Treball de recerca II

Treball de Recerca IIAriadna Barber Pascual

Les dessaladores a Menorca

PODEM FER UNA DESSALADORA MÉS SOSTENIBLE?

Figura 1. Mòdul de membrana de la dessaladora de Ciutadella.

Introducció

• Conscienciar a la població de Menorca
• Reflexionar sobre la problemàtica de la dessaladora
• Idees per millorar el funcionament de la planta dessaladora i fer-la més sostenible

Metodologia de treball:

• Entrevistes a professionals
• Visita a la dessaladora de Ciutadella

Marc Teòric

Marc Pràctic

Taula de continguts

01

L’estat dels aqüífers

02

La dessaladora de Ciutadella

03

Avantatges i inconvenients de les dessaladores

04

La hipòtesi de la dessaladora de Maó

05

Ús d’energia solar pel funcionament de la dessaladora

06

L’aigua de la dessaladora

01

L’estat dels aqüífers

En aquest apartat es parla de la piezometria de Menorca, l’evolució dels aqüífers (sobretot de Ciutadella) i com s’ha arribat a la situació actual

Figura 2. Esquema geològic de l’illa de Menorca en el què s’han agrupat els materials aflorants segons les seves característiques hidrològiques. La figura també mostra els límits de les unitats hidrològiques de l’illa. (Fornós, 2004, pàg.121-122)

Piezometria

• Què és la piezometria?

Nivell d’aigua i permeabilitat

• Zones permeables i perquè ho són:

Albaida , Fornells i tota la part sud

Figura 3. Mapes de contingut en clorurs (part superior) i en nitrats (part inferior) de la unitat hidrogeològica de Migjorn. Les dades corresponen a setembre de 1997 i s’expressen en ppm (Fornós, 2004, pàg.121-122).

Evolució dels aqüífers (Sobretot a Ciutadella)

• Maó → ha baixat fins a 15 m.
• Ciutadella → la baixada no ha estat tan pronunciada, però hi ha problemes de salinització. Perquè ha estat necesari construir una dessaladora?

Mala informació

La gent té poca informació i aquesta no és clara

Com hem arribat a aquesta situació?

L’entrada d’aigua del mar

La disminució del nivell d’aigua provoca l’entrada d’aigua de la mar

Creixement de la població

El creixement urbanístic ha estat exponencialment

Intensificació del sector agrari

Ramaderia, cultius extensius,...

02

La dessaladora de Ciutadella

Informació sobre la dessaladora de Ciutadella i el seu funcionament

Figura 4. Panorèmica de la dessaladora de Ciutadella (Creació pròpia)

Què és una dessaladora?

Figura 5. Dessaladora de Ciutadella. (Creació pròpia)

Informació sobre la dessaladora de Ciutadella

• Quasi una dècada sense funcionar
• Pot produïr 10.000 m3 diaris. Realitat 5.000 m3
• Té emmagatzemada una quantitat d’aigua per 2 dies
• 3,45 KW/h per produir 1 m3 d’aigua
• Abasteix el sud de Ciutadella i les urbanitzacions

Figura 6. Totes les fotografies son de creació propia. Fases de la dessaladora de Ciutadella.

Funcionament

03

Què es pensa de la dessaladora?

Els dos punts de vista sobre el tema

Punts en contra

Punts a favor

Posicions sobre la dessaladora

• Disminueix l’ús d’aigua d'aqüífers

• Elevat ús d’energia
• Erosió del fons marí en la zona d’on s’extreu l’aigua
• Augment de consum dels turistes

04

La hipòtesi de la dessaladora de Maó

Treball pràctic

En aquest treball pràctic no es tenen en compte els problemes polítics que hi pugui haver.

Perquè ara xerram d'una dessaladora a Maó?

Objectius i motius

• Solucionar l'abastiment d'aigua
• Millorar les condicions de la dessaladora
• Intentar fer-la més sostenible

Figura 7. Mapa de una possible ubicació de la nova dessaladora (Infraestructura de dades espacials de Menorca IDE Menorca)

Localització

Considero que la millor ubicació és a Cala de Sant Esteve:

• No al nord
• Prop de Maó i Sant Lluís, però lluny d'alguna població
• Prop del mar

05

Ús de l’energia solar per a la dessaladora

Gràfics de la dessaladora

Figura 8. Instal·lació de les plaques solars per la dessaladora (Creació pròpia)

Ubicació de les plaques solars

Figura 9. Evolució mensual del consum d’energia de la dessaladora de Ciutadella. (Creació pròpia)

Figura 10. Consum anual i consum per dia depenent de la temporada de l’any. (Creació pròpia)

Gràfics de consums d'energia

Figura 11. Pressupost esborrany del projecte de plaques fotovoltaiques per la dessaladora de Ciutadella. (IDOSol per cortesia de Clara Mercadal)

Pressupost de la instal·lació de plaques solars

Figura 12. Gràfic d’amortització del projecte de una planta fotovoltaica per la dessaladora de Ciutadella (Creació pròpia). El primer any perds diners, però mentres passa el temps vas amortitzant la inversió.

Amortització de la inversió

06

Problemàtica de l'abocament de l'aigua de sortida de la dessaladora

Salmorra i temperatura de l’aigua

Figura 13. Mapa distribució de una salina convencional ( Fundación Legado de las Cortes, 2018)

Salmorra

• Es tira al mar
• Afecta a la posidònia

La meva hipòtesi

• Dur la salmorra a una salina
• Utilitzar la sal

Temperatura del mar

L’increment de temperatura del mar → afecta a la fauna i flora marinaNo s’ha detectat un gran canvi en la temperatura de l’aigua del mar.

• Més sostenible
• Utilitzant energies renovables

CONCLUSIÓ

Construir una dessaladora a Maó

Concienciar a la població perreduir el consum d'aigua

Teniu alguna pregunta?

Moltes gràcies!

Agraïments

Clara M.

Enginyera i propietària de l’empresa IdoSol (empresa de plaques solars)

Agustí R.

Geòleg i encarregat del Museo de geologia, Ferreries. Estudia la geologia de Menorca

Esteve B.

Biòleg i tècnic d’Abaqua, promotora de la dessaladora de Ciutadella

Altres motius

La jardineria exòticaEl desaprofitament de les aigües pluvialsLa negació del problema