MNTEC Terrassa

La Burra

Treball en la fàbrica

Proces tèxtil

La Masia Freixa

La Nau

La Ximeneia

Les calderes

Les carboneres

Araceli Armoa i Noa Jimenez

Hem descobert que era molt dur i esgotador treballar en llocs com aquests. A més guanyaven poc. També de què terrassa era una ciutat molt important de la indústria tèxtil.

MNTEC Terrassa

Vapor Aymerich

La nau té una forma rectangular.Tenia unes dimensions impressionants. El conjunt de l'edifici ocupa una superfície d'aproximadament 11.000 metres quadrats. Aquesta gran extensió era necessària per albergar tota la maquinària tèxtil i permetre un treball eficient en la producció en cadena.La coberta de la nau és una successió de voltes de maó, un material econòmic però resistent. Aquestes voltes estan disposades de manera que generen una sèrie de finestres entre cada volta. Això permet que la llum natural entri a l'interior de la nau des de la part superior. La coberta de voltes inclou grans finestres verticals situades entre cada volta, que permeten que la llum del sol entri directament. Aquesta solució era extremadament econòmica i pràctica.

La nau

Les carboneres eren habitacions o patis on es guardavan grans quantitats de carbó que es feia servir com a combustible. Estaven ubicades a prop de la caldera i la màquina de vapor per facilitar el transport del carbó. Es portava manualment des de les carboneres fins a la caldera. Els treballadors s'encarregaven de traslladar el carbó amb pales o carretons fins a les boques de les calderes.Els treballadors de les carboneres solien ser homes, sovint de classes socials més baixes, feien una feina física molt exigent. Els treballadors estaven exposats a condicions extremes, amb llargues jornades laborals, molt de pes a moure i un entorn perillós i insalubre. Treballaven en un entorn amb molta pols de carbó, cosa que afectava greument la seva salut respiratòria. A més, les altes temperatures a prop de les calderes i la feina física exigent feien que fos un treball esgotador i perillós

Les carboneres

Les calderes estaven en una sala específica, coneguda com la sala de calderes, situada a prop de les màquines de vapor, però en espais apartats per motius de seguretat. La funció principal era generar vapor. Aquest procés es duia a terme escalfant grans quantitats d’aigua a l'interior de la caldera utilitzant el carbó com a font de calor.Les calderes estaven fetes principalment de ferro colat o acer, materials que podien suportar altes temperatures i pressions.

Les calderes

Un altre edifici destacat dissenyat per Lluís Muncunill és el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que actualment acull el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Està en Terrassa, Av. Jacquard, 1, 08222 Terrassa, BarcelonaLa funció de la fàbrica Vapor Aymerich era una fàbrica tèxtil. Va començar a funcionar a principis del segle XX i era una de les fàbriques més importants de la ciutat, dedicada a la producció de teixits de llana.Actualment, aquest edifici és la seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.Es troba en un estat de conservació magnífic. Ha estat restaurat i adaptat per convertir-se en un museu, però ha mantingut la seva estructura original.

Vapor Aymerich

És el procés de desenredar, netejar i disposar les fibres en una mateixa direcció, normalment llana o cotó. Aquest pas prepara la fibra per ser filada, eliminant impureses i alineant les fibres en paral·lel per facilitar la següent etapa.

1. Cardar

2. Filatura

És el procés de transformar en un fil continu i resistent. Aquest fil es forma estirant i torçant les fibres per donar-los força i consistència.

3. Teixir

És el procés de combinar fils de trama i fils d’ordit per crear una estructura de teixit. Els fils es creuen segons patrons predeterminats per formar la tela.

4. Aprests

El procés d'aprest implica tractar el teixit acabat per millorar-ne les propietats físiques, com la suavitat, la brillantor o la resistència. Aquest procés podia incloure operacions com l’estiratge, el premsatge, l'encerament o el tintat.

5. Tenyir

És el procés d’afegir color als teixits o fils mitjançant la immersió en banys de tintura.

La Masia Freixa, va ser construida entre 1907 i 1910, no era una masia, sinó una fàbrica tèxtil. El seu propietari, Josep Freixa i Argemí, va encarregar a Muncunill la construcció d'aquest edifici amb la intenció de dedicar-lo inicialment a la indústria. Poc temps després, Josep Freixa va decidir convertir la fàbrica en la seva residència familiar. Després de ser la residència de la família Freixa, l'edifici ha estat utilitzat amb finalitats públiques i culturals. Actualment, és la seu de l'Oficina de Turisme de Terrassa i també s'utilitza com a espai per a esdeveniments culturals i visites turístiques. La Masia Freixa es troba en un estat de conservació excel·lent. Ha estat restaurada i mantinguda acuradament per preservar-ne l'arquitectura modernista.

La Masia freixa

Expulsaven els fums i gasos de la combustió que es generaven a les calderes. Quan es cremava el carbó per escalfar l'aigua i generar vapor, es produïen grans quantitats de fum, sutge i gasos tòxics. Amb la seva gran alçada, permetia expulsar-lo a una certa distància de la fàbrica.Les xemeneies industrials de l'època estaven fetes principalment de maons refractaris o de totxos de fang cuit, materials molt resistents a la calor i capaços de suportar les altes temperatures. Solien tenir una forma troncocònica, és a dir, una base ampla que s'anava estrenyent a mesura que augmentava l'alçada.

Ximeneia

Es diu la burra la màquina de vapor perquè era la peça clau que movia tota la fàbrica, fent la funció de "burra de càrrega", com un animal treballador que portava el pes de totes les operacions.

La Burra

Funcionava amb vapor produït a partir d’aigua que s’escalfava cremant carbó en una caldera. El vapor es dirigia a un cilindre, on la seva expansió feia moure un pistó amunt i avall. Aquest moviment lineal es convertia en moviment rotatori mitjançant un sistema de manovella i biela, que era l’eix que, a través de corretges i politges, feia funcionar totes les altres màquines de la fàbrica. La màquina de vapor estava connectada a totes les màquines de la fàbrica mitjançant un sistema d’eixos i corretges. Permetia que una única màquina generés l’energia necessària per fer funcionar diversos telers, màquines de filar i altres equips.