CILI
FLAGEL
NUCLI
CITOESQUELET
Ribosomes
CROMATINA
PORO NUCLEAR
MICROTÚBOL
ENVOLCALL NUCLEAR
MICROFILAMENT
NUCLEOL
FILAMENT INTERMIG
MEMBRANA PLASMÀTICA
CENTROSOMA
CITOPLASMA (citosol i orgànels)
CENTRÍOLS
VESÍCULA SECRETORA
RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
LISOSOMA
RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS
APARELL DE GOLGI
PEROXISOMES
MITOCONDRIA
MICROTÚBULS
MICROFILAMENT
[1]
NUCLEOL
Estructura
No diposa de membrana i és esfèric. · Està compost per proteïnes, ADN i no està envoltat per una membrana.
Funció
S'encarrega de fabricar els ribosomes que aniran fins al citoplasma a travès dels poros nuclears. Participa en la síntesis dels ribosomes. [1] · Dins del nucleol es troben la major part de les unitats hereditaries de la cèl·lula que controlen l'estructura cel·lular i dirigeixen les activitats de la cèl·lula. [1]
NUCLI
Estructura
Presenta una estructura voluminosa esfèrica o ovalada i ocupa una posició central. Està separat del citoplasma per una doble membrana anomenada membrana nuclear. [1]Trobem la cromatina: filaments d'ADN quan està en repòs. Quan la cèl·lula va a dividir-se aquests filaments s'organitzen en estructures anomenades cromosomes.
Funció
· És l'orgànul central de la cèl·lula i conté la informació genètica (ADN). · Controla l'estructura celular. · Dirigeix les activitats celulars. [3] video recursos!
RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
Estructura
Presenta forma de sac aplanat amb túbuls allargats. Hi ha presència de ribosomes sobre la superfice externa de la membran a celular. La seva forma està condicionada per la quantitat de ribosomes. [2]
Funció
· Síntesis de proteïnes que aniran destinades a l'exterior celular, a l'interior d'altres organuls que participen en la ruta vesicular (lisosomes), que formaran part de les membranes i també sintentitza les proteïnes per ell mateix.· S'encarrega del control de qualitat de les proteïnes sintetitzades. Si tenen defectes es deriven al citosol i s'eliminen. ·Glicosilació ·Hidroxilació · Plegament [4]
Desfosforilación de la glucosa-6 fosfato
La glucosa se suele almacenar en forma de glucógeno, fundamentalmente en el hígado. Este órgano es el principal encargado de aportar glucosa a la sangre, gracias a la regulación llevada a cabo por las hormonas glucagón e insulina. La degradación del glucógeno produce glucosa-6-fosfato que no puede atravesar las membranas y por tanto no puede abandonar las células. La glucosa 6-fosfatasa se encarga de eliminar ese residuo fosfato, permitiendo que la glucosa sea transportada al exterior celular.
RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS (REL)
Estructura
Presenta una estructura tubular, curvada i irregular. · No tenen ribosomes associats.
Funció [4,2]
· Síntesis de lípids. Es sintetitzen la majoria dels lípids que es requereixen per l'elaboració de la membrana celular. · Es sintetitza el colesterol i lípids com el triacilglicerols. · És el principal responsable de la síntesis de la part lipídica de les lipoproteïnes, de la producció d'hormones esteroïdes i dels àcids biliars. · S'encarrega de la detoxificació. Elimina del metabolisme productes potencialment tòxics i algunes toxines liposolubles incorporades durant la ingesta. · Captar i emmagatzemar el calci procedent del citosol. · Desfosforil·lació de la glucosa-6 fosfat. La glucosa s'emmagatzema en el fetge en forma de glucogen.
CITOPLASMA (citosol i orgànels)
Estructura
Confereix la forma i el tamany celular. Envolta al nucli i està limitat per una membrana. Està format per tots els continguts celulars entre la membrana plasmàtica i el nucli. Té dos components: el citosol i els orgànels. [1]
Funció
Citosol (líquid intracelular) és la porció líquida del citoplasma que envolta els oragànels. Tenen lloc moltes reaccions químiques necessaries per mantenir viva la cèl·lula. [1] Tenen lloc gran part dels processos metabòlics de la cèl·lula [2] Es sintetitzan els àcids grassos i s'hi poden trobar ribosomes. [2] Orgànels: són estructures especialitzades dins la cèl·lula, tenen formes caracteristiques i duen a terme funcions específiques en el creixement, el manteniment i la reproducció celular.[1] Cada tipus d'òrganul té el seu propi grups d'enzims pel que la cel·lula pot exercir el control sobre els processos metabòlics. [1,2] Solen cooperar uns amb els altres per mantenir la homeostasi [1]
MEMBRANA PLASMÀTICA
Estructura
Té dues capes (bicapa lipídica) formada per tres tipus de molècules lipídiques (fosfolípids, colesterol i glucolípids). Conforma una barrera resistent i flexible que envolta el citoplasma. [1]
Funció
· Protegeix el contingut cel·lular.· Algunes proteïnes formen canals ionics a través dels quals poden fluir ions tant cap a l'interior com a l'exterior.[1]· Altres proteïnes actuen com a transportadores des d'un costat de la membrana a l'altre.[1] · Conté receptors específics que permet a la cèl·lula interaccionar amb missatgers químics i emetre la resposta correcte. [2] · Aïlla i protegeix la cèl·lula de l'ambient extern. [2] EStà composta per lípids, proteïnes perifèriques i proteïnes integrals i carbohidrats o glúcids. [2] ·
APARELL DE GOLGI
Estructura
Es localitza proper al centrosoma. Està format per cisternes aplanades formant varies piles o dictosomes. Les cisternes estan eixamplades i curvades per les vores. Dins de cada dictosoma hi ha nombroses proteïnes fibroses que ajuden al manteniment de l'estructura de l'orgànul. La posició depén del tràfic vesicular des del reticle endoplasmàtic. És un orgànul polaritzat i cada dictosoma té 2 dominis: un costat cis i un costat trans. Entre ells es troben les cisternes intermitges.[5]
Funció
· És un dels principals centres de glicosilacó a la cèl·lula.· S'acaben de sintetitzar els esfingolípids. · És un centre de reparticment de molècules provinents del reticle endoplasmàtic. Un cop processades a l'Aparell de Golgi es selecciones, s'empaqueten en vesícules i es dirigeixen al destí pertinent. · Suposa un centre d'emmagatzematge de calci i participa en el control d'esterols de la cèl·lula. [5]
MICROFILAMENT
Estructura
Són els elements més prims del citoesquelet. [1]
Funció
· Ajuden a generar moviment, és a dir, intervenen en la contracció muscular, la divisió i locomoció cel·lular. [1]· Proporcionen suport mecànic responsable de la força i de la forma de la cèl·lula. [1]
MICROTÚBUL
Estructura
Presenten forma de tubs llargs i buits formats per la proteïna tubulina. Són els components més llargs del citoesquelet. [1]
Funció
Contribueixen a la forma de la cèl·lula i participen del moviment de certs orgànuls com les vesícules secretores. [1]
MITOCONDRI
Estructura
Format per una membrana externa permeable, una interna impermeable, un espai intramembranos i la matriu mitocondrial. La membrana interna té diversos plecs anomenats crestes mitocondrials i n'hi ha de 3 tipus: disoïdals, tubulars i aplanats. A la matriu mitocondrial es troba l'ADN, els ribosomes i els enzims per dur a terme processos metabòlics. El mitocondri es pot dividir i fusionar entre si amb facilitat. [6]
Funció
· Producció d'ATP· Beta-oxidació (metabolisme d'àcids grassos) · Apoptosis [6]
PEROXISOMAS
Estructura
Són orgànuls que tenen una estructura similar als lisosomes però són més petits. Contenen oxidases (enzims capaços d'oxidar) substàncies orgàniques. [1]
Funció
· Conté enzima catalassa que s'encarrega de descompondre el H2O2 i es capaç de protegir a la cèl·lula desl efectes tòxics d'aquet." Disposen d'enzims que destrueixen al superòxid. · Es poden autoreplicar i es poden crear perixomes nous a través del seu creixement i la seva divisió. [1]
LISOSOMES
Estructura
Són vesícules envoltades per membranes que es formen a l'Aparell de Golgi. En el seu interior conté més de 60 tipus d'enzimes digestives que poden digerir varietat de molècules.[1]
Funció
· S'encarreguen de digerir les substàncies que entren a la cèl·lula per endocitosis i transporten les productes finals de la digestió al citosol.· Duen a terme l'autofagia, és a dir, la digestió dels orgànuls deteriorats. · Implementen l'autolisis que cosnsiteix en digerir una cèl·lua sencera. · Són responsables de la digestió extracel·lular. [1]
La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l'organització del metabolisme.
Moltes vesícules són creades a l'aparell de Golgi (AG), però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
VESÍCULES SECRETORES
Estructura
És un orgànul present en moltes cèl·lules que formen un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica. [7]
Funció
· Emmagatzemnar, transaportar i digerir productes i residus cel·lulars.· Té gran importancia per l'organització del metabolisme. · Són creades a l'aparell de Golgi i també al Reticle endoplasmàtic. [7]
Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.
CENTRIOLS
Estructura
Són un parell de bastonets curts amb les parets formades per filaments anomenats centres cel·lulars. [2]
Funció
· Els centriols es duplliquen abans de la divisió cel·lular. Cada centriol nou es forma a prop d'una determinada zona del centriol que ja existeix. [2]
CITOESQUELET
Estructura
És una xarxa de microfilament proteïcs que s'exten a través del citosol. El formen tres filaments proteïcs i són els microfilaments, els filaments intermedis i els microtúbols [1]
Funció
El citoesquelet manté la forma i l'organització general dels continguts celulars i és responsable dels moviments celulars. [1]
MICROTÚBUL
Estructura
Presenten forma de tubs llargs i buits formats per la proteïna tubulina. Són els components més llargs del citoesquelet. [1]
Funció
Contribueixen a la forma de la cèl·lula i participen del moviment de certs orgànuls com les vesícules secretores. [1]
FLAGEL
Estructura
Són curts, piliformes i més llargs que els cilis. [1]
Funció
Mouen una cèl·lula sencera. Genera un moviment cap endavant amb el seu eix mitjançant un desplaçament ràpid amb un patró ondulant. [1]
CILI
Estructura
Són apendixs curts i piliformes que s'extenen des de la superfície de la cèl·lula. Cada cili conté un nucli de 20 microtúbols envoltat per la membrana plasmàtica. [1]
Funció
Mouen els fluïts sobre la superfície cel·lular. [1]
MICROFILAMENT
MICROFILAMENT
Estructura
Estructura
Són els elements més prims del citoesquelet. [1]
Són els elements més prims del citoesquelet. [1]
Funció
Funció
· Ajuden a generar moviment, és a dir, intervenen en la contracció muscular, la divisió i locomoció cel·lular. [1]· Proporcionen suport mecànic responsable de la força i de la forma de la cèl·lula. [1]
· Ajuden a generar moviment, és a dir, intervenen en la contracció muscular, la divisió i locomoció cel·lular. [1]· Proporcionen suport mecànic responsable de la força i de la forma de la cèl·lula. [1]
FILAMENT INTERMIG
Estructura
Són més gruixuts que els microfilaments, però més prims que els microtúbuls. Poden estar compostos per diferents proteïnes i són resistents. [1]
Funció
· Ajuden a fixar la posició dels orgànuls com el nucli i adherir les cèl·lules entre sí. [1]
Lorem ipsum dolor
Consectetur adipiscing elit
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod.
- Lorem ipsum dolor sit amet.
- Consectetur adipiscing elit.
- Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
Lorem ipsum dolor sit
CENTROSOMA(Centríols i material preicentriolar)
Estructura
Es localitza prop del nucli i disposa de dos components: un parell de centriols i material pericentriolar. [1]
Funció
· El material pericentriolar del centrosoma conté tubulines que formen els microtúbuls en les cèl·lules que no es divideixen de forma activa. [1]· El material pericentriolar del centrosoma forma el hus miòtic durant la divisió cel·lular. [1]
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. J. Tortora G, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 15. ed. 2018. E-book
2. Sánchez González D.J. Biología celular y molecular [En Línea]. México D.F: Editorial Alfil, S. A. de C. V. 2006 [consultado 28 d‘octubre de 2024]. Disponible en: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726?page=68
3. Rios, Pep. El nucli cel-lular. [consultat el 30 d'Octubre de 2024]. A: Biolulia. Biologia per la ESO [Internet]-Catalunya. Disponible
a:https://biolulia.wordpress.com/biolulia/4-eso/1-la-cel%C2%B7lula/1-4-el-nucli-cel%C2%B7lular/
4. Megias Pacheco, Manuel; Molist Garcia, Pilar; Pombal Diego, Manuel Angel - Atlas de Histologia Vegetal y animal. Dpto. de Biologia Funcional y ciencias de la Salud. Facultat de Biologia. Universidad de Vigo. [recurs en linia] (consultat el 28 d’Octubre de 2024). Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/5-reticulo.php
5. Megias Pacheco, Manuel; Molist Garcia, Pilar; Pombal Diego, Manuel Angel - Atlas de Histologia Vegetal y animal. Dpto. de Biologia Funcional y ciencias de la Salud. Facultat de Biologia. Universidad de Vigo. [recurs en linia] (consultat el 28 d’Octubre de 2024). Disponible a:https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/5-golgi.php
6. Megias Pacheco, Manuel; Molist Garcia, Pilar; Pombal Diego, Manuel Angel - Atlas de Histologia Vegetal y animal. Dpto. de Biologia Funcional y ciencias de la Salud. Facultat de Biologia. Universidad de Vigo. [recurs en linia] (consultat el 29 d’Octubre de 2024). Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/6-mitocondrias.php
7. Viquipèdia L'enciclopèdia lliure [recurs online] (consultat el 3 de Novembre de 2024) Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ves%C3%ADcula
ESCOFET_BUENO_PAC2.1
ESTEL ESCOFET BUENO
Created on October 25, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Explore all templates
Transcript
CILI
FLAGEL
NUCLI
CITOESQUELET
Ribosomes
CROMATINA
PORO NUCLEAR
MICROTÚBOL
ENVOLCALL NUCLEAR
MICROFILAMENT
NUCLEOL
FILAMENT INTERMIG
MEMBRANA PLASMÀTICA
CENTROSOMA
CITOPLASMA (citosol i orgànels)
CENTRÍOLS
VESÍCULA SECRETORA
RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
LISOSOMA
RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS
APARELL DE GOLGI
PEROXISOMES
MITOCONDRIA
MICROTÚBULS
MICROFILAMENT
[1]
NUCLEOL
Estructura
No diposa de membrana i és esfèric. · Està compost per proteïnes, ADN i no està envoltat per una membrana.
Funció
S'encarrega de fabricar els ribosomes que aniran fins al citoplasma a travès dels poros nuclears. Participa en la síntesis dels ribosomes. [1] · Dins del nucleol es troben la major part de les unitats hereditaries de la cèl·lula que controlen l'estructura cel·lular i dirigeixen les activitats de la cèl·lula. [1]
NUCLI
Estructura
Presenta una estructura voluminosa esfèrica o ovalada i ocupa una posició central. Està separat del citoplasma per una doble membrana anomenada membrana nuclear. [1]Trobem la cromatina: filaments d'ADN quan està en repòs. Quan la cèl·lula va a dividir-se aquests filaments s'organitzen en estructures anomenades cromosomes.
Funció
· És l'orgànul central de la cèl·lula i conté la informació genètica (ADN). · Controla l'estructura celular. · Dirigeix les activitats celulars. [3] video recursos!
RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
Estructura
Presenta forma de sac aplanat amb túbuls allargats. Hi ha presència de ribosomes sobre la superfice externa de la membran a celular. La seva forma està condicionada per la quantitat de ribosomes. [2]
Funció
· Síntesis de proteïnes que aniran destinades a l'exterior celular, a l'interior d'altres organuls que participen en la ruta vesicular (lisosomes), que formaran part de les membranes i també sintentitza les proteïnes per ell mateix.· S'encarrega del control de qualitat de les proteïnes sintetitzades. Si tenen defectes es deriven al citosol i s'eliminen. ·Glicosilació ·Hidroxilació · Plegament [4]
Desfosforilación de la glucosa-6 fosfato La glucosa se suele almacenar en forma de glucógeno, fundamentalmente en el hígado. Este órgano es el principal encargado de aportar glucosa a la sangre, gracias a la regulación llevada a cabo por las hormonas glucagón e insulina. La degradación del glucógeno produce glucosa-6-fosfato que no puede atravesar las membranas y por tanto no puede abandonar las células. La glucosa 6-fosfatasa se encarga de eliminar ese residuo fosfato, permitiendo que la glucosa sea transportada al exterior celular.
RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS (REL)
Estructura
Presenta una estructura tubular, curvada i irregular. · No tenen ribosomes associats.
Funció [4,2]
· Síntesis de lípids. Es sintetitzen la majoria dels lípids que es requereixen per l'elaboració de la membrana celular. · Es sintetitza el colesterol i lípids com el triacilglicerols. · És el principal responsable de la síntesis de la part lipídica de les lipoproteïnes, de la producció d'hormones esteroïdes i dels àcids biliars. · S'encarrega de la detoxificació. Elimina del metabolisme productes potencialment tòxics i algunes toxines liposolubles incorporades durant la ingesta. · Captar i emmagatzemar el calci procedent del citosol. · Desfosforil·lació de la glucosa-6 fosfat. La glucosa s'emmagatzema en el fetge en forma de glucogen.
CITOPLASMA (citosol i orgànels)
Estructura
Confereix la forma i el tamany celular. Envolta al nucli i està limitat per una membrana. Està format per tots els continguts celulars entre la membrana plasmàtica i el nucli. Té dos components: el citosol i els orgànels. [1]
Funció
Citosol (líquid intracelular) és la porció líquida del citoplasma que envolta els oragànels. Tenen lloc moltes reaccions químiques necessaries per mantenir viva la cèl·lula. [1] Tenen lloc gran part dels processos metabòlics de la cèl·lula [2] Es sintetitzan els àcids grassos i s'hi poden trobar ribosomes. [2] Orgànels: són estructures especialitzades dins la cèl·lula, tenen formes caracteristiques i duen a terme funcions específiques en el creixement, el manteniment i la reproducció celular.[1] Cada tipus d'òrganul té el seu propi grups d'enzims pel que la cel·lula pot exercir el control sobre els processos metabòlics. [1,2] Solen cooperar uns amb els altres per mantenir la homeostasi [1]
MEMBRANA PLASMÀTICA
Estructura
Té dues capes (bicapa lipídica) formada per tres tipus de molècules lipídiques (fosfolípids, colesterol i glucolípids). Conforma una barrera resistent i flexible que envolta el citoplasma. [1]
Funció
· Protegeix el contingut cel·lular.· Algunes proteïnes formen canals ionics a través dels quals poden fluir ions tant cap a l'interior com a l'exterior.[1]· Altres proteïnes actuen com a transportadores des d'un costat de la membrana a l'altre.[1] · Conté receptors específics que permet a la cèl·lula interaccionar amb missatgers químics i emetre la resposta correcte. [2] · Aïlla i protegeix la cèl·lula de l'ambient extern. [2] EStà composta per lípids, proteïnes perifèriques i proteïnes integrals i carbohidrats o glúcids. [2] ·
APARELL DE GOLGI
Estructura
Es localitza proper al centrosoma. Està format per cisternes aplanades formant varies piles o dictosomes. Les cisternes estan eixamplades i curvades per les vores. Dins de cada dictosoma hi ha nombroses proteïnes fibroses que ajuden al manteniment de l'estructura de l'orgànul. La posició depén del tràfic vesicular des del reticle endoplasmàtic. És un orgànul polaritzat i cada dictosoma té 2 dominis: un costat cis i un costat trans. Entre ells es troben les cisternes intermitges.[5]
Funció
· És un dels principals centres de glicosilacó a la cèl·lula.· S'acaben de sintetitzar els esfingolípids. · És un centre de reparticment de molècules provinents del reticle endoplasmàtic. Un cop processades a l'Aparell de Golgi es selecciones, s'empaqueten en vesícules i es dirigeixen al destí pertinent. · Suposa un centre d'emmagatzematge de calci i participa en el control d'esterols de la cèl·lula. [5]
MICROFILAMENT
Estructura
Són els elements més prims del citoesquelet. [1]
Funció
· Ajuden a generar moviment, és a dir, intervenen en la contracció muscular, la divisió i locomoció cel·lular. [1]· Proporcionen suport mecànic responsable de la força i de la forma de la cèl·lula. [1]
MICROTÚBUL
Estructura
Presenten forma de tubs llargs i buits formats per la proteïna tubulina. Són els components més llargs del citoesquelet. [1]
Funció
Contribueixen a la forma de la cèl·lula i participen del moviment de certs orgànuls com les vesícules secretores. [1]
MITOCONDRI
Estructura
Format per una membrana externa permeable, una interna impermeable, un espai intramembranos i la matriu mitocondrial. La membrana interna té diversos plecs anomenats crestes mitocondrials i n'hi ha de 3 tipus: disoïdals, tubulars i aplanats. A la matriu mitocondrial es troba l'ADN, els ribosomes i els enzims per dur a terme processos metabòlics. El mitocondri es pot dividir i fusionar entre si amb facilitat. [6]
Funció
· Producció d'ATP· Beta-oxidació (metabolisme d'àcids grassos) · Apoptosis [6]
PEROXISOMAS
Estructura
Són orgànuls que tenen una estructura similar als lisosomes però són més petits. Contenen oxidases (enzims capaços d'oxidar) substàncies orgàniques. [1]
Funció
· Conté enzima catalassa que s'encarrega de descompondre el H2O2 i es capaç de protegir a la cèl·lula desl efectes tòxics d'aquet." Disposen d'enzims que destrueixen al superòxid. · Es poden autoreplicar i es poden crear perixomes nous a través del seu creixement i la seva divisió. [1]
LISOSOMES
Estructura
Són vesícules envoltades per membranes que es formen a l'Aparell de Golgi. En el seu interior conté més de 60 tipus d'enzimes digestives que poden digerir varietat de molècules.[1]
Funció
· S'encarreguen de digerir les substàncies que entren a la cèl·lula per endocitosis i transporten les productes finals de la digestió al citosol.· Duen a terme l'autofagia, és a dir, la digestió dels orgànuls deteriorats. · Implementen l'autolisis que cosnsiteix en digerir una cèl·lua sencera. · Són responsables de la digestió extracel·lular. [1]
La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l'organització del metabolisme. Moltes vesícules són creades a l'aparell de Golgi (AG), però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
VESÍCULES SECRETORES
Estructura
És un orgànul present en moltes cèl·lules que formen un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica. [7]
Funció
· Emmagatzemnar, transaportar i digerir productes i residus cel·lulars.· Té gran importancia per l'organització del metabolisme. · Són creades a l'aparell de Golgi i també al Reticle endoplasmàtic. [7]
Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.
CENTRIOLS
Estructura
Són un parell de bastonets curts amb les parets formades per filaments anomenats centres cel·lulars. [2]
Funció
· Els centriols es duplliquen abans de la divisió cel·lular. Cada centriol nou es forma a prop d'una determinada zona del centriol que ja existeix. [2]
CITOESQUELET
Estructura
És una xarxa de microfilament proteïcs que s'exten a través del citosol. El formen tres filaments proteïcs i són els microfilaments, els filaments intermedis i els microtúbols [1]
Funció
El citoesquelet manté la forma i l'organització general dels continguts celulars i és responsable dels moviments celulars. [1]
MICROTÚBUL
Estructura
Presenten forma de tubs llargs i buits formats per la proteïna tubulina. Són els components més llargs del citoesquelet. [1]
Funció
Contribueixen a la forma de la cèl·lula i participen del moviment de certs orgànuls com les vesícules secretores. [1]
FLAGEL
Estructura
Són curts, piliformes i més llargs que els cilis. [1]
Funció
Mouen una cèl·lula sencera. Genera un moviment cap endavant amb el seu eix mitjançant un desplaçament ràpid amb un patró ondulant. [1]
CILI
Estructura
Són apendixs curts i piliformes que s'extenen des de la superfície de la cèl·lula. Cada cili conté un nucli de 20 microtúbols envoltat per la membrana plasmàtica. [1]
Funció
Mouen els fluïts sobre la superfície cel·lular. [1]
MICROFILAMENT
MICROFILAMENT
Estructura
Estructura
Són els elements més prims del citoesquelet. [1]
Són els elements més prims del citoesquelet. [1]
Funció
Funció
· Ajuden a generar moviment, és a dir, intervenen en la contracció muscular, la divisió i locomoció cel·lular. [1]· Proporcionen suport mecànic responsable de la força i de la forma de la cèl·lula. [1]
· Ajuden a generar moviment, és a dir, intervenen en la contracció muscular, la divisió i locomoció cel·lular. [1]· Proporcionen suport mecànic responsable de la força i de la forma de la cèl·lula. [1]
FILAMENT INTERMIG
Estructura
Són més gruixuts que els microfilaments, però més prims que els microtúbuls. Poden estar compostos per diferents proteïnes i són resistents. [1]
Funció
· Ajuden a fixar la posició dels orgànuls com el nucli i adherir les cèl·lules entre sí. [1]
Lorem ipsum dolor
Consectetur adipiscing elit
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod.
Lorem ipsum dolor sit
CENTROSOMA(Centríols i material preicentriolar)
Estructura
Es localitza prop del nucli i disposa de dos components: un parell de centriols i material pericentriolar. [1]
Funció
· El material pericentriolar del centrosoma conté tubulines que formen els microtúbuls en les cèl·lules que no es divideixen de forma activa. [1]· El material pericentriolar del centrosoma forma el hus miòtic durant la divisió cel·lular. [1]
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. J. Tortora G, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 15. ed. 2018. E-book
2. Sánchez González D.J. Biología celular y molecular [En Línea]. México D.F: Editorial Alfil, S. A. de C. V. 2006 [consultado 28 d‘octubre de 2024]. Disponible en: https://elibro.net/es/ereader/uoc/72726?page=68
3. Rios, Pep. El nucli cel-lular. [consultat el 30 d'Octubre de 2024]. A: Biolulia. Biologia per la ESO [Internet]-Catalunya. Disponible a:https://biolulia.wordpress.com/biolulia/4-eso/1-la-cel%C2%B7lula/1-4-el-nucli-cel%C2%B7lular/
4. Megias Pacheco, Manuel; Molist Garcia, Pilar; Pombal Diego, Manuel Angel - Atlas de Histologia Vegetal y animal. Dpto. de Biologia Funcional y ciencias de la Salud. Facultat de Biologia. Universidad de Vigo. [recurs en linia] (consultat el 28 d’Octubre de 2024). Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/5-reticulo.php
5. Megias Pacheco, Manuel; Molist Garcia, Pilar; Pombal Diego, Manuel Angel - Atlas de Histologia Vegetal y animal. Dpto. de Biologia Funcional y ciencias de la Salud. Facultat de Biologia. Universidad de Vigo. [recurs en linia] (consultat el 28 d’Octubre de 2024). Disponible a:https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/5-golgi.php
6. Megias Pacheco, Manuel; Molist Garcia, Pilar; Pombal Diego, Manuel Angel - Atlas de Histologia Vegetal y animal. Dpto. de Biologia Funcional y ciencias de la Salud. Facultat de Biologia. Universidad de Vigo. [recurs en linia] (consultat el 29 d’Octubre de 2024). Disponible a: https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/6-mitocondrias.php
7. Viquipèdia L'enciclopèdia lliure [recurs online] (consultat el 3 de Novembre de 2024) Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ves%C3%ADcula