Presentació: propietats col·ligatives

Propietats Col·ligatives

Abril Pacheco López

Índex

Variació dels punts de fusió i ebullició

Propietats col·ligatives

Variació de la pressió osmòtica

Llei de Raoult

Bibliografia

Disminució de la pressió de vapor

Propietats col·ligatives

Gràcies als estudis i experiments del químic francés, François-Marie Raoult, del segle XIX, es va trobar que el fet d’afegir un solut a un dissolvent per preparar una dissolució modifica substancialment les propietats dels dissolvent.

Si s’anomenen propietats col·ligatives es deu al fet que depenen de la concentració del solut i no de la naturalesa o de la grandària.

Llei de Raoult:

La relació entre pressió de vapor de cada component d'una solució ideal depén tant de la pressió de vapor del component pur com de la frac36ció molar d'eixe component en la solució.

Disminució de la pressió de vapor:

Disminució de la pressió de vapor

La pressió de vapor d’un líquid és la pressió a què aquest líquid està en equilibri amb la seua fase gasosa. A una temperatura determinada, cada líquid pur té una pressió de vapor característica. En afegir-hi un solut la pressió de vapor disminueix proporcionalment a la fracció molar del solut afegit segons l’equació: Δ p = x · p Δ p = Disminució de la pressió de vapor x = fracció molar de solu p = pressió de vapor del dissolvent pur

Per què ocorre això?

Quan se li agrega un solut no volàtil a una dissolució la pressió del vapor descendeix.

Exemples en la vida quotidiana:

Preparar-se un café calent

Cuinar spaguettis

En afegir-los abans d'hora a l'aigua, la pressió de vapor disminuïx.

En afegir-li sucre, la pressió de vapor disminuïx.

Disminució de la pressió de vapor:

Variació dels punts de fusió i ebullició:

Variació dels punts de fusió i ebullició:

Variació dels punts de fusió i ebullició

El fet d'afegir un solut a un dissolvent fa que disminueixi el punt de fusió i augmenti el punt d'ebullició del dissolvent . El que s'aconsegueix en afegir un solut és augmentar l'interval de l'estat líquid del dissolvent. Aquesta variació depèn de la concentració del solut i de la naturalessa del dissolvent.

Δ T = variacions en el punt de fusióΔ T = variacions en el punt d'ebullició K = constants crioscòpiques K = constants ebullioscòpiques b = molalitat de les dissolucions

Δ T = K b

Δ T = K b

Constants crioscòpiques i ebullioscòpiques:

Exemples en la vida quotidiana:

Per al gel de les carreteres

Els refrigerants industrials

La sal en carreteres reduïx el punt de congelació de l'aigua, fent que el gel es fonga a menys de 0 °C, evitant que s'acumule.

Aquestes solucions eleven el punt d'ebullició, controlant així la temperatura sense evaporació ràpida.

Disminució de la pressió de vapor:

Variació dels punts de fusió i ebullició:

Variació de la pressió de osmòtica:

Variació de la pressió osmòtica

L'osmosi és un procés pel qual a través d'una membrana semipermeable, col·locada com a separador entre una dissolució i un dissolvent pur, s'observa un flux net de dissolvent des de el recipient amb dissolvent pur cap al recipient amb la dissolució.

Es denomina pressió osmòtica a la diferència de nivell entre els dos líquids (dissolució i dissolvent pur), propietat que ve expressada per una equació similar a la dels gasos perfectes: π V = n R T π = pressió osmòtica

Exemples en la vida quotidiana:

Sèrum fisiològic

Conservació d'aliments

En conservar aliments en solucions d'alta concentració, es crea una pressió osmòtica que extrau aigua dels microorganismes, preservant l'aliment.

Solució isotònica que, en tindre la mateixa pressió osmòtica que els fluids corporals, evita el flux d'aigua cap a dins o fora de les cèl·lules. Això manté l'equilibri cel·lular i prevé danys.

Bibliografia

-Llibre (pàg. 80-82)

-https://es.slideshare.net/slideshow/aplicaciones-de-propiedades-coligativas/65071546#14

-El meu pare, enginyer tècnic industrial químic