastià
- Republicans, nacionalistes perifèrics i socialistes comitè revolucionari
- Objectiu: República
- Fallida insurrecció militar a Jaca (12/1930)
- Substitució Berenguer almirall Aznar (02/1931)
- Eleccions (municipals, provincials i generals)
- Debat: a favor o en contra de la monarquia?
Republicans
L'any 1926 es va crear l'Aliança Republicana, una coalició de republicans com Lerroux, reformistes com Manuel Azaña i antics ministres monàrquics com Niceto Alcalá-Zamora. Van liderar una campanya de desprestigi contra la dictadura, tant nacional com internacional.
Visual accompaniment...
Convince 67% of the audience. This is because visual language facilitates the rapid acquisition of knowledge in an intuitive way. Could it be said that images are the key to success? Obviously.
- Oficials mitjans i baixos
- Organitzen Juntes de Defensa
- Reclamacions:
- Augment salaris
- Ascensos "mèrits de guerra" (soldats al Marroc)
- Molt polititzades
Acció Catalana. Estat Català
El 1922, un grup d'intel·lectuals i professionals va deixar la Lliga per fundar Acció Catalana, mentre Francesc Macià creava Estat Català, d'orientació independentista.
Catalanisme
A Catalunya, les mesures anticatalanistes van provocar el distanciament dels qui, inicialment, havien aprovat la dictadura. Ja aleshores creixia la influència del nacionalisme republicà, destacant el partit Estat Català (Francesc Macià). El 1926, va intentar una invasió armada des de Prats de Molló (França), que va fracassar. Macià va ser detingut i jutjat a París.
Francesc Macià i els voluntaris de Prats de Molló són jutjats a París (1927)
1913
El nou govern conservador de Dato va aprovar un decret que permetia a les diputacions provincials mancomunar-se, però només per a fins administratius, limitant així l'abast del projecte original de mancomunitats.
i Llei de colonització interior
Indústria
Impuls d'una política d'intervenció estatal i de foment en la indústria nacional per estimular el desenvolupament econòmic. També es va establir una Llei de colonització interior per incentivar l'agricultura.
Unió Socialista Catalana
El 1923 es va fundar la Unió Socialista Catalana, una organització exclusivament catalana liderada per Manuel Serra i Moret.
Condicions laborals
Canalejas va promoure lleis per millorar les condicions laborals, com la prohibició del treball nocturn per a les dones. Malgrat això, va respondre amb duresa a les vagues i conflictes laborals de 1911 i 1912, que van ser reprimits amb intervenció militar.
Llei electoral
1907
Va establir més controls sobre les juntes electorals, però no va aconseguir ni posar fi a la corrupció ni democratitzar el sistema polític, malgrat que va fer més difícil el frau electoral.
Partido Reformista i el blasquisme
El 1912 es va fundar el Partido Reformista, liderat per Melquíades Álvarez, amb l’objectiu de democratitzar la política. Figures com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset s’hi van adherir.A València, Vicent Blasco Ibáñez va impulsar el blasquisme, un moviment republicà, populista i anticlerical que va arribar a controlar l’Ajuntament de la ciutat.
Moviment obrer
L'oposició obrera es va centrar en la CNT i el PCE, que van ser perseguides i prohibides. Els partidaris de l'acció directa dins la CNT van crear, el 1927, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). A partir de 1929, el PSOE va començar a contactar amb els republicans que s'oposaven a la dictadura.
Llibertat! (Carles Fontserè, 1936)
Líders dinàstics i l'exèrcit
Inicialment sense oposició, amb el temps el règim de Primo de Rivera va enfrontar crítiques, fins i tot de líders dinàstics que demanaven eleccions. També dins l'exèrcit sorgiren conspiracions, com la Sanjuanada (1926), un cop d'estat fallit que va ser sufocat.
Valerià Weyler i Nicolau
L'oposició i crisi del sistema
L'auge del moviment obrer
- Enfortiment oposició política, social i intel·lectual
- Republicanisme, socialisme, nacionalisme perifèric
- Regeneració política
- Trencar hegemonia partits dinàstics
- Radicalització moviment obrer
- Repressió Estat i patronal violència
- Incapacitat de sistema Restauració per:
- Democratitzar política
- Eixamplar base social
- Respondre demandes moviment obrer
- Crisi definitiva (1923) progressiu protagonisme miltiars cop d'estat i dictadura de Primo de Rivera
Alfons XIII amb la seva mare, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Moviment estudiantil
Els intel·lectuals i estudiants universitaris van criticar la dictadura de Primo de Rivera, denunciant la censura de premsa i la manca de llibertat d'expressió. El 1927 van fundar la Federació Universitària Escolar i van organitzar vagues i manifestacions en protesta contra el règim.
La Federació Universitària Escolar (FUE) el 14 d'abril del 1931
Fancesc Layret Lluís Companys Salvador Seguí
Partit Republicà Català
L'any 1917, Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català.
Les conseqüències
La repressió de l'exèrcit
- Fi de la revolta (2 agost)
- Forces de l'ordre: 3 morts + 27 ferits
- Civils: 75 - 100 morts + centenars de ferits
- Dura i arbitrària repressió posterior
- Centenars detinguts
- 216 consells de guerra
- 17 condemnes a mort (cinc execucions)
- Francesc Ferrer i Guàrdia
- Protestes a Europa crítica internacional contra Maura
- Liberals + republicans exigeixen dimissió
- Alfons XIII traspassa el govern als liberals
Francesc Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i impulsor de l'Escola Moderna
La Conjunció Republicano-Socialista
El PSOE va trencar el seu aïllament polític el 1910, sumant-se a la Conjunció Republicano-Socialista, que va obtenir 27 escons i el primer diputat socialista al Congrés. Els principals líders eren Pablo Iglesias i Francisco Largo Caballero, cap de la UGT.
Unión Republicana
L'any 1903 es funda Unión Republicana per unificar grups republicans sota Nicolás Salmerón. Van tenir èxit en diverses eleccions, destacant a ciutats grans com Barcelona, on va començar a sobresortir la figura d'Alejandro Lerroux.
- Sindicats vaga general
- Govern provisional i Corts Constituents
- Incidents violents (Madrid, Barcelona, País Basc, Astúries)
- Conseqüències:
- 70 morts, centenars de ferits i 2.000 empresonats
- Censura de premsa i publicació de llibres
- Reforma institucions educatives i culturals de la Mancomunitat
- Conflictes amb sectors eclesiàstics no acceptació castellà dels seus actes i escrits
Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia
Legislació laboral a Espanya
Aquestes mesures eren insuficient davant la inexistència d'una inspecció de treball eficaç i d'òrgans judicials laborals que castiguessin als infractors.
- 1887 - Llei d'associacions que autoritza els sindicats
- 1900 - Llei de protecció laboral de dones i nens
- 1901 - Llei d'accidents laborals
- 1903 - Creació de l'Institut de Reformes Socials
- 1904 - Llei del descans dominical
- 1906 - Primeres reglamentacions sobre la inspecció del treball
- 1909 - Llei de vagues. Institut Nacional de Previsió
- 1912 - Llei que prohibeix el treball nocturn a dones
- 1913 - Consecució de la setmana anglesa
- 1919 - Jornada laboral de vuit hores. Comissions Mixtes de Treball
d'administració local
Llei
Pretenia minimitzar el caciquisme i atreure el catalanisme conservador al seu projecte a partir de concedir més autonomia als ajuntaments i diputacions, i reconèixer les regions.
El Trienni Bolxevic
1918 - 1921
- Mobilitzacions sud Espanya
- Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura
- Repartiment de terres pagesos (Revolució Russa) Trienni Bolxevic
- Grups anarquistes
- Ocupació de terres
- Presa ajuntaments
- Comitès de vaga
- Reacció Govern estat de guerra
- Empresonament líders pagesos
- Il·legalització organitzacions obreres
Mobilització d'obrers i jornalers a Còrdova el 1919
- Tancament de les Corts (comte de Romanones, 1916)
- Assemblea de Parlamentaris (5/7/1917) a BCN
- Lliga Regionalista
- Altres diputats espanyols
- Reclamacions:
- Govern provisional
- Corts Constituents
- Descentralització Estat
La Llei de Fugues
- Federació Patronal mesures contundents
- Governador civil BCN protecció pistolers patronal
- Repressió sindicalistes
- Llei de fugues
- Període del pistolerisme (1916-1923)
- +800 atemptats
- 226 assassinats
- Eduardo Dato (1921)
- Salvador Seguí (1923)
- Francesc Layret (1920)
Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona i, posteriorment, Ministre de la Governació
La guerra al Rif
Les protestes populars antibel·licistes
- Confrontació amazics (berbers)
- Tribus (cabiles) hostils i no sotmeses al sultà
- Necessitat forta presència militar espanyola
- Desastre del barranc del Llop (27 juliol 1909)
- Tropes reservistes
- Moviment de protesta popular
- Contra guerra del Marroc
- Sistema reclutament (lleves)
Soldats espanyols recollint cadàvers dels morts al barranc del Llop
Impost progressiu
Canalejas va substituir l'impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes, cosa que va generar protestes entre les classes acomodades.
El cop d'Estat
Setembre 1923
Poc abans que el Congrés fes públic el dictamen sobre l'expedient, el cop d'estat de Primo de Rivera va evitar que es coneguessin els resultats de la investigació.
Els generals membres del Directori militar amb el rei Alfons XIII
socials
Polítiques
Creació de l'Institut Nacional de Previsió, la instauració del descans dominical i les lleis de protecció d'accidents de treball, de condicions de treball de les dones i els nens, i de vagues.
Llei del reclutament
La Llei del Reclutament de 1912 va fer obligatori el servei militar en temps de guerra i va eliminar la possibilitat de pagar per evitar-lo. Tot i això, permetia als soldats que paguessin una quota fer un servei militar reduït (soldats de quota).
- Pla millora xarxa viària i sistemes postal i telefònic
- Xarxa telefònica poblacions aïllades (1916-1921)
- Pla d'acció agrària
- Modernitzar formes producció
- Augmentar productivitat agricultura i ramaderia
- Creació escoles de tècnics
- Camps d'experimentació de conreus
- Granges model
- Foment cooperativisme agrari
Dissolució de Solidaritat Catalana
Principals causes
- Discrepàncies conservadors - progressistes
- Projecte de Llei de l'Administració Local (Maura)
- Desacord aprovació pressupostos Ajuntament BCN (1908)
- Setmana Tràgica (1909)
- Suport Lliga a la repressió
Ley del candado
Es va impulsar la separació entre l’Església i l’Estat amb mesures com la limitació del poder dels ordes religiosos en l'educació i un nou sistema de finançament per a l’Església. La resistència del Vaticà a una nova regulació va portar a la Ley del Candado (1910), que limitava la creació de nous ordes religiosos i va intensificar el conflicte amb els sectors catòlics i el Vaticà.
1911
El 1911, la Diputació de Barcelona va proposar la mancomunació de les quatre diputacions catalanes, i el govern de Canalejas va aprovar el projecte el 1912. Tot i l'aprovació a les Corts, el Senat, dominat per forces anticatalanistes, va bloquejar la iniciativa després de l'assassinat de Canalejas.
El conflicte al Marroc
El desembarcament d'Alhucemas
- 1925 desembarcament d'Alhucemas
- Suport França
- Rendició d'Abd el-Krim als francesos
- 1927 consolidació ocupació espanyola al protectorat
Abd el-Krim de camí a l'illa de la Reunió, on va ser deportat per França
El desastre d'Annual
1921
- Victòries zona occidental (Xauen)
- Fracàs zona oriental (Alhucemas)
- Mala organització
- Aprovació del rei
- Desastre d'Annual (1921)
- Líder rifeny Abd el-Krim
- Espanyols: tropes inexpertes i disperses (blocaus)
- Retirada massiva i desorganitzada
- +13.000 morts
Soldats espanyols defensen la seva posició a Dar Drius, el 1921
Solidaritat Catalana vs. Lerroux
Unión Republicana es va aliar amb forces regionalistes de Catalunya, València i Galícia, integrant-se a Solidaritat Catalana el 1907. Aquest gir va ser rebutjat per una facció liderada per Lerroux, qui va fundar el Partido Republicano Radical (1908).
- Creació Biblioteques Populars (1918), Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919)
- Normalització llengua catalana
- Institut d'Estudis Catalans unificació ortogràfica Pompeu Fabra
- Diccionari general de la llengua catalana (1932)
- Divulgació i protecció patrimoni cultural
- Junta de Museus
- Servei de Conservació i Catalogació de Monuments
El Partit Comunista Espanyol
A partir de 1917, el PSOE va debatre internament sobre la revolució soviètica. El seu rebuig a unir-se a la Internacional Comunista va portar a una escissió el 1921, donant origen al Partit Comunista d'Espanya (PCE), del qual Dolores Ibárruri en va ser fundadora.
- Mètodes Maria Montesori
- Escola Industrial (1910), Escola del Treball (1914) i Escola de l'Administració Local (1912)
- Potenciar la diversificació professional
- Preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà i superior per a la indústria i el comerç
Organització Corporativa Nacional
- Model regulació treball (sindicat vertical)
- Objectiu: eliminar conflictes laborals
- Intervenció Estat
- Integració obrerisme moderat
- Repressió radicals
- Agrupa patrons i obrers en grans corporacions
Comitès Paritaris
- Regular conflictes laborals
- Proporció igual patrons / obrers
- Col·laboració inicial UGT
- Oposició CNT repressió anarcosindicalisme
Cartell de propaganda de la Itàlia feixista de Mussolini. 18 de desembre de 1935
1907
Enric Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona i va impulsar un programa per promoure la cultura catalana. Aquest any es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans, i la seva Biblioteca, oberta al públic el 1914, va passar a anomenar-se Biblioteca de Catalunya, convertint-se en un referent cultural i científic per a la preservació i difusió de la llengua i el coneixement català.
Estructura i presidència
- Presència majoritària Lliga Regionalista
- Desenvolupament cultural
- Modernització econòmica i social de Catalunya
- Presidències:
Estructura de la Mancomunitat de Catalunya
Prat de la Riba (1914-1917)
Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)
Alfons Sala (1923-1925)
- Justificació del cop
- Bloqueig règim de 1876
- Crisi Liberals / Conservadors
- Perill revolta social
- Proposta regeneracionista
- Fi manca eficàcia política
- Fi corrupció (caciquisme)
- Fi conflictivitat obrera
- Fi nacionalismes perifèrics (mantenir unitat nacional)
- Alfons XII + Exèrcit + alta burgesia + sector classes mitjanes acceptació
- Majoria població indiferència o favorable
- Inicis escassa oposició política i social
- Fallit intent vaga general (CNT)
Centre Nacionalista Republicà
1907
- Derrotes electorals evidencien divisió Lliga:
- Direcció: acords govern central
- Sector intransigent (reivindicacions catalanistes)
- Visita Alfons XIII (1904) a BCN
- Regidors de la Lliga (Cambó) no boicotejen l'acte
- Escisió Centre Nacionalista Republicà (1907)
- + antics republicans (federalisme i Unión Republicana)
Arc triomfal d’estil àrab aixecat al carrer del Born (15/4/1904)
- CNT sindicat revolucionari
- Objectiu: substitució capitalisme per societat sense propietats ni classes
- Ideologia:
- Independència proletariat - burgesia i Estat
- Apoliticisme moviment obrer (abstencionisme electoral)
- Unitat sindical
- Acció revolucionària vs. burgesia i capital
- Vagues i boicots vaga general revolucionària col·lapse capitalisme i Estat
Cartell contra la política represiva i anti-obrera del govern, Primer de Maig
LES RESISTÈNCIES A LA DEMOCRATITZACIÓ POLÍTICA I SOCIAL (1902-1931)
Eloi Olivencia
Created on October 26, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Smart Presentation
View
Practical Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Pastel Color Presentation
View
Visual Presentation
View
Relaxing Presentation
Explore all templates
Transcript
T3. Les resistències a la democratització política i social
(1902-1931)
Introducció
El regnat d'Alfons XIII va coincidir amb la crisi del sistema de la Restauració, que va portar a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931). A Catalunya, van predominar els catalanistes i republicans, va créixer l’obrerisme, i sorgí la Mancomunitat i un incipient moviment feminista, les Sinsombrero.
Índex
4. La Mancomunitat de Catalunya
1. El reformisme conservador i la Setmana Tràgica
5. L'auge de l'obrerisme i la crisi del 1917
2. L'enfortiment de l'oposició
3. El reformisme liberal i l'impacte de la Primera Guerra Mundial
6. La descomposició del sistema parlamentari (1918-1921)
7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
01
El reformisme conservador i la Setmana Tràgica
Alfons XIII, Maura i la Guerra del Marroc
Va ser nomenat rei al noment de néixer del 1886, i va prendre la Corona amb disset anys
El relleu generacional en el lideratge polític
El 1931, s'exilià a Europa fins morir a Roma deu anys més tard. Les seves restes es van retornar a Madrid el 1980.
+ info
Polítiques
La revolució "des de dalt" de Maura
Sobre les juntes electorals
Administració
Caciquisme i autonomia
Socials
Condicions obreres
Econòmiques
Indústria i camp
En el context de la "pau armada" van succeir les anomenades crisis marroquines
La guerra del Marroc
Moment de la signatura del Tractat Hispano-Francès pel qual es creava el Protectorat espanyol del Marroc, 27 de novembre de 1912, uns mesos després del Tractat de Fes.
+ info
La majoria dels reservistes reclutats el 1909 eren ja casats i amb fills, i principalment, catalans i pobres
La Setmana Tràgica del 1909
L'embarcament de tropes començà l'11 de juliol. Entre el 19 i 25, es van produïr constants enfrontaments contra la policia. El dia 26, la vaga general es va estendre per tot Catalunya.
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
La Setmana Tràgica (betevé, 2020)
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
02
L'enfortiment de l'oposició
Republicans, socialistes, catalanisme i altres nacionalismes
Republicans i socialistes
1910
1907
1903
1912
1921
Unión Republicana
Partit Comunista
Partido Reformista
Coalició
Solidaritat Catalana
Socialistes i republicans
i el Partido Radical
Nicolás Salmerón
Dolores Ibárruri
I el blasquisme
Banquet de la Lliga Regionalista al Frontó Comtal de Barcelona (19-11-1905)
L'auge del catalanisme conservador
+ info
De l’acudit s’interpretava que els militars no guanyaven mai res i que si hi havia alguna victòria, havia de ser per força civil.
La Solidaritat Catalana
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
1917
Partit Republicà Català
El catalanisme d'esquerres
1922
Acció Catalana i Estat Català
1923
Unió Socialista Catalana
El nacionalisme basc i gallec
Sabino Arana, fundador del PNB, a la presó de Larrinaga, on va estar detingut a causa dels seus escrits polítics, 1902.
Andalusisme i valencianisme
Forces polítiques i sindicals
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
03
El reformisme liberal i l'impacte de la Primera Guerra Mundial
El reformisme liberal de Canalejas
Ley del candado
Impost progressiu
Llei del reclutament
Condicions laborals
L'afebliment dels partits dinàstics
L'impacte de la Gran Guerra
Anàlisi d'una font històrica
05:00
La revolta de les faeneras
Inflació vs salaris
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
04
La Mancomunitat de Catalunya
1914 - 1925
1907
Enric Prat de la Riba
El procés de formació de la Mancomunitat
1911
José Canalejas
1913
Eduardo Dato
La Mancomunitat agrupava les quatre diputacions: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida
La constitució de la Mancomunitat
6 abril de 1914
«Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera»
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
L'obra de la Mancomunitat
Educació
Cultura
Economia
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
05
L'auge de l'obrerisme i la crisi del 1917
Sindicalimse de masses, conflictivitat i legislació laboral i la vaga de 1917
La consolidació del sindicalisme de masses
+ info
Líders anarquistes
Ángel Pestaña(1886-1937)
Salvador Seguí (1887 - 1923)
Joan Peiró (1887-1942)
Ni Dios Ni Amo, El Noi del Sucre (2013)
V for Vendetta, J. McTeigue (2005)
Spider-Man: Across the Multiverse (2023)
God Save The Queen, Sex Pistols (1977)
La carga, Ramón Casas (1899-1902). Museu Reina Sofía (Madrid)
La conflictivitat laboral i la nova legislació
+ info
Anàlisi d'una font històrica
05:00
Cultura obrera i ateneus populars
Lliure pensament: Concepció que rebutja la submissió a cap autoritat dogmàtica en matèria científica, filosòfica, moral o política.
Pedagogia llibertària: Branca de la pedagogia que defensa la llibertat individual que proposa l'anarquisme, entesa com la manca d'intervenció o de pressió sobre l'infant.
Cases del Poble: Locals on, a més d'albergar les seus administratives de les organitzacions, es duia a terme una important tasca cultural, formativa, recreativa i assistencial.
La Primera Guerra Mundial va deteriorar el nivell de vida de les classes populars a Espanya. El 1916, la CNT i la UGT van convocar una vaga per exigir control de preus, cosa que va portar a una repressió del Govern de Dato el 1917 i va culminar en una crisi generalitzada.
La crisi de 1917
Social
Política
Militar
El govern va respondre a la crisi de 1917 amb repressió: va declarar la Llei marcial, va utilitzar l'exèrcit per reprimir la vaga i va dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris. Tot i els conflictes, la por a una revolució social va permetre que el sistema de la Restauració es mantingués.
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
06
La descomposició del sistema parlamentari (1918-1921)
La Canadenca, el pistolerisme i el desastre d'Annual
Es va declarar l'estat de guerra i van ser detinguts més de 3.000 obrers
Crisi econòmica i conflictivitat social
Espanya es va convertir en el primer país del món en establir la jornada laboral de 8h per llei
+ info
Vaga de La Canadenca (1919)
La vaga de La Canadenca a Barcelona, la gran victòria (betevé, 2019)
Els anys del pistolerisme
La Browning va ser la pistola emblemàtica dels pistolers patronals, mentre que la Star ho va ser dels anarquistes. Portada satírica de l’Esquella de la Torratxa (27 d’agost de 1920).
+ info
"Terrorisme d'Estat"
GAL: Las sorpresas del atajo
Anàlisi d'una font històrica
05:00
Concentració i descomposició política
Va obtenir victòries, com la de Xauen, però no va poder evitar el desastre d'Annual
La guerra al protectorat
La Legió, o "Terç d'Estrangers" originalment, es va fundar el 1920 a imitació de la francesa
+ info
Desastre de Annual del ejército de España en el norte de África (1921) (Archivo CanalSur, 2021)
-Ya llega a los coroneles -Ya sube hasta los generales - ¿Ve usted si está alto? Pues no llega a los políticos. Caricatura de Sileno, publicada a Blanco y Negro, octubre de 1922
L'expedient Picasso
Tant els militars, els partits dinàstics com el propi Alfons XIII es van veure involucrats
+ info
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
07
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
Característiques del règim, anticatalanisme, oposició i caiguda
El cop d'estat militar
Cop d'estat militar: 13 setembre 1923
Abril 1923 govern liberal (García Prieto) reforma Constitució
+ info
Dictadura de Primo de Rivera. Extractos de "Memoria de España" (2015)
05:00
Anàlisi d'una font històrica
La construcció d'un règim dictatorial
+ info
L'organització corporativa de l'Estat
+ info
Posa't a prova
Posa't a prova
Posa't a prova
L'actuació anticatalana de la dictadura
El 1928, Primo de Rivera va manar l'enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, un símbol de les quatre barres de la senyera.
+ info
05:00
Anàlisi d'una font històrica
L'oposició a la dictadura
Dinàstics i exèrcit
Estudiants universitaris
Obrerisme
Republicans
Catalanistes
L'enfonsament de la dictadura
Republicans
L'any 1926 es va crear l'Aliança Republicana, una coalició de republicans com Lerroux, reformistes com Manuel Azaña i antics ministres monàrquics com Niceto Alcalá-Zamora. Van liderar una campanya de desprestigi contra la dictadura, tant nacional com internacional.
Visual accompaniment...
Convince 67% of the audience. This is because visual language facilitates the rapid acquisition of knowledge in an intuitive way. Could it be said that images are the key to success? Obviously.
Acció Catalana. Estat Català
El 1922, un grup d'intel·lectuals i professionals va deixar la Lliga per fundar Acció Catalana, mentre Francesc Macià creava Estat Català, d'orientació independentista.
Catalanisme
A Catalunya, les mesures anticatalanistes van provocar el distanciament dels qui, inicialment, havien aprovat la dictadura. Ja aleshores creixia la influència del nacionalisme republicà, destacant el partit Estat Català (Francesc Macià). El 1926, va intentar una invasió armada des de Prats de Molló (França), que va fracassar. Macià va ser detingut i jutjat a París.
Francesc Macià i els voluntaris de Prats de Molló són jutjats a París (1927)
1913
El nou govern conservador de Dato va aprovar un decret que permetia a les diputacions provincials mancomunar-se, però només per a fins administratius, limitant així l'abast del projecte original de mancomunitats.
i Llei de colonització interior
Indústria
Impuls d'una política d'intervenció estatal i de foment en la indústria nacional per estimular el desenvolupament econòmic. També es va establir una Llei de colonització interior per incentivar l'agricultura.
Unió Socialista Catalana
El 1923 es va fundar la Unió Socialista Catalana, una organització exclusivament catalana liderada per Manuel Serra i Moret.
Condicions laborals
Canalejas va promoure lleis per millorar les condicions laborals, com la prohibició del treball nocturn per a les dones. Malgrat això, va respondre amb duresa a les vagues i conflictes laborals de 1911 i 1912, que van ser reprimits amb intervenció militar.
Llei electoral
1907
Va establir més controls sobre les juntes electorals, però no va aconseguir ni posar fi a la corrupció ni democratitzar el sistema polític, malgrat que va fer més difícil el frau electoral.
Partido Reformista i el blasquisme
El 1912 es va fundar el Partido Reformista, liderat per Melquíades Álvarez, amb l’objectiu de democratitzar la política. Figures com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset s’hi van adherir.A València, Vicent Blasco Ibáñez va impulsar el blasquisme, un moviment republicà, populista i anticlerical que va arribar a controlar l’Ajuntament de la ciutat.
Moviment obrer
L'oposició obrera es va centrar en la CNT i el PCE, que van ser perseguides i prohibides. Els partidaris de l'acció directa dins la CNT van crear, el 1927, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). A partir de 1929, el PSOE va començar a contactar amb els republicans que s'oposaven a la dictadura.
Llibertat! (Carles Fontserè, 1936)
Líders dinàstics i l'exèrcit
Inicialment sense oposició, amb el temps el règim de Primo de Rivera va enfrontar crítiques, fins i tot de líders dinàstics que demanaven eleccions. També dins l'exèrcit sorgiren conspiracions, com la Sanjuanada (1926), un cop d'estat fallit que va ser sufocat.
Valerià Weyler i Nicolau
L'oposició i crisi del sistema
L'auge del moviment obrer
Alfons XIII amb la seva mare, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Moviment estudiantil
Els intel·lectuals i estudiants universitaris van criticar la dictadura de Primo de Rivera, denunciant la censura de premsa i la manca de llibertat d'expressió. El 1927 van fundar la Federació Universitària Escolar i van organitzar vagues i manifestacions en protesta contra el règim.
La Federació Universitària Escolar (FUE) el 14 d'abril del 1931
Fancesc Layret Lluís Companys Salvador Seguí
Partit Republicà Català
L'any 1917, Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català.
Les conseqüències
La repressió de l'exèrcit
Francesc Ferrer i Guàrdia, lliurepensador i impulsor de l'Escola Moderna
La Conjunció Republicano-Socialista
El PSOE va trencar el seu aïllament polític el 1910, sumant-se a la Conjunció Republicano-Socialista, que va obtenir 27 escons i el primer diputat socialista al Congrés. Els principals líders eren Pablo Iglesias i Francisco Largo Caballero, cap de la UGT.
Unión Republicana
L'any 1903 es funda Unión Republicana per unificar grups republicans sota Nicolás Salmerón. Van tenir èxit en diverses eleccions, destacant a ciutats grans com Barcelona, on va començar a sobresortir la figura d'Alejandro Lerroux.
Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia
Legislació laboral a Espanya
Aquestes mesures eren insuficient davant la inexistència d'una inspecció de treball eficaç i d'òrgans judicials laborals que castiguessin als infractors.
d'administració local
Llei
Pretenia minimitzar el caciquisme i atreure el catalanisme conservador al seu projecte a partir de concedir més autonomia als ajuntaments i diputacions, i reconèixer les regions.
El Trienni Bolxevic
1918 - 1921
Mobilització d'obrers i jornalers a Còrdova el 1919
La Llei de Fugues
Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona i, posteriorment, Ministre de la Governació
La guerra al Rif
Les protestes populars antibel·licistes
Soldats espanyols recollint cadàvers dels morts al barranc del Llop
Impost progressiu
Canalejas va substituir l'impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes, cosa que va generar protestes entre les classes acomodades.
El cop d'Estat
Setembre 1923
Poc abans que el Congrés fes públic el dictamen sobre l'expedient, el cop d'estat de Primo de Rivera va evitar que es coneguessin els resultats de la investigació.
Els generals membres del Directori militar amb el rei Alfons XIII
socials
Polítiques
Creació de l'Institut Nacional de Previsió, la instauració del descans dominical i les lleis de protecció d'accidents de treball, de condicions de treball de les dones i els nens, i de vagues.
Llei del reclutament
La Llei del Reclutament de 1912 va fer obligatori el servei militar en temps de guerra i va eliminar la possibilitat de pagar per evitar-lo. Tot i això, permetia als soldats que paguessin una quota fer un servei militar reduït (soldats de quota).
Dissolució de Solidaritat Catalana
Principals causes
Ley del candado
Es va impulsar la separació entre l’Església i l’Estat amb mesures com la limitació del poder dels ordes religiosos en l'educació i un nou sistema de finançament per a l’Església. La resistència del Vaticà a una nova regulació va portar a la Ley del Candado (1910), que limitava la creació de nous ordes religiosos i va intensificar el conflicte amb els sectors catòlics i el Vaticà.
1911
El 1911, la Diputació de Barcelona va proposar la mancomunació de les quatre diputacions catalanes, i el govern de Canalejas va aprovar el projecte el 1912. Tot i l'aprovació a les Corts, el Senat, dominat per forces anticatalanistes, va bloquejar la iniciativa després de l'assassinat de Canalejas.
El conflicte al Marroc
El desembarcament d'Alhucemas
Abd el-Krim de camí a l'illa de la Reunió, on va ser deportat per França
El desastre d'Annual
1921
Soldats espanyols defensen la seva posició a Dar Drius, el 1921
Solidaritat Catalana vs. Lerroux
Unión Republicana es va aliar amb forces regionalistes de Catalunya, València i Galícia, integrant-se a Solidaritat Catalana el 1907. Aquest gir va ser rebutjat per una facció liderada per Lerroux, qui va fundar el Partido Republicano Radical (1908).
El Partit Comunista Espanyol
A partir de 1917, el PSOE va debatre internament sobre la revolució soviètica. El seu rebuig a unir-se a la Internacional Comunista va portar a una escissió el 1921, donant origen al Partit Comunista d'Espanya (PCE), del qual Dolores Ibárruri en va ser fundadora.
Organització Corporativa Nacional
- Objectiu: eliminar conflictes laborals
- Intervenció Estat
- Integració obrerisme moderat
- Repressió radicals
- Agrupa patrons i obrers en grans corporacions
Comitès ParitarisCartell de propaganda de la Itàlia feixista de Mussolini. 18 de desembre de 1935
1907
Enric Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona i va impulsar un programa per promoure la cultura catalana. Aquest any es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans, i la seva Biblioteca, oberta al públic el 1914, va passar a anomenar-se Biblioteca de Catalunya, convertint-se en un referent cultural i científic per a la preservació i difusió de la llengua i el coneixement català.
Estructura i presidència
Estructura de la Mancomunitat de Catalunya
Prat de la Riba (1914-1917)
Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)
Alfons Sala (1923-1925)
Centre Nacionalista Republicà
1907
Arc triomfal d’estil àrab aixecat al carrer del Born (15/4/1904)
Cartell contra la política represiva i anti-obrera del govern, Primer de Maig