Tema 2- L'islam: una nova religió que s'expandix

L'islam i Al-Àndalus

Anem a estudiar com va sorgir una nova religió, quina va ser la seua evolució fins aplegar a terres visigodes i com van evolucionar al nou territori on van aplegar.

Índex

1. Situació geogràfica

10. Musulmans a la Península

2. Aràbia: Característiques

11. Periodes d'Al-Àndalus

3. Mahoma

12. Economia

13. Ciutat

4. Hègira

5. Preceptes

14. Societat

6. La religió musulmana

15. Sharq al-Àndalus

7. Expansió de l'Islam

16. L'art andalusí

17. Cultura i ciència

8. Etapes

9. Mapa de l'expansió musulmana

Es situem a nivell geogràfic

A l'altra banda del Mediterrani (EST) i junt al Golf Pèrsic i el Mar Roig es troba la Península Aràbiga.

" La majoria dels habitants de l'Aràbia vivien de la ramaderia i del comerç (nòmades caravaners), ja que el fet de ser majortariament un desert no va permetre desenvolupar l'agricultura . El comerç estava organitzat per beduins que feien rutes o caravanes atravesant el desert"

" Vivien en tribus que mantenien relaciones pacífiques i comerciaven entre elles i a més a més eren politeistes, adoraven la pedra santa en la Kaaba, on es trobaven també els idols de les diverses tribus"

INICIS

Vida de Mahoma

" A la Meca, Mahoma va ser perseguit pels dirigents de la ciutat. Per aixó, va fugir cap a la ciutat de Medina al any 622 (aquest es coneix com a Hègira). En aquesta ciutat va començar a tindre seguidors fins a formar un exèrcit i anar cap a la Meca, per a conquerir-la" "Mahoma, morí al 632 i els seus successors van ser nomenats califes (eren els familiars del profeta Mahoma) i van expandir el territori fins convertir-se en un gran imperi"

Deures o normes

Prohibicions

Relacionades amb la conducta bàsica d'un bon musulmà

• Repetir "No hi ha més déu que Al.là i Mahoma és el seu profeta.
• Pregar 5 vegades al día en direcció a la Meca i anar a la Mesquita els divendres.
• Practicar el dejú durant el día en el mes del Ramadà (novè mes llunar).
• Donar almoina als pobres.
• Peregrinar a la Meca una vegada en la vida, si es possible.

• Consumir begudes alcohòliques.
• Menjar carn de porc.
• Els jocs d'atzar.

La Sunna

L'Alcorà

Es el llibre sagrat, dividit en 114 capítols o sures que contemplen els preceptes i normes de comportament dels musulmans.Regula tant la vida privada del musulmans com les obligacions amb la comunitat islàmica o umma.

Text que contè els costums de la vida de Mahoma.

Tots dos formen la xaria o llei sagrada dels musulmans = Dret islàmic.

Qui dirigix l'oració es l'iman i qui interpreta els textos sagrats son els ulemes. Apliquen la justícia.

La religió es practica a la Mesquita.

Als territoris conquerits:

A canvi del pagament de tributs als musulmans, els cristians i jueus van poder continuar practicant la seua religió.

Es convertix en un Imperi

Els califes van estendre la religió i cultura musulmana.

Gràcies a l'anomenada "GUERRA SANTA" els successors de Mahoma, ara anomenats CALIFES (Màxima autoritat, política, religiosa i militar) anaren ocupant territoris fins aplegar a la Península Ibèrica.

A les ciutats, van fundar escoles, biblioteques i centres de traductors.

Implantaren la llengua àrab

Van ser permissius amb les altres religions, però la majoría de població es va islamitzar pels avantatges socials i econòmics.

Van poder dominar el comerç entre Orient i Occident.

Info

Etapes

4 primers califes(632-661)

Dinastía Abbàsida(750-1258)

Els Otomans(s. XIII)

Dinastía Omeia (661-750)

Regne visigot

Amb la mort del rei Vitiza, s'inicà la lluita per ocupar el trò, entre partidaris dels seu fill, Àkhila i els del noble Roderic. Els que lluitaven per Àkhila van demanar ajuda als musulmans assentats al Nord d'Àfrica, fet que va permetré que Tariq travessara l'Estret de Gibraltar i tras guanyar a les tropes de Roderic (711, Batalla de Guadalete) , va aprofitar la feblesa dels visigots, per iniciar la conquesta de la Península Ibèrica, que pràcticament en 11 anys va estar ocupada a excepció d'una xicoteta franja al Nord.

Etapes

L'EMIRAT DEPENENT(718-756)

CALIFAT DE CÓRDOVA (939-1031)

REGNE NASSARITA DE GRANADA(1238-1492)

L'EMIRAT INDEPENENT(756-929)

REGNES DE TAIFES(1031-1238)

Com es l'economía d'Al-Àndalus?

AGRICULTURA

COMERÇ I ARTESANIA

QUÉ HI HAVIA?

INTERIOR

EXTERIOR

A l'aplegar al nou territori l'agricultura es basava en el conreu de cereals i vinyes.

• D'Europa arribaven metalls i fusta.
• D'Àfrica: esclaus, or i ivori.
• D'Orient: espècies i manufactures de luxe.

El comerç va ser l'activitat comercial principal a les ciutats.Es veníen productes agrícoles i artesans, elaborats pels diferents gremis que es situaven a diferents barris segons el ofici que desenvolupavent (del cuir, de la forja, de la ceràmica...). Es desenvolupava al mercat o SOC.

INNOVACIONS

• Van introduir nous cultius.

Per als intercanvis es van utilitzar el dinar (or) i el dirham (plata).òrdova, Sevilla i Toledo foren importants centres de comerç internacional.

• Van introduir nous sistemes de regadiu.

Com s'organitza la ciutat musulmana

Les ciutats eren el centre de tota la activitat económica, social i política.Comprenía diverses parts:

• Estaven voltades de muralles. A les afores d'ella es situaven els ravals.
• Dins de la ciutat els carrers eren estrets i irregulars. Es troben la medina (centre amb la seus pròpia muralla) on es desenvolupava tota la vida política (amb l'alcasser o residència governativa), cultural i económica (soc). Associats a aquest espai hi havia edificis com almodins (hostals o llocs de compra-venda de forment), l'acaiceria (venda de productes valuosos).
• Tambè es situaven els diferents barris agrupats per oficis o per religions (cadascú amb el seu edifici religiós)
• Per últim, troben l'alcassaba o recinte fortificat.
• Molt important van ser també els banys àrabs (hammam).

Societat andalusina

Com a característica poden dir que era molt diversa. Majoritariament de religió musulmana, però estaven diferenciats per categories socials:- Aristocràcia (grans propietaris de terres y/o negocis). - Classe mitjana (comerciants, artesans). - Poble ras.

POBLACIÓ MUSULMANA Segons l'origen o procedència eren:

• Àrabs (formaven part de l'aristrocràcia). Procedien d'Arabia. Ocupen alts càrrecs del govern.
• Berbers (encara que estave per baix dels àrabs. Ocupaven els càrrecs importants de l'exèrcit i posseïen terres menys fèrtils. Procedien del Nord-àfrica.
• Muladins (majoría de població. Hispanovisigots convertins a l'Islam).

POBLACIÓ NO MUSULMANA Sotmesos a impostos especials, amb drets limitats i vivien en barris segons la seua religió:

• Mossàrabs (cristians, normalment agricultors o artesans).
• Jueus (artesans i comerciants). El seu barri es deia Call.

A vegades la coexistència pacífica es va trencar i va haver alguna persecució o intolerancia amb cristians i jueus.

Sharq al-Àndalus

• Tras l'arriba de Tariq (713-14) , el nobleTudmir (Teodomir) va signar un Tractat pel que reconèixia la soberania musulmana, mantenia les seues propietats a canvi del pagament de tributs.

• La població del nou territori va estar conformada per cristians (no islamitzats), muladis, mossàrabs, àrabs i berbers.
• A nivell econòmic, es van introduir nous cultius (arròs, taronges, cànem, safrà...) i es perfeccionaren els sistemes de regadiu (sèquies, assuts, aljubs, sènies...). Per resoldre conflictes amb l'aigua es crea el Tribunal de les Aigües (seu a la mesquita).

Es van desenvolupar les activitats artesanals com tèxtil, paperera o ceràmica. El port de València i el de Dènia van ser importants per, entre altres, transaccions comercials.

• A nivell polític, al principi va estar governada per un valí, depent de Córdova. Posteriorment, tras la disgregació en els Regnes de Taifes, es va dividir en 3: la de Dénia, la de València i la d'Alpont. Amb el pas del temps van anar ampliant-se o reduint-se segons els conflictes amb les Taifes veines. Inclós alguna va quedar en mans dels cristians (Cid Campeador). Al s.XIII va quedar definitivament en mans dels cristians per part de Jaume I el Conqueridor.

Característiques de l'àrquitectura

L'arquitectura islàmica presenta una serie de característiques comuns: -Ús de materials de construcció sencills: rajola i fusta. -Cobertura d'edificis minjantçant voltes i cúpules molt decorades (mocarabs). -Utiltizacióde pilars i columnes com sustenidors i varietat d'arcss. -Austeritat en la decoració dels murs exteriors, que contrasta amb la rica i variada ornamentació interior a base de marbre, taulells, algeps i fustes.

ARTS DECORATIUS

van decorar tenin en compte aquestes técniques:

El pati dels lleons a l'Alhambra de Granada es un de les poques escultures de l'art musulmà.

Época de l'emirat i califat (S. VIII al XI)

Época taifa i almohade (Siglo XI al XIII))

Alcasaba de Málaga

Palau Alfajacería de Saragossa

Torre dl'0r (Sevilla)

Giralda (Sevilla)

Alcasaba de Málaga

Alcasaba de Málaga

Época nassarita (s.XIII-XIV)

Espere que heu après molt!

LLACERIA: Decoració geomètrica.

CAL.LIGRÀFICA: Decoració amb versicles del Al-Corà..

ARABESCO: Decoració vegetal.

Palau del Palau de Medina Azahara

L'Alcazaba d'Almeria

Altres edificis del periode:

VS

PARTS DE LA MESQUITA DE CÓRDOVA

• Abderramán I - Color: verde pistacho • Abderramán II - Color: naranja • Abderramán III - Color: amplio el patio y el alminar o minarete • Alhakén II - Color: naranja oscuro • Almanzor - Color: rojo

Naix en la Meca en el 570

Com la resta de la seua familia es dedicà al comerç,per aixó, va poder entrar en contacte amb altres religions com la cristiana i la jueva. Després de casar-se a una vídua rica, es va poder dedicar a la meditació´ i es pasava molt de temps meditant. Un dia dins d'una cova va tindre l'aparició del arcangel Gabriel que li comunicà la voluntat d'Al.là, de que iniciara la predicació d'una nova religió: L'Islam.

Estructura política

Califa (màxima autoritat)

S'ajuda del: - Primer ministre o Visir. - Al capdavant de cada província situa un Emir o un Valí. - Cadí o Jutge. - Diwan o Tresorer Reial.