SA4 És possible una nutrició sostenible?

Respiratori

1º Batxillerat

SA4 És possible una nutrició sostenible?

Diferència entre organismes simples i complexos

Nutrició: Es el conjunt de processos relacionats amb la captació de substàncies de l'exterior ,la seva transformació i posterior utilització.

Procesos de l' aparell digestiu

Conceptes previs

cnidaris.

3.

2.

Intracel·lular: A l'interior de les cèl·lules. Animals sense tub digestiu. Extracel·lular: Fora de les cèl·lules. Animals amb tub digestiu. Mixta: Primer digestió extracel·lular, i,després es completa a l' interior de les cèl·lules. Animals senzills, com

1.

LA DIGESTIÓ QUÍMICA POT SER:

Es muy corriente en animales sencillos como los cnidarios y platelmintos

• Pas d'ingestió intracel·lular mixta extracel·lular
• Aparició d'estructures trituradores (D. mecànica)
• Formació de glàndules digestives (hepatopàncrees. sucs amb enzims hidrolítics (D. química)
• Formació de dues obertures (Ap digestiu obert). boca , anus
• Regionalització del tub digestiu en òrgans especialitats amb funcions concretes (ingestió, masticació, digestió i absorció)

Evolució de l'aparell digestiu

Aparell digestiu dels invertebrats

• Apareix el control hormonal
• Aparèixen anells musculars esfínters
• Es desenvolupa la capa muscular del tub digestiu mov. peristàltics
• S'elonga i es plega el tub digestiu major superfície absorció
• Presència glàndules digestives especialitzades a diferents parts del tub (enzims)

Evolució de l'aparell digestiu

Aparell digestiu dels vertebrats

Succió

Bol alimentari

Dentadura

Llengua

Glàndules salivals

Bec

llavis

Òrgans i processos digestius de la boca

• Parets musculoses
• Òrgan compartit
• Epiglotis i deglució

Faringe

Processos digestius primer tram

• Moviments peristàltics
• Esfinter càrdies
• Aus : pap

Esòfag

Pepsina

HCl

Pepsinógeno

Gastrina

Quim

Digestió mecànica i química

Estòmac

Estòmac

Moviments peristàltics

Parts

Suc pancreàtic

Bilis

Suc intestinal

Quil

Intestí prim

Intestí prim absorció

Moviments peristàltics

Intestí gruixat absorció

La respiració i la nutrició

Diferència entre respiració externa i cel·lular

*Interna , cel·lular o metabòlica: Reaccions oxidatives al mitocondri.

Externa: Intercanvi de gasos entre el medi i l'organisme

La superfície respiratòria ha de: - Estar humida (els gasos es dissolen a l'aigua) - Ser extensa i molt vascularitzada (entrada i sortida de gasos eficient) - Ser molt fina (per facilitar el pas a través d'ella)

Intercanvi de gasos entre l'organisme i l'exterior és un procés de difusió de gasos mitjançant una superfície prima (superfície respiratòria)

LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA

L'intercanvi de gasos

Respiració cutània - L'intercanvi de gasos es realitza a través de la pell de l'animal. - Animals aquàtics o d'ambients humits, de mida petita, poc actius i característiques cutànies adequades. - En animals de grans dimensions, la respiració cutània, pot complementar altres tipus de respiració

Poden ser :externes o internes.

Són expansions de la superfície corporal d'animals aquàtics, molt ramificades i vascularitzades.

RESPIRACIÓ BRANQUIAL (Brànquies)

Las tráquees més fines--> Traqueoles (sense quitina)

Les tràquees són invaginacions de la superfície quitinosa dels invertebrats terrestres que es ramifiquen per l'interior de l'organisme i s'estrenyen progressivament.

Els orificis que comuniquen amb l'exterior --> espiracles (tancament)

RESPIRACIÓ TRAQUEAL (Tràquees)

RESPIRACIÓ EN ANIMALS POC EVOLUCIONATS ( SENSE APARELL RESPIRATORI)

Esponges Cnidaris Platihelmints Nemàtodes Alguns anèl·lids (cucs, sangoneres)

Present en animals petits, amb una gran relació superfície/volum i amb poques necessitats energètiques. DIFUSIÓ DIRECTA.

Anèlids

Moluscs

Brànquies en bivalves

Equinoderms

Artròpodes

* Els peixos presenten respiració branquial. (brànquies internes) * Es diferencia entre els peixos ossis i els cartilaginosos.

Vertebrats

Peixos

Mecanisme de contracorrent: Sistema d'intercanvi de gasos altament eficient que maximitza l'absorció d'oxigen de l'aigua - Constant i eficient

Altres opcions: - Respiració cutània d'alguns peixos ossis a través de la mucosa bucal, part intestí prim, epidermis aletes, bufeta natatòria... - Respiració pulmonar complementària a la branquial a peixos pulmonats

Peixos

Tendència cap a l'alveolització

• Amfibis: Les larves respiren per brànquies externes.
• Els adults tenen respiració cutània (pell sempre humida) i pulmonar. Els pulmons té pocs alvèols (forma de sac)
• Les fosses nasals s'obren a la cavitat bucal; el moviment del terra de la boca afavoreix l'entrada d'aire (ventilació bucal)

RESPIRACIÓ AMFIBIS

• Respiració pulmonar. La pell és impermeable.
• Alguns respiració cutànea per la cloaca (no pell)
• Per ventilar necessiten una cavitat toràcica amplia (ventilació de costelles)
• Pulmons amb més cavitats, s'incrementa la superfície d'intercanvi de gasos

RESPIRACIÓ RÈPTILS

- Respiració pulmonar complexe. - Els pulmons(rígids) es comuniquen amb els sacs aeris (nº parell d'evaginacions de la paret pulmonar) - Sense diafragma, sols intervenen músculs respiratoris - Els bronquis acaben en túbuls fins anomenats parabronquis - Flux d'aire unidireccional (+ eficient) - Ventilació: sacs aèris i músculs respiratoris

RESPIRACIÓ AUS

- Respiració pulmonar. - Els pulmons estan formats per un arbre bronquial i sacs alveolars dividits en milions d'alvèols. - La pleura envolta els pulmons(2 capes) .Cavitat i Líquid pleural Ventilació: - Diafragma i músculs intercostals i pectorals --> augment o disminució del volum de la caixa toràcica - Moviments d'inspiració i expiració

RESPIRACIÓ MAMÍFERS

La circulació i la nutrició

Clorocruorina: : Fe amb grup hemo

Hemeritrina :Sin grupo hemo

àtoms de Cu

Amebòcits(defensa)

CIRCULACIÓ VENOSA

INTERCANVI TRANSPCAPILAR

Invertebrats amb circulació oberta

Invertebrats amb circulació tancada

Anfibios y reptiles no cocodrilianos

limfàtics.

Recogir el plasma sanguini extravasat i tornar-lo a la sang. Transportar greixos absorbits a l' intestí per els vasos quilífers. Madurar linfòcits en els ganglis

Funcions:

Sistema de conductes que transporten limfa.

EL SISTEMA LINFÀTIC

Limfa: Líquid similar al plasma amb menys proteïnes, més lípids i gl. blancs

Ganglis limfàtics on s'uneixen els vasos limfàtics. Actuen com a filtres, en tenir una estructura interna de teixit connectiu en forma de xarxa, farcit de limfòcits que recullen i destrueixen bacteris i virus

Vasos limfàtics amb vàlvules semilunars. Vasos quilífers que procedeixen de l'intestí prim i desemboquen a la cisterna de Pecquet

Format per: Capil·lars limfàtics, molt fins i d'extrem cec.

EL SISTEMA LINFÀTIC

VASOS QUILÍFERS

ELSISTEMA LIMFÀTIC

L' EXCRECIÓ i la nutrició

Regula l'equilibri osmòtic

Controleu l'equilibri d'aigua en teixits.

Eliminar productes de rebuig del metabolisme.

LA FUNCIÓ DE EXCRECIÓ

s min

PROTONEFRIDIS

K+, H+

Fármacos, amonio,

agua,glucosa,aa,vit,Na+,Cl- K+,bicarbonato,fosfato

El pedrer és un òrgan triturador