LITERATURA MEDIEVAL CATALANA

LITERATURA MEDIEVAL catalana

gERARD pUGA pÉREZ

començar

mapa principal

poesia trobadoresca

poesia medieval

narrativa historiogràfica

POESIA DEL S.XV

NARRATIVA CAVALLERESCA

PROSA MORALI HUMANISME

POESIA TROBADORESCA

AU T O R S

• Primera expressió literària en llengua romànica.

• Neix al sud de França a finals del SXI.

• Llengua: occità.

• Amor cortès:

- Idealització de la dama. En el poema l’anomena amb un senyal per no ser reconeguda. - Personatges: amor adúlter: trobador, dona, gilós i lausengiers. - Actitud de vassallatge. - Sofriment.

• Gèneres:

- Cançó - Sirventès - Plany - Tençó - Pastorel·la - Alba

• Característiques:

- Poesia lírica. - Profana. - Culta.

TORNAR

POESIA TROBADORESCA

Guillem de Cabestany

Cerverí de Girona

Guillem de Berguedà

Comtessa de Dia

TORNAR

PROSA MEDIEVAL

RAMON LLULL

ob res

• Primer autor que escriu en llengua catalana amb voluntat literària.

• Qui és?

- 1232-1316 - Creador del català literari. - Neix en una família benestant. - Matrimoni amb la Blanca de Picany - Canvi vital als 31 anys: conversió dels fidels, redacció de textos en català, llatí i àrab; i creació d’escoles missioners. - Escriu més de 250 llibres de temàtica variada.

TORNAR

PROSA MEDIEVAL

OBRES DE RAMON LLULL

Obra poètica:

• De jove escriu poesia amorosa que no s’ha conservat: autobiogràfica i religiosa.

Obra mística:

• Fusió espiritual de l’individu amb la divinitat (Llibre d’Amic e Amat)

Obra narrativa:

• Autor hi projecta el comportament ideal dels homes (Llibre d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles)

Obra didàctica:

• Obres amb intenció d’ensenyament. Destaca: Llibre de les bèsties (finalitat moral) i Llibre de l’ordre de cavalleria ( valors i deures d’un cavaller segons l’Església).

TORNAR

NARRATIVA HISTORIOGRÀFICA

• Textos condicionats per la religió i poder polític.

• Primeres mostres historiogràfiques són traduccions del llatí al romanç (Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó).

• Primera mostra en català: les quatre grans cròniques.

• Context històric: període d’expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani entre els S.XIII-XIV.

• Llibre dels fets, de Jaume I.

• Característiques generals:

- fervor monàrquix i patròtic. - intencionalitat política (justificar les decisions reials). - voluntat didàctica: deixar constància d’uns fets. - retrat d’un moment històric (present). - presència autobiografia (dues). - oralitat i llenguatge viu i directe.

• Crònica del rei Pere, de Bernat Desclot.

• Crònica de Ramon Muntaner.

• Crònica de Pere el Cerimoniós.

TORNAR

PROSA MORAL I HUMANISME

POESIA MORAL

HUMANISME

TORNAR

PROSA MORAL I HUMANISME

PROSA MORAL

• Finals del S.XIV diverses crisis (pesta negra, males collites...)= refugi en l’Església.
• Textos morals doctrinals que escriuen sobre la distància creixent entre els comportaments col·lectius i les actituds morals de la fe cristiana.
• Autors:

- Francesc Eiximenis. - Vicent Ferrer. - Anselm Turmeda - Sor Isabel de Villena.

TORNAR

PROSA MORAL I HUMANISME

HUMANISME

• S.XIII consolidació ciutats i burgesia.
• Creació de centres de formació: universitats i ordres mendicants.
• Humanisme: moviment intel·lectual sorgit al s.XIV a Itàlia com a resposta a la crisi social i religiosa del pensament medieval.
• Antropocentrisme vs teocentrisme.
• Tradició clàssica.

• Corona d’Aragó:

- Cancelleria Reial: · uniformitat lingüística. - Bernat Metge. · Lo somni - modernitat i racionalisme. - culturalisme. - model de prosa diferents de R.Llull.

TORNAR

POESIA DEL S.XV

La poesia cortesana:

• Tradició trobadoresca mantinguda per la corona fins al S.XV.
• Influència del dolce stil novo.
• Jordi de Sant Jordi/ Joan Roís de Corella

AUSIÀS MARCH

TORNAR

POESIA DEL S.XV

AUSIÀS MARCH

• Representa la renovació del vers català.

• Obra formada per 128 poemes dividits segons temàtica:

- Cants d’amor · ruptura amb l’amor cortés i el dolce stil novo. · rebuig de la idealització de la dama i recerca de la sinceritat personal amb un paper fonamental de la llengua (català) - Cants morals - Cants de mort - Cant espiritual

TORNAR

NARRATIVA CAVALLERESCA

• S.XII apareixen les primeres narracions escrites en llengua romànica conegudes com novel·les artúriques o matèria de Bretanya.

- protagonista: cavaller vinculat a la cort del rei Artur. - escrites en vers - Chrétien de Troyes.

• Novel·la de cavalleria arriba a Catalunya.

- Repetixen en prosa el mateix model narratiu.

• S.XIV apareix la burguesia que influencia en els gustos lectors (personatges més realistes).

- Aparició de la novel·la cavalleresca. · Tirant lo Blanc · Curial e Güelfa

tirant lo blanc

curial e güelfa

TORNAR

NARRATIVA CAVALLERESCA

TIRANT LO BLANC

Joanot MartorellFormada per 5 parts.

• 1ª Anglaterra
• 2ª Sicília i Rodes
• 3ª Imperi bizantí
• 4ª Barbaria (nord d’Àfrica)
• 5ª Imperi bizantí

Novel·la moderna:

• Novel·la total (cavalleresca, històrica, eròtica, aventures...).
• Realisme.
• Incorporació de l’humor i l’erotisme.

TORNAR

NARRATIVA CAVALLERESCA

CURIAL E GÜELFA

AnònimaDividit en 3 llibres:

• 1r: iniciació de Curial en el món de la cavalleria.
• 2n: Curial participa en el torneig de Melú i vitja a la cort de París.
• 3r: viatja a Terra Santa i Grècia, naufraga al nord d’Àfrica i retorna a Montferrat i es casa amb la Güelfa.

Característiques:

• realisme de les situacions.
• llenguatge versemblant

TORNAR