art ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
regnes germànics
segle VI d.C.
l'Imperi de Justiniá (en morat) i els regnes bàrbars a l'oest. I a l’est… L’Imperi Sasànida. El núcli d’aquest imperi era Persia (l’actual Iran).
– Durant el segle VI i principis del VII, endivina quin dos grans imperis es van disputar el domini de Mesopotàmia i el Mediterrani Oriental. – Quin efecte creus tú que van tenir les guerres quasi constants sobre les economies d’aquests imperis? – Recorda: en qui recau sempre l’esforç econòmic?
-MOSAIC DE TRIBUS, CIUTATS... -DIVERSITAT RELIGIOSA
MÉS RICA
Alcorà: llibre sagrat.
SIGNIFICA Recitació. És la base de l'educació de qualsevol musulmà. Està escrit en àrab antic i mai s'ha canviat.(és la paraula de déu)
importància de la religío
CINC PILARS DE L’ ISLAM
Professió de Fe Pregària Ritual Dejuni. Almoina. Peregrinació a La Meca
la religió marca les directrius que seguirà l'art
l'art expressa les idees i creences musulmanes
632-732: cent anys D'EXPANSIÓ
estat TEOCRÀIC
INCORPORA L'ART DE CADA LLOC
ETAPES POLÍTIQUES
califa: poder politic-militar-religiós
descendents de Mahoma
Estat teocràtic
OMEIA
ORTODOX
MAHOMA
gran expansió a la mort del profeta
els mongols acaben amb el califat i s'apoderen de Bagdad
els turcs s'apoderen de Bagdad però mantenen els califes abbàssides
FRAGMENTACIÓ POLÍTICA
els omeia i el model de mesquita
període Abàssida.
gran mesquita de Samarra: influència mesopotàmica i persa
SEGLE X PERIODE DECADÈNCIA I DESCOMPOSICIÓ
Els turcs : la influència de Bizanci (Constantinoble) ús de les cúpules i voltes
santa Sofia de Constantinoble
societat urbana
ciutats de planta irregular: els musulmans contruixen sense pla previ (iuxtaposició)
tot l'Imperi estava interconectat: orient i occident
les rutes unien el Mediterrani i l'oceà Índic , l' interior d'África,
Extrem Orient i el nort d' Europa.
tallers d'artesans (ceràmica,estores, espècies), serveis d'arrancaqueixals, barbers, entreteniment: acròbates, endevin, empassafocs...
soc o mercat
difusio estils i tècniques artístiques pels artesans
cultura original:elements propis, clàssics i d'orient
ESPANYA MUSULMANA
època Omeia
EVOLUCIÓ POLÍTICA
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC
EMIRAT INDEPENDENT DE BAGDAD
CALIFAT DE CÒRDOVA
REGNES DE TAIFA
A partir 1031 descomposió en regnes de taifes
ús de materials pobres per aparentar
ajuda als almoràvits
era un grup berber nómada que procedeix del nord d`Àfrica on havien format un imperi
acudiren a ajudar als reis de taifes amenaçats pels regnes cristians
derrotaren als almoràvids al nord d'Àfrica, entraren en la península on dominen part d'Al-andalus. molt radicals en el pla religiós. Foren derrotats pels cristians en la batalla de las Navas de Tolosa fins ser expulsats de nou al Nord d'Àfrica
Economia de gran prosperitat ( l'agricultura de regadiu, l'artesania tèxtil (seda) , el comerç amb el Nord d'Africa i amb els regnes cristians)
- situació geogràfica en la Serra Nevada que els donava protecció. -la proximitat del mediterrani els donà l'ajuda dels musulmans del Nord d'Àfrica i un comerç (diners) per poder pagar a Castella pàries.
- Visualització vídeo : El arte musulman, introducción, del canal Youtube “explicArte” (7’)
mezquita còrdova
lo que debes saber sobre el arte islàmico. 14 minuts
vídeo : art islàmic
12 '
- Video de Youtube, 15 mins durada. La Alhambra, del canal Arquicultura
L’ART ISLÀMIC
1. Característiques generals.
• Influències: - romana: columnes i capitells, arc de mig punt, la basílica,... - Bizantina: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades,... - Persa i d’Orient en general: arc apuntat, arc polilobulat,... - Visigòtica: arc de ferradura,... - Altres: egípcia, berber, hindú,...
- art art eclèctic
model Basíliques romanes
arc de mig punt, columnes corínties, pilars....
de Roma
Cúpula de la roca o M. D’Omar. (Jerusalem)
Santa Sofia Constantinoble. BIZANCI
arc polilobulat o lobulat de Persia
arc ferradura apuntat d'Orient
-característiques unitàries al voltant de la religió-diferències regionals segons la zona i l’època.
Característiques derivades de la influència de la religió islàmica: • L’arquitectura religiosa molt influida per la religió islàmica ( ho impregna tot) • Aniconisme: l’Alcorà no permet representar ni a Déu ni a Mahoma . a) art essencialment arquitectònic • b)decoració antinaturalista i antirealista (estilització): a base de composicions geomètriques i abstractes (expressen allò relacionat amb Déu i espiritualitat).
• Mutabilitat : tot canvia i es desfà excepte Déu (allò humà és efimer) amb el joc de llums amb l'aigua i la vegetació ho expressen.-desmaterialització arquitectònica: No es una arquitectura feta per durar eternament com a Roma (poca preocupació per les estructures)
falsos arcs
- Importància de la decoració en l’interior dels edificis (l’exterior és molt més simple ) - horror vacui i repetició dels temes que es multipliquen fins a l’infinit. (Déu és infinit)
tipus de decoració principals: 1. geomètrica o de llaceria. 2. vegetal o d’atauric :fulles xicotetes que poden ser simples o dobles 3. arabesca (barreja de figures vegetals i línies geomètriques) 4.cal•ligràfica o epigràfica . (els versicles de l’Alcorà –la paraula- substitueixen les imatges religioses).
GEOMETRIA- NATURALESA I ALCORÀ
geomètrica o llaceria: fan ús de la repetició simètrica, la multiplicació
- d’origen bizantí , i dels grecs i romans.
cada peça es fa per separat i després s'uneix
ideològicament vinculat a la idea del jardí del Paradís
algeps amb atauric (decoració vegetal estilitzada)
arabesc
Alhambra. Decoració caligràfica.
Solen barrejar tipus
la paraula escrita
geometria
atauric
• Amor per la decoració i la policromia de vius colors
la decoració no es fa directament sobre el mur . Està revestit de taulells de ceràmica o plaques d'algeps
revestiment amb plaques d'algeps
- ús dels mocàrabs (prismes col•locats en posició vertical, que pengen del sostre, con si fossin estalactites que embelleixen les cúpules , voltes i arcs).
la llum és el símbol de la unió del cel i la terra
desmaterialització arquitectònica: no es preocupen per les estructures
murs poc consistents
Mutabilitat de la natura
importància de la vegetació i l'aigua:evoca el paradís
llum
vegetació
- Característiques tècniques: • Horitzontalitat: poca altura i major amplitud longitudinal (pilars i columnes primes i arcs, voltes i cúpules de vegades decoratius) • edificis inscrits en volums cúbics o lleugerament allargats, sobreïxen les mitges esferes de les cúpules. formes geomètriques i regulars, ( quadrats, rectangles , cercles...). • materials pobres : rajoles, fusta per als sostres, guix o algeps, pedra sense treballar,...
No son edificis per a durar eternament
volums cúbics . Sobreixen cúpules
-principals elements sustentants columnes de marbre i pilars, generalment prims i de rajoles.
Elements sustentants exterior: murs amb contraforts
Reutilitzaren capitells i columnes clàssiques
capitell del Temple Romà de Còrdova. Segunda mitad del siglo I
• Capitells variats: corintis o compost (més esquemàtics), de panell o niu de vespes (decoració vegetal), cúbic (forma de cub), cilíndric (decorat amb cintes),...
capitell niu de vespes
capitell de mocàrabs
capitell cúbic
-gran varietat d’arcs: apuntats, de ferradura, de ferradura apuntats, lobulats (tres lòbuls), polilobulats (més de tres), entrellaçats o entrecreuats, de mig punt, peraltats, de mocàrabs,...
lobulat
polilobulat
entrecreuats
mixtilini: barreja recta i corva
arc peraltat
arc de mocàrabs
• Les cobertes: passen dels sostres plans de fusta o a dos aiguavessos a una abundant utilització de diferents tipus de voltes i cúpules
- diferents tipus de voltes i de cúpules, destacant molt la cúpula gallonada.
Volta islàmica
principals edificis : la mesquita en l’arquitectura religiosa (a més de madrasses i mausoleus) i el palau en l’arquitectura civil (també alcassabes, , banys,...).
banys musulmans
A)- L’arquitectura religiosa: La mesquita- Funció: no és la casa de Déu com al cristianisme. És l’edifici destinat a l’ oració col•lectiva (obligatori el divendres), - també un centre social, polític i cultural de la comunitat. Algunes tenen funcions funeràries.. -estructura :origen la casa de Mahoma a Medina - les de planta rectangular: de les basíliques romanes i paleocristianes -les de planta central: per les esglèsies bizantines
CASA DE MAHOMA A MEDINA
Mesquita
Mesquita de la Roca: Jerusalem
- Estructura de la mesquita:a) La Sala d’oració (haram) : sala coberta . Dividida en nombroses naus perpendiculars al mur, orientat a la Meca (alquibla o quibla). (A Espanya està orientat cap al sud) • Mihrab: nínxol o capella molt diminuta, molt decorat , al centre en el mur de la qibla, lloc més sagrat. Concentrar el luxe més gran. • Mimbar: púlpit elevat des d’on es llig l’Alcorà i es dirigeix l’oració. Es troba inmediat al mihrab i es decora amb gran luxe. • Maxura: lloc destacat destinat a l’iman o al califa. Davant del Mihrab i es decora amb màxima riquesa. Normalment és un recinte tancat
Mihrab i Mimbar
sala oració: al fons el Mihrab
Maxura
b) El pati (sahn) : - pati descobert i envoltat de pòrtics que dona accés a l’haram. - minaret (Alminar) o torre des de la qual es crida a l’oració - font de les ablucions o ( sabil) , en la qual els fidels s’han de rentar (purificar)
cal purificar-se abans de l'oració.
la font: les aigües son un respir per a terres molt caluroses .
Pòrtic
és un recordatori visual de la presència de l'islam
funció : cridar a l'oració
- Altres edificis religiosos: madrasses o escoles coràniques i mausoleus.
B)- L’arquitectura civil: el palau. - Edifici civil destacat. - Doble funció: 1. pública (centre de poder poític i administració) 2. privada (lloc de descans i plaer). - residència dels sobirans i prínceps musulmans. - síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil•les clàssiques.
-diferenciar :a) part pública: dividida en mexuar (sala per a les audiències i l’administració de justícia), quaat al-arsh (saló del tron) b) part privada o harén. -Les nombroses dependències del palau es distribueixen al voltant d'un pati interior, disposen de bonics jardins on l'aigua té importància primordial. - exemples : l'Alhambra de Granada i el palau del Generalife, caracteritzats per la gran bellesa interior i harmonia excepcional art i natura..
Mexuar o sala d'audiències
saló del tron
Palau castell Aljaferia de Saragossa.
harmonia art i natura
Palau castell Aljaferia de Saragossa.
2.- L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ. 2.1.- Introducció i característiques pròpies. - arquitectura hispanomusulmana; la que van fer els musulmans en la península Ibèrica (l’Àndalus) 711 - 1492. - compleix les característiques generals però té elements propis que la diferencien de l’oriental i que compateix amb zones del nord d’Àfrica (Tunis, Marroc).
- originalitat per doble influència: 1.població visigoda : arc de ferradura 2.hispanoromana: capitells corintis i romans compostos més estilitzats (Reutilitzen els capitells romans i visigots)
- major utilització de materials pobres (rajola, guix, fusta, maçoneria), recoberts en l’interior per una exuberant i aparentment luxosa decoració per a amagar-los.
- aparell de soga i través.
aparell a soga: els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat ample.
aparell a través: els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat estret
aparell a soga i través: els carreus apareixen a l'exterior vistos alternant pel seu costat ample i estret.
Emirat independent i Califat
2.2.- El període cordovès (756-1031).Capital : Còrdova - Materials: carreus de pedra, rajoles, formigó, maçoneria, fusta i algeps.
en sec
en morter
algeps o guixeries
carreus de pedra
rajola i maçoneria
fusta
- El suport principal :1. columna amb fust i capitells d’influència hispanoromana: ordres corinti i compost més estilitzats i geomètrics, nous capitells de niu de vespes.
2. el pilar compost de planta quadrada o cruciforme i amb columnes adossades.
- Es superposen els elements constructius per a guanyar altura: es posa la columna sobre un pilar
superposició d'arcs :
arc de mig punt
arc de ferradura: actua com estrep
- Es solen posar amples cimacis geomètrics en forma de tronc de piràmide invertida damunt dels capitells com a punt de partida dels arcs i com a base de les columnes o pilars superposats.
- Els arcs no sempre són elements de descàrrega, poden ser sols decoratius.
- Destaca l’arc de ferradura.- els lobulats :primera vegada en l' ampliació de la mesquita de Còrdova (de tres o cinc lòbuls, sempre en nombre imparell), - els entrellaçats, els mixtilinis,.. En esta època s’introduix l’arc de ferradura apuntat
- Les dovelles es decoren alternant les roges i les blanques o les decorades i les llises. - Els arcs que formen part del mur s’emmarquen amb un alfiz, molt decorat.
alfiz
- Es combina l’arc i la llinda. - Les cobertes solen ser planes però també fan servir la volta i la cúpula, destacant la volta nervada califal (nervis entrecreuats que deixen un espai central poligonal cobert per una cúpula gallonada.
- La decoració és variada:1. arquitectònica: permòdols de rotllo, arcs entrellaçats 2. típica decoració musulmana (atauric, llaceries, epigrafia) sobre estuc o ceràmica, mosaics,...
arcs entrecreuats fets de estuc , sense funció sustentant .
-Innovació: introduixen la decoració de relleus d'atauric o arabesc fets amb guix (guixeries)
- principals construccions :són la mesquita de Còrdova, el palau-ciutat de Medina al-Zahara, la mesquita de Bib Mardum (Toledo) o mesquita del Crist de la llum
Palau-ciutat de Medina al-Zahara (936-970)
Palau-ciutat de Medina al-Zahara (936-970)
Va ser encarregada per Abd al-Rahman III per a la seua “favorita”, utilitzant en ella materials
més rics que de costum (marbre, pedra,...) i una exuberant decoració, especialment ataurics
2.3.- El període intermedi (1031-1212). - -inclou els períodes de regnes de taifes i els dominis dels imperis almoràvit i almohade.
-1. L’art dels regnes de taifes:
-els edificis no tenen la mateixa grandesa. • Utilitzen materials més pobres i lleugers (rajoles, algeps, maçoneria) -sensació de riquesa i luxe amb una decoració sobrecarregada.
• Construccions més significatives: palau de l’Aljaferia (Saragossa) i alcassabes (fortificacions) de Màlaga, Almeria i Granada.
-2. L’art almoràvit: • Continuen utilitzant materials pobres
Introdueixen dos elements decoratius:1. la decoració geomètrica en forma de xarxa de rombes (sebka) 2. la decoració de les voltes amb mocàrabs (elements decoratius en forma de llaç o prisma semblen estalactites que pengen del sostre).
-3.L’art almohade:
• art més auster i sobri, relacionat amb la major puresa religiosa
- dels almohades la decoració en forma de draps de sebka- els mocàrabs
• Utilitzen arcs amb decoració penjant o arcs de cortina i arc de ferradura apuntat
• Construccions més importants: Giralda, pati dels Tarongers i Torre de l’Or (Sevilla) i l’alcassaba de Badajoz.
regne nassarita de Granada segles XIII i XV.
2.4.- L’art nassarita (1237-1492).
- Materials molt pobres: maçoneria, rajola, guix i fusta. - Fort contrast senzillesa exterior despreocupació per l’exterior. Els murs exteriors es presenten nus, sols aparéix alguna xicoteta finestra alta, o “gelosíes” de fusta. - decoració interior policromada molt abundant i original, però molt aparent: ceràmica vidriada, guix molt ben treballat i pintura recobreixen i emmascaren la pobresa dels materials constructius.
el clima i la intimitat
columna nassarita: fust llis i prim sobre basa i diversos collarins que precedeixen un capitell doble format per un cos cilíndric amb decoració de cintes i un cos cúbic adornat amb atauric o mocàrabs.
Àmplia tipologia d’arcs: arcs de mig punt peraltats i arcs apuntats amb mocàrabs, normalment decoratius i sense funció constructiva.
S’abusa dels mocàrabs: apareix per tot arreu: capitells, arcs, voltes i cúpules
Els sostres solen ser plans amb fusta molt ben treballada (cassetonat) o amb mocàrabs de guix que emmascaren la pobresa dels materials del sostre.
- La principal construcció nassarita és el conjunt de l’Alhambra i el Generalife (Granada).
LA MESQUITA DE CÒRDOVA
- 1. Obra: Mesquita de Còrdova,autor desconegut -2. Cronologia. s.VIII Abd- Al -Rahman I s. IX- Abd-Al -Rahman II s. X Al-Haken s. X Almanzor 3. Estil: hispanomusulmà 4. Tipologia: religiosa (mesquita) 5. Que veiem: hi ha una imatge exterior de tota la Mesquita i dos de l'interior (una de la sala d'oració i altra de la Maqsura)
Analisi: 1. Material: -fusta per al sostre - pedra per al mur, -decoració : maons (dovelles roges) i guix (relleus) -marbre en les columnes. 2. Sistema constructiu: -coberta plana o arquitravada de la sala d'oració. -utilitzen la volta nervada califal i la cúpula (gallonada) al Mihrab i la Maxura
sistema constructiu:
volta nervada califal
cúpula gallonada
- 3. Estructura: 3.1. Planta: -predomina planta longitudinal -Forma rectangular -Descripció de les parts: dos parts principals:
1. Sala oració2. Pati dels tarongers
a) El pati: - rectangular ampliat per Abderraman III i Almanzor -descobert i porticat -s'accedeix sense cap mur de separació a les naus de la sala d'oració. - 4 fonts rituals per a l'ablució -El minaret ( Abderraman III) format per dos cossos quadrangulars , i sobre ell s'alça l'actual campanar -Els tarongers s'alineen amb les naus de la sala d'oració.
pati descobert i porticat
Minaret : - 2 cossos superposats quadrangulars. - construït per Abd-el-Rahman III qui va ampliar el pati. - Actualment està rematat per un campanar de la catedral
els tarongers s'alineen amb les naus del haram.
b) La sala d'oració: - 19 naus perpendiculars a la quibla . -Les 11 primeres corresponen a Abderraman I allargades posteriorment per Abderraman II, Al -Haken, i ampliades a 19 per Almanzor.
Descripció de les parts:
-Al sud el mur de l'alquibla ( assenyala la Meca i l'oració) -El Mihrab : xicotet ninxol obert al mur de l'alquibla. Està descentrat per l'ampliació d'Almanzor , de planta octogonal.LLoc més sagrat (Al-corà). L'actual fet per Al-Haken. -Davant el Mihrab la Maqsura : espai reservat pel califa o les autoritats i separat de la resta. -Mimbar: púlpit des d'on es llig l'Al-corà, inmediat al mihrab
mihrab descentrat i orientat cap al sud
maxhura
3.2 En alçat: (interior) -columnes -pilars -arcs -sostre.
-4. Elements constructius: a) Elements sostenidors: -A l'exterior: -El mur continu amb carreus de pedra amb nombrosos contraforts rematats per merlots . -No hi ha façana principal. -La porta del perdó dona accés al patí . - la porta de San Esteve on s'introdueix l'alfiz decorat enmarcant l'arc de ferradura.
-mur continu amb carreu de pedra i rajola en els arcs - nombrosos contraforts acabats en merlets.
-no hi ha una porta o façana principal
Porta de San Esteve.
Abd al-Rahman I.
Porta de San Miquel.
Al-Hakam II.
Introducció de l'alfiz decorat que enmarca l'arc de ferradura
En l'interior:(elements sostenidors)- les columnes d'orde corinti o compost molt estilitzades rematades per un cimaci geomètric al que es superposa un pilar de base quadrangular per incrementar l'alçada -També hi ha columnes amb capitell de niu de vesper.
-b) elements sostinguts: (arcs i coberta) -A la sala d'oració els arcs utilitzats son de ferradura que actua com a estrep per contrarrestar les pressions laterals als que els superposen el de mig punt que ajuden a suportar el sostre. Presenten dovelles alternant de color roig de maó i blanques de pedra. -A la Maqsura: superposen arcs polilobulats que sostenen arcs polilobulats entrecreuats amb dovelles alternant llises i decorades. -El sostre de la sala d'oració és pla de fusta i al mihrab i a la maqsura destaca l'ús de la volta nervada califal de nervis que no es creuen al centre deixant al centre un espai poligonal cobert amb cúpula gallonada.
La superposició d’arcs , on alternen les dovelles blanques de pedra i roges de maó
ELEMENTS SOSTINGUTS: - al haram: superposició d'àrcs 1. arcs de ferradura que actuen d'estreps o tirants 2. arcs de mig punt
Ampliació de Al-Haken II
superposen arcs polilobulats que sostenen arcs polilobulats entrecreuats
alternen dovelles llises i decorades
alternen roges i blanques
sostre de fusta pla a la sala d'oració
Mihrab i Maxura : volta nervada califal i cúpula gallonada
VOLTA NERVADA CALIFAL AMB FINESTRES
cobriment d’alguns espais amb una volta califal, els nervis
de la qual mai s’encreuen al centre
5. Il.luminació: -No hi ha finestres al mur -La llum s'aconsegueix principalment des del pati que no està separat de la sala per cap mur, i amb les finestres que s'obrin a les cúpules en els espais situats entre els nervis. - L'alternança de dovelles roges i blanques accentua la lluminositat de l'edifici.
6.Elements decoratius: - a) Elements decoratius arquitectònics: - arcs entrellaçats, els permodols de rotllo a la base dels pilars -ús de dovelles bicolors, o alternant llises i decorades. - ús de decoració d'atauric , llaceria i epigràfica en les zones més sagrades i importants com el Mihrab i la Maxura. -Destaca especialment l'arc de ferradura i el doble alfiz del Mihrab amb motius epigràfics i atauric, i socol de marbre . -La cúpula de la Maqsura amb mosaics bizantins. -No hi ha decoració escultòrica ni pictòrica.
ELEMENTS DECORATIUS :
arquitectònics: arcs entrellaçats, l'alternança de dovelles ( roges i blanques/ llises i decorades amb motius vegetals), els permòdols de rotllo a la bases dels pilars.
Destaca l'arc de ferradura i el doble alfiz de davant del Mihrab
motius vegetals i inscripcions
- sobre tot a les zones més sagrades (Mihrab) i reservades al califa (Maxura)
cúpula de davant del Mihrab . Decorada amb mosaics bizantins
7. VALORS ARQUITECTÒNICS: 1. Contrast sobrietat exterior /riquesa decorativa interior (clima i intimitat) 2. Formes geomètriques: rectangle de la planta i el cercle de les cúpules 3. Predomini de l'horitzontalitat. 4. Predomini del mur sobre les obertures a l'exterior (sembla una muralla). Però a l'interior l'espai és obert i transmet sensació d'infinit 5. La simetria inicial de la planta es trenca per les ampliacions (mihrab descentrat) 6. Hi ha correspondència entre les files dels tarongers i les naus de la sala d'oració.
elements sustentants: 1. Exterior: mur i contraforts
aspecte de fortalessa
FUNCIÓ: - religiosa: lloc d'oració. No busca imitar la natura sinò recordar que l'únic infinit és Al.là ( repetició dels arcs, horror vacui repetint motius epigràfics , geomètrics..) -política: manifestació del poder del califa. -social-cultural: reunió i estudi UBICACIÓ I CIRCUNSTÀNCIES CONCRETES - Còrdova -incialment per Abd-Al-Rahman I (enderrocar basílica visigòtica de San Vicent reaprofitant les columnes corínties i el mur) -ampliada per Abd - Al -Rahman II- Alhaken i Amanzor -al-quibla descentrada i orientada al sud. -Al segle XVI es construí en la part central l'actual Catedral i s'afegí un campanar al minaret. AUTOR -desconegut.
COMENTARI
CONTEXT HISTÒRIC -inici construcció Emirat independent -Continua durant el Califat (èpoques de màxim esplendor polític -econonòmic-cultural d'Al -Andalus. -Còrdova era la capital : reflexat en l'art en la gran quantitat de construccions i en la creixent població (ampliació mesquita) -Governa la família Omeia (emirat i el califat) ANTECEDENTS ESTIL: - inspiració en la Gran Mesquita de Damasc - elements d'altres cultures : arc ferradura (visigots), capitells corintis (romans) arca ferradura apuntat (orient)., alternança dovelles roges i blanques de l'aqüeducte dels Miracles de Badajoz
gran Mesquita de Damasc
aqüeducte del Miracles Badajoz
INFLUÈNCIES POSTERIORS: -la tipologia de Minaret en l'Al-Àndalus i l'islam occidental -innovació pròpia (crea escola) : introducció del guix per a la decoració interior sobre tot en els relleus d'atauric i en l'arabesc. -Introducció d'inscripcions cúfiques que lloen el nom d'Al.là fets amb mosaics (Mihrab)
SINTESI CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL : -caracter eclèctic -importànica decoració no figurativa (aniconisme) simbolitzant el paradis i que Déu és infinit -contrast sobrietat exterior amb la rica decoració (horror vacui) dels interiors. - Major interés per la decoració que per les estructures arquitectòniques: no son edificits pensats per durar eternament (efimers) -Altres construccions d'aquesta època destacades: el Palau de Medina Azahara de Còrdova i la Mesquita del Crist de la llum a Toledo SINTESIS FINAL: La mesquita de Còrdova és un obra extraordinària que reflexa l'esplendor de la ciutat , així com és l'expressió d'un art on la religió marca les pautes.
Edifici:
Palau de l'Alhambra. Autor:
anònim. Cronologia:
segles XIII-XV. Tipologia:
palau-fortalesa. Material:
maçoneria i maons (voltes i arcs), pedra per al mur fusta per al sostre, marbre blanc (columnes), guix i ceràmica vidrada (decoració) Estil:
nassarita. Localització:
Granada
Entorn i integració urbanística: - estratègicament dalt del turó granadí de La Sabica, que domina la ciutat - Els edificis i els jardins estan disposats d'una manera molt estudiada i s'adapten a l'orografia del terreny i a les necessitats residencials.
Funció, contingut i significat 1. una fortificació dins de Granada mateix2. seu de les funcions administratives de la cort 3 residència reial.
-inicialment una Alcassaba. -palaus i jardins construïts amb les dinàties nassarites. -Els reis Catòlics el conservaran. -Carles I es costruí un palau al costat. -Destruïdes algunes parts pels francesos. -Declarat patrimoni de la humanitat
arquitectura, aigua,vegetació. Tot està integrat i es complementa
La naturalesa s’ integra plenament L’ aigua, amb funció, utilitaria, religiosa i estètica, s’ incorpora a l'arquitectura.
El murmuri de l'aigua i l'olor de la vegetació submergeix al visiant en un atèntic paradís
significa La Roja (ús de l'argila del terreny per els maons) -2 parts: 1. l'alcassaba (fortificació)en un extrem i amb una muralla amb torres 2. els palaus reials i els seus jardins : -destaquen 3 parts
. - és la part més antiga de l'Alhambra, perquè les primeres construccions daten del segle XI.
distribució complexa segueix models orientals: sales, dependències privades i banys distribuïts entorn del pati
-No té una façana pròpiament dita i els edificis es van afegint sense cap regularitat ni cap eix principal - Les diferents parts s'estructuren al voltant de patis quadrangulars als quals donen les dependències
alcassaba
sembla un laberint però a la vegada està ben organitzat al voltant dels patis
-els palaus reials tres parts: 1. mexuar (sala audiències) 2. Palau de Comares(part pública està el estructurada al voltant del pati d'Arrayanes) 3. Haren o Palau dels lleons (part privada al voltant del pati dels lleons)
El Mexuar : sala d'audiència i de justícia, i la sala més antiga; .Destaca el treball de la fusta i la decoració de ceràmica.
Pati “del cuarto dorado”o cambra daurada
Palau de Comares
El pati daurat enllaça amb el Palau de Comares ( palau oficial) - les dependències es distribueixen entorn del pati de Los Arrayanes;
Pati “de los Arrayanes” (o Alberca)
i Torre Comares
pati rectangular amb estany i dos pòrtics en els costats curts de columnes nassarites de marbre que sostenen 7 arcs perlatats ( el central més gran)
decoració de guixeries calades
exenple de integració d'aigua, vegetació i arquitectura
-Depències al voltant del Pati de los Arrayanes:1. la sala de la Barca 2. la dels Ambaixadors ocupa l'interior de la torre de Comares. ( sumptuós sostre amb cassetons decorats i una bellíssima decoració que cobreix les pobres rajoles constructives amb alicatat ( la part baixa)de motius geomètrics i guixeries amb inscripcions coràniques.
Saló del Trono
o dels Ambaixadors
teginat geomètric
guixeries epigràfiques
alicatat geomètric
Màxim esplendor al Palau dels Lleons: - combina cromatisme, llum, aigua i decoració. - construït per Mohamed V 1377. - S'estén entorn del Pati dels Lleons de forma rectangular amb una font decorada amb dotze lleons al centre que actua com a brollador .
-envoltats per columnes nassarites i arcs peraltats decorats amb guixeries calades -als costats menors dos templets de columnes nassarites de marbre blanc profusament decorats amb arcs de mocàrabs i guixeries calades
Completen el conjunt el Palau nassarita del Partal, utilizat com a palau d'esbargiment, i el Palau de Carles V, obra del siglo XVI, del arquitecto Pedro Machuca.
ANALISI I COMENTARI
1. Identificiació obra: Alhambra de Granada (La Roja) autor desconegut 2. Cronologia: segle XIII -XV 3. Estil : nassarita 4. Tipologia: civil, palau -fortalesa 5. Qué veiem en la imatge: Veiem una imatge exterior completa del palau -fortalesa, i dos de l'interior, en concret de la Torre de Comares, i del pati dels Arrayanes i altra del pati dels LLeons
Anàlisi 1. Material de construcció: (materials pobres) maçoneria, maons , fusta per al sostre, marbre per les columnes, pedra per al mur, ceràmica vidriada i guix per a la decoració. 2. Sistema constructiu: arquitravat amb arcs i cúpules falses
3. Estructura 3.1. En PLanta
-No té una façana pròpiament dita i els edificis es van afegint sense cap regularitat ni cap eix principal - Les diferents parts s'estructuren al voltant de patis rectangulars als quals donen les dependències
alcassaba
distribució complexa segueix models orientals: sales, dependències privades i banys distribuïts entorn del pati
sembla un laberint però a la vegada està ben organitzat al voltant dels patis
-2 parts: 1. l'alcassaba (fortificació)en un extrem i amb una muralla amb torres 2. els palaus reials i els seus jardins
Descripció de les parts
. - és la part més antiga de l'Alhambra, perquè les primeres construccions daten del segle XI.
Alcassaba
-els palaus reials tres parts: 1. mexuar (sala audiències) 2. Palau de Comares(part pública està el estructurada al voltant del pati d'Arrayanes) 3. Haren o Palau dels lleons (part privada al voltant del pati dels lleons)
El Mexuar : sala d'audiència i de justícia, i la sala més antiga; .Destaca el treball de la fusta i la decoració de ceràmica.
Pati “del cuarto dorado”o cambra daurada
El pati daurat enllaça amb el Palau de Comares ( palau oficial) - les dependències es distribueixen entorn del pati de Los Arrayanes;
Pati “de los Arrayanes” (o Alberca)
i Torre Comares
pati rectangular amb estany i dos pòrtics en els costats curts de columnes nassarites de marbre que sostenen 7 arcs perlatats ( el central més gran)
decoració de guixeries calades
exenple de integració d'aigua, vegetació i arquitectura
-Depències al voltant del Pati de los Arrayanes:1. la sala de la Barca 2. la dels Ambaixadors ocupa l'interior de la torre de Comares. ( sumptuós sostre amb cassetons decorats i una bellíssima decoració que cobreix les pobres rajoles constructives amb alicatat ( la part baixa)de motius geomètrics i guixeries amb inscripcions coràniques.
Saló del Trono
o dels Ambaixadors
teginat geomètric
guixeries epigràfiques
alicatat geomètric
Màxim esplendor al Palau dels Lleons: - combina cromatisme, llum, aigua i decoració. - construït per Mohamed V 1377. - S'estén entorn del Pati dels Lleons de forma rectangular amb una font decorada amb dotze lleons al centre que actua com a brollador .
-envoltats per columnes nassarites i arcs peraltats decorats amb guixeries calades -als costats menors dos templets de columnes nassarites de marbre blanc profusament decorats amb arcs de mocàrabs i guixeries calades
Altres construccions:
Els banys els van construir seguint el model de les termes romanes, coberts amb paviment de marbre i ornamentats amb sòcols
Completen el conjunt :-el Palau nassarita del Partal, palau d'esbargiment.-el Palau de Carles V: obra del siglo XVI, del arquitecto Pedro Machuca.
4. ELEMENTS CONSTRUCTIUS:
a) Elements sustentants:
-A l'exterior el mur continu (pedra i rajola d'argila del terreny) - A l'interior : la columna nasarita amb pilars superposats per incrementar l'alçada la columna nasarita: fust prim de marbre sobre basa i diversos collarins, amb un capitell doble format per un cos cilíndric decorat amb cintes i un cúbic adornat amb atauric o mocàrab
b) Elements sostinguts: - Arc de mig punt peraltat -Arcs apuntats de mocàrabs (decoratius més que estructurals) -Sostre pla fet amb fusta molt treballada i decorat amb cassetons o teginat. -cúpules de mocàrabs
5. Il.luminació- -Exterior: -poques finestres ( xicotetes finestres amb gelosies) -Interiorment: les estances s'obrin al pati i també hi ha miradors per captar bellíssims paisatges i vistes de tot el conjunt.
6.Elements decoratius: - principalment arquitectònics (arc i cúpules decoratives) i els convencionals motius (geomètrics, atauric o epigràfics) per l'aniconisme , i per cobrir la pobresa dels materials. - els mocàrabs s'utiltizen tant en capitells, arcs, cúpules : destaca la sala de les dos germanes o la dels Abencerrajes -les parets plenes de decoració amb sòcols alicatats o de ceràmica brillant amb motius geomètrics a la part baixa i la resta revestit dem guixeries amb motius epigràfics i geomètrics -Tambè hi ha guixeries entre els arcs. -El sostre de fusta també apareix decorat amb cassetons.
sala de las dos hermanas
més de 5.000 peces de fusta recobertes d'estuc que pengen com una cascada de perles
Saló del Trono
o dels Ambaixadors
teginat geomètric
guixeries epigràfiques
alicatat geomètric
-Destacar els 12 lleons tallats de forma diferent ( símbol poder del monarca ) -paper destacat de l'aigua i la vegetació integrat en l'arquitectura accentuant la bellesa del paisatge.
Valors arquitectònics:
-contrast sobrietat exterior amb riquesa decorativa interior -formes geomètriques predominants el rectangle del pati i dependències de forma quadrangular que l'envolten. -predomini horitzontalitat i del mur sobre les obertures a l'exterior mentres a l'interior l'espai és més obert amb estances que s'obrin al pati , i amb molts miradors -No hi ha una simetria general clara , si bé tot el conjunt està bén organitzat i estructurat al voltant de patis.
COMENTARI - L'Alhambra és una ciutat palau incomparable que ens ha arribat a l'actualitat molt ben conservada.
Funció, contingut i significat 1. fortificació dins de Granada (defensiva) 2. seu de les funcions administratives de la cort 3 residència reial.( mostrar el poder ) 4. Funció religiosa: evocar el paradís
- estratègicament dalt del turó granadí de La Sabica, que domina la ciutat - Els edificis i els jardins estan disposats d'una manera molt estudiada i s'adapten a l'orografia del terreny i a les necessitats residencials.
Ubicació
Circumstàncies concretes:
-inicialment una Alcassaba.-palaus i jardins construïts amb les dinàties nassarites. -Els reis Catòlics el conservaran. -Carles I es costruí un palau al costat. -Destruïdes algunes parts pels francesos. -Declarat patrimoni de la humanitat
Autor: desconegut
Context històric:
Les dinasties nassarites es mantingueren en el poder des de 1212 al 1492, és a dir, després de la derrota almohade pels cristians fins la conquesta pels reis catòlics. -Aquest regne durà tant per la seua gran riquesa procedent d'una important agricultura de regadiu i el seu comerç. -Durant molt de temps va ser un regne tributari de Castella -La riquesa d'aquest regne quedà reflexada en la sumptuositat dels palaus que formen el conjunt.
- influències de: -1. el Nord d'Àfrica: el mocàrab dels almohades - 2. d'orient: ús dels jardins i de l'aigua
Antecedents :
MODELS I INFLUÈNCIES Durant el regnat d'Isabel II es va posar de moda entre la burgesia i la noblesa decorar sales, patis i sales de fumar segons l'estil nassarita. - Llatinoamèrica i a Anglaterra l'alhambrisme n'hi ha mostres com l'Alhambra de Santiago de Xile, i el Crystal Palace que Owen Jones va fer per a l'Exposició de Londres del 1851 -Les construccions racionalistes contemporànies i l'interès per la integració orgànica de l'obra en el paisatge són molt deutors dels volums d'aquesta fortalesa.
Herzog & de Meuron: Tate Modern (2000)
Crystal Palace de Owen Jones per a l'Exposició de Londres del 1851
alhambra de Santiago de xile
-Característiques generals: - En sinstesis observem característiques de l'arquitectura islàmica i en concret de l'etapa nassarita com: - Contrast de la senzillesa exterior en contrast amb la riquesa decorativa interior on es veu clarament l'horror vacui , en part amb la intenció d'ocultar la pobresa dels materials i també pel gran amor dels musulmans per la decoració .Aquesta és clarament antinaturalista amb motius geomètrics, atauric i epigràfics degut a la influència de la religió que prohibix les representacions d'imatges , a la vegada que expressa la idea de què l'únic etern i infinit és Déu. -Poc interés per les solucions estructurals, molts arcs i cúpules son simplement decoratius i no tenen una funció arquitectònica ( desmaterialtizació ) -L'ús de la vegetació i l'aigua amb els jocs de llum és especialment important, i també té una finalitat a més d'estètica i utilitària, clarament religiosa en tant que evoca el paradís. -L'islam és una religió que ho impregna tot, i per tant marca també les pautes de l'art.
Conclusió:
- L'Alhambra és una clara mostra d'integració d'aigua, vegetació i arquitectura que transporta al visitant al paradís per mig dels sentits: el soroll de l'aigua, l'olor de la vegetació i els reflexos de la llum per a la vista.
l'Alcorà (recitació) és un llibre que s'estudia i es recita de memòria en llengua àrab antiga. Mai s'ha canviat. Des de que naix , es copiarà com mai s'ha fet en cap llibre. Així la caligrafia és convertí en un art. Es representen frases de l'Alcorà i de Mahoma, o el nom d'Al.là i Mahoma.
art islàmic
inesueca
Created on October 24, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Modern Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Explore all templates
Transcript
art ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
regnes germànics
segle VI d.C.
l'Imperi de Justiniá (en morat) i els regnes bàrbars a l'oest. I a l’est… L’Imperi Sasànida. El núcli d’aquest imperi era Persia (l’actual Iran). – Durant el segle VI i principis del VII, endivina quin dos grans imperis es van disputar el domini de Mesopotàmia i el Mediterrani Oriental. – Quin efecte creus tú que van tenir les guerres quasi constants sobre les economies d’aquests imperis? – Recorda: en qui recau sempre l’esforç econòmic?
-MOSAIC DE TRIBUS, CIUTATS... -DIVERSITAT RELIGIOSA
MÉS RICA
Alcorà: llibre sagrat.
SIGNIFICA Recitació. És la base de l'educació de qualsevol musulmà. Està escrit en àrab antic i mai s'ha canviat.(és la paraula de déu)
importància de la religío
CINC PILARS DE L’ ISLAM
Professió de Fe Pregària Ritual Dejuni. Almoina. Peregrinació a La Meca
la religió marca les directrius que seguirà l'art
l'art expressa les idees i creences musulmanes
632-732: cent anys D'EXPANSIÓ
estat TEOCRÀIC
INCORPORA L'ART DE CADA LLOC
ETAPES POLÍTIQUES
califa: poder politic-militar-religiós
descendents de Mahoma
Estat teocràtic
OMEIA
ORTODOX
MAHOMA
gran expansió a la mort del profeta
els mongols acaben amb el califat i s'apoderen de Bagdad
els turcs s'apoderen de Bagdad però mantenen els califes abbàssides
FRAGMENTACIÓ POLÍTICA
els omeia i el model de mesquita
període Abàssida.
gran mesquita de Samarra: influència mesopotàmica i persa
SEGLE X PERIODE DECADÈNCIA I DESCOMPOSICIÓ
Els turcs : la influència de Bizanci (Constantinoble) ús de les cúpules i voltes
santa Sofia de Constantinoble
societat urbana
ciutats de planta irregular: els musulmans contruixen sense pla previ (iuxtaposició)
tot l'Imperi estava interconectat: orient i occident
les rutes unien el Mediterrani i l'oceà Índic , l' interior d'África, Extrem Orient i el nort d' Europa.
tallers d'artesans (ceràmica,estores, espècies), serveis d'arrancaqueixals, barbers, entreteniment: acròbates, endevin, empassafocs...
soc o mercat
difusio estils i tècniques artístiques pels artesans
cultura original:elements propis, clàssics i d'orient
ESPANYA MUSULMANA
època Omeia
EVOLUCIÓ POLÍTICA
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC
EMIRAT INDEPENDENT DE BAGDAD
CALIFAT DE CÒRDOVA
REGNES DE TAIFA
A partir 1031 descomposió en regnes de taifes
ús de materials pobres per aparentar
ajuda als almoràvits
era un grup berber nómada que procedeix del nord d`Àfrica on havien format un imperi
acudiren a ajudar als reis de taifes amenaçats pels regnes cristians
derrotaren als almoràvids al nord d'Àfrica, entraren en la península on dominen part d'Al-andalus. molt radicals en el pla religiós. Foren derrotats pels cristians en la batalla de las Navas de Tolosa fins ser expulsats de nou al Nord d'Àfrica
Economia de gran prosperitat ( l'agricultura de regadiu, l'artesania tèxtil (seda) , el comerç amb el Nord d'Africa i amb els regnes cristians)
- situació geogràfica en la Serra Nevada que els donava protecció. -la proximitat del mediterrani els donà l'ajuda dels musulmans del Nord d'Àfrica i un comerç (diners) per poder pagar a Castella pàries.
- Visualització vídeo : El arte musulman, introducción, del canal Youtube “explicArte” (7’)
mezquita còrdova
lo que debes saber sobre el arte islàmico. 14 minuts
vídeo : art islàmic
12 '
- Video de Youtube, 15 mins durada. La Alhambra, del canal Arquicultura
L’ART ISLÀMIC
1. Característiques generals.
• Influències: - romana: columnes i capitells, arc de mig punt, la basílica,... - Bizantina: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades,... - Persa i d’Orient en general: arc apuntat, arc polilobulat,... - Visigòtica: arc de ferradura,... - Altres: egípcia, berber, hindú,...
- art art eclèctic
model Basíliques romanes
arc de mig punt, columnes corínties, pilars....
de Roma
Cúpula de la roca o M. D’Omar. (Jerusalem)
Santa Sofia Constantinoble. BIZANCI
arc polilobulat o lobulat de Persia
arc ferradura apuntat d'Orient
-característiques unitàries al voltant de la religió-diferències regionals segons la zona i l’època.
Característiques derivades de la influència de la religió islàmica: • L’arquitectura religiosa molt influida per la religió islàmica ( ho impregna tot) • Aniconisme: l’Alcorà no permet representar ni a Déu ni a Mahoma . a) art essencialment arquitectònic • b)decoració antinaturalista i antirealista (estilització): a base de composicions geomètriques i abstractes (expressen allò relacionat amb Déu i espiritualitat).
• Mutabilitat : tot canvia i es desfà excepte Déu (allò humà és efimer) amb el joc de llums amb l'aigua i la vegetació ho expressen.-desmaterialització arquitectònica: No es una arquitectura feta per durar eternament com a Roma (poca preocupació per les estructures)
falsos arcs
- Importància de la decoració en l’interior dels edificis (l’exterior és molt més simple ) - horror vacui i repetició dels temes que es multipliquen fins a l’infinit. (Déu és infinit)
tipus de decoració principals: 1. geomètrica o de llaceria. 2. vegetal o d’atauric :fulles xicotetes que poden ser simples o dobles 3. arabesca (barreja de figures vegetals i línies geomètriques) 4.cal•ligràfica o epigràfica . (els versicles de l’Alcorà –la paraula- substitueixen les imatges religioses).
GEOMETRIA- NATURALESA I ALCORÀ
geomètrica o llaceria: fan ús de la repetició simètrica, la multiplicació
- d’origen bizantí , i dels grecs i romans.
cada peça es fa per separat i després s'uneix
ideològicament vinculat a la idea del jardí del Paradís
algeps amb atauric (decoració vegetal estilitzada)
arabesc
Alhambra. Decoració caligràfica.
Solen barrejar tipus
la paraula escrita
geometria
atauric
• Amor per la decoració i la policromia de vius colors
la decoració no es fa directament sobre el mur . Està revestit de taulells de ceràmica o plaques d'algeps
revestiment amb plaques d'algeps
- ús dels mocàrabs (prismes col•locats en posició vertical, que pengen del sostre, con si fossin estalactites que embelleixen les cúpules , voltes i arcs).
la llum és el símbol de la unió del cel i la terra
desmaterialització arquitectònica: no es preocupen per les estructures
murs poc consistents
Mutabilitat de la natura
importància de la vegetació i l'aigua:evoca el paradís
llum
vegetació
- Característiques tècniques: • Horitzontalitat: poca altura i major amplitud longitudinal (pilars i columnes primes i arcs, voltes i cúpules de vegades decoratius) • edificis inscrits en volums cúbics o lleugerament allargats, sobreïxen les mitges esferes de les cúpules. formes geomètriques i regulars, ( quadrats, rectangles , cercles...). • materials pobres : rajoles, fusta per als sostres, guix o algeps, pedra sense treballar,...
No son edificis per a durar eternament
volums cúbics . Sobreixen cúpules
-principals elements sustentants columnes de marbre i pilars, generalment prims i de rajoles.
Elements sustentants exterior: murs amb contraforts
Reutilitzaren capitells i columnes clàssiques
capitell del Temple Romà de Còrdova. Segunda mitad del siglo I
• Capitells variats: corintis o compost (més esquemàtics), de panell o niu de vespes (decoració vegetal), cúbic (forma de cub), cilíndric (decorat amb cintes),...
capitell niu de vespes
capitell de mocàrabs
capitell cúbic
-gran varietat d’arcs: apuntats, de ferradura, de ferradura apuntats, lobulats (tres lòbuls), polilobulats (més de tres), entrellaçats o entrecreuats, de mig punt, peraltats, de mocàrabs,...
lobulat
polilobulat
entrecreuats
mixtilini: barreja recta i corva
arc peraltat
arc de mocàrabs
• Les cobertes: passen dels sostres plans de fusta o a dos aiguavessos a una abundant utilització de diferents tipus de voltes i cúpules
- diferents tipus de voltes i de cúpules, destacant molt la cúpula gallonada.
Volta islàmica
principals edificis : la mesquita en l’arquitectura religiosa (a més de madrasses i mausoleus) i el palau en l’arquitectura civil (també alcassabes, , banys,...).
banys musulmans
A)- L’arquitectura religiosa: La mesquita- Funció: no és la casa de Déu com al cristianisme. És l’edifici destinat a l’ oració col•lectiva (obligatori el divendres), - també un centre social, polític i cultural de la comunitat. Algunes tenen funcions funeràries.. -estructura :origen la casa de Mahoma a Medina - les de planta rectangular: de les basíliques romanes i paleocristianes -les de planta central: per les esglèsies bizantines
CASA DE MAHOMA A MEDINA
Mesquita
Mesquita de la Roca: Jerusalem
- Estructura de la mesquita:a) La Sala d’oració (haram) : sala coberta . Dividida en nombroses naus perpendiculars al mur, orientat a la Meca (alquibla o quibla). (A Espanya està orientat cap al sud) • Mihrab: nínxol o capella molt diminuta, molt decorat , al centre en el mur de la qibla, lloc més sagrat. Concentrar el luxe més gran. • Mimbar: púlpit elevat des d’on es llig l’Alcorà i es dirigeix l’oració. Es troba inmediat al mihrab i es decora amb gran luxe. • Maxura: lloc destacat destinat a l’iman o al califa. Davant del Mihrab i es decora amb màxima riquesa. Normalment és un recinte tancat
Mihrab i Mimbar
sala oració: al fons el Mihrab
Maxura
b) El pati (sahn) : - pati descobert i envoltat de pòrtics que dona accés a l’haram. - minaret (Alminar) o torre des de la qual es crida a l’oració - font de les ablucions o ( sabil) , en la qual els fidels s’han de rentar (purificar)
cal purificar-se abans de l'oració.
la font: les aigües son un respir per a terres molt caluroses .
Pòrtic
és un recordatori visual de la presència de l'islam
funció : cridar a l'oració
- Altres edificis religiosos: madrasses o escoles coràniques i mausoleus.
B)- L’arquitectura civil: el palau. - Edifici civil destacat. - Doble funció: 1. pública (centre de poder poític i administració) 2. privada (lloc de descans i plaer). - residència dels sobirans i prínceps musulmans. - síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil•les clàssiques.
-diferenciar :a) part pública: dividida en mexuar (sala per a les audiències i l’administració de justícia), quaat al-arsh (saló del tron) b) part privada o harén. -Les nombroses dependències del palau es distribueixen al voltant d'un pati interior, disposen de bonics jardins on l'aigua té importància primordial. - exemples : l'Alhambra de Granada i el palau del Generalife, caracteritzats per la gran bellesa interior i harmonia excepcional art i natura..
Mexuar o sala d'audiències
saló del tron
Palau castell Aljaferia de Saragossa.
harmonia art i natura
Palau castell Aljaferia de Saragossa.
2.- L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ. 2.1.- Introducció i característiques pròpies. - arquitectura hispanomusulmana; la que van fer els musulmans en la península Ibèrica (l’Àndalus) 711 - 1492. - compleix les característiques generals però té elements propis que la diferencien de l’oriental i que compateix amb zones del nord d’Àfrica (Tunis, Marroc).
- originalitat per doble influència: 1.població visigoda : arc de ferradura 2.hispanoromana: capitells corintis i romans compostos més estilitzats (Reutilitzen els capitells romans i visigots)
- major utilització de materials pobres (rajola, guix, fusta, maçoneria), recoberts en l’interior per una exuberant i aparentment luxosa decoració per a amagar-los.
- aparell de soga i través.
aparell a soga: els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat ample.
aparell a través: els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat estret
aparell a soga i través: els carreus apareixen a l'exterior vistos alternant pel seu costat ample i estret.
Emirat independent i Califat
2.2.- El període cordovès (756-1031).Capital : Còrdova - Materials: carreus de pedra, rajoles, formigó, maçoneria, fusta i algeps.
en sec
en morter
algeps o guixeries
carreus de pedra
rajola i maçoneria
fusta
- El suport principal :1. columna amb fust i capitells d’influència hispanoromana: ordres corinti i compost més estilitzats i geomètrics, nous capitells de niu de vespes.
2. el pilar compost de planta quadrada o cruciforme i amb columnes adossades.
- Es superposen els elements constructius per a guanyar altura: es posa la columna sobre un pilar
superposició d'arcs :
arc de mig punt
arc de ferradura: actua com estrep
- Es solen posar amples cimacis geomètrics en forma de tronc de piràmide invertida damunt dels capitells com a punt de partida dels arcs i com a base de les columnes o pilars superposats.
- Els arcs no sempre són elements de descàrrega, poden ser sols decoratius.
- Destaca l’arc de ferradura.- els lobulats :primera vegada en l' ampliació de la mesquita de Còrdova (de tres o cinc lòbuls, sempre en nombre imparell), - els entrellaçats, els mixtilinis,.. En esta època s’introduix l’arc de ferradura apuntat
- Les dovelles es decoren alternant les roges i les blanques o les decorades i les llises. - Els arcs que formen part del mur s’emmarquen amb un alfiz, molt decorat.
alfiz
- Es combina l’arc i la llinda. - Les cobertes solen ser planes però també fan servir la volta i la cúpula, destacant la volta nervada califal (nervis entrecreuats que deixen un espai central poligonal cobert per una cúpula gallonada.
- La decoració és variada:1. arquitectònica: permòdols de rotllo, arcs entrellaçats 2. típica decoració musulmana (atauric, llaceries, epigrafia) sobre estuc o ceràmica, mosaics,...
arcs entrecreuats fets de estuc , sense funció sustentant .
-Innovació: introduixen la decoració de relleus d'atauric o arabesc fets amb guix (guixeries)
- principals construccions :són la mesquita de Còrdova, el palau-ciutat de Medina al-Zahara, la mesquita de Bib Mardum (Toledo) o mesquita del Crist de la llum
Palau-ciutat de Medina al-Zahara (936-970)
Palau-ciutat de Medina al-Zahara (936-970)
Va ser encarregada per Abd al-Rahman III per a la seua “favorita”, utilitzant en ella materials més rics que de costum (marbre, pedra,...) i una exuberant decoració, especialment ataurics
2.3.- El període intermedi (1031-1212). - -inclou els períodes de regnes de taifes i els dominis dels imperis almoràvit i almohade.
-1. L’art dels regnes de taifes:
-els edificis no tenen la mateixa grandesa. • Utilitzen materials més pobres i lleugers (rajoles, algeps, maçoneria) -sensació de riquesa i luxe amb una decoració sobrecarregada.
• Construccions més significatives: palau de l’Aljaferia (Saragossa) i alcassabes (fortificacions) de Màlaga, Almeria i Granada.
-2. L’art almoràvit: • Continuen utilitzant materials pobres
Introdueixen dos elements decoratius:1. la decoració geomètrica en forma de xarxa de rombes (sebka) 2. la decoració de les voltes amb mocàrabs (elements decoratius en forma de llaç o prisma semblen estalactites que pengen del sostre).
-3.L’art almohade:
• art més auster i sobri, relacionat amb la major puresa religiosa
- dels almohades la decoració en forma de draps de sebka- els mocàrabs
• Utilitzen arcs amb decoració penjant o arcs de cortina i arc de ferradura apuntat
• Construccions més importants: Giralda, pati dels Tarongers i Torre de l’Or (Sevilla) i l’alcassaba de Badajoz.
regne nassarita de Granada segles XIII i XV.
2.4.- L’art nassarita (1237-1492).
- Materials molt pobres: maçoneria, rajola, guix i fusta. - Fort contrast senzillesa exterior despreocupació per l’exterior. Els murs exteriors es presenten nus, sols aparéix alguna xicoteta finestra alta, o “gelosíes” de fusta. - decoració interior policromada molt abundant i original, però molt aparent: ceràmica vidriada, guix molt ben treballat i pintura recobreixen i emmascaren la pobresa dels materials constructius.
el clima i la intimitat
columna nassarita: fust llis i prim sobre basa i diversos collarins que precedeixen un capitell doble format per un cos cilíndric amb decoració de cintes i un cos cúbic adornat amb atauric o mocàrabs.
Àmplia tipologia d’arcs: arcs de mig punt peraltats i arcs apuntats amb mocàrabs, normalment decoratius i sense funció constructiva.
S’abusa dels mocàrabs: apareix per tot arreu: capitells, arcs, voltes i cúpules
Els sostres solen ser plans amb fusta molt ben treballada (cassetonat) o amb mocàrabs de guix que emmascaren la pobresa dels materials del sostre.
- La principal construcció nassarita és el conjunt de l’Alhambra i el Generalife (Granada).
LA MESQUITA DE CÒRDOVA
- 1. Obra: Mesquita de Còrdova,autor desconegut -2. Cronologia. s.VIII Abd- Al -Rahman I s. IX- Abd-Al -Rahman II s. X Al-Haken s. X Almanzor 3. Estil: hispanomusulmà 4. Tipologia: religiosa (mesquita) 5. Que veiem: hi ha una imatge exterior de tota la Mesquita i dos de l'interior (una de la sala d'oració i altra de la Maqsura)
Analisi: 1. Material: -fusta per al sostre - pedra per al mur, -decoració : maons (dovelles roges) i guix (relleus) -marbre en les columnes. 2. Sistema constructiu: -coberta plana o arquitravada de la sala d'oració. -utilitzen la volta nervada califal i la cúpula (gallonada) al Mihrab i la Maxura
sistema constructiu:
volta nervada califal
cúpula gallonada
- 3. Estructura: 3.1. Planta: -predomina planta longitudinal -Forma rectangular -Descripció de les parts: dos parts principals:
1. Sala oració2. Pati dels tarongers
a) El pati: - rectangular ampliat per Abderraman III i Almanzor -descobert i porticat -s'accedeix sense cap mur de separació a les naus de la sala d'oració. - 4 fonts rituals per a l'ablució -El minaret ( Abderraman III) format per dos cossos quadrangulars , i sobre ell s'alça l'actual campanar -Els tarongers s'alineen amb les naus de la sala d'oració.
pati descobert i porticat
Minaret : - 2 cossos superposats quadrangulars. - construït per Abd-el-Rahman III qui va ampliar el pati. - Actualment està rematat per un campanar de la catedral
els tarongers s'alineen amb les naus del haram.
b) La sala d'oració: - 19 naus perpendiculars a la quibla . -Les 11 primeres corresponen a Abderraman I allargades posteriorment per Abderraman II, Al -Haken, i ampliades a 19 per Almanzor.
Descripció de les parts:
-Al sud el mur de l'alquibla ( assenyala la Meca i l'oració) -El Mihrab : xicotet ninxol obert al mur de l'alquibla. Està descentrat per l'ampliació d'Almanzor , de planta octogonal.LLoc més sagrat (Al-corà). L'actual fet per Al-Haken. -Davant el Mihrab la Maqsura : espai reservat pel califa o les autoritats i separat de la resta. -Mimbar: púlpit des d'on es llig l'Al-corà, inmediat al mihrab
mihrab descentrat i orientat cap al sud
maxhura
3.2 En alçat: (interior) -columnes -pilars -arcs -sostre.
-4. Elements constructius: a) Elements sostenidors: -A l'exterior: -El mur continu amb carreus de pedra amb nombrosos contraforts rematats per merlots . -No hi ha façana principal. -La porta del perdó dona accés al patí . - la porta de San Esteve on s'introdueix l'alfiz decorat enmarcant l'arc de ferradura.
-mur continu amb carreu de pedra i rajola en els arcs - nombrosos contraforts acabats en merlets.
-no hi ha una porta o façana principal
Porta de San Esteve. Abd al-Rahman I.
Porta de San Miquel. Al-Hakam II.
Introducció de l'alfiz decorat que enmarca l'arc de ferradura
En l'interior:(elements sostenidors)- les columnes d'orde corinti o compost molt estilitzades rematades per un cimaci geomètric al que es superposa un pilar de base quadrangular per incrementar l'alçada -També hi ha columnes amb capitell de niu de vesper.
-b) elements sostinguts: (arcs i coberta) -A la sala d'oració els arcs utilitzats son de ferradura que actua com a estrep per contrarrestar les pressions laterals als que els superposen el de mig punt que ajuden a suportar el sostre. Presenten dovelles alternant de color roig de maó i blanques de pedra. -A la Maqsura: superposen arcs polilobulats que sostenen arcs polilobulats entrecreuats amb dovelles alternant llises i decorades. -El sostre de la sala d'oració és pla de fusta i al mihrab i a la maqsura destaca l'ús de la volta nervada califal de nervis que no es creuen al centre deixant al centre un espai poligonal cobert amb cúpula gallonada.
La superposició d’arcs , on alternen les dovelles blanques de pedra i roges de maó
ELEMENTS SOSTINGUTS: - al haram: superposició d'àrcs 1. arcs de ferradura que actuen d'estreps o tirants 2. arcs de mig punt
Ampliació de Al-Haken II
superposen arcs polilobulats que sostenen arcs polilobulats entrecreuats
alternen dovelles llises i decorades
alternen roges i blanques
sostre de fusta pla a la sala d'oració
Mihrab i Maxura : volta nervada califal i cúpula gallonada
VOLTA NERVADA CALIFAL AMB FINESTRES
cobriment d’alguns espais amb una volta califal, els nervis de la qual mai s’encreuen al centre
5. Il.luminació: -No hi ha finestres al mur -La llum s'aconsegueix principalment des del pati que no està separat de la sala per cap mur, i amb les finestres que s'obrin a les cúpules en els espais situats entre els nervis. - L'alternança de dovelles roges i blanques accentua la lluminositat de l'edifici.
6.Elements decoratius: - a) Elements decoratius arquitectònics: - arcs entrellaçats, els permodols de rotllo a la base dels pilars -ús de dovelles bicolors, o alternant llises i decorades. - ús de decoració d'atauric , llaceria i epigràfica en les zones més sagrades i importants com el Mihrab i la Maxura. -Destaca especialment l'arc de ferradura i el doble alfiz del Mihrab amb motius epigràfics i atauric, i socol de marbre . -La cúpula de la Maqsura amb mosaics bizantins. -No hi ha decoració escultòrica ni pictòrica.
ELEMENTS DECORATIUS :
arquitectònics: arcs entrellaçats, l'alternança de dovelles ( roges i blanques/ llises i decorades amb motius vegetals), els permòdols de rotllo a la bases dels pilars.
Destaca l'arc de ferradura i el doble alfiz de davant del Mihrab
motius vegetals i inscripcions
- sobre tot a les zones més sagrades (Mihrab) i reservades al califa (Maxura)
cúpula de davant del Mihrab . Decorada amb mosaics bizantins
7. VALORS ARQUITECTÒNICS: 1. Contrast sobrietat exterior /riquesa decorativa interior (clima i intimitat) 2. Formes geomètriques: rectangle de la planta i el cercle de les cúpules 3. Predomini de l'horitzontalitat. 4. Predomini del mur sobre les obertures a l'exterior (sembla una muralla). Però a l'interior l'espai és obert i transmet sensació d'infinit 5. La simetria inicial de la planta es trenca per les ampliacions (mihrab descentrat) 6. Hi ha correspondència entre les files dels tarongers i les naus de la sala d'oració.
elements sustentants: 1. Exterior: mur i contraforts
aspecte de fortalessa
FUNCIÓ: - religiosa: lloc d'oració. No busca imitar la natura sinò recordar que l'únic infinit és Al.là ( repetició dels arcs, horror vacui repetint motius epigràfics , geomètrics..) -política: manifestació del poder del califa. -social-cultural: reunió i estudi UBICACIÓ I CIRCUNSTÀNCIES CONCRETES - Còrdova -incialment per Abd-Al-Rahman I (enderrocar basílica visigòtica de San Vicent reaprofitant les columnes corínties i el mur) -ampliada per Abd - Al -Rahman II- Alhaken i Amanzor -al-quibla descentrada i orientada al sud. -Al segle XVI es construí en la part central l'actual Catedral i s'afegí un campanar al minaret. AUTOR -desconegut.
COMENTARI
CONTEXT HISTÒRIC -inici construcció Emirat independent -Continua durant el Califat (èpoques de màxim esplendor polític -econonòmic-cultural d'Al -Andalus. -Còrdova era la capital : reflexat en l'art en la gran quantitat de construccions i en la creixent població (ampliació mesquita) -Governa la família Omeia (emirat i el califat) ANTECEDENTS ESTIL: - inspiració en la Gran Mesquita de Damasc - elements d'altres cultures : arc ferradura (visigots), capitells corintis (romans) arca ferradura apuntat (orient)., alternança dovelles roges i blanques de l'aqüeducte dels Miracles de Badajoz
gran Mesquita de Damasc
aqüeducte del Miracles Badajoz
INFLUÈNCIES POSTERIORS: -la tipologia de Minaret en l'Al-Àndalus i l'islam occidental -innovació pròpia (crea escola) : introducció del guix per a la decoració interior sobre tot en els relleus d'atauric i en l'arabesc. -Introducció d'inscripcions cúfiques que lloen el nom d'Al.là fets amb mosaics (Mihrab)
SINTESI CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL : -caracter eclèctic -importànica decoració no figurativa (aniconisme) simbolitzant el paradis i que Déu és infinit -contrast sobrietat exterior amb la rica decoració (horror vacui) dels interiors. - Major interés per la decoració que per les estructures arquitectòniques: no son edificits pensats per durar eternament (efimers) -Altres construccions d'aquesta època destacades: el Palau de Medina Azahara de Còrdova i la Mesquita del Crist de la llum a Toledo SINTESIS FINAL: La mesquita de Còrdova és un obra extraordinària que reflexa l'esplendor de la ciutat , així com és l'expressió d'un art on la religió marca les pautes.
Edifici: Palau de l'Alhambra. Autor: anònim. Cronologia: segles XIII-XV. Tipologia: palau-fortalesa. Material: maçoneria i maons (voltes i arcs), pedra per al mur fusta per al sostre, marbre blanc (columnes), guix i ceràmica vidrada (decoració) Estil: nassarita. Localització: Granada
Entorn i integració urbanística: - estratègicament dalt del turó granadí de La Sabica, que domina la ciutat - Els edificis i els jardins estan disposats d'una manera molt estudiada i s'adapten a l'orografia del terreny i a les necessitats residencials.
Funció, contingut i significat 1. una fortificació dins de Granada mateix2. seu de les funcions administratives de la cort 3 residència reial.
-inicialment una Alcassaba. -palaus i jardins construïts amb les dinàties nassarites. -Els reis Catòlics el conservaran. -Carles I es costruí un palau al costat. -Destruïdes algunes parts pels francesos. -Declarat patrimoni de la humanitat
arquitectura, aigua,vegetació. Tot està integrat i es complementa
La naturalesa s’ integra plenament L’ aigua, amb funció, utilitaria, religiosa i estètica, s’ incorpora a l'arquitectura.
El murmuri de l'aigua i l'olor de la vegetació submergeix al visiant en un atèntic paradís
significa La Roja (ús de l'argila del terreny per els maons) -2 parts: 1. l'alcassaba (fortificació)en un extrem i amb una muralla amb torres 2. els palaus reials i els seus jardins : -destaquen 3 parts
. - és la part més antiga de l'Alhambra, perquè les primeres construccions daten del segle XI.
distribució complexa segueix models orientals: sales, dependències privades i banys distribuïts entorn del pati
-No té una façana pròpiament dita i els edificis es van afegint sense cap regularitat ni cap eix principal - Les diferents parts s'estructuren al voltant de patis quadrangulars als quals donen les dependències
alcassaba
sembla un laberint però a la vegada està ben organitzat al voltant dels patis
-els palaus reials tres parts: 1. mexuar (sala audiències) 2. Palau de Comares(part pública està el estructurada al voltant del pati d'Arrayanes) 3. Haren o Palau dels lleons (part privada al voltant del pati dels lleons)
El Mexuar : sala d'audiència i de justícia, i la sala més antiga; .Destaca el treball de la fusta i la decoració de ceràmica.
Pati “del cuarto dorado”o cambra daurada
Palau de Comares
El pati daurat enllaça amb el Palau de Comares ( palau oficial) - les dependències es distribueixen entorn del pati de Los Arrayanes;
Pati “de los Arrayanes” (o Alberca) i Torre Comares
pati rectangular amb estany i dos pòrtics en els costats curts de columnes nassarites de marbre que sostenen 7 arcs perlatats ( el central més gran)
decoració de guixeries calades
exenple de integració d'aigua, vegetació i arquitectura
-Depències al voltant del Pati de los Arrayanes:1. la sala de la Barca 2. la dels Ambaixadors ocupa l'interior de la torre de Comares. ( sumptuós sostre amb cassetons decorats i una bellíssima decoració que cobreix les pobres rajoles constructives amb alicatat ( la part baixa)de motius geomètrics i guixeries amb inscripcions coràniques.
Saló del Trono o dels Ambaixadors
teginat geomètric
guixeries epigràfiques
alicatat geomètric
Màxim esplendor al Palau dels Lleons: - combina cromatisme, llum, aigua i decoració. - construït per Mohamed V 1377. - S'estén entorn del Pati dels Lleons de forma rectangular amb una font decorada amb dotze lleons al centre que actua com a brollador .
-envoltats per columnes nassarites i arcs peraltats decorats amb guixeries calades -als costats menors dos templets de columnes nassarites de marbre blanc profusament decorats amb arcs de mocàrabs i guixeries calades
Completen el conjunt el Palau nassarita del Partal, utilizat com a palau d'esbargiment, i el Palau de Carles V, obra del siglo XVI, del arquitecto Pedro Machuca.
ANALISI I COMENTARI
1. Identificiació obra: Alhambra de Granada (La Roja) autor desconegut 2. Cronologia: segle XIII -XV 3. Estil : nassarita 4. Tipologia: civil, palau -fortalesa 5. Qué veiem en la imatge: Veiem una imatge exterior completa del palau -fortalesa, i dos de l'interior, en concret de la Torre de Comares, i del pati dels Arrayanes i altra del pati dels LLeons
Anàlisi 1. Material de construcció: (materials pobres) maçoneria, maons , fusta per al sostre, marbre per les columnes, pedra per al mur, ceràmica vidriada i guix per a la decoració. 2. Sistema constructiu: arquitravat amb arcs i cúpules falses
3. Estructura 3.1. En PLanta
-No té una façana pròpiament dita i els edificis es van afegint sense cap regularitat ni cap eix principal - Les diferents parts s'estructuren al voltant de patis rectangulars als quals donen les dependències
alcassaba
distribució complexa segueix models orientals: sales, dependències privades i banys distribuïts entorn del pati
sembla un laberint però a la vegada està ben organitzat al voltant dels patis
-2 parts: 1. l'alcassaba (fortificació)en un extrem i amb una muralla amb torres 2. els palaus reials i els seus jardins
Descripció de les parts
. - és la part més antiga de l'Alhambra, perquè les primeres construccions daten del segle XI.
Alcassaba
-els palaus reials tres parts: 1. mexuar (sala audiències) 2. Palau de Comares(part pública està el estructurada al voltant del pati d'Arrayanes) 3. Haren o Palau dels lleons (part privada al voltant del pati dels lleons)
El Mexuar : sala d'audiència i de justícia, i la sala més antiga; .Destaca el treball de la fusta i la decoració de ceràmica.
Pati “del cuarto dorado”o cambra daurada
El pati daurat enllaça amb el Palau de Comares ( palau oficial) - les dependències es distribueixen entorn del pati de Los Arrayanes;
Pati “de los Arrayanes” (o Alberca) i Torre Comares
pati rectangular amb estany i dos pòrtics en els costats curts de columnes nassarites de marbre que sostenen 7 arcs perlatats ( el central més gran)
decoració de guixeries calades
exenple de integració d'aigua, vegetació i arquitectura
-Depències al voltant del Pati de los Arrayanes:1. la sala de la Barca 2. la dels Ambaixadors ocupa l'interior de la torre de Comares. ( sumptuós sostre amb cassetons decorats i una bellíssima decoració que cobreix les pobres rajoles constructives amb alicatat ( la part baixa)de motius geomètrics i guixeries amb inscripcions coràniques.
Saló del Trono o dels Ambaixadors
teginat geomètric
guixeries epigràfiques
alicatat geomètric
Màxim esplendor al Palau dels Lleons: - combina cromatisme, llum, aigua i decoració. - construït per Mohamed V 1377. - S'estén entorn del Pati dels Lleons de forma rectangular amb una font decorada amb dotze lleons al centre que actua com a brollador .
-envoltats per columnes nassarites i arcs peraltats decorats amb guixeries calades -als costats menors dos templets de columnes nassarites de marbre blanc profusament decorats amb arcs de mocàrabs i guixeries calades
Altres construccions:
Els banys els van construir seguint el model de les termes romanes, coberts amb paviment de marbre i ornamentats amb sòcols
Completen el conjunt :-el Palau nassarita del Partal, palau d'esbargiment.-el Palau de Carles V: obra del siglo XVI, del arquitecto Pedro Machuca.
4. ELEMENTS CONSTRUCTIUS:
a) Elements sustentants:
-A l'exterior el mur continu (pedra i rajola d'argila del terreny) - A l'interior : la columna nasarita amb pilars superposats per incrementar l'alçada la columna nasarita: fust prim de marbre sobre basa i diversos collarins, amb un capitell doble format per un cos cilíndric decorat amb cintes i un cúbic adornat amb atauric o mocàrab
b) Elements sostinguts: - Arc de mig punt peraltat -Arcs apuntats de mocàrabs (decoratius més que estructurals) -Sostre pla fet amb fusta molt treballada i decorat amb cassetons o teginat. -cúpules de mocàrabs
5. Il.luminació- -Exterior: -poques finestres ( xicotetes finestres amb gelosies) -Interiorment: les estances s'obrin al pati i també hi ha miradors per captar bellíssims paisatges i vistes de tot el conjunt.
6.Elements decoratius: - principalment arquitectònics (arc i cúpules decoratives) i els convencionals motius (geomètrics, atauric o epigràfics) per l'aniconisme , i per cobrir la pobresa dels materials. - els mocàrabs s'utiltizen tant en capitells, arcs, cúpules : destaca la sala de les dos germanes o la dels Abencerrajes -les parets plenes de decoració amb sòcols alicatats o de ceràmica brillant amb motius geomètrics a la part baixa i la resta revestit dem guixeries amb motius epigràfics i geomètrics -Tambè hi ha guixeries entre els arcs. -El sostre de fusta també apareix decorat amb cassetons.
sala de las dos hermanas
més de 5.000 peces de fusta recobertes d'estuc que pengen com una cascada de perles
Saló del Trono o dels Ambaixadors
teginat geomètric
guixeries epigràfiques
alicatat geomètric
-Destacar els 12 lleons tallats de forma diferent ( símbol poder del monarca ) -paper destacat de l'aigua i la vegetació integrat en l'arquitectura accentuant la bellesa del paisatge.
Valors arquitectònics:
-contrast sobrietat exterior amb riquesa decorativa interior -formes geomètriques predominants el rectangle del pati i dependències de forma quadrangular que l'envolten. -predomini horitzontalitat i del mur sobre les obertures a l'exterior mentres a l'interior l'espai és més obert amb estances que s'obrin al pati , i amb molts miradors -No hi ha una simetria general clara , si bé tot el conjunt està bén organitzat i estructurat al voltant de patis.
COMENTARI - L'Alhambra és una ciutat palau incomparable que ens ha arribat a l'actualitat molt ben conservada.
Funció, contingut i significat 1. fortificació dins de Granada (defensiva) 2. seu de les funcions administratives de la cort 3 residència reial.( mostrar el poder ) 4. Funció religiosa: evocar el paradís
- estratègicament dalt del turó granadí de La Sabica, que domina la ciutat - Els edificis i els jardins estan disposats d'una manera molt estudiada i s'adapten a l'orografia del terreny i a les necessitats residencials.
Ubicació
Circumstàncies concretes:
-inicialment una Alcassaba.-palaus i jardins construïts amb les dinàties nassarites. -Els reis Catòlics el conservaran. -Carles I es costruí un palau al costat. -Destruïdes algunes parts pels francesos. -Declarat patrimoni de la humanitat
Autor: desconegut
Context històric:
Les dinasties nassarites es mantingueren en el poder des de 1212 al 1492, és a dir, després de la derrota almohade pels cristians fins la conquesta pels reis catòlics. -Aquest regne durà tant per la seua gran riquesa procedent d'una important agricultura de regadiu i el seu comerç. -Durant molt de temps va ser un regne tributari de Castella -La riquesa d'aquest regne quedà reflexada en la sumptuositat dels palaus que formen el conjunt.
- influències de: -1. el Nord d'Àfrica: el mocàrab dels almohades - 2. d'orient: ús dels jardins i de l'aigua
Antecedents :
MODELS I INFLUÈNCIES Durant el regnat d'Isabel II es va posar de moda entre la burgesia i la noblesa decorar sales, patis i sales de fumar segons l'estil nassarita. - Llatinoamèrica i a Anglaterra l'alhambrisme n'hi ha mostres com l'Alhambra de Santiago de Xile, i el Crystal Palace que Owen Jones va fer per a l'Exposició de Londres del 1851 -Les construccions racionalistes contemporànies i l'interès per la integració orgànica de l'obra en el paisatge són molt deutors dels volums d'aquesta fortalesa.
Herzog & de Meuron: Tate Modern (2000)
Crystal Palace de Owen Jones per a l'Exposició de Londres del 1851
alhambra de Santiago de xile
-Característiques generals: - En sinstesis observem característiques de l'arquitectura islàmica i en concret de l'etapa nassarita com: - Contrast de la senzillesa exterior en contrast amb la riquesa decorativa interior on es veu clarament l'horror vacui , en part amb la intenció d'ocultar la pobresa dels materials i també pel gran amor dels musulmans per la decoració .Aquesta és clarament antinaturalista amb motius geomètrics, atauric i epigràfics degut a la influència de la religió que prohibix les representacions d'imatges , a la vegada que expressa la idea de què l'únic etern i infinit és Déu. -Poc interés per les solucions estructurals, molts arcs i cúpules son simplement decoratius i no tenen una funció arquitectònica ( desmaterialtizació ) -L'ús de la vegetació i l'aigua amb els jocs de llum és especialment important, i també té una finalitat a més d'estètica i utilitària, clarament religiosa en tant que evoca el paradís. -L'islam és una religió que ho impregna tot, i per tant marca també les pautes de l'art.
Conclusió:
- L'Alhambra és una clara mostra d'integració d'aigua, vegetació i arquitectura que transporta al visitant al paradís per mig dels sentits: el soroll de l'aigua, l'olor de la vegetació i els reflexos de la llum per a la vista.
l'Alcorà (recitació) és un llibre que s'estudia i es recita de memòria en llengua àrab antiga. Mai s'ha canviat. Des de que naix , es copiarà com mai s'ha fet en cap llibre. Així la caligrafia és convertí en un art. Es representen frases de l'Alcorà i de Mahoma, o el nom d'Al.là i Mahoma.