OBJECTS TECNOLÓGICS TIMELINE

Objects tecnológics (TIMELINE)

01

La fregona/el pal de fregar

02

La cadira de rodes

03

Nevera o frigorífic

04

Automóbil o cotxe

05

La bombeta

Next

objectes teconológics (TIMELINE)2

06

Liquadora (de triturar)

07

El rellotge

08

Impresora 3D

09

Microscopi

10

Ulleres

Final

Volver

Gracies per escoltar-me

I ADEU

Les lents de les ulleres es fabricaven en vidre, però actualment s'utilitzen altres materials més lleugers i resistents, com ara els polímers orgànics i el policarbonat. Cristall mineral: Presenten una major duresa i resistència a les ratllades; tanmateix, són més pesades i tenen una baixa resistència a l'impacte. Hi ha diferents lents amb diferents índexs de refracció, depenent dels gruixos de vora o de centre; els índexs més habituals són 1,53, 1,6, 1,7, 1,8 i 1,9. Material orgànic: És un polímer plàstic. Les lents d'aquest material són més flexibles i resistents que les de vidre mineral, a més que el seu pes es redueix fins a un 50%. No obstant això, la seva resistència a les ratllades és menor, encara que actualment hi ha tractaments superficials que permeten més duresa; és adequat per a nens i activitats esportives. Igual que el vidre mineral hi ha diferents índexs de refracció, els més comuns en el material orgànic són. 1.5, 1.56, 1.6, 1.67, 1.7, 1.74, i 1.76. Policarbonat: Les lents de policarbonat són més primes i lleugeres que les orgàniques (en el cas de les lents orgàniques que tenen un índex de refracció de fins a 1.56). Aquestes lents presenten un índex de refracció de (1,59), cosa que les fa lluir estèticament molt primes a la majoria de les carcasses, a més de ser resistents als impactes, per la qual cosa són molt utilitzades per a activitats esportives. Són apropiades per realitzar ranures i perforacions, en carcasses que no compten amb un cèrcol complet.

La impressora en 3D també és utilitzada en arquitectura, Moltes persones que ja van usar aquesta impressora destaquen que sol ser econòmic, grans dimensions d'impressió i fàcil i és ràpid aprendre a usar-la. Fins i tot, la impressora 3D pot arribar a ser més ràpida quan s'utilitzi. Tant els arquitectes com els estudiants d'arquitectura han qualificat la impressió 3D amb la màxima nota. L'arquitecte, en tant que tècnic acostumat a pensar en forma i funció, veu amb facilitat els avantatges d'aquest mètode de fabricació amb la impressió en 3D, i troba fàcilment utilitats pràctiques i clares per a ella, tant per cobrir activitats habituals com per expandir les possibilitats en el seu treball. La impressió 3D en arquitectura se sol utilitzar per a treballs com maquetes, mobiliari, entre moltes més opcions. És una eina fàcil d'usar i senzilla en aprendre a manejar-la, a més que pot arribar a ser més econòmic fer-la servir per a maquetes i moltes més coses, les possibilitats són enormes. Tot això pot aportar perquè l'estudiant o arquitecte tingui més fàcilment la imaginació del seu projecte, així com la facilitat amb què ho pot fer.

• História
• Materials de lents

Ulleres

Les ulleres són un instrument òptic format per un parell de lents subjectades a una carcassa, que es recolza al nas mitjançant un arc i dues patilles (també anomenades varetes o ulleres) que ajuden a sostenir-les a les orelles.

La referència històrica més antiga a l'augment de vista es remunta als jeroglífics egipcis del segle V aC, els quals representaven lents simples de vidre. El registre escrit més antic de l'augment de vista data del segle I dC C., quan Sèneca, un tutor de l'emperador Neró de Roma, va escriure: «Lletres, però petites i borroses, són vistes més àmplia i clarament a través d'un globus o got ple d'aigua».

• História

Una liquadora és un electrodomèstic de cuina per triturar els aliments i aconseguir una pasta de més o menys liquiditat segons els ingredients que es facin servir. Està composta per un suport tecnològic, una fulla d'alt tall que és l'encarregada de girar i triturar els aliments, un got per contenir els aliments i la tapa.

Liquadora (de triturar)

En els seus orígens s'empraven principalment en hospitals on calia un mitjà per triturar i barrejar diferents medicaments i aliment.

• Quí el va inventar

L'inventor de la liquadora va ser Stephen J. Poplawski,1 un polonès radicat a l'estat nord-americà de Wisconsin, que ja en la seva infància va mostrar una obsessió per inventar dispositius destinats a la barreja de begudes.

El 1922, després de cinc anys d'experimentació, Poplawski va patentar la primera liquadora, i va anotar que era el primer aparell mesclador que tenia un element agitador muntat al fons d'una tassa, i que barrejava begudes maltejades quan la tassa se situava en una cavitat a la base de l'aparell.

Nevera o frigorific

Una nevera és un dispositiu electrònic que extreu calor del seu interior (el que hi genera refredament) i s'empra principalment en cuines i en laboratoris per conservar aliments o altres substàncies.

La seva història es va iniciar el 1784 quan William Cullen va desenvolupar el primer experiment per obtenir fred en un laboratori, va evaporar èter en un recipient semibuit però no aprofundeixo gaire aquesta tècnica perquè el seu fort era la medicina.

• História
• Funcionament

La funció d'una màquina de refrigeració és prendre la calor de l'interior del frigorífic i expulsar-la a l'exterior, fent servir una font d'energia externa per mantenir el procés. Una nevera és una bomba de calor, impulsada generalment per un motor elèctric. També és possible emprar sals eutèctiques o absorció.

• Primers apareiximents
• Quí el va inventar
• Tipus de cadires de rodes

Els primers registres trobats de mobiliari amb rodes són una mena de llitera infantil representada en un fris d'un atuell grec i una inscripció sobre una llosa de pissarra a la Xina, ambdós datats al segle VI a. C. De tres segles després, també a la Xina, daten els registres dels primers carretons amb rodes utilitzades tant per transportar persones incapacitades com objectes pesants.

La cadira de rodes

La primera cadira de rodes creada especialment per a aquest propòsit va ser la del rei Felip II d'Espanya el 1595.

Existeixen 2 tipus de cadires de rodes: · Manuals, impulsades pel mateix ocupant que fa girar les rodes del darrere empenyent els cèrcols acoblats a l'exterior d'aquestes. · Elèctriques, impulsades per motors que són accionats per bateries de 40 o 50 ampers recarregables. L'ocupant controla la cadira per mitjà d'una palanca de comandament i un petit panell de control que dona accés a configurar la velocitat i, en alguns models, la posició del respatller, seient, reposapeus, etc., col·locat en un dels recolze braços.

• En l'arquiectura
• Softwares

Una impressora 3D és una màquina capaç de crear peces, figures i objectes amb volum (alt, ample i llarg) partint prèviament d´un disseny realitzat per ordinador amb un programa CAD.

Impresora 3D

Per poder realitzar el disseny de peces que es vulgui imprimir en 3D es requereix algun programari CAD (disseny assistit per ordinador), dels quals podem citar: Blender DraftSight Catia FreeCAD OpenSCAD SolidWorks Tinkercad AutoCAD Cinema4D Power Shape

• História
• Combustibles
• Está format per:

L'automòbil o el cotxe és un vehicle motoritzat amb rodes utilitzat per al transport. Està compost per diverses parts, com a motor, xassís, tipus de carrosseria i sistemes de direcció, frens i suspensió.

Automóbil o cotxe

La història de l'automoció, en sentit estricte, comença al segle XVII. La paraula deriva del grec αὐτός autós, «a si mateix», i del llatí mobilis, «que es mou».

Actualment, els combustibles més utilitzats per accionar els motors dels automòbils són alguns productes derivats del petroli i del gas natural, com la gasolina, el dièsel, gas liquat del petroli, com el butà i propà, o gas natural comprimit.

·Estructura: carrosseria, xassís, bastidor. ·Pneumàtic o llanta. ·Volant de direcció. ·Motor o grup de la planta motriu: motor, embragatge, transmissió. ·Palanca de canvis ·Frens ·Direcció ·Suspensió ·Sistemes auxiliars de seguretat i confort ·Portes ·Sistemes elèctrics ·Sistemes del bloc del motor

Un microscopi òptic és un microscopi basat en lents òptiques. També se'l coneix com a microscopi de llum (que utilitza llum o «fotons») o microscopi de camp clar.

Microscopi

El primer microscopi es va inventa al 1595, però no era com els de ara, Zacaries Janssen va muntar un petit aparell tenia gairebé vint-i-cinc centímetres amb lents en dos tubs de llautó que lliscaven un dins de l'altre. D'aquesta rudimentària forma va fabricar el primer microscopi de la història.

Una fregona és una eina per netejar el terra en humit i sol constar d'un pal a l'extrem del qual es troben uns serrells absorbents.

La fregona

Fregona wikipédia

• Perque serveix?

La fregona com ja sabeu serveix per fregar el terra més fácilment.

• Perque ens va cambiar la vida?

Ens va cambiar la vida perque avans les persones es tenien que posar de genolls per fregar el terra. Lo qual donaba dolors d'espalda.

• Quí el va inventar?

El pal de fregar (o fregona) va ser inventat per l'enginyer aeronàutic espanyol Manuel Jalón Corominas el 1956. Jalón es va inspirar en un viatge als Estats Units, on va veure sistemes de neteja amb mopes industrials i va decidir adaptar-lo per a l'ús domèstic.

S'anomena rellotge a l'instrument capaç de mesurar, mantenir i indicar el temps en unitats convencionals (hores, minuts o segons). Fonamentalment permet conèixer l'hora actual, encara que pot tenir altres funcions, com ara mesurar la durada d'un succés o activar un senyal en certa hora específica.

El rellotge

El rellotge amb esfera tradicional sol comptar amb manetes per a l'hora, minuter (per als minuts) i segon (per als segons) i l'horari (per a l'hora). A més, podeu comptar addicionalment amb despertador o calendari.

Tipus de rlltges ·Rellotges de sol ·Rellotges de polsera ·Cronògraf ·Cronòmetre ·Rellotges de torres i campanars ·Rellotges de saló ·Rellotge de butxaca ·Rellotge atòmic

• Tipus de bombetes
• História

La bombeta

Una bombeta és un dispositiu elèctric que produeix llum a partir denergia elèctrica. Aquesta conversió es pot fer mitjançant diferents mètodes com l'escalfament per efecte Joule d'un filament metàl·lic, per fluorescència de certs metalls davant d'una descàrrega elèctrica o per altres sistemes.

La creació del primer llum elèctric incandescent la va crear Heinrich Göbel. El 27 de gener de 1880.

Llum de Nernst Llum incandescent Llum de descàrrega Llum fluorescent Llum fluorescent compacte Llum d'halur metàl·lic Llum de vapor de sodi Llum de vapor de mercuri Llum de neó Llum de deuteri Llum xenó Llum LED Llum de plasma Flash (fotografia)