Timeline Carnaval Brasil

L'EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA MUSICAL

Índex

CARLOTA I ARLET

Índex

Explicació de l'evolució musical

Edat mitjana: (segles IX-XV)

Renaixement: (segles XV-XVI)

Barroc: (segles XV-XVI)

Classicisme: (segles XVIII-XIX)

Romanticisme: (segles XIX-XX)

La música és un mitjà universal que ha canviat al llarg dels anys, mostrant canvis culturals, socials i tecnològics. A mesura que les artistes es dispersen en nou terreny i retenen les normes socials, els gèneres musicals tenen una oferta d'instant i transformació. La variació musical, cria immediat ordre cultural, amb l'abast a través de la variabilitat cultural i l'intercanvi de tradicions que formen sons nous. El progrés cultural en àudios creadors, com la música electrònica, i el canvi social, ens ha fet servir la música com a alternativa política, com la música hip-hop. La música en l'abast i les nostres relacions emocionals i culturals juntament amb això superen la diferència per unir-nos a tots.

Explicació de l'evolució musical

Next

Imatge de l'evolució de la música

Edat mitjana: (segles IX-XV)

Notació Neumàtica: Es feien servir neumes per indicar la direcció de la melodia, sense especificar altures i durades. Tetragrama: Introduït per Guido d'Arezzo al segle XI, consisteix en quatre línies que permeten representar notes amb més precisió. Claus: S'inicià l'ús de claus (Do i Fa) per indicar posicions en el tetragrama.

imatge

Renaixement: (segles XV-XVI)

Pentagrama: Evolució del tetragrama a un sistema de cinc línies. Notació Mensural: Utilitzada per la música polifònica, indicava la durada de les notes amb formes com semibreve i mínima. Claus: Diverses claus (Sol, Fa, Do) s'utilitzaven segons el registre vocal.

imatge

imatge

Barroc: (segles XVII-XVIII)

Al Barroc la notació musical és molt mes complexa, apareixen notacions dinàmiques (piano, forte,...) i del tempo (allegro o adagio), per donar instruccions sobre la velocitat i la intensitat i també notació d'ornamentació especifics per melodies que van esdevenir essencials en la musica barroca, molt mes complexa i rica en matisos.

imatge

Classicisme: (segles XVIII-XIX)

Classicisme: (segles XVIII-XIX): Notació clara i simplificada: Partitures netes amb menys ornaments i més indicacions de dinàmica i articulació. Sistema de compàs: Establiment ferm del compàs amb indicacions de tempo regulars. Ús estable del pentagrama: Continuïtat en l'ús del pentagrama de cinc línies amb les claus de Sol i Fa.

Romanticisme: (segles XIX-XX)

Expansió de la notació expressiva: Augment de les indicacions dinàmiques i de tempo per reflectir emocions profundes. Notació complexa: Composicions més detallades amb múltiples veus. Claus estandarditzades: Dominància de les claus de Sol i Fa, amb poc ús de les altres claus fora de la música vocal.

imatge

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRE ATENCIÓ. ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT