Línia del temps:
Períodes artístics fins al s.XVIII
Fet per: Maria Garcia, Ivet Bautista I Glòria Soldevila.
Grècia
Romànic
Mesopotàmia
Renaixement
Barroc i Rococó
Roma
Gòtic
Egipte
Prehistòria
Ss. XI - XII
Ss. XV - XVII
800 aC - 200 aC
3.700 aC - 500 aC
Ss. XII - XVI
500 aC - V dC
30000 aC - 7000 aC
2700 aC - 30 aC
Ss. XVII-XVIII
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
+info
+info
+info
+info
+info
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
Porta d'Ishtar
Patesi Gudea de Lagash
Estendard d'Ur
Nabucodonosor II
(634 - 562 aC) Nabucodonosor II va ser el rei de Babilònia (605-562 aC) i el monarca més important de l'Imperi Neobabilònic. És conegut per les seves campanyes militars, incloent-hi la conquesta de Judà i la destrucció de Jerusalem (587 aC), fet que va portar a la deportació de gran part del poble jueu (l'anomenat exili de Babilònia).
Es tracta d’una de les 8 entrades a la ciutat de Babilònia. Fou construïda al 575 a.C, sota el regnat de Nabucodonosor II. Va ser descoberta per les campanyes arqueològiques alemanes entre 1902 i 1914, i avui s’exhibeix al Museu del Pèrgam de Berlín, en un bon estat de conservació.
Està composada per tres cossos, dos tetraedres laterals, i el central, cobert per una bòveda de canó. Tots tres tenen merlets a dalt. Aquesta porta destaca pel seu color blau, elaborat amb lapislàtzuli, amb senefes decoratives i altres motius animals.
A més de la seva funcionalitat (entrada) i decoració de Babilònia, també compleix amb un significat simbòlic, ja que representa el poder i esplendor d’una de les ciutats més importants del seu temps.
És una de les obres pictòriques més antigues d’aquesta civilització. Està datada d’entre 2900-2330 a.C., mesura uns 21 cm d’alçada, i és d’autoria desconeguda. Està exposat, actualment, al Museu Britànic de Londres. Es tracta d’una caixa de fusta amb incrustacions de petxina, mareperla i lapislàtzuli. Correspon al Període Sumeri de l’antiga Mesopotàmia.
A cadascun dels frontals de la caixa s’hi mostren diferents escenes (de guerra, per exemple, a la línia inferior de la secció que veiem a la imatge). Predomina el dibuix sobre el color, és a dir, que les figures es mostren ben contornejades, igual que els detalls de la vestimenta. S’empra la “llei de la frontalitat”: les figures es mostren amb el tors de front, i les extremitats i cap, de perfil.
No es coneix ben bé la funció que tenia aquesta capsa, però s’especula que era la de guardar l’estendard de la Ciutat d’Ur (d’aquí el nom).
És una escultura de diorita, de caràcter figuratiu i d’autoria anònima, que representa al Patesi Gudea (el més famós dels prínceps de la ciutat-estat de Lagash), creada el 2120 a.C. Està localitzada, actualment, al museu Louvre. És una escultura-bloc, ja que és perfectament visible el bloc de diorita d’on va sorgir. Domina una gran simetria a la composició, tot i estar creada per a ser vista només frontalment.
Sembla tenir una doble funció: commemorativa, ja que pretén recordar a Gudea en el seu paper de governador, però també vol representar ser el marit de la divinitat, cosa que el vincularia amb la divinitat directament.
OBRES!
Catedral de Notre-Dame de París
Verge del Pòrtic de la Catedral d'Amiens
Retaule de Sant Jordi
El Retaule de Sant Jordi és una obra emblemàtica de la pintura gòtica catalana, atribuïda a Bernat Martorell, un dels pintors més destacats del segle XV. Aquesta obra es considera un dels millors exemples del gòtic internacional a Catalunya i destaca per la seva riquesa en detalls, el color vibrant i l'expressivitat dels personatges. El retaule representa l'escena de Sant Jordi lluitant contra el drac, un episodi popular en la iconografia cristiana que simbolitza la lluita del bé contra el mal. Al fons es pot veure la princesa, que representa la innocència, i el drac, que simbolitza el pecat.
El Pòrtic de la Verge de la Catedral d'Amiens és una de les obres més emblemàtiques de l'escultura gòtica, situada a la façana occidental de la catedral. Aquesta magnífica catedral, considerada la més gran de França, va ser construïda entre 1220 i 1270 i és un exemple excel·lent del gòtic francès.
El pòrtic destaca per la seva rica decoració escultòrica i per la seva importància simbòlica i religiosa. L'estructura del pòrtic està dividida en tres arcs apuntats, corresponents a les tres naus de la catedral, amb l'arc central que és el més gran i s'emmarca en un gran davant d'entrada que dóna accés a l'interior de l'església.
La Catedral de Notre-Dame de París és una de les obres més icòniques de l'arquitectura gòtica i un dels monuments més reconeguts del món. Situada a l'illa de la Ciutat, al cor de París, la catedral va ser construïda entre 1163 i 1345, i la seva arquitectura i decoració escultòrica reflecteixen l'evolució del gòtic al llarg dels segles. Presenta un pla de creu llatina, amb una nau central elevada i dues naus laterals, amb una longitud total d'aproximadament 130 metres i una amplada de 48 metres a la nau principal. Els arcs apuntats són un dels elements més distintius de l'estil gòtic, permetent que les parets siguin més altes i lluminoses. La catedral està coberta amb bòvedes de creueria que distribueixen millor el pes de la teulada.
OBRES!
El Partenó
Dorífor
Àmfora d'Exèquies
Exèquies
(segle VI aC) Exèquies va ser un destacat ceramista i pintor de vasos grec del període arcaic. És conegut per la seva mestria en la tècnica de figures negres, on les figures es pintaven en negre sobre un fons vermell de l'argila. Les seves obres sovint representen escenes mitològiques i heròiques amb gran detall i expressivitat. Una de les seves creacions més famoses és l'Àmfora d'Aquil·les i Àiax jugant a daus, que exemplifica la seva habilitat per capturar emocions en composicions dinàmiques. Exèquies va influir profundament en el desenvolupament de l’art ceràmic grec i va ser admirat tant per la seva destresa artística com pel seu estil narratiu detallat.
Ictinos
Policlet
(segle V aC) Ictinos va ser un arquitecte grec de l'època clàssica, conegut per la seva participació en la construcció del Partenó a l'Acròpoli d'Atenes, al costat de Calícrates.
(segle V aC) Va ser un escultor i teòric grec de l’època clàssica, conegut per establir els cànons de proporció humana en l’art. La seva obra més destacada és el Dorífor (Portador de llança), que exemplifica el seu ideal de bellesa basada en l’equilibri i les proporcions perfectes. Policlet va teoritzar sobre aquestes proporcions al seu tractat perdut, el "Cànon", on defensava la simetria i l’harmonia entre les parts del cos. Va influir profundament en l'escultura posterior, establint les bases del naturalisme clàssic.
Fou construït entre el 447 i el 432 a.C. per Ictinos i Calícrates. Està a l’Acròpolis d’Atenes, i forma un conjunt amb l’Erecteion, el Temple d’Atenea Niké, i els Propileos. És un rectangle d'aproximadament 30 x 70 metres, i està rodejat de 8x17 columnes dòriques esveltes i dins, a la vegada, decorat per moltes escultures.
Els temples grecs eren considerats “llar” dels déus a la Terra, així que no estaven construïts per a oficis o per a reunir grans grups de gent. Per tant, la funció era estrictament religiosa, igual que el significat que volia deixar entendre.
Aquesta escultura fou feta per Policlet (actiu al segle V a.C), en algun punt d’entre el 450 i 440 a.C). És exempta, i feta de bronze. Fa 2.12 metres d’alçada, i d’estil, és grega clàssica. Està exposada al museu Arqheologico Nazionale. Amb la mà esquerra aguanta una llança. Té un càlcul precís de proporcions. Dorífor representa un atleta en actitud de repòs, instants abans de participar en al prova de llançament. Resumeix l’ideal antropològic dels grecs: l’home en plenitud juvenil preparat per a participar en els jocs, en equilibri entre vigor físic i intel·ligència, destresa, i voluntat.
Aquesta Àmfora és obra d'Exèquies, i data entre el 550 i el 530 a.C. És una pintura sobre ceràmica on es representen Ajax i Aquiles jugant als daus. És un episodi representat de la Guerra de Troia, i mostra un instant de relaxació durant la guerra. Utilitza una tècnica grega anomenada, literalment: “pintura de figures negres sobre un fons vermell” (pigments naturals). No té cap profunditat, però la composició és simètrica, i en forma de triangle al centre. Avui dia, no es conserva cap pintura grega.
Parlant de la funció i el significat, les àmfores s’utilitzaven per a l’emmagatzematge i transport de vi i oli, tot i que també podia tenir una funció decorativa. Exèquies, el pintor, era molt reconegut a l’època, i freqüentment feia encàrrecs a famílies.
Calícrates
(segle V aC) Calícrates va ser un arquitecte grec, també clàssic, conegut per col·laborar en la construcció d'edificis emblemàtics de l'Acròpoli d’Atenes.
OBRES!
Piràmides de Gizeh
Bust de Nefertiti
Mural de la tomba de Nefertari
Aquestes piràmides formen part de la necrópolis de Guiza. Es poden trobar a la riba oest del Nil, a uns 20 km del Caire.
La pirámide de Keops es va començar a construir cap a l'any 2550 aC i pertany al faraó Keops. Aquesta és la més gran del conjunt, mesura 139 metres d'alçada i 230 metres de base, però originalment mitjana 147 metres d'alçada, es va reduir 8 metres a causa de l'erosió i el pas del temps. Aquesta està feta de pedra calcària i granit i està construïda d'aproximadament 2,3 milions de blocs. A l'interior de la piràmide hi podem trobar un passadís que ens porta a una cambra subterrània. A través d'un altre passadís s'arriba a la Gran Galeria, una sala corredissa que connecta la càmera de la reina amb la del rei. La piràmide de Kefren mesura aproximadament 140 metres d’alçada e igual que la anterior estaba rematada amb plaques d’or o revestida de granit rosat. Amb aquesta piràmide també be l’esfinx de Gizeh, considerada el retrat d’un faraó amb el cos d'un lleó. La piràmide de Micerí es la tercera i la més petita i té la mateixa disposició que les altres dues.
Es creu que el bust de Nefertiti va ser creat per Tutmose en 1345 aC. Nefertiti va ser una reina de la dinastia XVIII de l'antic Egipte, va ser esposa del rei Akhenaton i mare del famós Tutankamón. Aquest bust està fet de pedra calcària policromada, pesa 20 quilos i mesura 48 centímetres, va ser trobada en 1912 durant les excavacions arqueològiques alemanyes en Amarna per l'arqueòleg Ludwig Borchardt, i pots veure-la en el Neues Museum de Berlín.
Aquest és un fragment de les pintures que hi ha en la tomba de la reaina Nefertari, esposa del faraó Ramses II. Les pintures egípcies eren de caràcter funerari i es troben en les tombes. En aquest fragment podem observar al deu solar Ra-Horajty i la deessa d’occident Amentet. Aquest mural es va fer aproximadament cap e 1298-1235 a.C.
Egipte
CONTEXT HISTÒRIC
L'ART PREHISTÒRIC
CONTEXT HISTÒRIC
OBRES!
Palau de Versalles
August de Prima Porta
Retrat de Safu
L'amfiteatre Flavi o Coliseu Romà es va començar a construir sobre el 71 dC sota l'emperador Flavi Vespasià i va ser inaugurat pel seu fill Titus l'any 80 dC. Està construït en un vall entre els turons del Palatino, Esquilino i Celio.
El Coliseu té una planta el·líptica de 188 metres de longitud,156 d'ample i 57 d'altura. Va ser construït amb maó cobert amb travertins. Al centre hi ha l'arena a on es feia l'espectacle (lluites de gladiadors, ejeccions, recreacions de batalles, obres de teatre...).
Les graderies tenen una capacitat de 50.000 espectadors i s'entrava des dels arcs del pis inferior.S'articula en quatre nivells aixecats damunt d'un podi. Els tres primers pisos estan formats per 80 arcs de mig punt i el quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i finestres rectangulars. De baix a dalt se superposen els ordres: toscà, jònic i corinti. L'últim pis estava decorat amb compost i amb 250 pals que aguantaven una vela per protegir de la pluja i el sol.
Aquesta obra es un fresc situat actualment en el Museu Arqueològic de Nàpols però va ser trobat a Pompeia l’any 1760. Medeix 37 cm d’alt i 38 d’ample i representa a Safu, una poetisa grega. Safu apareix amb un políptic de 4 tauletes de cera y un calem, una especie de ploma per escriure amb una expressió reflexiva.
L'estàtua d'August de Prima Porta va ser feta cap a l'any 20 aC. Encara que ara aquest en el museu del Vaticà es va trobar en la vila de Livia (la seva dona). August de Prima Porta va ser el primer emperador de Roma i es mostra vestit amb una armadura amb relleus de la recuperació dels estendards perduts per Cras i les divinitats protectores imperials i una toga embolicada en la cintura.
Als seus peus es pot observar a Cupido (fill de Venus deessa de la qual reclamava descendir la família Júlia) i anava descalç, la qual cosa estava reservat a les divinitats.
Aquesta escultura feta de marbre és una còpia d'una de bronze més antiga i medeix 2.04 metres d’alt. Aquesta estàtua exempta és una mica idealitzada, ja que se suposa que segueix els de canons de bellesa grecs encara que la cara té més realisme. La funció d'aquesta obra és simbolitzar el poder de l'emperador, es a dir, de l'Imperi Romà.
OBRES!
Esglesia de San Lorenzo
El Rapte de les Sabines
L'escola d'Atenes
L'escola d'Atenes va ser pintada entre 1509 i 1511 per Rafael Sanzio. Rafael amb aquest fresc va voler representar els orígens del pensament occidental nascut a l'antiga Grècia. L'obra fa 5 metres d'altura i 7,7 d'amplada. Estan representades tres voltes de canó successives amb els fons oberts i separats per donar una sensació de profunditat. Les dues figures escultòriques de la meitat superior són el déu Apol·lo i la deessa Atena.L'autor representa als filòsofs clàssics amb cares d'artistes contemporanis a la seva època: Aristòtil pintat con Leonardo da Vinci, Heràclit amb trets de Miquel Àngel, Apeles com el mateix Rafael Sanzio... En el centre d'aquesta obra podem veure Aristòtil i a Plató tots dos agafant les obres que posaran les bases del pensament occidental dels següents dos mil anys. Plató assenyala al cel fent referència a la idea que hi ha dos mons. Aristòtil, en canvi, dirigeix la mà a terra fent referència al seu pensament dedicat al món terrenal. Al costat d'Aristòtil hi ha els filòsofs anomenats peripatètics i la dreta de Plató hi ha Sòcrates que apareix parlant amb altres deixebles.
L’esglesia de San Lorenzo està situada a Florència i va ser construida per Filippo di Ser Brunelleschi durant els anys 1421 al 1470. Es una església feta de pedra i consta d’una planta de creu llatina, té tres naus i capelles laterals. Te columnes d’ordre corinti que soporten arcs de mig punt. L’esglèsia esta pensada perque la teva vista vaigi directament a l’altar ja que es totalment simetrica.
Aquesta obra està feta per Jean Boulogne l'any 1581 i acabada el 1583. Actualment es troba al museu de Louvre. Medeix 4 metres d'alt. És una escultura feta amb un sol bloc de marbre i representa el rapte de les dones de la tribu dels sabins pels romans. L'autor fa ús de l'estructura serpentinata, un recurs escultòric que consisteix en reproduir el gir en espiral ascendent.
El rapte de les Sabines és una escultura molt realista.
Art Mesopotàmic
Coneix el context històric d'aquesta etapa!
Roma
CONTEXT HISTÒRIC
Barroc i Rococó
Coneix el context històric d'aquesta etapa!
ROMÀNIC
CONTEXT HISTÒRIC
GÒTIC
CONTEXT HISTÒRIC
OBRES!
Basílica de Sant Vicenç de Cardona
Pantocràtor de Taüll
Pòrtic de la Glòria
El Pantocràtor de Taüll, situat a l'església de Sant Climent de Taüll presenta a Crist al centre, com a Pantocràtor,simbolitzant la seva glòria divina.
Una característica important és la jerarquia de les figures, on Crist és molt més gran que la resta, destacant la seva importància, mentre que els àngels i els símbols dels evangelistes són més petits. Com en tota la pintura romànica, predomina la bidimensionalitat, amb figures planes i sense profunditat, on es prioritza el simbolisme sobre el realisme. Aquest fresc destaca pel seu gran impacte visual i la seva funció religiosa.
La Basílica de Sant Vicenç de Cardona és una obra emblemàtica de l'arquitectura romànica catalana, construïda entre 1029 i 1040 al Castell de Cardona. Representa perfectament l'estil romànic llombard, amb elements com la bòveda de canó, arcs de mig punt i decoració exterior amb bandes llombardes i arcuacions cegues. La planta és de creu llatina, amb una nau central, dues naus laterals, un transsepte i tres absis semicirculars. La nau central està coberta per una bòveda de canó, mentre que les laterals tenen bòvedes d'aresta. Aquesta és reconeguda per la seva grandiositat i complexitat arquitectònica.
El Pòrtic de la Glòria és una obra mestra de l'escultura romànica, situada a la Catedral de Santiago de Compostel·la (Galícia, Espanya). Va ser esculpit pel mestre Mateu i el seu taller entre 1168 i 1188, servint com l'entrada principal de la catedral per la façana.
Aquesta obra monumental representa simbòlicament el camí cap a la glòria celestial, amb un gran detall de figures i escenes bíbliques. El pòrtic està dividit en tres arcs, que corresponen a les tres naus de la catedral, i cada arc està ricament decorat amb figures esculpides. L'arc central, el més gran, simbolitza el camí cap a la salvació.
OBRES!
Stonehenge
Coves d'Altamira
La Venus de Willendorf
Aquesta cova situada al nord d'Espanya va ser considerada patrimoni de la humanitat l’any 1985, per posteriorment convertirse al 2001 en un museu nacional i centre d'investigació de Altamira. La pintura representa la màxima representació del espíritu creador humà.
Ssj¡’
Es creu que va estar feta principalment per caçadors i recol.lectors del paleolític superior.
Parlant-ne dels aspectes tècnics d’aquesta pintura en podem destacar diversos elements; està feta de carbó i pigment fet amb sang d’animal, en addició, es creu que les parts fetes de carbó van estar fetes entre 12.050 a.c i per la fracció humida entre 12.500 a.c.
Les Venus Paleol.lítiques son petites estatues femenines que s’estima que van ser fetes entre 35.000 a.c i 10.000 a.c. Aquestes figures van ser trobades en distintes regions d’Europa i Àsia, destaquen per les seves formes exagerades, com els pits, els ventres i les caderes pronunciades, aquestes representen un vincle de fertilitat, maternitat i prosperitat, una creença màgica on el més important era la seva simbologia i no el seu aspecte, per aquest motiu no en tenen detalls en facials ni extremitats elaborades.
Aquestes escultures normalment eren esculpides en materials com pedres, ossos, marfil i argila.
La Venus més coneguda es la “ Venus de Willendorf”, aquesta medeix uns 11cm i va ser trobada a Austria.
“ Stonehenge” és un monument del megalític ubicat a Anglaterra, es creu que va estar construït entre el 3.000a.c i el 1.500a.c.
Està disposada amb grans pedres que fan un cercle, amb un disseny alineat amb els solsticis, el que pot suggerir que pot haver sigut un observatori astronòmic o un centre cerimonial. Algunes de les pedres poden arribar a pesar fins 25 tonelades.
OBRES!
Palau de Versalles
Èxtasi de Santa Teresa
El Gronxador
Louis Le Vau
Bernini
Fragonard
(1612 - 1670) Va ser un arquitecte francès i un dels principals representants del barroc clàssic francès. Va destacar per la seva col·laboració amb la monarquia de Lluís XIV. Entre les seves obres més importants es troba l'ampliació inicial del Palau de Versalles, on va transformar un pavelló de caça en un palau més sofisticat. També va dissenyar el Collège des Quatre-Nations i va participar en la construcció del Palau del Louvre. Le Vau va establir les bases de l’arquitectura monumental al servei del poder absolut i de l’estètica clàssica.
(1598 - 1680) Va ser un escultor, arquitecte i pintor italià, considerat el màxim exponent del barroc. Va revolucionar l’escultura amb la seva capacitat per capturar emocions i moviment en marbre, com es veu a obres com l’Èxtasi de Santa Teresa i David. També va destacar dissenyant la Plaça de Sant Pere al Vaticà. Bernini va treballar per diversos papes, fusionant art, arquitectura i teatre per transmetre la grandesa de l’Església Catòlica, en plena Contrareforma
(1732 - 1806) Va ser un pintor francès associat amb el moviment rococó, conegut per les seves escenes lleugeres, íntimes i galants. Les seves obres es caracteritzen per l'ús de colors suaus i composicions dinàmiques, sovint retratant moments de plaer i oci aristocràtic. La seva pintura més famosa és El Gronxador. Tot i tenir èxit durant el regnat de Lluís XV, la seva obra va perdre popularitat amb la caiguda de l’aristocràcia i l’auge del neoclassicisme i la Revolució Francesa.
El Palau de Versalles és un exemple perfecte de l’arquitectura barroca, amb a més decoració de l’interior rococó. Fou construit al 1631, dissenyat per Louis le Vau. Destaca per la grandiositat, simetria, i pels jardins, plens geometria, i tot ple de detalls daurats. El palau, a més de la residència oficial de la cort francesa, era un escenari per a mostrar la poderosa monarquia francesa (i sobretot mostrar la supremacia de la època . També fou utilitzat per a celebrar espectacles i cerimònies.
Aquesta meravellosa escultura, és del Barroc. Fou esculpida entre el 1647 i el 1652 pel major artista barroc, Bernini. Representa l’experiència mística de la Santa amb un àngel que la travessa amb una fletxa divina. Destaca pel dinamisme, pels plecs realistes de la roba, i per l’expressió facial de Teresa, que barreja dolor i plaer espiritual. La funció principal de l’obra era aquesta: despertar devoció als fidels a través de l’obra, cosa que coincideix amb el significat: representar la fusió de l’amor diví amb l’experiència corporal.
Va estar fet l’any 1767, per l’artista Jean-Honoré Fragonard. Veient la seva data, podem dir que està considerada d’estil Rococó. La tècnica és d’oli sobre llenç, i mesura 81x65 cm. Actualment, està exposada a Londres. Veiem a 2 francesos, columpiant a una cortesana. La funció i el significat en aquesta obra és molt interessant i desconeguda, si no es coneix: l’escena descriu, visualment una situació molt comú entre gent d’alta societat: tenir amants. L’adulteri i el pecat eren vists quasi com una de les “Belles Arts”. De fet, Fragonard fou encarregat a pintar aquesta escena per l’amant, el baró Louis-Guillaume Baillet, (el noi que veiem estirat al sòl, intentant veure sota la faldilla de la amant), amb l’objectiu de tenir a casa un quadre de la seva estimada.
Antiga Grècia
Coneix el context històric d'aquesta etapa!
RENAIXEMENT
CONTEXT HISTÒRIC
Línia del temps: Períodes artistics fins al s.XVIII
Maria Gloria i Ivet
Created on October 16, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
Línia del temps:
Períodes artístics fins al s.XVIII
Fet per: Maria Garcia, Ivet Bautista I Glòria Soldevila.
Grècia
Romànic
Mesopotàmia
Renaixement
Barroc i Rococó
Roma
Gòtic
Egipte
Prehistòria
Ss. XI - XII
Ss. XV - XVII
800 aC - 200 aC
3.700 aC - 500 aC
Ss. XII - XVI
500 aC - V dC
30000 aC - 7000 aC
2700 aC - 30 aC
Ss. XVII-XVIII
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
+info
+info
+info
+info
+info
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
OBRES!
Porta d'Ishtar
Patesi Gudea de Lagash
Estendard d'Ur
Nabucodonosor II
(634 - 562 aC) Nabucodonosor II va ser el rei de Babilònia (605-562 aC) i el monarca més important de l'Imperi Neobabilònic. És conegut per les seves campanyes militars, incloent-hi la conquesta de Judà i la destrucció de Jerusalem (587 aC), fet que va portar a la deportació de gran part del poble jueu (l'anomenat exili de Babilònia).
Es tracta d’una de les 8 entrades a la ciutat de Babilònia. Fou construïda al 575 a.C, sota el regnat de Nabucodonosor II. Va ser descoberta per les campanyes arqueològiques alemanes entre 1902 i 1914, i avui s’exhibeix al Museu del Pèrgam de Berlín, en un bon estat de conservació. Està composada per tres cossos, dos tetraedres laterals, i el central, cobert per una bòveda de canó. Tots tres tenen merlets a dalt. Aquesta porta destaca pel seu color blau, elaborat amb lapislàtzuli, amb senefes decoratives i altres motius animals. A més de la seva funcionalitat (entrada) i decoració de Babilònia, també compleix amb un significat simbòlic, ja que representa el poder i esplendor d’una de les ciutats més importants del seu temps.
És una de les obres pictòriques més antigues d’aquesta civilització. Està datada d’entre 2900-2330 a.C., mesura uns 21 cm d’alçada, i és d’autoria desconeguda. Està exposat, actualment, al Museu Britànic de Londres. Es tracta d’una caixa de fusta amb incrustacions de petxina, mareperla i lapislàtzuli. Correspon al Període Sumeri de l’antiga Mesopotàmia. A cadascun dels frontals de la caixa s’hi mostren diferents escenes (de guerra, per exemple, a la línia inferior de la secció que veiem a la imatge). Predomina el dibuix sobre el color, és a dir, que les figures es mostren ben contornejades, igual que els detalls de la vestimenta. S’empra la “llei de la frontalitat”: les figures es mostren amb el tors de front, i les extremitats i cap, de perfil. No es coneix ben bé la funció que tenia aquesta capsa, però s’especula que era la de guardar l’estendard de la Ciutat d’Ur (d’aquí el nom).
És una escultura de diorita, de caràcter figuratiu i d’autoria anònima, que representa al Patesi Gudea (el més famós dels prínceps de la ciutat-estat de Lagash), creada el 2120 a.C. Està localitzada, actualment, al museu Louvre. És una escultura-bloc, ja que és perfectament visible el bloc de diorita d’on va sorgir. Domina una gran simetria a la composició, tot i estar creada per a ser vista només frontalment. Sembla tenir una doble funció: commemorativa, ja que pretén recordar a Gudea en el seu paper de governador, però també vol representar ser el marit de la divinitat, cosa que el vincularia amb la divinitat directament.
OBRES!
Catedral de Notre-Dame de París
Verge del Pòrtic de la Catedral d'Amiens
Retaule de Sant Jordi
El Retaule de Sant Jordi és una obra emblemàtica de la pintura gòtica catalana, atribuïda a Bernat Martorell, un dels pintors més destacats del segle XV. Aquesta obra es considera un dels millors exemples del gòtic internacional a Catalunya i destaca per la seva riquesa en detalls, el color vibrant i l'expressivitat dels personatges. El retaule representa l'escena de Sant Jordi lluitant contra el drac, un episodi popular en la iconografia cristiana que simbolitza la lluita del bé contra el mal. Al fons es pot veure la princesa, que representa la innocència, i el drac, que simbolitza el pecat.
El Pòrtic de la Verge de la Catedral d'Amiens és una de les obres més emblemàtiques de l'escultura gòtica, situada a la façana occidental de la catedral. Aquesta magnífica catedral, considerada la més gran de França, va ser construïda entre 1220 i 1270 i és un exemple excel·lent del gòtic francès. El pòrtic destaca per la seva rica decoració escultòrica i per la seva importància simbòlica i religiosa. L'estructura del pòrtic està dividida en tres arcs apuntats, corresponents a les tres naus de la catedral, amb l'arc central que és el més gran i s'emmarca en un gran davant d'entrada que dóna accés a l'interior de l'església.
La Catedral de Notre-Dame de París és una de les obres més icòniques de l'arquitectura gòtica i un dels monuments més reconeguts del món. Situada a l'illa de la Ciutat, al cor de París, la catedral va ser construïda entre 1163 i 1345, i la seva arquitectura i decoració escultòrica reflecteixen l'evolució del gòtic al llarg dels segles. Presenta un pla de creu llatina, amb una nau central elevada i dues naus laterals, amb una longitud total d'aproximadament 130 metres i una amplada de 48 metres a la nau principal. Els arcs apuntats són un dels elements més distintius de l'estil gòtic, permetent que les parets siguin més altes i lluminoses. La catedral està coberta amb bòvedes de creueria que distribueixen millor el pes de la teulada.
OBRES!
El Partenó
Dorífor
Àmfora d'Exèquies
Exèquies
(segle VI aC) Exèquies va ser un destacat ceramista i pintor de vasos grec del període arcaic. És conegut per la seva mestria en la tècnica de figures negres, on les figures es pintaven en negre sobre un fons vermell de l'argila. Les seves obres sovint representen escenes mitològiques i heròiques amb gran detall i expressivitat. Una de les seves creacions més famoses és l'Àmfora d'Aquil·les i Àiax jugant a daus, que exemplifica la seva habilitat per capturar emocions en composicions dinàmiques. Exèquies va influir profundament en el desenvolupament de l’art ceràmic grec i va ser admirat tant per la seva destresa artística com pel seu estil narratiu detallat.
Ictinos
Policlet
(segle V aC) Ictinos va ser un arquitecte grec de l'època clàssica, conegut per la seva participació en la construcció del Partenó a l'Acròpoli d'Atenes, al costat de Calícrates.
(segle V aC) Va ser un escultor i teòric grec de l’època clàssica, conegut per establir els cànons de proporció humana en l’art. La seva obra més destacada és el Dorífor (Portador de llança), que exemplifica el seu ideal de bellesa basada en l’equilibri i les proporcions perfectes. Policlet va teoritzar sobre aquestes proporcions al seu tractat perdut, el "Cànon", on defensava la simetria i l’harmonia entre les parts del cos. Va influir profundament en l'escultura posterior, establint les bases del naturalisme clàssic.
Fou construït entre el 447 i el 432 a.C. per Ictinos i Calícrates. Està a l’Acròpolis d’Atenes, i forma un conjunt amb l’Erecteion, el Temple d’Atenea Niké, i els Propileos. És un rectangle d'aproximadament 30 x 70 metres, i està rodejat de 8x17 columnes dòriques esveltes i dins, a la vegada, decorat per moltes escultures. Els temples grecs eren considerats “llar” dels déus a la Terra, així que no estaven construïts per a oficis o per a reunir grans grups de gent. Per tant, la funció era estrictament religiosa, igual que el significat que volia deixar entendre.
Aquesta escultura fou feta per Policlet (actiu al segle V a.C), en algun punt d’entre el 450 i 440 a.C). És exempta, i feta de bronze. Fa 2.12 metres d’alçada, i d’estil, és grega clàssica. Està exposada al museu Arqheologico Nazionale. Amb la mà esquerra aguanta una llança. Té un càlcul precís de proporcions. Dorífor representa un atleta en actitud de repòs, instants abans de participar en al prova de llançament. Resumeix l’ideal antropològic dels grecs: l’home en plenitud juvenil preparat per a participar en els jocs, en equilibri entre vigor físic i intel·ligència, destresa, i voluntat.
Aquesta Àmfora és obra d'Exèquies, i data entre el 550 i el 530 a.C. És una pintura sobre ceràmica on es representen Ajax i Aquiles jugant als daus. És un episodi representat de la Guerra de Troia, i mostra un instant de relaxació durant la guerra. Utilitza una tècnica grega anomenada, literalment: “pintura de figures negres sobre un fons vermell” (pigments naturals). No té cap profunditat, però la composició és simètrica, i en forma de triangle al centre. Avui dia, no es conserva cap pintura grega. Parlant de la funció i el significat, les àmfores s’utilitzaven per a l’emmagatzematge i transport de vi i oli, tot i que també podia tenir una funció decorativa. Exèquies, el pintor, era molt reconegut a l’època, i freqüentment feia encàrrecs a famílies.
Calícrates
(segle V aC) Calícrates va ser un arquitecte grec, també clàssic, conegut per col·laborar en la construcció d'edificis emblemàtics de l'Acròpoli d’Atenes.
OBRES!
Piràmides de Gizeh
Bust de Nefertiti
Mural de la tomba de Nefertari
Aquestes piràmides formen part de la necrópolis de Guiza. Es poden trobar a la riba oest del Nil, a uns 20 km del Caire. La pirámide de Keops es va començar a construir cap a l'any 2550 aC i pertany al faraó Keops. Aquesta és la més gran del conjunt, mesura 139 metres d'alçada i 230 metres de base, però originalment mitjana 147 metres d'alçada, es va reduir 8 metres a causa de l'erosió i el pas del temps. Aquesta està feta de pedra calcària i granit i està construïda d'aproximadament 2,3 milions de blocs. A l'interior de la piràmide hi podem trobar un passadís que ens porta a una cambra subterrània. A través d'un altre passadís s'arriba a la Gran Galeria, una sala corredissa que connecta la càmera de la reina amb la del rei. La piràmide de Kefren mesura aproximadament 140 metres d’alçada e igual que la anterior estaba rematada amb plaques d’or o revestida de granit rosat. Amb aquesta piràmide també be l’esfinx de Gizeh, considerada el retrat d’un faraó amb el cos d'un lleó. La piràmide de Micerí es la tercera i la més petita i té la mateixa disposició que les altres dues.
Es creu que el bust de Nefertiti va ser creat per Tutmose en 1345 aC. Nefertiti va ser una reina de la dinastia XVIII de l'antic Egipte, va ser esposa del rei Akhenaton i mare del famós Tutankamón. Aquest bust està fet de pedra calcària policromada, pesa 20 quilos i mesura 48 centímetres, va ser trobada en 1912 durant les excavacions arqueològiques alemanyes en Amarna per l'arqueòleg Ludwig Borchardt, i pots veure-la en el Neues Museum de Berlín.
Aquest és un fragment de les pintures que hi ha en la tomba de la reaina Nefertari, esposa del faraó Ramses II. Les pintures egípcies eren de caràcter funerari i es troben en les tombes. En aquest fragment podem observar al deu solar Ra-Horajty i la deessa d’occident Amentet. Aquest mural es va fer aproximadament cap e 1298-1235 a.C.
Egipte
CONTEXT HISTÒRIC
L'ART PREHISTÒRIC
CONTEXT HISTÒRIC
OBRES!
Palau de Versalles
August de Prima Porta
Retrat de Safu
L'amfiteatre Flavi o Coliseu Romà es va començar a construir sobre el 71 dC sota l'emperador Flavi Vespasià i va ser inaugurat pel seu fill Titus l'any 80 dC. Està construït en un vall entre els turons del Palatino, Esquilino i Celio. El Coliseu té una planta el·líptica de 188 metres de longitud,156 d'ample i 57 d'altura. Va ser construït amb maó cobert amb travertins. Al centre hi ha l'arena a on es feia l'espectacle (lluites de gladiadors, ejeccions, recreacions de batalles, obres de teatre...). Les graderies tenen una capacitat de 50.000 espectadors i s'entrava des dels arcs del pis inferior.S'articula en quatre nivells aixecats damunt d'un podi. Els tres primers pisos estan formats per 80 arcs de mig punt i el quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i finestres rectangulars. De baix a dalt se superposen els ordres: toscà, jònic i corinti. L'últim pis estava decorat amb compost i amb 250 pals que aguantaven una vela per protegir de la pluja i el sol.
Aquesta obra es un fresc situat actualment en el Museu Arqueològic de Nàpols però va ser trobat a Pompeia l’any 1760. Medeix 37 cm d’alt i 38 d’ample i representa a Safu, una poetisa grega. Safu apareix amb un políptic de 4 tauletes de cera y un calem, una especie de ploma per escriure amb una expressió reflexiva.
L'estàtua d'August de Prima Porta va ser feta cap a l'any 20 aC. Encara que ara aquest en el museu del Vaticà es va trobar en la vila de Livia (la seva dona). August de Prima Porta va ser el primer emperador de Roma i es mostra vestit amb una armadura amb relleus de la recuperació dels estendards perduts per Cras i les divinitats protectores imperials i una toga embolicada en la cintura. Als seus peus es pot observar a Cupido (fill de Venus deessa de la qual reclamava descendir la família Júlia) i anava descalç, la qual cosa estava reservat a les divinitats. Aquesta escultura feta de marbre és una còpia d'una de bronze més antiga i medeix 2.04 metres d’alt. Aquesta estàtua exempta és una mica idealitzada, ja que se suposa que segueix els de canons de bellesa grecs encara que la cara té més realisme. La funció d'aquesta obra és simbolitzar el poder de l'emperador, es a dir, de l'Imperi Romà.
OBRES!
Esglesia de San Lorenzo
El Rapte de les Sabines
L'escola d'Atenes
L'escola d'Atenes va ser pintada entre 1509 i 1511 per Rafael Sanzio. Rafael amb aquest fresc va voler representar els orígens del pensament occidental nascut a l'antiga Grècia. L'obra fa 5 metres d'altura i 7,7 d'amplada. Estan representades tres voltes de canó successives amb els fons oberts i separats per donar una sensació de profunditat. Les dues figures escultòriques de la meitat superior són el déu Apol·lo i la deessa Atena.L'autor representa als filòsofs clàssics amb cares d'artistes contemporanis a la seva època: Aristòtil pintat con Leonardo da Vinci, Heràclit amb trets de Miquel Àngel, Apeles com el mateix Rafael Sanzio... En el centre d'aquesta obra podem veure Aristòtil i a Plató tots dos agafant les obres que posaran les bases del pensament occidental dels següents dos mil anys. Plató assenyala al cel fent referència a la idea que hi ha dos mons. Aristòtil, en canvi, dirigeix la mà a terra fent referència al seu pensament dedicat al món terrenal. Al costat d'Aristòtil hi ha els filòsofs anomenats peripatètics i la dreta de Plató hi ha Sòcrates que apareix parlant amb altres deixebles.
L’esglesia de San Lorenzo està situada a Florència i va ser construida per Filippo di Ser Brunelleschi durant els anys 1421 al 1470. Es una església feta de pedra i consta d’una planta de creu llatina, té tres naus i capelles laterals. Te columnes d’ordre corinti que soporten arcs de mig punt. L’esglèsia esta pensada perque la teva vista vaigi directament a l’altar ja que es totalment simetrica.
Aquesta obra està feta per Jean Boulogne l'any 1581 i acabada el 1583. Actualment es troba al museu de Louvre. Medeix 4 metres d'alt. És una escultura feta amb un sol bloc de marbre i representa el rapte de les dones de la tribu dels sabins pels romans. L'autor fa ús de l'estructura serpentinata, un recurs escultòric que consisteix en reproduir el gir en espiral ascendent. El rapte de les Sabines és una escultura molt realista.
Art Mesopotàmic
Coneix el context històric d'aquesta etapa!
Roma
CONTEXT HISTÒRIC
Barroc i Rococó
Coneix el context històric d'aquesta etapa!
ROMÀNIC
CONTEXT HISTÒRIC
GÒTIC
CONTEXT HISTÒRIC
OBRES!
Basílica de Sant Vicenç de Cardona
Pantocràtor de Taüll
Pòrtic de la Glòria
El Pantocràtor de Taüll, situat a l'església de Sant Climent de Taüll presenta a Crist al centre, com a Pantocràtor,simbolitzant la seva glòria divina. Una característica important és la jerarquia de les figures, on Crist és molt més gran que la resta, destacant la seva importància, mentre que els àngels i els símbols dels evangelistes són més petits. Com en tota la pintura romànica, predomina la bidimensionalitat, amb figures planes i sense profunditat, on es prioritza el simbolisme sobre el realisme. Aquest fresc destaca pel seu gran impacte visual i la seva funció religiosa.
La Basílica de Sant Vicenç de Cardona és una obra emblemàtica de l'arquitectura romànica catalana, construïda entre 1029 i 1040 al Castell de Cardona. Representa perfectament l'estil romànic llombard, amb elements com la bòveda de canó, arcs de mig punt i decoració exterior amb bandes llombardes i arcuacions cegues. La planta és de creu llatina, amb una nau central, dues naus laterals, un transsepte i tres absis semicirculars. La nau central està coberta per una bòveda de canó, mentre que les laterals tenen bòvedes d'aresta. Aquesta és reconeguda per la seva grandiositat i complexitat arquitectònica.
El Pòrtic de la Glòria és una obra mestra de l'escultura romànica, situada a la Catedral de Santiago de Compostel·la (Galícia, Espanya). Va ser esculpit pel mestre Mateu i el seu taller entre 1168 i 1188, servint com l'entrada principal de la catedral per la façana. Aquesta obra monumental representa simbòlicament el camí cap a la glòria celestial, amb un gran detall de figures i escenes bíbliques. El pòrtic està dividit en tres arcs, que corresponen a les tres naus de la catedral, i cada arc està ricament decorat amb figures esculpides. L'arc central, el més gran, simbolitza el camí cap a la salvació.
OBRES!
Stonehenge
Coves d'Altamira
La Venus de Willendorf
Aquesta cova situada al nord d'Espanya va ser considerada patrimoni de la humanitat l’any 1985, per posteriorment convertirse al 2001 en un museu nacional i centre d'investigació de Altamira. La pintura representa la màxima representació del espíritu creador humà. Ssj¡’ Es creu que va estar feta principalment per caçadors i recol.lectors del paleolític superior. Parlant-ne dels aspectes tècnics d’aquesta pintura en podem destacar diversos elements; està feta de carbó i pigment fet amb sang d’animal, en addició, es creu que les parts fetes de carbó van estar fetes entre 12.050 a.c i per la fracció humida entre 12.500 a.c.
Les Venus Paleol.lítiques son petites estatues femenines que s’estima que van ser fetes entre 35.000 a.c i 10.000 a.c. Aquestes figures van ser trobades en distintes regions d’Europa i Àsia, destaquen per les seves formes exagerades, com els pits, els ventres i les caderes pronunciades, aquestes representen un vincle de fertilitat, maternitat i prosperitat, una creença màgica on el més important era la seva simbologia i no el seu aspecte, per aquest motiu no en tenen detalls en facials ni extremitats elaborades. Aquestes escultures normalment eren esculpides en materials com pedres, ossos, marfil i argila. La Venus més coneguda es la “ Venus de Willendorf”, aquesta medeix uns 11cm i va ser trobada a Austria.
“ Stonehenge” és un monument del megalític ubicat a Anglaterra, es creu que va estar construït entre el 3.000a.c i el 1.500a.c. Està disposada amb grans pedres que fan un cercle, amb un disseny alineat amb els solsticis, el que pot suggerir que pot haver sigut un observatori astronòmic o un centre cerimonial. Algunes de les pedres poden arribar a pesar fins 25 tonelades.
OBRES!
Palau de Versalles
Èxtasi de Santa Teresa
El Gronxador
Louis Le Vau
Bernini
Fragonard
(1612 - 1670) Va ser un arquitecte francès i un dels principals representants del barroc clàssic francès. Va destacar per la seva col·laboració amb la monarquia de Lluís XIV. Entre les seves obres més importants es troba l'ampliació inicial del Palau de Versalles, on va transformar un pavelló de caça en un palau més sofisticat. També va dissenyar el Collège des Quatre-Nations i va participar en la construcció del Palau del Louvre. Le Vau va establir les bases de l’arquitectura monumental al servei del poder absolut i de l’estètica clàssica.
(1598 - 1680) Va ser un escultor, arquitecte i pintor italià, considerat el màxim exponent del barroc. Va revolucionar l’escultura amb la seva capacitat per capturar emocions i moviment en marbre, com es veu a obres com l’Èxtasi de Santa Teresa i David. També va destacar dissenyant la Plaça de Sant Pere al Vaticà. Bernini va treballar per diversos papes, fusionant art, arquitectura i teatre per transmetre la grandesa de l’Església Catòlica, en plena Contrareforma
(1732 - 1806) Va ser un pintor francès associat amb el moviment rococó, conegut per les seves escenes lleugeres, íntimes i galants. Les seves obres es caracteritzen per l'ús de colors suaus i composicions dinàmiques, sovint retratant moments de plaer i oci aristocràtic. La seva pintura més famosa és El Gronxador. Tot i tenir èxit durant el regnat de Lluís XV, la seva obra va perdre popularitat amb la caiguda de l’aristocràcia i l’auge del neoclassicisme i la Revolució Francesa.
El Palau de Versalles és un exemple perfecte de l’arquitectura barroca, amb a més decoració de l’interior rococó. Fou construit al 1631, dissenyat per Louis le Vau. Destaca per la grandiositat, simetria, i pels jardins, plens geometria, i tot ple de detalls daurats. El palau, a més de la residència oficial de la cort francesa, era un escenari per a mostrar la poderosa monarquia francesa (i sobretot mostrar la supremacia de la època . També fou utilitzat per a celebrar espectacles i cerimònies.
Aquesta meravellosa escultura, és del Barroc. Fou esculpida entre el 1647 i el 1652 pel major artista barroc, Bernini. Representa l’experiència mística de la Santa amb un àngel que la travessa amb una fletxa divina. Destaca pel dinamisme, pels plecs realistes de la roba, i per l’expressió facial de Teresa, que barreja dolor i plaer espiritual. La funció principal de l’obra era aquesta: despertar devoció als fidels a través de l’obra, cosa que coincideix amb el significat: representar la fusió de l’amor diví amb l’experiència corporal.
Va estar fet l’any 1767, per l’artista Jean-Honoré Fragonard. Veient la seva data, podem dir que està considerada d’estil Rococó. La tècnica és d’oli sobre llenç, i mesura 81x65 cm. Actualment, està exposada a Londres. Veiem a 2 francesos, columpiant a una cortesana. La funció i el significat en aquesta obra és molt interessant i desconeguda, si no es coneix: l’escena descriu, visualment una situació molt comú entre gent d’alta societat: tenir amants. L’adulteri i el pecat eren vists quasi com una de les “Belles Arts”. De fet, Fragonard fou encarregat a pintar aquesta escena per l’amant, el baró Louis-Guillaume Baillet, (el noi que veiem estirat al sòl, intentant veure sota la faldilla de la amant), amb l’objectiu de tenir a casa un quadre de la seva estimada.
Antiga Grècia
Coneix el context històric d'aquesta etapa!
RENAIXEMENT
CONTEXT HISTÒRIC