Línia del temps

Nayara Miño i Berta Santos

LÍNIA DEL TEMPS

DESDE LA PREHISTÒRIA AL ROCCOCÓ

ART

ART

L' art

ART

L'art

L'antiga Roma

L'antiga grècia

EGIPTE

MESOPÒTAMIA

PREHISTÒRIA

Prehistòric

Egipci

l'antiga grecia

Mesopòtamic

a l'antiga roma

30.000 a.C - 7.00 a.C.

500 a.C- s V a.C

800 a.C-200 a.C

8.000a.C

4.000 a.C - 3.100 a.C

+info

+info

+info

+info

+info

¿Sabías que Genially te permite compartir tu creación directamente, sin necesidad de descargas? Listo para que tu público pueda visualizarlo en cualquier dispositivo y darle difusión en cualquier lugar.

L' art

L'art

ART

L'art

GÒTIC

Renaixement

ROMÀNIC

Rococó

renaixentista

Gòtic

Romànic

Rococó

XI a.C. - XII a.C.

XII a.C. - XVI

s.XS- XVII

XVII-XVII

+info

+info

+info

+info

¿Sabías que Genially te permite compartir tu creación directamente, sin necesidad de descargas? Listo para que tu público pueda visualizarlo en cualquier dispositivo y darle difusión en cualquier lugar.

El naixement de venus Título: El nacimiento de Venus Autor: Sandro Botticelli Fecha: c. 1484-1486 Estilo: Renacimiento Italiano Dimensiones: 172.5 cm × 278.9 cm Técnica: Temple sobre lienzo Ubicación: Galería Uffizi, Florencia, Italia "El nacimiento de Venus" de Sandro Botticelli és una obra mestra del Renaixement que simbolitza la bellesa ideal i l’harmonia de l’època. Amb una composició elegant i una paleta de colors suaus, Botticelli retrata a Venus emergint del mar amb una delicadesa i detall exquisits, inspirant-se en la mitologia clàssica.

Cúpula de Santa María de las Flores Arquitecto: Filippo Brunelleschi Ubicación: Catedral de Santa María del Fiore, Florencia,Italia Fecha de construcción: 1420 - 1436 Altura total: 114 metros (incluyendo la linterna) Diámetro: 45.5 metros (el mayor en su época y todavía uno de los mayores del mundo) Materiales principales: Ladrillo, piedra arenisca, mármol blanco y mortero La cúpula de Santa Maria del Fiore, dissenyada per Filippo Brunelleschi, és un referent del Renaixement que va revolucionar l’arquitectura. Destaca per la seva audàcia tècnica en construir una estructura autoportant sense utilitzar les encavallades tradicionals, fent ús d’un sistema d’anells i costelles que van proporcionar estabilitat i van permetre aixecar una cúpula de dimensions extraordinàries. La innovació de Brunelleschi no només va residir en el disseny estructural, sinó també en la maquinària avançada que va idear per elevar materials a gran alçada, demostrant un enginy sense precedents en la història de la construcció.

La pietat del vaticà Títol: La Pietat Autor: Michelangelo Buonarroti Data: 1498-1499 Estil: Renaixement Italià Material: Marbre de Carrara Dimensions: 174 cm d'alçada × 195 cm d'amplada Ubicació: Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà, Roma "La Pietat" de Michelangelo és una obra mestra del Renaixement que combina perfecció tècnica i profund sentiment espiritual. L’escultura destaca per la seva delicadesa en la representació dels detalls anatòmics i els plecs de les robes, creant una imatge d’harmonia i serenitat enmig del dolor.

CATEDRAL DE LISBOA

PANTOCRÀTOR DE SANT ISIDOR DE LLEÓ

Nom: Catedral de Lisboa (Sé de Lisboa) Ubicació: Lisboa, Portugal Tipus d'edifici: Catedral, església catòlica Data d'inauguració: 1147 Estil arquitectònic: Principalment romànic, amb elements gòtics i barrocs Arquitectes: desconeguts Dimensions: Longitud: Aproximadament 90 m Amplada: Aproximadament 40 m Alçada de les torres: Aproximadament 50 m Material: Pedra calcària i granit

Nom: Pantocràtor de Sant Isidor de Lleó Data: Segle XI (aprox. entre 1030 i 1070) Ubicació: Església de Sant Isidor, Lleó, Espanya Estil artístic: Romànic Material: Pintura mural (frescos) Dimensions: Aproximades (no especificades, varien segons la part de l'església) Tècnica: Fresc, amb colors vius i detalls elaborats

El Pantocràtor de Sant Isidor de Lleó és una pintura mural del segle XI que representa Crist en la seva forma de Pantocràtor, assegut amb la mà dreta aixecada en benedicció i la mà esquerra sostenint un llibre. Aquesta obra, situada a l'església de Sant Isidor a Lleó, exemplifica l'estil romànic amb influències bizantines, destacant per la seva riquesa cromàtica i la seva composició equilibrada.

La Catedral de Lisboa, coneguda com la Sé de Lisboa, és un dels monuments més emblemàtics de la ciutat, que va estar inaugurada l’any 1147. Aquesta catedral de disseny (principalment romànic) presenta elements gòtics i barrocs a causa de diverses remodelacions al llarg dels anys que destaca per les seves dues torres rectangulars, una gran rosassa i una cripta que alberga tombes històriques. La catedral ha patit d’anys durant terratrèmols, especialment el de 1755, però ha estat restaurada i continua activa com a seu del patriarcat de Lisboa. I és un important símbol religiós i cultural, reflectint la rica història de la capital portuguesa.

BERNWARD DOORS

Les Bernward Doors són un destacat exemple d'art romànic, creades al voltant de 1015 per a l'església de Sant Miquel a Hildesheim, Alemanya. Que es van realitzar de bronze. Aquestes portes són famoses per les seves elaborades escultures en relleu que representen narracions bíbliques; la porta esquerra il·lustra escenes de l'Antic Testament, com l'expulsió d'Adan i Eva, mentre que la dreta presenta escenes del Nou Testament, incloent la crucifixió de Crist.

Nom: Bernward Doors (Portes de Bernward) Data: Al voltant de 1015 Ubicació: Església de Sant Miquel, Hildesheim, Alemanya Material: Bronze Dimensions: Aproximadament 4,5 metres d'alçada i 1,5 metres d'amplada cadascuna Estil artístic: Romànic

MESOPOTÀMIA

context hisòric

L’art en Mesopotàmia té diverses etapes artístiques per les variacions de pobles que van anomenar aquest territori. Els creadors de l’estil d’artistes són els sumeris, aconseguint el màxim esplendor en els períodes assiri i neobabilònic per continuar amb l’art persa; on ja trobem la influencia del món grec. Per tant, l’arquitectura mesopotàmica vindrà determinada per l'absència de pedra en la regió, de manera que les creacions es realitzen en adob (fang conegut al sol). Aquesta utilització d’adob provocarà la utilització de la volta i l'arc, eliminant la columna. I com que l’adob és una mica pobre s’acaba utilitzant la ceràmica o l’abastre.

Prehistòria

context històric

Les etapes prehistòriques comprenen el període més llarg de la humanitat, des dels orígens fins al 3500 a.C., quan apareix l’escriptura a Mesopotàmia i Egipte. A causa de la manca de fonts escrites, s’estudia a través de restes arqueològiques. La prehistòria es divideix en tres etapes principals: Paleolític: La gent vivia en contacte amb la natura, obtenint aliments mitjançant la caça i la recol·lecció, i utilitzaven instruments de pedra tallada. Neolític: Es desenvolupen l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica, els teixits i la roda. Edat dels Metalls: Inclou l’edat del coure (ús del metall en estat natural) i l’edat del bronze (aliatges i tècniques avançades de metal·lúrgia).

Títol original: *La Verità svelata dalla Natura* o *La Verità alata Autor: Antonio Corradini - Any 1750 - Material: Marbre -Dimensions: 177 cm d'altura -Ubicació: Cappella Sansevero, Nàpols, Itàlia La Veritat Velada és una obra mestra de l'escultura barroca italiana, creada per Antonio Corradini. Representa una figura femenina amb el cos i el rostre coberts per un vel translúcid, magistralment tallat en marbre. La peça simbolitza la veritat amagada que es va revelant a través de la llum de la raó, un tema molt propi de la Il·lustració. L'habilitat tècnica de Corradini per donar al marbre una aparença etèria i suau ha fet que aquesta escultura sigui admirada per la seva delicadesa i realisme.

ARQUITECTURA MEGALÍTICA : Entre el 9000a.C y el 5000a.C aproximadament es construeixen aquest monuments a la prehistòria. Aquestes construccions les feien amb la funció de carater funerari, demostrant l'exixtencia d'una estructura social de vida en comunitat.

PINTURA RUPESTRE : Unes de les manifestacions més rellevants de la prehistòria. Es representaven dns de les coves o bé al aire lliure. a través de las pinturas podiem saber com representaven la realitat quotidiana de l'home primitiu.

ESCULTURA I L'ART MOBILIARI: Consistia en la producció d'objectes funcionals de forma petit o gran i de petites escultures fetes de pedra. Aquesta peca en concret en una venus que el que volem transmetre en aquella època era fertilitat fent gran el atributs de la dona per quan es quedes embarassada. Aquesta té una funció simbòlica.

context històric

El Rococó va sorgir a principis del segle XVIII, sobretot a França durant el regnat de Lluís XV, com a reacció a la grandiositat del Barroc. Va ser un estil més lleuger, decoratiu i refinat, molt associat amb l'aristocràcia i la vida cortesana. Es va desenvolupar en un moment de prosperitat per a les elits, però també de creixents tensions socials, amb l'auge de les idees de la Il·lustració i les desigualtats que anticipaven la Revolució Francesa. El Rococó es va estendre per Europa, influint especialment en l'arquitectura, la pintura i les arts decoratives.

EGIPTE

context històric

Al voltant del 3100 aC, al llarg del riu Nil, va sorgir l’antic Egipte, una de les primeres grans civilitzacions que va créixer gràcies a l’agricultura i el comerç. Egipte va estudiar les relacions amb els països veïns i l’arquitectura, i estava organitzat en diferents períodes, els quals eren: l’Imperi Antic amb la construcció de piràmides; l’Imperi Mitjà que es considera un renaixement cultural i l’Imperi Nou amb la seva màxima expansió, aquí van ser governats faraons com Ramsès II. Els egipcis tenien una religió rica que estava centrada en la vida després de la mort i va influir en les seves obres arquitectòniques, que són: formes ràpides, geometria exigent i jeroglífics inconfusibles. I la civilització va durar fins al 332 aC. ll, quan va ser conquerida per Alexandre el Gran.

Context històric

La llegenda de Ròmul i Rem explica l'origen mític de Roma, fundada per Ròmul el 753 aC després de matar el seu germà Rem. Segons la tradició, els dos germans, fills del déu Mart i la vestal Rea Sílvia, van ser abandonats al riu Tíber, on van ser salvats per una lloba. Roma va començar com un petit assentament al segle VIII aC i es va expandir fins a convertir-se en un imperi. La seva història es divideix en tres etapes principals: Monarquia (753-509 aC): Governada per reis fins a la instauració de la República. República (509-27 aC): Roma va créixer territorialment, però es va debilitar per guerres civils. Imperi (27 aC-476 dC): Iniciat amb August, va ser una època d'expansió i prosperitat. L'Imperi Occidental va caure el 476 dC, mentre que l'Imperi d'Orient va perdurar fins al 1453.

MUSEU EGIPCI DEL CAIRE

LES OQUES DE MEIDUM

Nom: Museu Egipci del Caire Ubicació: Plaça Tahrir, Caire, Egipte Data d'inauguració: 1902 Arquitecte: Marcel Dourgnon Estil arquitectònic: Neoclàssic El Museu Egipci del Caire és un dels museus màxims del món dedicats a la història de l’antic Egipte. Inaugurat el 1902, que compta amb més de 120.000 obres de col·lecció que presenten tota la història d’aquesta civilització, inclosos el tresor de Tutankamon i diversos cadàvers reials. Tot i la seva valua història i cultural, el museu ha estat criticat pel seu espai limitat o pels destins de les peces, mal distribuïdes i en males condicions. Per aquest motiu, diverses obres es traslladaran al Gran Museu Egipci, un museu comercial que s’ha estat construint fa anys per poder conservar i exposar les peces amb més facilitat.

Nom: Les Oques de Meidum Tipus: Pintura mural sobre estuc Data: Al voltant del 2600 aC Localització: Mastaba de Nefermaat, a la necròpolis de Meidum, Egipte Material: Pintura sobre estuc aplicat a la paret de la mastaba Dimensions aproximades: 170 cm de llarg Estil artístic: Egipci antic, representació naturalista d'animals Autor: Desconegut

L’ESCRIBA ASSEGUT

Nom: L'Escriba Assegut Data: Aproximadament 2600-2350 aC Material: Pedra calcària pintada, amb incrustacions d'ulls de cristall de roca i coure Dimensions: Alçada: 53,7 cm Localització: Necròpolis de Saqqara, Egipte Estil artístic: Realista, amb detall en les faccions i el cos, mostrant el ventre prominent típic d'escriba ben alimentat Autor: Desconegut

Les Oques de Meidum és una pintura mural àmpliament coneguda de l’antic Egipte creada al voltant del 2600 aC i trobada a la mastaba de Nefermaat, situada a Meidum. Aquesta obra és considerada un exemple de la representació més bella de l’art al regne de l’antic Egipte, segons Myśliwiec. L’escola d’artista experimentada compleix amb detalls naturalistes una imatge de sis oques, cadascuna d’elles en posició i coloració única, que es conserva actualment al Museo Egipci d'El Caire i es considera digna de no ser un exemple de la qualitat d’un artista capacitat que imita sovint el que és natural.

L’Escriba Assegut és una obra de l’antic Egipte del 2600-2350 aC, que representa un escriba assegut amb un papir a les mans amb l’actitud de preparar-se per escriure. L’Escriba Assegut és una figura trobada a Saqqara i conservada al Museu del Louvre. La seva característica principal, a més del realisme de la figura, són els ulls incrustats de cristall de roca, que li donen una gran vivacitat. I aquesta obra ressalta molt per la importància dels escribes a la societat egípcia, tot i no ser nobles, i així, la figura reflecteix el prestigi associat a centralitat en l’administració de l’Estat faraònic.

ROMANIC

context històric

El romànic és un estil artístic que va sorgir a Europa occidental aproximadament entre els segles XI i XII, inspirat en part per l’art de l’Imperi Bizantí. Aquest últim, que existiria després de la caiguda de l’Imperi Occidental Romà fins a la conquesta de Constantinoble al segle XV, que va salvar i propagar l’art clàssic, cristià i oriental. Gràcies a Bizanci, els europeus van aprendre arquitectura monumental: cúpula d'arcs daurat i mosaics brillants alhora amb la representació religiosa. Durant el període de temps esmentat, la conca occidental va rebre d’aquest el món religiós-bizantí la cúpula, l’art de la iconografia i el que coneixem com l’estil als arc, ja que, les arcades rebien al volta semicircular; forma que ja existia. L’estabilització dels vincles comercials i religiosos amb el món més antic i alguns dels terrenys al pròxim orient, als ciutadans combinat en si mateix amb l’estructura autoritària medieval de l’oest; van generar el romànic que predomina per les seves esglésies composades de pedra, arcs que continuen les semicirculars formant mig punt, i la decoració esculturistica cambiadora de la religió.

CATEDRAL DE NOTRE-DAME

La Catedral de Notre-Dame de París és una destacada obra de l'arquitectura gòtica, construïda entre els segles XII i XIV amb una longitud de 130 metres i dues torres de 69 metres d'alçada. Aquesta catedral es caracteritza per la seva impressionant façana, decorada amb gàrgoles i escultures, i les seves magnífiques rosasses. En l'interior té una estructura de tres naus que permet una gran entrada de llum, gràcies als espectaculars vitralls. A més de ser un important lloc de culte, Notre-Dame simbolitza la història i la cultura franceses. I el 15 d'abril de 2019, la catedral va patir un incendi devastador, danyant la seva coberta i agulla, però els plans de restauració estan en marxa per recuperar la seva antiga glòria. Per tant, Notre-Dame és considerada un dels monuments més emblemàtics de París i un testimoni del llegat arquitectònic d'Europa.

Nom: Catedral de Notre-Dame Ubicació: París, França Data d'inauguració: 1345 (la construcció va començar el 1163) Estil arquitectònic: Gòtic Arquitectes: Maurice de Sully, Jean-Baptiste Antoine Lassus i Eugène Viollet-le-Duc Dimensions: Longitud: Aproximadament 130 metres Amplada: Aproximadament 48 metres Alçada de les torres: Aproximadament 69 metres Material: Pedra calcària

MADONNA RUCELLAI

THE DEAD LOVERS

Nom: The Dead Lovers Artista: Paul Delvaux Data: 1934 Tipus d'obra: Pintura Tècnica: Oli sobre llenç Dimensions: Aproximadament 100 cm × 120 cm Estil: Surrealisme Ubicació actual: Museu d'Art Modern, Brussel·les, Bèlgica

Nom: Madonna Rucellai Artista: Duccio di Buoninsegna Data: Al voltant de 1285 Tipus d'obra: Pintura Tècnica: Oli i tempera sobre taula Dimensions: Aproximadament 183 cm × 115 cm Estil: Gòtic Ubicació actual: Galeria dels Uffizi, Florència, Itàlia

Madonna Rucellai és una pintura creada per Duccio di Buoninsegna al voltant del 1285, considerada una de les obres més representatives de l'art gòtic italià. Aquesta obra mostra la Verge Maria amb el nen Jesús, envoltada d'àngels i figures de sants, transmetent una profunda serenitat i un sentiment de maternitat. El fons daurat, és característic de l'època, i aporta un aire de transcendència a l'escena, mentre que la composició destaca per la seva simetria i l'atenció al detall, els colors vius i la riquesa decorativa reflecteixen l'habilitat tècnica de Duccio, qui va influir en el desenvolupament del Renaixement italià i és un testimoni de la fusió de la tradició bizantina amb innovacions que marcarien el camí cap a noves formes d'expressió artística en el futur.

The Dead Lovers és una pintura del 1934 de Paul Delvaux que captura una escena onírica i melancòlica. En ella, dos amants morts que es representen en un ambient tranquil: la figura femenina està reclinada sobre un llit, mentre que la figura masculina la mira amb tendresa. Aquesta obra explora temes com l'amor, la mort i la memòria, reflectint l'estil surrealista de Delvaux, caracteritzat per la seva habilitat per combinar el realisme amb elements onírics.

Context històric

La cultura i l'art grec van néixer entre els segles IX i VIII aC, després de la crisi cretomicènica, amb la recuperació del comerç i la colonització. Al segle VII aC, les influències egípcies i mesopotàmiques van impulsar l'arquitectura i l'escultura. Després de la victòria en les Guerres Mèdiques, Grècia va viure una gran esplendor artística, interrompuda per les Guerres del Peloponès, que van debilitar les ciutats gregues. Macedònia, sota Felip II i Alexandre el Gran, va aprofitar aquesta situació per conquerir l'imperi persa. L'art grec es divideix en: ARCAIC ( VII-475 a.C): Momento en què comencen a definir-se els estils arquitectònics i s'inicia l'evolució estilística grega. CLÀSSIC (475-323 a.C): és e moment de màxim esplendor de l'art grec. Es pot subdividir-se en dos épocas: Primer classicisme i segon classicisme o perìode postclàssic. HEL·LENÍSTIC (323-31 a.C): període en què grecia explota el seu referiment cultural als regnes macedonis, fins l'absorció de Roma.

context històric

El gòtic és un estil artístic i arquitectònic que va predominar a Europa entre els segles XII i XVI, originant-se a França. Aquest període va estar marcat per canvis polítics i socials significatius, com l'aparició de monarquies centralitzades i l'ascens de la burgesia, que van fomentar el comerç i l'art. En aquest període, la religió va jugar un paper central, amb la construcció de catedrals gòtiques com a símbols de poder i devoció caracteritzades per arcs apuntats, voltes de nervi i contraforts volats, ja que, les catedrals gòtiques buscaven més alçada i llum natural en comparació amb l'arquitectura romànica. I culturalment, el gòtic va influir en la pintura i l'escultura, amb un major enfocament en la naturalitat i l'expressivitat de les figures. Llavors, al final del període gòtic, es va produir una transició cap al Renaixement, que va aportar nous valors centrats en l'humanisme i l'antiguitat clàssica, i el gòtic va deixar una empremta duradora en l'arquitectura i l'art europeu.

ZIGURAT D’ETEMENANKi

El Zigurat d'Etemenanki era un temple monumental dedicat al déu Marduk en l'antiga ciutat de Babilònia. Aquesta obra era considerada una de les més imponents de les estructures més importants de l'època que va inspirar la llegenda bíblica de la Torre de Babel; i que va està construïda en forma de piràmide esglaonada. Com es pot veure tenia diverses terrasses, simbolitzant l'ascensió cap al cel, que servien tant com a centre religiós que com a representació del poder i l'enginy babilònic.

OFRENA A LES DIVINITATS AL PALAU DE MARI

ESTÀTUA SEDENT DEL PRÍNCEP GUDEA DE LAGASH

Les divinitats representades reflectien la importància religiosa i política d'aquesta ciutat, que a través de frescos i escultures, es veneraven déus com Ishtar. A més amés, aquestes representacions mostraven la connexió entre el governant i els déus, legitimant el poder reial. I el palau era tant un centre administratiu com religiós. Respecte a les divinitats simbolitzaven protecció i prosperitat per al poble.

L’estàtua sedent del príncep Gudea de Lagash és una de les obres icòniques de l’art mesopotàmic. Creat al voltant de l’any 2100 aC, que representa Gudea, un governant sumeri, assegut en actitud reverent. Fet de diorita, un material valuós, l’estàtua es distingeix per la serenitat de la postura i l’expressió de pietat i poder. La túnica de Gudea és coberta amb inscripcions cuneïformes que commemoren els seus èxits com a líder, i l’obra simbolitzava l’autoritat divina i la connexió entre el governant i els déus. I això reflectia la importància de la religió per la política a l’antiga Mesopotàmia.

context històric

El Renaixement es divideix en dues etapes principals: el Quattrocento (segle XV) i el Cinquecento (segle XVI) . Quattrocento (segle XV) Context: Florència és el centre del Renaixement, impulsat per mecenes com la família Mèdici. Itàlia està dividida en ciutats-estat, mentre Europa es recupera de la crisi medieval. Humanisme: Redescobriment de l’Antiguitat clàssica i èmfasi en l'ésser humà com a centre de l’univers. Artistes destacats: Brunelleschi (arquitectura), Donatello (escultura), Masaccio (pintura), amb un ús innovador de la perspectiva. Cinquecento (segle XVI) Context: Roma pren protagonisme sota el patrocini dels papes. El Renaixement es difon per Europa. Neixen els estats nacionals i es produeix la Reforma Protestant. Grans artistes: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael, que porten a la perfecció les tècniques renaixentistes. Aquestes dues etapes marquen el redescobriment cultural i artístic que transforma Europa.

AUGUSTO DE PRIMA PORTA l'autor d'aquesta obra es desconegut, creada en el segle I d.C. ara mateix ubicada en el museo del vatica a Roma, una escultura feta de marmol y amb dimensions d207 centímetres y de 217 cm per 130 cm. L'escultura d'August de Prima Porta és una obra icònica de l'art romà, que representa l'emperador August com un líder idealitzat. Datada al voltant del 20 aC, mostra August en una postura clàssica d'orador, amb una armadura ricament decorada que simbolitza les seves victòries militars i el seu paper com a defensor de l'Imperi. L'estàtua reflecteix no només el seu poder polític i militar, sinó també la seva divinització, com suggereix el petit Cupido als seus peus, que el connecta amb els déus. És un exemple de propaganda imperial, exaltant l'autoritat i la grandesa de l'emperador.

PANTEÓN DE AGRIPA Un monument considerat patrimoni de la humanitat, un temple situat a Roma fet per l'arquitecte Apolodoro de Damasco contruit entre l'any 118 i 125. Té unes dimensions de 43,44 d'alt, 2000m2 de superfície i 54,5 de el Panteó destaca per la seva cúpula massiva, que és la més gran feta de formigó no armat del món antic. L'obertura central o òcul permet l'entrada de llum natural i simbolitza la connexió entre la terra i el cel. El seu disseny circular, amb un pòrtic de columnes corínties, fusiona l'arquitectura clàssica amb una innovació tècnica extraordinària, convertint-lo en un referent de l'enginyeria romana.

Creat per Filoxeno de Eretria al 325 a.C. i situada al Museu arqueològic nacional de Nápoles a Italia . medeix 272cm x 513cm. El mosaic de la Batalla d’Issos, també conegut com el "Mosaic d'Alexandre", és una obra mestra de l'art hel·lenístic, datada al segle I aC i trobada a Pompeia. Representa la batalla entre Alexandre el Gran i el rei persa Darios III. El mosaic destaca per la seva increïble detall i dinamisme, capturant l'energia del combat i les expressions emocionals dels personatges. Amb més d'un milió de tessel·les, aquest mosaic mostra l'habilitat tècnica dels artistes i ofereix una visió vividíssima d’un moment clau de la història antiga

El Discóbolo Una estatua ubicada a l'antiga Roma i antiga grècia creada entre el 450 i 460 a.C fet de membre amb una mida de 156 cm. Realitzada per l'autor Miró La imatge representa Jacint, un jove atleta, qui morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. Altres versions del mite afirmen que ambdós foren amants .En aquesta escultura, Miró plasma la idealització de la bellesa, a través d'un cos atlètic. En l' època clàssica les escultures sobre atlete eren un tema freqüent, ja que aquests gaudien de gran fama.

Una escultura arquitectònica situada en Atenas Grècia amb una superfície de 3,04 ha zona de tampó: 116,71. Considerat un patrimoni de la humanitat. L'acròpolis d'Atenes és l'acròpolis grega més important. L'Acròpolis era, literalment, la «ciutat alta» i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte.[1] L'Acròpolis d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com a Cecròpia en h onor del llegendari home serp, Cècrops, rei d'Atenes.

Ánafora panzuda de Berlín pintada per el artista pintor de Neso L'àmfora panxuda o àmfora ventruda és una de les dues formes bàsiques de les àmfores gregues antigues, juntament amb l'àmfora de coll. Àmfora panxuda de Berlín del Pintor de Neso, una de les àmfores panxudes més antigues.Les àmfores panxudes es van desenvolupar per primera vegada en unes poques peces, principalment massives, a finals del segle VIIa. C. Al voltant del 600 a. C. van aconseguir la seva típica forma canònica. Va continuar sent una forma popular entre les formes de gots més grans durant molt de temps.