KARATE KID

mireia parés perez

començar

multimèdia, aplicacions i videojocs

Narrativa Audiovisual

karate kid

Subgèneres o gèneres secundaris

trets distintius

identificació del gènere principal

tipologia de narrador

índex

història mínima

agents del discurs

sinopsi de la història

grau de consciència

història mínima

Un adolescent, Daniel LaRusso, es muda a una nova ciutat, on pateix assetjament per part d'un grup de joves que practiquen karate. Amb l'ajuda del seu veí i mestre, Mr. Miyagi, Daniel aprèn a defensar-se i a trobar la seva confiança, Acabant en un campionat de karate on es disputa la seva dignitat.

04

Desenllaç

02

Conflicte

03

Clímax

sinopsi de la història

+ INFO

01

+ INFO

Exposició

+ INFO

+ INFO

agents de discurs

narrador

narratari

lector implícit

lector real

autor implícit

diegesi

autor real

Grau de consciència

transparent

tipologia de narrador

La pel·lícula no presència d’un narrador que evidencia el procés d’enunciació.

identificació del gènere principal

karate kid 1984

Karate Kid (1984) es classifica com a drama, gènere que destaca per representar històries profundes en què els personatges s'enfronten a reptes interns i externs que els transformen.

+ INFO

+ INFO

+ INFO

trets distintius

Enfocament en el creixament personal

Conflictes emocionals

Relació mestre-alumne

+ INFO

Subgèneres o gèneres secundaris

El subgènere o gènere secundari de la pel·lícula la comèdia dramàtica: Tot i que la pel·lícula tracta temes seriosos, també hi ha moments d'humor, especialment en la relació entre Daniel i el Sr. Miyagi, que aporten un toc més lleuger i de connexió emocional.

karate kid

La veu darrere de la història que transmet el missatge sobre esforç i respecte.

L’espectador ideal, algú interessat en històries inspiradores de superació.

El torneig ofereix a en Daniel una oportunitat per demostrar el que ha après i afrontar les seves pors, en un moment decisiu que canviarà la seva vida.

La connexió entre en Daniel i el Sr. Miyagi dona profunditat emocional a la història, mostrant un vincle de respecte, aprenentatge i confiança.

Daniel LaRusso, un adolescent que es muda a Los Angeles, es converteix en víctima d'assetjament per part d'un grup de joves que practiquen karate al dojo Cobra Kai.

Les persones que miren la pel·lícula, tant en la seva estrena com després.

Aquesta estructura narrativa també segueix el model d'un relat esportiu, ja que la competició en el torneig de karate es converteix en el moment decisiu del seu camí de superació personal.

El públic que veu la pel·lícula i connecta amb el protagonista, Daniel.

Daniel LaRusso, el protagonista, viu un procés de maduració mentre aprèn a superar les adversitats, en aquest cas el bullying, a través del karate i els ensenyaments del seu mestre, Sr. Miyagi.

• Autor Real i Lector Real: Són externs a la diègesi; no formen part del món narratiu.
• Narrador: És objectiu i fora de la diègesi, mostrant els esdeveniments sense intervenir.
• Narratari: Vinculat emocionalment a la diègesi, però no hi pertany directament.
• Autor Implícit i Lector Implícit: No formen part de la diègesi, però estructuren i interpreten la història com si estiguessin connectats al món narratiu.

Després d'una agressió, en Daniel busca l'ajuda del Sr. Miyagi, un mestre d'arts marcials que li ensenya karate a través de mètodes inusuals i li transmet valors com la disciplina i el respecte.

En Daniel es prepara pel torneig de karate, on s'enfronta al seu rival Johnny Lawrence i altres competidors en una intensa competició.

La càmera, que explica la història de manera visual sense intervenir ni parlar.

El director John G. Avildsen i el guionista Robert Mark Kamen, els creadors de la pel·lícula.

La història es presenta a través de les accions i diàlegs dels personatges, amb una narració visual objectiva que no intervé directament ni ofereix comentaris. Això permet que l’espectador segueixi els esdeveniments amb la perspectiva centrada en Daniel, sense necessitat de cap explicació externa.

La història es presenta de manera directa, sense que els personatges siguin conscients que estan en una narració. El públic percep els esdeveniments des del punt de vista d'en Daniel, sense interrupcions que els recordin que estan observant una pel·lícula.

El relat és transparent

La pel·lícula no només se centra en l'acció, sinó que també explora les emocions i inseguretats d'en Daniel, fent que l'evolució del seu caràcter sigui central a la història.