PRESENTACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA
ANNA MIRÓ CABRERA
Created on October 11, 2024
More creations to inspire you
HUMAN RIGHTS
Presentation
BLENDED PEDAGOGUE
Presentation
VALENTINE'S DAY PRESENTATION
Presentation
WOLF ACADEMY
Presentation
EXPLLORING SPACE
Presentation
UNCOVERING REALITY
Presentation
SPRING HAS SPRUNG!
Presentation
Transcript
Presentació FISIOLOGIA DE L'EXERCICI FÍSIC
ANNA MIRÓ CABRERA
ÍNDEX
Introducció
La contracció muscular
Fonts energétiques
ATP
Referencias
Introducció
+ INFO
Com funciona el nostre cos quan ens movem?
El nostre cos es una maquina molt complexa. Ho es quan estem en repòs, però encara més quan fem exercici físic. Els nostres sistemes orgànics intervenen amb funcions específiques quan fem activitat física.
ESTRUCTURA DEL NOSTRE COS
ESTRUCTURA DEL NOSTRE COS
En el nostre cos, tenim ossos, articulacions i músculs. Aquestos formen l'estructura del nostre cos. Els ossos, no ens fan mouren's, simplement ens mantenen firmes. Les articulacions, es el lloc per on doblem i unís ossos, lligaments... Els músculs, ens permeten el moviment perquè es contrau (és elàstic) i aquestos es coordinen entre ells.
LA CONTRACCIÓ MUSCULAR
LA CONTRACCIÓ MUSCULAR
Contextualiza tu tema
La contracció muscular és la base del moviment humà. Mitjançant la contracció muscular produïm força en els músculs i movilitzen els ossos i articulacions. El musculs estan composats per fibres musculars i miofibrilles.Les fibres estan situades dins de dels facicles, hi ha de molts tamanys. Les fibres també tenen feixos i dins hi ha miofibrilles. Les miofibrilles son filaments llargs, es divideixen en unitats més muenudes anomenades sarcómers. Els sarcómers son els encarregats de la contracció muscular. Están compostos per actina i miosina.
La actina i la miosina, provoquen el moviment, es coordinen les dos soles.
+ INFO
CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA
CONTRACCIÓ ISOTÒNICA
TIPUS DE CONTRACCIÓ MUSCULAR
La contracció musuclar és un procés que en els músculs esquèletics es produeix de la mateixa manera. Hi ha dos tipus:
Funció fixadora: la realitza el múscul que fixa l'articulació que no está directament implicat en el moviment. Permet actuar als musculs antagonistes i agonistes. Es important que el múscul abdominal estiga ben tonificat.
Funció antagonista: la realitza el múscul oposat, es relaxa per permetre el moviment. Per exemple: tríceps.
FUNCIONS DELS MÚSCULS
Quan els músculs es contrauen per produir moviment actuen com a un equip veritable amb unes funcions diferenciades entre ells.
Funció agonista: la realitza el múscul principal, el qual actua a favor del moviment. Per exemple: bíceps.
FONTS ENERGÈTIQUES
FONTS ENERGÈTIQUES
ELS NUTRIENTS
Per a que es puga produir la contracció muscular i ens pugam moure, necessitem tres elements: ordre, oxígen i energia. El aliment que mengem a partir de la digestió, es transformen en nutrients o principis inmediats. Aquests són: Hidrats de carboni: pasta, arros, sucre, fruïta... Lípids: poden ser o bons (oli, peix, aguacate...) o roïns (bolleria) Proteïnes: can, peix, ous... Aquests nutrients pasen a la gang i ho duen als músculs.
+ INFO
ATP
ATP
ADENOSINA TRIFOSFÒRICA
L'organisme quan necessita energia, la compra amb l'ATP. Es la moneda de canvi de l'energia biològica. Una part dels aliments descompostos són absorvits pels intestins i a través del sistema circulatori es distribueixen a les cèl·lules de l'organisme. Quan una cèl·lula necessita energia descomposa els nutrients fins obtenir ATP. Es com en la vida quotidiana amb els diners. L'organisme disposa dels seus bancs de nutrients que servisen per a sintetitzar ATP.
+ INFO
VIES D'OBTENCIÓ D'ENERGIA
VIA ANAERÒBICA ALÀCTICA
L' ATP s'esgota als pocs segons. Disposem també d'un compost anomenat fosfocreatina que permet la síntesi de l' ATP quasi inmediata, també té una curta durada. Aquesta via es la que utilitzem quan fem cursa de velocitat màxima, llançaments... En l'obtenció d' aquesta via, no utilitzem oxígen ni cap substància residual. L'esforç màxim, podem realitzar-lo uns 20-25 segons. Una vegada passem este temps necesirem obtenir energia per la via anaeròbica làctica.
VS
VIA ANAERÒBICA LÀCTICA
Una vegada esgotada l' ATP que es troba lliure al muscul i la PC. La primera via alternativa és la anaeròbica làctica. També rep el nom de glucólisi anaeròbica, ja que sintetitza l'ATP a partir de la degradació de glusoca i sense presència d'oxígen.La glucosa prové de la sang i del glucogen muscular. Aquesta produeix àcid làctic que arribarà fins al múscul. L''àcid l'àctic s'acumula en el múscul i produeix acidesa que du a la fatiga. Si la intensitat és elevada tindrem energia uns 2-3 minuts.
VIA AERÒBICA
+ INFO
Diverses vies de producció aeròbica requereixen la presència de oxígen en les cèl·lules, començen a partir dels 2 o 3 minuts d'haver intencitat en l'exercici. El sistema cardiorespiratori proporciona oxígen que requereix el músul per a obtenir durant l'activitat energia. Quan l'oxigen arriba a les cèl·lules es produeix la síntesi d'ATP. Podem utilitzar glucogen, àcids grasos, proteïnes... Els utilitzem quan hi ha durada i intensitat. Quan més intensitat menys durada i al contrari. Aquest procés rep el nom de glucosa aeròbica (en la mitocóndria).
MITES
L'ESBRAONAMENT
+ INFO
S´ha explicat tradicionalment la teoria dels cristalls de lactat, quan s'acumula l'àcid làctic, es cristalitza aquest i es produeixen els cristalls sobre el múscul. Aquesta teoria es falsa per tres raons: 1. Tipus de exercici anaeròbic, alàctic i amb component excètric. 2. El lactat surt aviat del múcul i va a la sang, on es eliminat en minuts. Mai s'ha trobat presència de cristalls.3. Les persones que pateixen McArdle, no poden produir àcid làctic i tenen esbraonaments.
PERDUA DE GREIX
+ INFO
El nostre cos genera un culte exacerbat al cos, el culte genera una preocupació al model de cos ideal. Venen multiples solucions per a perdre greix com: aparells elèctrics, fer el ventre pla, dietes, programes d'exercici... No es difícil trobar persones fent fúting amb impermeable, intenció de suar més o fent sauna convençuts de que suar fa perdre pes. L'única forma de perdre greix és utilitzar-lo com a font d'energia. És possible amb exercici de llarga durada i una intensitat moderada. A més convinar-lo amb una alimentació saludable.
FINS ací
- Els hidrats de carboni son una fon d'energia. El fetge els transforma en glucosa, l'exedent d'aquesta es forma en greix. - Els lípids son nutrients amb capacitat energètica, en la digestió es converteicen en àcids grassos i els que no s'utilitzen van al teixit adipòs. - Les proteïnes tenen una funció estructural i enzimàtica, l'organisme les necessita, ja que també proporcionen energía. Les vitamines i minerals fan funcions reguladores del metabolisme humà.
Hem de tenir un estil de vida ACTIU
EL MOVIMENT...
El moviment comença amb una ordre i s'encarrega el sistema nerviòs. És el sistema muscular el que s'encarrega de produïr el moviment. Son molt importants l'oxígen i els nutriens per a contraure els músculs. El sistema cardiovascular s'encarrega de trasnportar oxígen i nutrients pel nostre cos.
No existeixen fòrmules per a tractar-lo. El més eficaç és realitzar amb més prudència i progreció exercicis.
En aumentar la durada, la intensitat es moderada, els àcids grasos son els principals subministradors d'energia. L'oxidació de glucosa forma 38 mol·lècules d'ATP.
Ictus...
És un problema cardivascular, no arriva molt d'oxígen al cervell.
Quan a conseqüència de la contracció es produeix de la mateixa manera.
- Contracció isotònica concèntrica: el múscul es fa més curt i el moviment va en contra de la gravetat.
- Contracció isotònica excèntrica: el múscul s'allarga i el moviment va a favor de la gravetat.
La contracció isomètrica no verifica cap moviment extern apreciable i el múscul no canvia la longitud. Per exemple: pilates, planxes...
El glucógen s'emmagatzema en el múscul o en el fetge, també trovem la glucosa en la sang. Els acids grassos s'emmagatzemen en forma de lípids en el teixit adipòs. El conjunt dels processos s'anomena metabolisme.