ANATOMIA APARELL DIGESTIU

ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU

BOCA

GLÀNDULES SALIVALS

DENTS

LLENGUA

FARINGE

FETGE

ESÒFAG

LOBULET

ESTÓMAC

SINUSOIDES

SISTEMA BILIAR

INTESTÍ PRIM

PÀNCREES

ESTRUCTURA MICROSCÒPICA

PERITONEU

ESTRUCTURA MICROSCÒPICA

INTESTÍ GROS

ESTRUCTURA MICROSCÒPICA

VELLOSITATS INTESTINALS O VILLI

• A l'interior de cada una hi trobem un capil·lar limfàtic, múscul llis, teixit conjuntiu i una xarxa capil·lar.
• Entre una vellositat i una altra trobam les criptes de Lieberkühn --> glàndules tubulars que segreguen un líquid que proporciona un medi aquós per l'intercanvi de substàncies des del quim.
• Glàndules de Brunner --> a la submucosa del duodè: segreguen un líquid ric en mucina que protegeix la mucosa duodenal.

• Envoltat per una capa fibrosa que forma vaines fibroses al voltant de la vena porta, l'artèria hepàtica i els vasos limfàtics.
• Cèl·lules del fetge: hepatocits.
• Disposats en lobulets:
• Hexagonals.
• 6 vértex, a cada 1 --> tira de vasos
• arteriola (artèria hepatica)
• vènula (vena porta)
• conducte hepatic.
• En mig --> vena centrolobulillar: sortida de productes de rebuig.

LOBULET HEPÀTIC

EL FETGE

• Té un doble aport sanguini:
• 30% artèria hepàtica: sang oxigenada cap als sinusoides.
• 70% vena porta: productes de la digestió dels carbohidrats, greixos i proteïnes desde l'intestí cap els sinusoides, també recull sang de la melsa, pàncrees i vesícula biliar.

• Ocupa l'hipocondri dret, part de l'epigastri i de l'hipocondri esquerre.
• És l'òrgan de metabolitzar tots els nutrients i repartir-los a tot l'organisme.
• Presenta 4 cares.
• Anterior
• Posterior
• Diafragmàtica
• Visceral
• Els dos lòbuls estan separats --> divisió quirúrgica per orientar-se.

LA FARINGE

• És un tub que continua la boca i la uneix amb l'esòfag.

• Es divideix en:
• NASOFARINGE
• OROFARINGE
• LARINGOFARINGE

PERITONEU

• Capa fina de teixit laxe coberta per una capa d'epiteli pla simple (mesoteli).
• Altres membranes seroses del cos: pleures i pericardi.
• 2 parts:
• PERITONEU PARIETAL: cavitat abdominal.
• PERITONEU VISCERAL: òrgans de la cavitat abdominal.
• Les dues capes estan separades pel líquid peritoneal que suavitza el moviment.

• Part superior hi ha l'esfínter faringoesofàgic (entre faringe i esòfag) --> tancat entre deglució i deglució.
• Part inferior hi ha l'esfínter gastroesofàgic (entre l'esòfag i l'estómac) --> impedeix el refluxe del contingut gàstric.
• El contingut gàstric és molt àcid i conté enzims proteolítics que poden fer malbé la mucosa esofàgica (esofagitis per refluxe)

L'ESÒFAG

• Continuació de la faringe a nivell de la VI vèrtebra cervical (atles i axis), passa per l'hiat esofàgic fins arribar a l'estómac.
• Situat entre la tràquea i la columna vertebral.
• El preicardi el separa de l'auricula esquerra,
• Format per.:
• EPITELI ESOFÀGIC: pla estratificat (zones d'erosió).
• MUSCULATURA ESOFÀGICA:
• 1/3 superior --> estriat esquelètic.
• 1/3 mitj --> estriat esquelètic i llis.
• 1/3 inferior --> llis que continua amb capes de múscul llis de l'estómac.

LLENGUA

• Sòl de la boca.
• FUNCIONS: fer bol alimentari, deglutir, neteja boca, pronunciació paraules.
• PAPIL·LES GUSTATIVES: contenen receptors gustatius.
• GLÀNDULES LINGUALS: secreten líquids serosos i mucosos que conten l'enzim lipasa lingual (actua damunt els greixos).

LES DENTS

En el cas dels humans hi ha dues denticions: temporal o de llet i definitiva

• Captura i sujecció de l’aliment (incisius i canins)
• Divisió i separació d’una part de l’aliment, abans d’introduïr-lo a la boca (incisius i canins)
• Mastegació o conversió de les peces més grosses en altres més petites (molars i premolars)

Conducte de Wirsung: atravessa tot l'òrgan, quan arriba al cap del pàncrees es ramifica donant lloc al --> conducte de Santorini que desemboca al duodè. El conducte de Wirsung s'uneix al colèdoc i junts desemboquen a l'ampolla de vater (esfínter d'Oddi)

EL PÀNCREES

• Conectat al duodè per: conductes de Wirsung i Santorini.
• Glàndula mixta:
• Exocrina: acins pancreàtics.

• Endocrina: insulina i glucagó (secretades als illots de Langerhans).

Esfinter d'Oddi: regula l'abocamentd de suc pancreàtic a l'intestí. Esfínter colèdoc: regula l'abocament de bilis a l'intestí.

ESTRUCTURA MICROSCÒPICA

• La mucosa i submucosa de l'intestí prim presenten plecs circulars, anomenats vàlvules connivents de Kerckring, que són més prominents al duodè i al jejú.
• Aquests plecs estan recoberts per vellositats intestinals, petites projeccions en forma de dit que mesuren entre 0.5 i 1 mm.
• La superfície dels villi conté un epiteli columnar simple amb cèl·lules unides, cadascuna equipada amb microvellositats que formen una vorera “en raspall”.

SISTEMA BILIAR

• Conducte colèdoc baixa i passa per el duodè i el pàncrees, entrant en contacte amb el conducte de Wirsung.
• El flux de la bilis cap al duodè --> controlat per l' esfínter colèdoc: quan aquest es contre la bilis fa refluxe pel colèdoc i el conducte cístic cap a la vesícula biliar, on s'emmagatzema.

• Sistema de canals i conductes que porta la bilis fins a l'intestí prim.
• 2 parts:
• Constitudia per canalicles i conductets biliars (via biliar intrahepàtica).
• Surt per l'hili hepàtic i conecta amb la vesícula biliar i el duodè (via biliar extrahepàtica).
• Comença a cadascun dels conductes hepàtics--> s'uneixen per formar: conducte hepàtic comú que s'uneix amb el conducte cístic (vesícula biliar) --> més tard s'uneixen per formar CONDUCTE COLÈDOC

CEG

Comunica amb l'ili a través de la vàlvula ileocecal.

8cm La seva inflamació (apendicitis) --> acumulació de femta

APÈNDIX

COLON ASCENDENT

15cm

COLON TRANSVERS

INTESTÍ GROS

50cm

COLON DESCENDENT

30cm

COLON SIGMOIDE

40cm

RECTE

12cm

• Porció terminal del tub digestiu, fora de la cavitat abdominal.

• L'epiteli de la mucosa intestinal passa a ser pla estratificat --> zona exposada a abrasions
• 2 esfínters: anal intern i anal extern.

CONDUCTE ANAL

L' ESTÓMAC

PARTS DE L'ESTÓMAC

• Entre l'esòfag i el duodè (1-1,5l)
• Diferència de la resta del tub digestiu --> paret amb tercera capa de fibres musculars llises (obliqua i part interna capa circular).
• Major part situada a l'epigastri, també ocupa l'hipocondri esquerre.
• Es relaciona amb el lòbul hepàtic esquerre.

• FUNDUS: part alta, comunicació amb l'esòfag (cardias). L'angle entre el fondus o el càrdies ajuda a evitar el refluxe i les hèrnies d'hiat.
• COS: entre fondus i incisura angular.
• PORCIÓ PILÒRICA: forma embut, entre incisura angular i el pílor (separa estómac de duodè).

ESTRUCTURA MICROSCÒPICA

• L'epiteli es renova cada setmana --> es renoven amb les cèl·lules mare que es troben a les criptes.
• Les cèl·lules s'anomenen enteròcits i tenen la vorera "en respall".

• Plaques de Peyer: són les acumulacions de teixit limfoide que trobem al jejú-ili --> cúmuls de limfòcits (detecció antígens).
• La combinació de les vàlvules connivents, els villi i els microvilli augmenta l'àrea d'absorció a --> 250m2

ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU

LA BOCA

• Tapissada per la mucosa oral i està limitada per les galtes i els llavis.
• Formada per: paladar dur i tou i la úvula.
• A cada banda del paladar tou hi ha dos músculs --> istme de les fauces (comunicació amb la faringe).
• Entre els pilars que formen l'isme de les fauces hi trobem les amígdales palatines.

• JEJÚ-ILI:
• La desembocadura de l'ili al colon té lloc al ceg, a l'orifici iliocecal --> pas del contingut del intestí prim al gros, està envoltat per la vàlvula ileocecal (evita el refluxe de matèries fecals del colon cap a l'intestí prim).
• Als darers centímetres de l'ili trobem l'esfínter ileocecal --> normalment contret per evitar que el contingut de l'ili es buidi al ceg descontroladament.

L'INTESTÍ PRIM

• DUODÈ:
• Només està cobert pel peritoneu per la cara anterior (òrgan retroperineal).
• Es relaciona amb l'estómac, el fetge i el pàncrees.
• El conducte colèdoc (bilis) i el conducte pancreàtic (suc pacreàtic) desemboquen junts al duodè , a l'ampolla de Vater; a on trobem l'esfínter d'Oddi--> control del fluxe de suc pancreàtic al duodè.

GLÀNDULES SALIVALS

• Secreció de saliva (1L/dia)
• Conté ions de: sodi, clor, bicarbonat i potassi.
• Les+ importants:
• PARÒTIDES: secrecions seroses (solució aquosa, sense moc). 25% saliva en repòs. Conté amilasa salival (digereix midó)
• SUBLINGUALS i SUBMAXIL·LARS: secrecions mucoses (mucoproteïnes->consistència aferradissa, per lubricar) i seroses. Situades al sòl de la boca. Submandibulars 70% i sublinguals 5%.