LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Índex:
Introducció
La revolució demogràfica
La revolució agrícola
La revolució tecnològica
La revolució en els transports i comerç
Índex:
El Capitalisme
Els moviments socials
El Marxisme
L'anarquisme
10
Síntesi i bibliografia
1.Introducció
Entre 1780 i 1850 es va produir a la Gran Bretanya un conjunt de canvis econòmics i tecnològics, que posteriorment es van estendre per tot Europa i als Estats Units, que van donar lloc a una transformació radical de l’economia, la societat i dels sistemes de producció de béns.
1.Introducció
La industrialització va anar acompanyada d’una nova organització de l’economia (capitalisme) i va transformar la societat, apareixent dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
Les màquines van substituir poc a poc el treball manual, i el vapor es va aplicar a la maquinària i als nous mitjans de transports.
Per què passa justament a la Gran Bretanya?
Un seguit de factors expliquen per què Gran Bretanya va ser l’origen de la Revolució Industrial i va ser considerada “el taller del món”:
- El sistema polític que limitava el poder de la monarquia amb gran influència de la burgesia (comerciants).
- Un creixement de la població que va provocar un augment de la demanda i per tant més mà d’obra a les noves fàbriques.
- Facilitat en el transport per xarxes de rius i canals.
- Possessió d’un imperi colonial que li permetia tenir noves matèries primeres (el cotó) i que va generar un gran mercat mundial.
Característiques de la Industrialització
El naixement de la indústria va estar estretament vinculat a tres elements del procés industrialitzador: 1- La mecanització: Utilització de les màquines que substitueixen parcialment el treball humà i la tracció animal tant a les fàbriques com en els transports. 2- El Sistema Fabril: La mecanització, l’ús de grans instal·lacions i la voluntat de controlar als treballadors van provocar la concentració d’obrers en edificis destinats a la producció (les fàbriques). Aquest nou sistema de producció en sèrie s’anomena sistema fabril. 3- Fonts d’energia: Les fonts d’energia anteriors procedien de la força humana, animal, el vent o l’aigua. Es va perfeccionar la roda hidràulica i es va fer servir el carbó gràcies a la màquina de vapor.
La 1a Revolució Industrial: Les Revolucions paral·leles
La revolució industrial va ser possible gràcies a una sèrie de canvis connectats entre ells. Això va produir una gran transformació del sistema econòmic. Les diferents revolucions que estudiarem seran:
- La Revolució Demogràfica
- La Revolució Agrícola
- La Revolució Tecnològica
- La Revolució dels Transports i el Comerç
- El Sorgiment del Capitalisme i les Noves Classes Socials
2- La Revolució Demogràfica
2- La Revolució Demogràfica
La Gran Bretanya va ser el país europeu que més va créixer. Va augmentar un 70% entre el 1700 i el 1800. A Europa es va passar de 140 milions d’habitants el 1750 a 274 milions el 1850.
2- La Revolució Demogràfica
Cap el 1750 la població europea va començar un procés de creixement degut a la fi de les guerres europees, l’augment de la producció d’aliments i la millora de la medicina i de la higiene. Amb una millor alimentació desapareixen les grans fams i la població és més resistent a les malalties i epidèmies. L’esperança de vida va augmentar dels 38 als 50 anys a finals del segle XIX va ser possible gràcies a la reducció de la mortalitat (sobretot la infantil).
Evolució de la població a la Gran Bretanya
2- La Revolució Demogràfica
La taxa de natalitat augmenta i es manté més o menys estable (fins i tot cau a finals de segle) La taxa de mortalitat cau en picat a partir del 1740 (també la mortalitat infantil) Això provoca un augment de la població molt ràpidament.
Evolució de la població a la Gran Bretanya
2- La Revolució Demogràfica
El model de transició demogràfica
2- La Revolució Demogràfica
3- La Revolució Agrícola
Les transformacions en el món agrari van impulsar un augment de la producció. Aquest desenvolupament tan ràpid va ser el resultat de: 1- Una nova estructura de la propietat 2- Canvis en el sistema de conreu 3- La mecanització del camp
2.1. La nova estructura de la propietat
Els Enclosure Acts van ser una sèrie de lleis que permetien la privatització de les terres comunals que es compartien entre els habitants d'un poble per a ús agrícola o de pastura. Amb els Enclosure Acts, aquestes terres van ser tancades (enclosed) i redistribuïdes entre propietaris privats, sovint rics terratinents. Així, del sistema de camps oberts (openfields) passem als camps tancats (enclosures)
2.1. La nova estructura de la propietat
Com que els pagesos pobres no tenien diners per tancar les terres van haver de vendre les seves propietats i van haver d’emigrar cap a les ciutats per treballar a canvi d’un salari. Això es coneix com a èxode rural.
2.2. Els canvis en el sistema de conreu
La rotació triennal (cada tres anys) va ser substituida per la quadriennal (cada quatre anys) anomenada Sistema Norfolk. Aquest sistema combinava els cereals que empobreixen la terra amb les plantes farratgeres que aporten nutrients i nitrogen al sòl. Suprimim el guaret i per tant tenim més terres de conreu. El farratge alimenta els animals, per tant també augmenta la quantitat de ramaders i també la disponibilitat de carn i llet.
S'aplica la mentalitat capitalista de rendiment i beneficis a l'agricultura. Es comencen a fer inversions al camp per millorar-lo
2.3. La mecanització del camp
La invenció de noves màquines permet fer les feines agrícoles més ràpid i fàcilment. La sembra mecànica, màquina Jethro Tull, o la nova arada Rotherham van permetre remoure els camps i tapar les llavors del vent i dels animals. Es van introduir nous conreus com la patata, el blat de moro i així es va diversificar la producció d’aliments. Tot plegat va fer augmentar la producció d’aliments. A Anglaterra, el 1650 un pagès podia alimentar 1,5 persones, l’any 1800 havia pujat a 2,5 persones.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
James Watt (1736-1819) va ser un inventor i matemàtic escocès. A partir d’una màquina de vapor prèvia creada per Newcomen, la va analitzar i va veure que el seu rendiment era molt baix ja que gastava una gran quantitat de vapor. El resultat va ser una màquina molt més eficaç que es va aplicar com a força motriu (de moviment) a la indústria i en els transports.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
Com funciona la màquina de vapor?
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
El primer sector on es va aplicar la màquina de vapor va ser a les mines de carbó i de ferro. Per què? El carbó es va convertir en la gran font d’energia de la revolució industrial i per aquest motiu hi havia molta demanda d’aquest mineral. Es feia servir per a la màquina de vapor i en la indústria per fabricar ferro i acer. Gran Bretanya i, sobretot, la regió de Gal·les, es van convertir en grans conques mineres.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria tèxtil La màquina de vapor també es va aplicar a la indústria tèxtil, un sector que va créixer molt en molt poc temps. El comerç d’indianes* (un teixit de cotó estampat) que procedia de la India va provocar que el govern anglès en prohibis la importació i afavoris la producció de teixits de cotó a l’interior del pais. A més a més també hi va haver innovacions en maquinària com la llançadora volant de Kay que augmentava la velocitat de teixir, o les diferents màquines de filar (Spinning Jenny, Mule Jenny, Water Frame i el teler Cartwright) que van permetre augmentar la producció i abaratir els costos.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria tèxtil a Catalunya
- A mitjans segle XVIII, Catalunya va experimentar un auge en els negocis. El 1758 es crea la Junta de Comerç, que vetllava pels negocis exteriors del Principat.
- Es van crear escoles tècniques de nàutica, química, mecànica, economia, etc.
- En aquest desenvolupament del comerç, la indústria tèxtil va tenir molta importància.
- Permet la creació d'una nova burgesia.
- Creació d'una xarxa comercial que arribava fins a Amèrica.
- Dècada de 1780, a Barcelona era la ciutat on més teixits s'estampaven, les famoses indianes.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria tèxtil a Catalunya
- També es va comerciar moltíssim amb cereals, vi i aiguardent. Però no només això...
- La burgesia catalana també van tenir un paper destacat en el comerç d'esclaus, fet que va generar grans beneficis econòmics per aquesta nova classe social.
- Els indians, nom que rebien els comerciants que van fer negocis a les Antilles i després van tornar a la metròpoli, van generar una gran riquesa.
- El Decret de Nova Planta (1716) va facilitar aquest comerç, ja que permetia el comerç directe entre el Port de Barcelona i les colònies americanes.
- Comerç Triangular.
3- La revolució tecnològica
La indústria tèxtil a Catalunya
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria siderúrgica La demanda de ferro per fabricar vaixells, municions, màquines i eines va augmentar considerablement. Per tant es va buscar un combustible menys costós i més efectiu que el carbó vegetal. El carbó de coc que s’extreia de les mines es va començar a utilitzar en els alts forns per la fosa del ferro i la producció d’acer (barreja de ferro i carboni), material molt elàstic i apte per la construcció de maquinària i edificis públics.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
El Creixement de les ciutats La industrialització va convertir les ciutats en grans metròpolis degut a l’augment de la població (Èxode rural) Es van enderrocar muralles i van néixer barris, es creen mitjans de transport com el ferrocarril i el tramvia. Es creen noves infraestructures com l’empedrat de carrers i el clavagueram. Hi va haver una forta segregació social per barris. Gran contrast entre els barris burgesos i els barris obrers.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
Quin problema tenia el gran consum de carbó? Els paisatges negres “Coketown és una ciutat de maons que es veurien vermells si el fum i les cendres ho permetessin (...). És plena de fàbriques i xemeneies altes d’on surt un inacabable fum serpentejant que no s’atura mai (...). La travessa un canal negre per on circulen unes aigües envermellides pels tints, envoltat de fàbriques amuntegades plenes de finestres, en què la jornada transcorre enmig de l’estrepitós soroll de les màquines i de les tremolors que provoca el pistó de la màquina de vapor cada cop que puja i baixa.” Charles Dickens: Temps Difícils (1854)
4- La revolució en els transports i en el comerç
La Locomotora, el ferrocarril i els vaixells de vapor El ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per l’aplicació de la màquina de vapor. Era la unió del sistema d’arrossegament de vagonetes junt amb la invenció de la locomotora màquina creada per Stephenson (1814) que va fer servir una màquina de vapor per transmetre moviment continu a les rodes. La primera línia de ferrocarril es va estrenar el 1830 entre Manchester i Liverpool. A començaments del segle XIX la màquina de vapor es va utilitzar en els vaixells a vela que es van substituir pels vaixells de vapor. Amb el ferrocarril i els vaixells de vapor es transporten mercaderies i persones en menys temps i a un cost molt més baix.
4- La revolució en els transports i en el comerç
4- La revolució en els transports i en el comerç
Temps de viatge en transport el 1750 i el 1855
4- La revolució en els transports i en el comerç
A CATALUNYA.
- Primera línia de ferrocarril va unir Barcelona i Mataró. El viatge inaugural va ser el 28 d'octubre de 1848.
Reproducció de la locomotora i de tres vagons
4- La revolució en els transports i en el comerç
A CATALUNYA.
- Tenia capacitat per 900 persones.
- Diferència entre 1a, 2a i 3a classe.
El 1973, Correus va emetre un segell commemoratiu d'aquell primer viatge.
4- La revolució en els transports i en el comerç
L’expansió comercial La revolució industrial va donar pas a una economia de mercat. Es produïa no només per consum propi sinó també pels mercats urbans. Això va ser possible gràcies a:
- Augment de la producció
- Augment de la població
- Millora del poder adquisitiu
Els nous sistemes de transports faciliten el comerç interior i el comerç exterior cap als Estats Units i les colònies extraeuropees.
El capitalisme: Origen
Els origens del sistema capitalista es remonten a la Revolució industrial i es basen en el liberalisme econòmic. El pare del Capitalisme va ser un economista anomenat Adam Smith. Adam Smith: Escriu la seva obra “La riquesa de les nacions” (1776) on estableix els principis del liberalisme econòmic
El capitalisme: Principis i Característiques
- Tots els instruments de producció (fàbriques, eines, maquinària, etc) són propietat privada.
- L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia. Totes les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa.
I això, Adam Smith, ho explica amb la teoria de la Mà invisible.
El capitalisme: Principis i Característiques
- Segons Smith, el mercat s’equilibra, s’autoregula, en funció de la oferta i la demanda, i el preu s’hi adapta. A part del preu també s’adapta la producció. Per tant l’estat no intervé en l’economia perquè s’autoregula.
- La competència entre empresaris redueix costos i preus i es produeix una renovació tecnològica constant.
El capitalisme: la divisió del treball
El capitalisme: La banca, les societats anònimes i la borsa
Les primeres empreses familiars van convertir-se en factories molt complexes i cada vegada necessitaven més capital (diners). La banca va créixer exponencialment al ritme que creixien les empreses ja que deixava préstecs als empresaris per iniciar els seus negocis. Però un empresari sol, a vegades, no podia fer front a tants diners i per això van aparèixer les societats anònimes. Les societats anònimes tenen els seu capital dividit en accions. Aquestes accions es poden comprar i/o vendre a la borsa de valors. I com funciona la borsa? A través de la llei de la oferta i la demanda.
El capitalisme: La borsa de valors
El capitalisme: Proteccionisme i Lliurecanvisme
El Regne Unit va ser partidari del lliurecanvisme, és a dir, que l’Estat no intervingui en el comerç internacional. Això suposa el comerç lliure de mercaderies entre els Estats. Amb la competència augmentaria la producció i per tant les vendes. En canvi, altres països, com els Estats Units, per fomentar la indústria pròpia, defensaven el proteccionisme. El proteccionisme defensa la imposició d’aranzels (impostos) als productes estrangers perquè siguin més cars i no sigui rendible importar-los.
El capitalisme: Proteccionisme i Lliurecanvisme
El capitalisme: crisis cícliques
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Recordatori Amb la revolució industrial capitalista, on cada cop hi ha més competència, començà el règim dels salaris de fam (sous baixos), agreujat pels freqüents acomiadaments d'obrers a mesura que s'anava modernitzant la maquinària. Això provoca l'empobriment del proletariat (classe obrera) i l'enriquiment de la burgesia. Les difícils condicions de treball i la misèria en que vivia la classe obrera va generar una nova conflictivitat social. És així com neixen les primeres organitzacions obreres.
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Luddisme
- Primeres reaccions dels obrers: manifestacions incontrolades de ràbia contra les màquines. Neix a Anglaterra a principis del 1800.
- Es basava en la destrucció de les màquines que consideraven responsables de l’atur dels obrers i dels salaris baixos.
- Amb les seves accions els luddites pretenien forçar als patrons a negociar les condicions de feina.
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
ELS INICIS DEL SINDICALISME
- A partir del 1820. Primeres organitzacions obreres per defensar els seus drets i demanar millores laborals.
- Societats de Socors Mutus (de vegades clandestines). Es cobrava una quota als socis. Què podien fer amb aquests diners?
- Ajudar al treballador o a la seva família en cas de malaltia.
- Crear caixes de resistència i donar suport als obrers en cas de vaga.
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
ELS INICIS DEL SINDICALISME
- Any 1825. Es deroguen les lleis que prohibien les associacions obreres a Anglaterra.
- Es creen organitzacions d'ofici, les Trade Unions (o sindicats). Destaca el Gran Sindicat General de Filadors (1829).
- Any 1834, sota la direcció de Robert Owen, es constitueix la Great Trade Union, la unió de diversos sindicats obrers. Un sindicat unificat que va arribar a tenir més de mig milió d'afiliats.
- A partir de 1840. El sindicalisme s'exten per Europa. A Espanya trobem l'Associació de Teixidors de Barcelona.
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Reivindicacions dels treballadors
- Augment de salaris
- Disminució dels preus dels aliments i dels habitatges
- Abolició del treball infantil
- Dret a associar-se
- Reducció de la jornada laboral
- Protecció en cas de malaltia
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
EL CARTISME
- Any 1836, un grup d'obrers funda la Working Men's Association, que publica la Carta del Poble.
- El 1842 es transforma en l'Associació Nacional de la Carta. Considerat el primer partit polític dels treballadors.
- Ho exposen a la Cambra dels Comuns i promouen vages i manifestacions en la seva defensa.
L'aixecament de Newport, 4 de novembre de 1839. Prop de 5000 treballadors, guiats per John Frost, van marxar cap a Newport per demanar democràcia i el sufragi universal masculí i secret.
- La Carta és rebutjada. El 1847 aconsegueixen la reducció laboral a 10h i la creació d'una consicencació social i política.
Els Moviments Socials: SOCIALISME
Al costat d'aquestes primeres lluites sindicals nasqué un poderós pensament que cohesionaria el moviment obrer: el socialisme. Els primers socialistes comprengueren que per frenar les desigualtats no hi havia prou canviant el sistema polític, sinó que calia canviar totalment l'organització de l'economia. Sorgí el SOCIALISME UTÒPIC, on es desenvoluparen moltes idees i pràctiques (Weitling, Fourier, Saint-Simon, etc.) i arribaren a la conclusió que per assolir més igualtat econòmica calia que tota la riquesa productiva (terres, mines, bancs, fàbriques, etc) no fos propietat dels individus particulars, sinó de tots els membres de la societat. El lema del socialisme utòpic era "Tots els homes són germans"
Els Moviments Socials: SOCIALISME UTÒPIC
Els falansteris de Fourier
New Harmony, als EUA, R.Owen
Els Moviments Socials: El marxisme
Karl Marx i Friedrich Engels transformaren la utopia revolucionària del moviment obrer en un procés científic d'alliberament de la classe obrera.
El 1848, escriuen el Manifest del partit Comunista o Manifest Comunista “La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs, mestres, artesans, agremiats i fadrins, en un mot opressors i oprimits s'han trobat sempre en oposició entre ells” La lluita de classes = motor de la història
Karl Marx
Friederich Engels
El Marxisme: Característiques
En el Manifest Comunista denuncien l’explotació dels treballadors (1) i defensen la revolució (2) per destruir el capitalisme.
- S’oposen i critiquen el capitalisme ja que creuen que l'explotació burgesa és pròpia del capitalisme, ja que el treball de l'obrer genera una plusvàlua o benefici superior al salari que percep.
2. La Revolució havia de tenir dues fases: 1a: Assoliment del poder polític per crear un Estat Obrer (la dictadura del proletariat) que havia d’eliminar la propietat privada i posar-la en mans de l’Estat. 2a: Després de la dictadura del proletariat hi hauria la nova societat comunista en la qual les classes socials i l’Estat desapareixen.
El Marxisme: Característiques
Karl Marx escriu “El Capital”, on marca les bases de l’economia comunista
ELS CAPITALISTES (PROPIETARIS DE LES FÀBRIQUES) NOMÉS APORTEN ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ
ELS TREBALLADORS REBEN UN SALARI MÉS BAIX QUE EL VALOR QUE REALMENT GENERA EL SEU TREBALL
ELS PROPIETARIS ES QUEDEN AMB TOTS ELS BENEFICIS QUE GENEREN ELS TREBALLADORS
EL CAPITAL (1867)
AQUEST VALOR S’ANOMENA PLUSVÀLUA
ELS TREBALLADORS DONEN VALOR A LA PRODUCCIÓ
AMB LES MATÈRIES PRIMERES (FUSTA) PRODUEIXEN UN BÉ (TAULA)
EL BÉ PRODUIT VAL MOLT MÉS QUE ELS FACTORS UTILITZATS
El Marxisme: Característiques
En el Manifest Comunista ja senyalen alguns dels principis del comunisme com l’abolició de la propietat privada → ALERTA: No entendre la propietat privada en el sentit de tenir una casa pròpia, un telèfon mòbil o un ordinador (actualment). La propietat privada en el comunisme fa referència als mitjans de producció, és a dir, aquells elements necessaris per produir: fàbriques, eines, terra, maquinària. I per què volen abolir la propietat privada dels mitjans de producció de la burgesia? La propietat dels mitjans de producció ha d’estar en mans de la classe obrera perquè així s’eliminaran les desigualtats. “Qualsevol producte en el capitalisme tindrà origen en l’explotació del treballador”
El Marxisme i la difusió de les seves idees
Van crear partits polítics obrers socialistes. Tenien com a objectiu la revolució obrera però també defensaven participar en eleccions i entrar als parlaments per impulsar lleis favorables als obrers/es:
- sufragi universal estès a les dones,
- jornada de 8 hores
- abolició del treball infantil
etc.
Els Moviments Socials: L’anarquisme
És el conjunt d’idees i teories que s’oposaven al capitalisme i volien abolir tota classe de govern i d’autoritat. Els seus principals pensadors van ser Mijail Bakunin i Piotr Kropotkin.
Mijail Bakunin
Piotr Kropotkin
Els Moviments Socials: L’anarquisme
Els principis bàsics de l’anarquisme són:
- Exalten la llibertat individual i la solidaritat social.
- Critiquen la propietat privada i defensen la propietat col·lectiva
- Rebutgen qualsevol tipus d’autoritat, principalment l’Estat.
- No participen en les eleccions i s’hi oposen.
CREAR UNA SOCIETAT COL·LECTIVISTA I IGUALITÀRIA (sense jerarquies, ni explotació, ni propietat privada, ni classes socials)
- Arruinar la Burgesia
- Destruir l’Estat
- Destruir el Capitalisme
VAGA GENERAL
DEFENSEN L’ACCIÓ REVOLUCIONÀRIA DELS OBRERS I PAGESOS
ACCIÓ DIRECTA
Els Moviments Socials: L’anarquisme
ELS CORRENTS ANARQUISTES
L'anarcocomunisme
- S'oposava a qualsevol forma d'organització.
- Propugnava l'acció violenta de petits grups contra la societat burgesa. Era l'anomenada "propaganda per l'acció", que defensava l'acció violenta contra els símbols de l'Estat: Església, Estat i capitalisme.
L'anarcosindicalisme
- Defensava l'organització obrera en sindicats, per acabar amb el capitalisme i crear una societat sense classes. La propietat seria de les col·lectivitats obreres.
- Apoliticisme (els obrers no podien votar a les eleccions burgeses).
- Vaga general com a instrument revolucionari.
Els Moviments Socials: la 1a INTERNACIONAL
- A partir de 1850 el nombre de treballadors, organitzacions obreres i pensadors socialistes era ja molt important.
- L'any 1864. A Londres es funda l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).
És una organització que coordinava la lluita obrera més enllà de les fronteres dels Estats.
- Es crearen seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit per Marx. Aquest redactà els Estatuts i el manifest inaugural.
Els treballadors s'han d'emancipar, conquerint el poder polític per posar fi a la societat burgesa i implantar el socialisme.
Els Moviments Socials: la 1a INTERNACIONAL
Els Moviments Socials: la 1a INTERNACIONAL
- Sorgeixen dicrepàncies entre Marx i Bakunin.
- Bakunin acusa a Marx de controlar l'AIT i de que gran part dels acords reflectien les idees marxistes.
- Bakunin propugnava l'abolició de l'Estat (encara que fos un Estat obrer) i es mostrava hostil a qualsevol forma de política.
- Països més industrialitzats (Gran Bretanya i Alemanya). Suport a Marx
- Països més endarrerits, amb un sector agrícola important (Espanya i Itàlia). Suport a Bakunin.
Les discrepàncies provoquen el trencament de l'organització el 1872.
Els Moviments Socials: breu apunt de la resta d'Internacionals
Segona Internacional (1889-1916, a París) Objectiu: Coordinar partits socialistes i obrers a nivell global. Va declarar l’1 de maig com a Dia del Treballador. Fi: Es fragmenta el 1916 per desacords sobre la Primera Guerra Mundial: alguns partits socialistes la recolzaven, mentre d’altres eren pacifistes. Tercera Internacional (o Komintern) (1919-1943, a Moscou) Objectiu: Promoure la revolució comunista mundial sota lideratge soviètic. Fi: Es dissol el 1943 per ordre de Stalin per afavorir aliances amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Semblances i diferències entre Marxisme i Anarquisme
Ambdós comparteixen molts objectius en comú, però bàsicament no es posen d'acord amb la MANERA D'ACONSEGUIR aquests objectius.
Tierra y Libertad (1995), de Ken Loach
Cartellisme i estètica marxista/comunista
Cartellisme i estètica anarquista
Bibliografia
- GiH 4. Geografia i Història. Catalunya. (Vicens Vives)
- Dossiers Buxaweb: http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucioindustrial.htm
Vaig venir a Ginebra per matar un sobirà, amb l'objectiu de donar un exemple a tots aquells que pateixen i a tots aquells que no fan res per millorar la seva posició social; no m'importava quin sobirà era que havia de matar... No era una dona que vaig atacar, sinó una emperadriu; era una corona que tenia a la vista.
Confessions de Luigi Lucheni, assassí de l'emperadriu, 1900.
Vestit, 1825 - 1830. Cotó estampat (indiana)
New Harmony
Comunitat utòpica fundada l’any 1825 a Indiana, Estats Units, per Robert Owen, un reformador social gal·lès. Owen volia crear una societat ideal basada en els principis de cooperació, igualtat i educació universal.Objectius principals de New Harmony:
- Promoure la igualtat entre classes i gèneres.
- Abolir la propietat privada i establir una economia compartida.
- Fomentar l’educació científica i laïcista com a mitjà per transformar la societat.
Dura 2 anys. Causes del fracàs, sobretot per:
-
Mala planificació econòmica: Molts habitants no tenien les habilitats o l’actitud necessària per contribuir al treball col·lectiu.
- Excés d’idealistes i falta de treballadors pràctics.
- Conflictes ideològics entre els seus membres.
La transició demogràfica
És una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens:
- Explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys .
- Descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).
Es celebren els primers congressos. S'adopten acords per impulsar les mobilitzacions obreres. A més:
- Reducció jornada laboral.
- Supressió del treball infantil.
- Desaparició dels exèrcits permanents.
- Socialització dels mitjans de producció.
- Recurs de la vaga com a instrument més eficaç per aconseguir aquests objectius.
LUDDISME
- Ned Ludd, pioner del moviment del luddisme. Aprenent de teixidor que va destruir dos telers després de ser castigat pel seu cap.
- Inspiració per la creació del personatge fictíci "Capità Ludd", nom que utilitzaven els obrers que s'oposaven al maquinisme a les seves cartes que enviaven als patrons.
COMERÇ TRIANGULAR
Ruta comercial del segle XVI al XIX.
- S'iniciava a països d'Europa Occidental (Portugal, Espanya, França, Anglaterra...), on es carregaven diversos tipus de manufactures.
- Es feia una parada a la costa occidental africana, entre els rius Senegal i Congo. Allà, s'intercanviaven aquestes manufactures de poc valor a canvi d'esclaus (això incitava guerres tribals).
- La següent parada era a les Antilles o a la costa americana, on els esclaus eren venuts i es carregaven productes colonials (sucre, tabac, cacau...) i metalls preciosos i tornaven a Europa.
PER QUÈ L'1 DE MAIG?
La Revolta de Haymarket (Chicago, Estats Units) 4 de maig de 1886, punt culminant d'una sèrie de protestes obreres que, des del 1r de maig, s'havien estat produint per la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores. Durant una manifestació pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre l'acte de forma violenta. Això va desembocar en un judici a vuit treballadors anarquistes. Cinc d'ells van ser condemnats a mort (un d'ells es va suïcidar abans de ser executat) i tres van ser reclosos. Foren els anomenats Màrtirs de Chicago pel moviment obrer.
EL CARTISME
Què demanaven?
- Sufragi universal masculí i vot secret.
- Divisió idèntica dels districtes electorals (per acabar amb el predomini dels districtes rurals on la força obrera era molt reduïda).
- Sou per als diputats. Així qualsevol obrer podria exercir el càrrec.
- Immunitat parlamentària per expressar lliurement les idees sense por de represàlies.
Les idees anarcosindicalistes prenen forma.
Acte fundacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT). 30 d'octubre de 1910.
COMERÇ TRIANGULAR
Ruta comercial del segle XVI al XIX.
- S'iniciava a països d'Europa Occidental (Portugal, Espanya, França, Anglaterra...), on es carregaven diversos tipus de manufactures.
- Es feia una parada a la costa occidental africana, entre els rius Senegal i Congo. Allà, s'intercanviaven aquestes manufactures de poc valor a canvi d'esclaus (això incitava guerres tribals).
- La següent parada era a les Antilles o a la costa americana, on els esclaus eren venuts i es carregaven productes colonials (sucre, tabac, cacau...) i metalls preciosos i tornaven a Europa.
La Revolució Industrial
HMC
Created on October 23, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
The Power of Roadmap
View
Simulation: How to Act Against Bullying
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
View
Internal Guidelines for Artificial Intelligence Use
View
Interactive Onboarding Guide
View
Word Search
View
Sorting Cards
Explore all templates
Transcript
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Índex:
Introducció
La revolució demogràfica
La revolució agrícola
La revolució tecnològica
La revolució en els transports i comerç
Índex:
El Capitalisme
Els moviments socials
El Marxisme
L'anarquisme
10
Síntesi i bibliografia
1.Introducció
Entre 1780 i 1850 es va produir a la Gran Bretanya un conjunt de canvis econòmics i tecnològics, que posteriorment es van estendre per tot Europa i als Estats Units, que van donar lloc a una transformació radical de l’economia, la societat i dels sistemes de producció de béns.
1.Introducció
La industrialització va anar acompanyada d’una nova organització de l’economia (capitalisme) i va transformar la societat, apareixent dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
Les màquines van substituir poc a poc el treball manual, i el vapor es va aplicar a la maquinària i als nous mitjans de transports.
Per què passa justament a la Gran Bretanya?
Un seguit de factors expliquen per què Gran Bretanya va ser l’origen de la Revolució Industrial i va ser considerada “el taller del món”:
Característiques de la Industrialització
El naixement de la indústria va estar estretament vinculat a tres elements del procés industrialitzador: 1- La mecanització: Utilització de les màquines que substitueixen parcialment el treball humà i la tracció animal tant a les fàbriques com en els transports. 2- El Sistema Fabril: La mecanització, l’ús de grans instal·lacions i la voluntat de controlar als treballadors van provocar la concentració d’obrers en edificis destinats a la producció (les fàbriques). Aquest nou sistema de producció en sèrie s’anomena sistema fabril. 3- Fonts d’energia: Les fonts d’energia anteriors procedien de la força humana, animal, el vent o l’aigua. Es va perfeccionar la roda hidràulica i es va fer servir el carbó gràcies a la màquina de vapor.
La 1a Revolució Industrial: Les Revolucions paral·leles
La revolució industrial va ser possible gràcies a una sèrie de canvis connectats entre ells. Això va produir una gran transformació del sistema econòmic. Les diferents revolucions que estudiarem seran:
2- La Revolució Demogràfica
2- La Revolució Demogràfica
La Gran Bretanya va ser el país europeu que més va créixer. Va augmentar un 70% entre el 1700 i el 1800. A Europa es va passar de 140 milions d’habitants el 1750 a 274 milions el 1850.
2- La Revolució Demogràfica
Cap el 1750 la població europea va començar un procés de creixement degut a la fi de les guerres europees, l’augment de la producció d’aliments i la millora de la medicina i de la higiene. Amb una millor alimentació desapareixen les grans fams i la població és més resistent a les malalties i epidèmies. L’esperança de vida va augmentar dels 38 als 50 anys a finals del segle XIX va ser possible gràcies a la reducció de la mortalitat (sobretot la infantil).
Evolució de la població a la Gran Bretanya
2- La Revolució Demogràfica
La taxa de natalitat augmenta i es manté més o menys estable (fins i tot cau a finals de segle) La taxa de mortalitat cau en picat a partir del 1740 (també la mortalitat infantil) Això provoca un augment de la població molt ràpidament.
Evolució de la població a la Gran Bretanya
2- La Revolució Demogràfica
El model de transició demogràfica
2- La Revolució Demogràfica
3- La Revolució Agrícola
Les transformacions en el món agrari van impulsar un augment de la producció. Aquest desenvolupament tan ràpid va ser el resultat de: 1- Una nova estructura de la propietat 2- Canvis en el sistema de conreu 3- La mecanització del camp
2.1. La nova estructura de la propietat
Els Enclosure Acts van ser una sèrie de lleis que permetien la privatització de les terres comunals que es compartien entre els habitants d'un poble per a ús agrícola o de pastura. Amb els Enclosure Acts, aquestes terres van ser tancades (enclosed) i redistribuïdes entre propietaris privats, sovint rics terratinents. Així, del sistema de camps oberts (openfields) passem als camps tancats (enclosures)
2.1. La nova estructura de la propietat
Com que els pagesos pobres no tenien diners per tancar les terres van haver de vendre les seves propietats i van haver d’emigrar cap a les ciutats per treballar a canvi d’un salari. Això es coneix com a èxode rural.
2.2. Els canvis en el sistema de conreu
La rotació triennal (cada tres anys) va ser substituida per la quadriennal (cada quatre anys) anomenada Sistema Norfolk. Aquest sistema combinava els cereals que empobreixen la terra amb les plantes farratgeres que aporten nutrients i nitrogen al sòl. Suprimim el guaret i per tant tenim més terres de conreu. El farratge alimenta els animals, per tant també augmenta la quantitat de ramaders i també la disponibilitat de carn i llet.
S'aplica la mentalitat capitalista de rendiment i beneficis a l'agricultura. Es comencen a fer inversions al camp per millorar-lo
2.3. La mecanització del camp
La invenció de noves màquines permet fer les feines agrícoles més ràpid i fàcilment. La sembra mecànica, màquina Jethro Tull, o la nova arada Rotherham van permetre remoure els camps i tapar les llavors del vent i dels animals. Es van introduir nous conreus com la patata, el blat de moro i així es va diversificar la producció d’aliments. Tot plegat va fer augmentar la producció d’aliments. A Anglaterra, el 1650 un pagès podia alimentar 1,5 persones, l’any 1800 havia pujat a 2,5 persones.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
James Watt (1736-1819) va ser un inventor i matemàtic escocès. A partir d’una màquina de vapor prèvia creada per Newcomen, la va analitzar i va veure que el seu rendiment era molt baix ja que gastava una gran quantitat de vapor. El resultat va ser una màquina molt més eficaç que es va aplicar com a força motriu (de moviment) a la indústria i en els transports.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
Com funciona la màquina de vapor?
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
El primer sector on es va aplicar la màquina de vapor va ser a les mines de carbó i de ferro. Per què? El carbó es va convertir en la gran font d’energia de la revolució industrial i per aquest motiu hi havia molta demanda d’aquest mineral. Es feia servir per a la màquina de vapor i en la indústria per fabricar ferro i acer. Gran Bretanya i, sobretot, la regió de Gal·les, es van convertir en grans conques mineres.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria tèxtil La màquina de vapor també es va aplicar a la indústria tèxtil, un sector que va créixer molt en molt poc temps. El comerç d’indianes* (un teixit de cotó estampat) que procedia de la India va provocar que el govern anglès en prohibis la importació i afavoris la producció de teixits de cotó a l’interior del pais. A més a més també hi va haver innovacions en maquinària com la llançadora volant de Kay que augmentava la velocitat de teixir, o les diferents màquines de filar (Spinning Jenny, Mule Jenny, Water Frame i el teler Cartwright) que van permetre augmentar la producció i abaratir els costos.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria tèxtil a Catalunya
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria tèxtil a Catalunya
3- La revolució tecnològica
La indústria tèxtil a Catalunya
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
La indústria siderúrgica La demanda de ferro per fabricar vaixells, municions, màquines i eines va augmentar considerablement. Per tant es va buscar un combustible menys costós i més efectiu que el carbó vegetal. El carbó de coc que s’extreia de les mines es va començar a utilitzar en els alts forns per la fosa del ferro i la producció d’acer (barreja de ferro i carboni), material molt elàstic i apte per la construcció de maquinària i edificis públics.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
El Creixement de les ciutats La industrialització va convertir les ciutats en grans metròpolis degut a l’augment de la població (Èxode rural) Es van enderrocar muralles i van néixer barris, es creen mitjans de transport com el ferrocarril i el tramvia. Es creen noves infraestructures com l’empedrat de carrers i el clavagueram. Hi va haver una forta segregació social per barris. Gran contrast entre els barris burgesos i els barris obrers.
3- La revolució tecnològica: James Watt i la màquina de vapor
Quin problema tenia el gran consum de carbó? Els paisatges negres “Coketown és una ciutat de maons que es veurien vermells si el fum i les cendres ho permetessin (...). És plena de fàbriques i xemeneies altes d’on surt un inacabable fum serpentejant que no s’atura mai (...). La travessa un canal negre per on circulen unes aigües envermellides pels tints, envoltat de fàbriques amuntegades plenes de finestres, en què la jornada transcorre enmig de l’estrepitós soroll de les màquines i de les tremolors que provoca el pistó de la màquina de vapor cada cop que puja i baixa.” Charles Dickens: Temps Difícils (1854)
4- La revolució en els transports i en el comerç
La Locomotora, el ferrocarril i els vaixells de vapor El ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per l’aplicació de la màquina de vapor. Era la unió del sistema d’arrossegament de vagonetes junt amb la invenció de la locomotora màquina creada per Stephenson (1814) que va fer servir una màquina de vapor per transmetre moviment continu a les rodes. La primera línia de ferrocarril es va estrenar el 1830 entre Manchester i Liverpool. A començaments del segle XIX la màquina de vapor es va utilitzar en els vaixells a vela que es van substituir pels vaixells de vapor. Amb el ferrocarril i els vaixells de vapor es transporten mercaderies i persones en menys temps i a un cost molt més baix.
4- La revolució en els transports i en el comerç
4- La revolució en els transports i en el comerç
Temps de viatge en transport el 1750 i el 1855
4- La revolució en els transports i en el comerç
A CATALUNYA.
Reproducció de la locomotora i de tres vagons
4- La revolució en els transports i en el comerç
A CATALUNYA.
El 1973, Correus va emetre un segell commemoratiu d'aquell primer viatge.
4- La revolució en els transports i en el comerç
L’expansió comercial La revolució industrial va donar pas a una economia de mercat. Es produïa no només per consum propi sinó també pels mercats urbans. Això va ser possible gràcies a:
- Augment de la producció
- Augment de la població
- Millora del poder adquisitiu
Els nous sistemes de transports faciliten el comerç interior i el comerç exterior cap als Estats Units i les colònies extraeuropees.El capitalisme: Origen
Els origens del sistema capitalista es remonten a la Revolució industrial i es basen en el liberalisme econòmic. El pare del Capitalisme va ser un economista anomenat Adam Smith. Adam Smith: Escriu la seva obra “La riquesa de les nacions” (1776) on estableix els principis del liberalisme econòmic
El capitalisme: Principis i Característiques
- L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia. Totes les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa.
I això, Adam Smith, ho explica amb la teoria de la Mà invisible.El capitalisme: Principis i Característiques
El capitalisme: la divisió del treball
El capitalisme: La banca, les societats anònimes i la borsa
Les primeres empreses familiars van convertir-se en factories molt complexes i cada vegada necessitaven més capital (diners). La banca va créixer exponencialment al ritme que creixien les empreses ja que deixava préstecs als empresaris per iniciar els seus negocis. Però un empresari sol, a vegades, no podia fer front a tants diners i per això van aparèixer les societats anònimes. Les societats anònimes tenen els seu capital dividit en accions. Aquestes accions es poden comprar i/o vendre a la borsa de valors. I com funciona la borsa? A través de la llei de la oferta i la demanda.
El capitalisme: La borsa de valors
El capitalisme: Proteccionisme i Lliurecanvisme
El Regne Unit va ser partidari del lliurecanvisme, és a dir, que l’Estat no intervingui en el comerç internacional. Això suposa el comerç lliure de mercaderies entre els Estats. Amb la competència augmentaria la producció i per tant les vendes. En canvi, altres països, com els Estats Units, per fomentar la indústria pròpia, defensaven el proteccionisme. El proteccionisme defensa la imposició d’aranzels (impostos) als productes estrangers perquè siguin més cars i no sigui rendible importar-los.
El capitalisme: Proteccionisme i Lliurecanvisme
El capitalisme: crisis cícliques
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Recordatori Amb la revolució industrial capitalista, on cada cop hi ha més competència, començà el règim dels salaris de fam (sous baixos), agreujat pels freqüents acomiadaments d'obrers a mesura que s'anava modernitzant la maquinària. Això provoca l'empobriment del proletariat (classe obrera) i l'enriquiment de la burgesia. Les difícils condicions de treball i la misèria en que vivia la classe obrera va generar una nova conflictivitat social. És així com neixen les primeres organitzacions obreres.
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Luddisme
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
ELS INICIS DEL SINDICALISME
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
ELS INICIS DEL SINDICALISME
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
Reivindicacions dels treballadors
Els Moviments Socials: Les primeres organitzacions obreres
EL CARTISME
L'aixecament de Newport, 4 de novembre de 1839. Prop de 5000 treballadors, guiats per John Frost, van marxar cap a Newport per demanar democràcia i el sufragi universal masculí i secret.
Els Moviments Socials: SOCIALISME
Al costat d'aquestes primeres lluites sindicals nasqué un poderós pensament que cohesionaria el moviment obrer: el socialisme. Els primers socialistes comprengueren que per frenar les desigualtats no hi havia prou canviant el sistema polític, sinó que calia canviar totalment l'organització de l'economia. Sorgí el SOCIALISME UTÒPIC, on es desenvoluparen moltes idees i pràctiques (Weitling, Fourier, Saint-Simon, etc.) i arribaren a la conclusió que per assolir més igualtat econòmica calia que tota la riquesa productiva (terres, mines, bancs, fàbriques, etc) no fos propietat dels individus particulars, sinó de tots els membres de la societat. El lema del socialisme utòpic era "Tots els homes són germans"
Els Moviments Socials: SOCIALISME UTÒPIC
Els falansteris de Fourier
New Harmony, als EUA, R.Owen
Els Moviments Socials: El marxisme
Karl Marx i Friedrich Engels transformaren la utopia revolucionària del moviment obrer en un procés científic d'alliberament de la classe obrera.
El 1848, escriuen el Manifest del partit Comunista o Manifest Comunista “La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs, mestres, artesans, agremiats i fadrins, en un mot opressors i oprimits s'han trobat sempre en oposició entre ells” La lluita de classes = motor de la història
Karl Marx
Friederich Engels
El Marxisme: Característiques
En el Manifest Comunista denuncien l’explotació dels treballadors (1) i defensen la revolució (2) per destruir el capitalisme.
- S’oposen i critiquen el capitalisme ja que creuen que l'explotació burgesa és pròpia del capitalisme, ja que el treball de l'obrer genera una plusvàlua o benefici superior al salari que percep.
2. La Revolució havia de tenir dues fases: 1a: Assoliment del poder polític per crear un Estat Obrer (la dictadura del proletariat) que havia d’eliminar la propietat privada i posar-la en mans de l’Estat. 2a: Després de la dictadura del proletariat hi hauria la nova societat comunista en la qual les classes socials i l’Estat desapareixen.El Marxisme: Característiques
Karl Marx escriu “El Capital”, on marca les bases de l’economia comunista
ELS CAPITALISTES (PROPIETARIS DE LES FÀBRIQUES) NOMÉS APORTEN ELS MITJANS DE PRODUCCIÓ
ELS TREBALLADORS REBEN UN SALARI MÉS BAIX QUE EL VALOR QUE REALMENT GENERA EL SEU TREBALL
ELS PROPIETARIS ES QUEDEN AMB TOTS ELS BENEFICIS QUE GENEREN ELS TREBALLADORS
EL CAPITAL (1867)
AQUEST VALOR S’ANOMENA PLUSVÀLUA
ELS TREBALLADORS DONEN VALOR A LA PRODUCCIÓ
AMB LES MATÈRIES PRIMERES (FUSTA) PRODUEIXEN UN BÉ (TAULA)
EL BÉ PRODUIT VAL MOLT MÉS QUE ELS FACTORS UTILITZATS
El Marxisme: Característiques
En el Manifest Comunista ja senyalen alguns dels principis del comunisme com l’abolició de la propietat privada → ALERTA: No entendre la propietat privada en el sentit de tenir una casa pròpia, un telèfon mòbil o un ordinador (actualment). La propietat privada en el comunisme fa referència als mitjans de producció, és a dir, aquells elements necessaris per produir: fàbriques, eines, terra, maquinària. I per què volen abolir la propietat privada dels mitjans de producció de la burgesia? La propietat dels mitjans de producció ha d’estar en mans de la classe obrera perquè així s’eliminaran les desigualtats. “Qualsevol producte en el capitalisme tindrà origen en l’explotació del treballador”
El Marxisme i la difusió de les seves idees
Van crear partits polítics obrers socialistes. Tenien com a objectiu la revolució obrera però també defensaven participar en eleccions i entrar als parlaments per impulsar lleis favorables als obrers/es:
- sufragi universal estès a les dones,
- jornada de 8 hores
- abolició del treball infantil
etc.Els Moviments Socials: L’anarquisme
És el conjunt d’idees i teories que s’oposaven al capitalisme i volien abolir tota classe de govern i d’autoritat. Els seus principals pensadors van ser Mijail Bakunin i Piotr Kropotkin.
Mijail Bakunin
Piotr Kropotkin
Els Moviments Socials: L’anarquisme
Els principis bàsics de l’anarquisme són:
CREAR UNA SOCIETAT COL·LECTIVISTA I IGUALITÀRIA (sense jerarquies, ni explotació, ni propietat privada, ni classes socials)
VAGA GENERAL
DEFENSEN L’ACCIÓ REVOLUCIONÀRIA DELS OBRERS I PAGESOS
ACCIÓ DIRECTA
Els Moviments Socials: L’anarquisme
ELS CORRENTS ANARQUISTES
L'anarcocomunisme
L'anarcosindicalisme
Els Moviments Socials: la 1a INTERNACIONAL
És una organització que coordinava la lluita obrera més enllà de les fronteres dels Estats.
Els treballadors s'han d'emancipar, conquerint el poder polític per posar fi a la societat burgesa i implantar el socialisme.
Els Moviments Socials: la 1a INTERNACIONAL
Els Moviments Socials: la 1a INTERNACIONAL
Les discrepàncies provoquen el trencament de l'organització el 1872.
Els Moviments Socials: breu apunt de la resta d'Internacionals
Segona Internacional (1889-1916, a París) Objectiu: Coordinar partits socialistes i obrers a nivell global. Va declarar l’1 de maig com a Dia del Treballador. Fi: Es fragmenta el 1916 per desacords sobre la Primera Guerra Mundial: alguns partits socialistes la recolzaven, mentre d’altres eren pacifistes. Tercera Internacional (o Komintern) (1919-1943, a Moscou) Objectiu: Promoure la revolució comunista mundial sota lideratge soviètic. Fi: Es dissol el 1943 per ordre de Stalin per afavorir aliances amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Semblances i diferències entre Marxisme i Anarquisme
Ambdós comparteixen molts objectius en comú, però bàsicament no es posen d'acord amb la MANERA D'ACONSEGUIR aquests objectius.
Tierra y Libertad (1995), de Ken Loach
Cartellisme i estètica marxista/comunista
Cartellisme i estètica anarquista
Bibliografia
Vaig venir a Ginebra per matar un sobirà, amb l'objectiu de donar un exemple a tots aquells que pateixen i a tots aquells que no fan res per millorar la seva posició social; no m'importava quin sobirà era que havia de matar... No era una dona que vaig atacar, sinó una emperadriu; era una corona que tenia a la vista. Confessions de Luigi Lucheni, assassí de l'emperadriu, 1900.
Vestit, 1825 - 1830. Cotó estampat (indiana)
New Harmony
Comunitat utòpica fundada l’any 1825 a Indiana, Estats Units, per Robert Owen, un reformador social gal·lès. Owen volia crear una societat ideal basada en els principis de cooperació, igualtat i educació universal.Objectius principals de New Harmony:
- Promoure la igualtat entre classes i gèneres.
- Abolir la propietat privada i establir una economia compartida.
- Fomentar l’educació científica i laïcista com a mitjà per transformar la societat.
Dura 2 anys. Causes del fracàs, sobretot per:La transició demogràfica
És una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens:
Es celebren els primers congressos. S'adopten acords per impulsar les mobilitzacions obreres. A més:
LUDDISME
COMERÇ TRIANGULAR
Ruta comercial del segle XVI al XIX.
PER QUÈ L'1 DE MAIG?
La Revolta de Haymarket (Chicago, Estats Units) 4 de maig de 1886, punt culminant d'una sèrie de protestes obreres que, des del 1r de maig, s'havien estat produint per la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores. Durant una manifestació pacífica, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre l'acte de forma violenta. Això va desembocar en un judici a vuit treballadors anarquistes. Cinc d'ells van ser condemnats a mort (un d'ells es va suïcidar abans de ser executat) i tres van ser reclosos. Foren els anomenats Màrtirs de Chicago pel moviment obrer.
EL CARTISME
Què demanaven?
Les idees anarcosindicalistes prenen forma.
Acte fundacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT). 30 d'octubre de 1910.
COMERÇ TRIANGULAR
Ruta comercial del segle XVI al XIX.