Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Art grec: context històric
GUADALUPE ORTEGA MORCILLO
Created on October 17, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Visual Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Transcript
Art grec: context històric
L'art Grec: Característiques generals
Bellesa Harmonia Equilibri Proporció Racionalitat Antropocentrisme.
L'art Grec: Característiques generals
Antropocentrisme: És un art humanitzat, fet a la mesura de l’home, deixant de banda el monumentalisme i el colossalisme dels estils orientals anteriors
Guerrer de Riace
L'art Grec: Característiques generals
Bellesa: És un art estètic que busca aconseguir la bellesa màxima a partir de l’harmonia, l’equilibri i la proporcionalitat.
L’art s’allunya de la funció màgica, o d’exaltació del poder d’èpoques anteriors.
Ashurnasirpal. Art assiri Hermés
L'art Grec: Característiques generals
Racionalitat: L’equilibri i l’harmonia amb la que aconsegueixen la bellesa i la perfecció en les obres tenen com a base el càlcul matemàtic (ús del cànon)
La bellesa s'entén com a harmonia i proporció:
- En un art profundament racional, com ara el grec, la bellesa és equilibri, proporció, relació proporcional perfecta i harmonia (perfecte equilibri entre les parts i el tot).
- Per això es realitzaven complexos estudis anatòmics i matemàtics, que van donar lloc al concepte de cànon.
Proporció àuria aplicada al Dorífor
L'art Grec: Característiques generals
Naturalisme: En l’escultura és un art naturalista que busca la representació de la natura i de l’ésser humà, però de forma idealitzada
Realisme: l'art ha d'imitar la realitat, buscant progressivament el naturalisme més gran en la representació de:
- L'anatomia humana.
- El moviment.
- Lexpressió.
Kouros d'Anavyssos
Apoxiomen (Lisip)
Dorífor (Policlet)
L'art Grec: Característiques generals
Model i referència per moltes de les manifestacions artístiques occidentals posteriors: Des de l’art romà, passant per les creacions artístiques del Renaixement i el Barroc fins el neoclassicisme de l’últim terç del segle XVIII
Templo Atenea Niké
Jasó i el velló d'or
David (Miguel Angel)
Apoxiomens (Lisip)
Villa Capra. Andrea Palladio
La civilització grega: marc geogràfic
La Grècia antiga comprenia la meitat sud de la península Balcànica, les illes que l’envolten i les costes d’Àsia Menor. Un territori muntanyós, de valls estretes , que dificulta les comunicacions per terra, i de costes retallades, que formen abundants ports naturals,
La civilització grega: marc geogràfic
Les característiques d’aquest territori influiran sobre el grecs , determinant la seva organització en “Polis” ( Ciutats Estat Independents)
Les “Polis” eren una ciutat estat independent amb govern, moneda i exèrcit propi, amb total autonomia i independència respecte a les altres, amb les quals, de vegades podia entrar en conflicte.
La civilització grega: marc geogràfic
Posteriorment els grecs s’expandiren pel Mediterrani formen “colònies”, un conjunt noves polis situades fora del territori original on havia sorgit la civilització grega.
La civilització grega: marc geogràfic
I més tard, sota la direcció d’Alexandre el Gran formaren un gran imperi que s'estendrà per Àsia fins el riu Indus i el nord d'Àfrica fins Egipte.
La civilització grega: etapes històriques
Períodes:
ARCAIC: segle VIII al 499 a.C:Polis i colonizacions CLÀSSIC: 499 a.C – 323 a.C Esplendor d'Esparta i Atenes HEL·LENÍSTIC: 323- 146 a.C Regnes hel.lenistics
La civilització grega: etapes històriques
Època Arcaica (S.VIII - 499 a.C.)
Denominem arcaic el període que comprés entre l’establiment dels pobles grecs a la península dels Balcans i les guerres mèdiques.
La civilització grega: etapes històriques
Època Arcaica (S.VIII - 499 a.C.)
Culturalment considerem que l’època arcaica s’inicia amb els primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC. (s. VIII a.C)
- En l’àmbit literari, sorgeixen els poemes èpics del gran Homer: la Ilíada i l’Odissea ( segle VIII aC)
- Naixement de la filosofia amb figures com Tales de Milet o Pitàgoras.
- En arquitectura van aparèixer els primers trets de l’ordre dòric i de l’ordre jònic.
- En escultura, el tema preferit és la representació de la figura humana, amb els koúroi i kórai, de marcada influència de l'estatuària egípcia i oriental
- S’inicia el camí cap a la recerca de l’antropocentrisme i la recerca de l’ideal clàssic.
Aquest període finalitza el 499 aC amb l’inici de les Guerres Mèdiques contra els Perses.
La civilització grega: etapes històriques
Època Clàssica (499-323 a.C.)
És l’època de major esplendor tant econòmic com polític.
- Destaquen dues grans polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta
- Atenes va ser “la polis” ciutat més representativa d’aquesta època; en ella es desenvolupa la democràcia.
El personatge més representatiu durant aquesta etapa a la polis d’Atenes serà Perìcles. Durant el seu mandat les arts i les ciències van assolir un gran esplendor en la que destaquen:
- En escultura: gran artistes com Fídies, Miró o Policlet
- En filosofia: Sòcrates, Plató i Aristòtil. I científics com Hipòcrates, que fundà l'escola de la medicina científica.
- Les obres de teatre tràgiques d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides i les comedies d'Aristófanes.
La civilització grega: etapes històriques
Època Clàssica; conflictes bèl.lics)
Guerres Mèdiques (499-479 aC)
Guerra del Peloponnès (431-404 aC)
La civilització grega: etapes històriques
Època Clàssica: L’Imperi d’Alexandre el Gran
En acabar les guerres del Peloponès les polis queden molt debilitades, situació que aprofitarà el rei Filip de Macedònia per unificar totes les polis gregues sota el seu domini.
Després de la seva mort, el seu fill Alexandre el Gran formarà un immens imperi que s'estendrà fins al riu Indus, ocupant Mesopotàmia, Egipte i Pèrsia
La civilització grega: etapes històriques
Època Clàssica: L’Imperi d’Alexandre el Gran
La civilització grega: etapes històriques
Època Clàssica
La civilització grega: etapes històriques
Època Clàssica
La civilització grega: etapes històriques
Època Hel·lenística (323 - 146 a.C.)
Atenes deixa de ser la capital cultural i apareixen nous centres culturals i artístics com Rodes, Alexandría (Egipte) o Pergam a l’Àsia Menor.
La civilització grega: etapes històriques
Època Hel·lenística (323 - 146 a.C.)
L’imperi d’Alexandre el Gran va posar en contacte la cultura grega amb el món oriental, el qual va exercir una gran influència sobre el món grec.
L’Art abandonà l’idealisme de l’època clàssica s’endinsa per nous camins
En l’escultura, es cerca un major realisme mostrant una gran diversitat temàtica, i un major dinamisme, teatralitat i expressivitat.
La civilització grega: etapes històriques
Època Hel·lenística (323 - 146 a.C.)
També en l’arquitectura s’abandona la proporcionalitat i l‘antropocentrisme de l’època anterior en favor d’un major eclecticisme (barreja d’ordres) i una major monumentalitat en les construccions. Creant-se també noves tipologies.
ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
La civilització grega: etapes històriques
Època Hel·lenística (323 - 146 a.C.)
LAOCCONT I ELS SEUS FILLS (s. III-II a.C)
VICTORIA DE SAMOTRÀCIA ( 200 a.C
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle v aC.
Primera Guerra Mèdica
Segona Guerra Mèdica
Una construcció que abandona els ideals clàssics de proporció, en favor d’un monumentalisme, que mostra la influència del món oriental.
És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura diferent.
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. Amb la victòria de la Lliga del Peloponnès es va dissoldre la Lliga de Delos, però en 395 aC esclataria la guerra de Corint, amb la que Atenes va recuperar part de la seva influència.
Atenas: democràcia
La participació: només ciutadans adults, homes (excluits els no residents estrangers, els esclaus i les dones), que seria menys del 30 % de la població adulta total»
Esparta: oligarquia militar.
Assemblea (l'Apella),Consell d'Ancians (la Gerusia) Magistrats elegits anualment
Capitell dòric Capitell jònic
Diorífor de Policlet Discòbol de Miró Fris del Partenó de Fidies
Dues reconstruccions possibles de la Kore del pèplum, a l'esquerra com la deessa Artemisa i a la dreta com a Atena.
Kouros d'Anavyssos
Kóre del pèplum (500- 520 aC)