Vies d'administració i formes farmaceutiques

VIES D'ADMINISTRACIÓ I FORMES FARMACÈUTIQUES

Andrea Garcia Lopez 1r FiP

VIA ORAL

1

VIA SUBLINGUAL

2

VIA INHALATORIA

3

VIA RECTAL

4

VIES TOPIQUES

5

RISCOS DE LA VIA DIRECTA

6

CLASSIFICACIÓ DE LES VIES DIRECTES (PARENTERALS)

7

VIA INTRAMUSCULAR

8

VIA SUBCUTÀNIA

9

VIA INTRADÈRMICA

10

ALTRES VIES PARENTERALS

11

Hi ha 2 tipus d'inhaladors:

• Inhaladors en pols seca
• Inhaladors en aerosols

VIES INTRAMUSCULAR

El fàrmac s'injecta al teixit d'alguns músculs molt vascularitzats i amb suficient volum muscular. L'agulla ha d'estar en l'angle de 90° amb la superfície de la pell. És una via molt més ràpida. Permet l'administració de solucions aquoses, olioses, suspensions i emulsions. És molt freqüent per administrar antibiòtics i preparats hormonals.

RISCOS DE LA VIA DIRECTA

• Infecció, septicèmia.
• Toxicitat.
• REA per contaminants pirògens.
• Impossibilitat d'extreure el fàrmac si hi ha sobredosi.

El medicament que s'administren per via han de complir aquest protocol.

• Ser estèril i estables.
• No contenir pirògens.
• Si s'administra per vies intravasculars, estar lliures de partícules en suspensió.
• Mai administrar suspensions ni solucions olioses per via intravenoses, Embòlies.

VIES INTRAVASCULARS

El fàrmac es fica directament a l'interior del sistema vascular. No hi ha fase d'absorció i arriba el fàrmac al torrent sanguini. - Via intravenosa, intratecal i intracardíaca.

VIA NASAL

És acció local i té l'efecte immediat. També pot obtenir una acció sistèmica. El medicament s'administra per foses nasals. S'utilitza per malalties de la mucosa nasal i per evitar la congestió nasal. Les formes farmacèutiques són instal·lació de gotes nasals (el cap en hiperextensió) o mitjançant aerosols.

VIES EXTRAVASCULARS

Intradèrmica, subcutània, intramuscular, intratecal, epidural. L'absorció es produeix en els capil·lars sanguinis, la velocitat depèn del grau d'irrigació i dels factors del mateix fàrmac i les membranes biològiques que ha de travessar.

VIA SUBLINGUAL

Fàcil. Permet l'autoadministració. El pas directe a circulació sanguínia fa que l'acció sigui més ràpida. Major biodisponibilitat perquè no hi ha efecte del primer pas hepàtic.

Escassa superfície d'absorció. Pot provocar irritació de la mucosa bucal. Pot augmentar la salivació i la deglució del fàrmac, provoca una pèrdua d'eficàcia.

És via indirecta. És acció sistèmica. El fàrmac es posa a sota de la llengua. Es dissol ràpidament. Passa directament a circulació, perquè als vasos sanguinis hi ha una gran capacitat d’absorció.

VIA SUBCUTÀNIA

Es pot autoadministrar. L'única via directa que pot utilitzar un pacient. Poc dolorosa.

S'ha de rotar la zona d'on et punxes.

S'aplica un petit volum de medicament a sota de la dermis. S'administra amb un angle de 45 graus. Com poden ser les insulines, les vacunes.

VIA VAGINAL

Evita el primer pas hepàtic Elevada superfície d'absorció Gran irrigació

Alguns fàrmacs poden ser absorbits i provocar efectes sistèmics. Irritacions locals. Mala col·locació. No es pot administrar si el pacient té el període menstrual. Possibilitat de pèrdua de medicament pel moviment del pacient. Absorció variable.

El fàrmac s'introdueix a l'interior de la vagina. El medicament es pot posar amb un aplicador. El principi actiu s'absorbeix a la mucosa vaginal i farà l'efecte local. A vegades pot arribar una quantitat al torrent circulatori. Fàrmacs amb acció local:

• Antibiòtics
• Antimicòtics
• Inductors de part
• Espermicides
• Hormones
• Probiòtics

Tenen menys efectes sistèmics que la via oral.

VIA OFTÀLMICA

És acció local les formes farmacèutiques poden ser col·liris o pomades. El medicament es diposita al sac conjuntival. Han de ser ESTÈRILS i l'aplicador no toca mai l'ull, una vegada obert els envasos, el producte s'ha d'eliminar en un període curt de temps.

VIA RECTAL

Absorció més ràpida. Evita el primer pas hepàtic. No produeix irritació gàstrica ni va molt bé per fàrmac que es destrueixen pel pH de l'estómac, ni pels enzims. Per a pacients amb vòmits, inconscients o nens. Intolerància al sabor o olor del principi actiu o dels excipients. No és dolorós.

Administració incòmoda. Absorció irregular i incompleta. Irritació del recte. Presència de femta farà que no hi hagi bona absorció en ampolles rectals. No es pot aplicar amb malalts amb descomposició fecal. Els medicaments poden ser degradats per la flora intestinal.

La via rectal és el seguiment del tub digestiu. (15- 19 cm). L'estructura que té és una capa serosa peritoneal, una capa túnica muscular, una capa submucosa (irritada pel plexe venós hemorroidal) i una capa mucosa. Evita el primer pas hepàtic, abans d'anar-se'n a la circulació sistèmica. Formes farmacèutiques: - Supositoris -Ènemes -Espumes rectals - Cremes rectals

INTRAARTERIAL

El fàrmac s'injecta a l'interior de l'artèria. S'utilitza per a qualsevol límit l'efecte del fàrmac a un òrgan específic, sense que apareguin les accions sistèmiques i REA.

VIA CUTÀNIA O DERMATOLÒGICA

No produeix efectes sistèmics a causa de la mínima dosi que arriba a torrent sanguini.

És acció local. El medicament s'aplica sobre la pell l'epidermis o sobre els teixits proximals. S'ha d'aplicar sobre la pell neta i estendre'l sense friccionar fins a la seva total absorció. Una pell hidratada afavoreix l'absorció del fàrmac.

Via oral

Desavantatges o inconvenients:

• L'acció és lenta. Passa un temps d’ençà que el fàrmac s’administra fins que fa l’acció terapèutica.
• Alguns medicaments produeixen irritació gàstrica.
• Baixa biodisponibilitat per inactivació del fàrmac al fetge.
• Interaccions amb aliments o amb altres fàrmacs que s’administren per via oral.
• No es pot administrar en cas de vòmits ni en persones inconscients
• No es pot administrar en casos d’intervencions a l’estómac o intestí.

AVANTATGES:

• és una via fàcil d'administrar i còmoda.
• Econòmica de produir a la indústria.
• Pot haver-hi una intoxicació es pot produir el vòmit, també fer un rentament d’estómac o utilitzar substàncies que impedeixin l’absorció del medicament.

És via indirecta. És acció sistèmica. El fàrmac s’introdueix per la boca i arriba a l’aparell digestiu, s’alliberà el principi actiu, després és absorbit per la mucosa digestiva de l’estómac o de l’intestí prim.

VIA INHALATORIA

Bona biodisponibilitat.

Els medicaments necessiten condicionaments especials (inhaladors o nebulitzadors) per formar l’aerosol en el moment de l’aplicació.

El medicament entra en el cos, en forma d’aerosol, a través del nas o la boca i arriba a les vies respiratòries. Poden haver-hi 2 tipus:

• Via local: aconseguir una acció ràpida sobre la mucosa respiratòria. El fàrmac sol administrar-se pel nas i entra a les vies respiratòries altes.
• Via sistèmica: A la zona pulmonar el fàrmac arriba a la circulació de forma gairebé immediata i s’evita l’efecte de primer pas hepàtic.

VIES INTRAVENOSA

El medicament s'injecta directament a circulació sistèmica a través d'una vena. La via més ràpida que dona resposta. 1. Injecció directa (bolus): S'administra una única dosi del fàrmac. 2. Perfusió intravenosa: El fàrmac es dissol en sèrum, s'administra gota a gota durant un període de temps determinat. L'administració potser contínua o intermitent, i es realitza amb un catèter o una palometa.

Ràpida. Evita el primer pas hepàtic. Dosificació exacta.

Risc d'infecció, flebitis i extravasació. REA ràpides. Via traumàtica (produeix temor i ansietat). Material i tècniques específiques. Ho ha d'administrar personal qualitat.

VIA TRANSDÈRMICA O PERCUTÀNIA

Útil en pacients que no poden utilitzar via oral. Evita el primer pas hepàtic. Comoditat. Millora el compliment terapèutic.

Només ho podrem utilitzar amb fàrmacs que s'absorbeixin fàcilment i que no necessitin grans concentracions per fer l'efecte. Hi ha un risc d'irritació de la pell. El fàrmac s'absorbeix lentament, hi ha un temps entre que es col·loca el fàrmac i fa l'acció terapèutica el principi actiu. Només s'utilitza per a tractament crònic o de llarg termini. En cas de REA, pot tardar un temps a desaparèixer d'ençà que es retira el dispositiu.

És via indirecta És acció sistèmica. El medicament es posa sobre la pell. El principi actiu traspassa fins que arriba a la circulació, als capil·lars sanguinis disposats sota la pell. S'utilitzen els pegats que alliberen el principi actiu de forma lenta i continua, que es mantenen els nivells plasmàtics del fàrmac. Fàrmacs amb via pel tractament: - Analgèsics del dolor crònic. - Tractaments hormonals - Deshabutuació tabàquica

NEBULITZADORS

• Via ràpida.
• Àrea d'absorció àmplia i molt vascularitzada.
• Dosis petites.
• Evita el primer pas hepàtic.
• Permet l'autoadministració.

És acció sistèmica. Permet administrar el medicament de forma d'aerosol barrejat amb oxigen. (AEROSOLTERÀPIA). Es fica una mascareta de nebulització, o també es pot administrar el medicament amb una boquilla dispensadora.

• No administrar dosis exactes
• Els efectes són curts
• Requereix aparells i coneixement de les tècniques d'administració
• Irritació de les mucoses respiratòria
• Pot provocar reaccions adverses per la ràpida absorció

VIA BUCAL

És acció local. El medicament es disposa en la boca. S'utilitza el tractament en la mucosa bucal (amb col·lutoris, gels orals, pomades orals) o amb comprimits per llepar.

VIA INTRADÈRMICA

Aquí puedes incluir un dato relevante a destacar

Aquí puedes incluir un dato relevante a destacar

S'administra amb una agulla fina a la capa de la dermis. El fàrmac formarà una vesícula. S'utilitza per a proves d'al·lèrgies i per la prova de la tuberculina. L'agulla ha de formar un angle de 15 graus.

VIA ÒTICA

És acció local. El medicament es disposa en el conducte extern i té una acció local.

INTRACARDÍACA

S'administra la injecció al cor. S'utilitza per administrar adrenalina en casos d'urgència.

INTRAARTICULAR

A l'interior d'una articulació. S'utilitza per administrar fàrmacs, fer diagnòstics i per extreure líquid sinovial.

INTRATECAL O SUBARACNOIDAL

Injecció en el líquid cefalorraquidi, a l'espai subaracnoidal amb una punció lumbar. El fàrmac és acció local sobre les meninges o el teixit cerebral i per anestèsia de forma general tota la medul·la espinal.

EPIDURAL

Injecció a l'espai epidural, una punció lumbar per administrar d'anestèsics.

INTRAPERITONEAL

Introducció de líquids a la cavitat peritoneal. S'utilitza per realitzar de diàlisi peritoneal en casos d'influència renal, l'extracció de líquid peritoneal i la realització de laparoscòpies.

VIA INTRAAMNIÒTICA

Es punxa dins del sac amniòtic, per extreure cèl·lules al nadó.