SA4 És possible una nutrició sostenible?

SA4 És possible una nutrició sostenible?

Respiratori

1º Batxillerat

Nutrició: és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius obtenen, transformen i utilitzen els nutrients dels aliments per obtenir energia, formar i mantenir estructures corporals, i regular les funcions vitals.

Diferència entre organismes simples i complexos

Procesos de l' aparell digestiu

Conceptes previs

LA DIGESTIÓ QUÍMICA POT SER:

Intracel·lular: A l'interior de les cèl·lules. Animals sense tub digestiu. Extracel·lular: Fora de les cèl·lules. Animals amb tub digestiu. Mixta: Primer digestió extracel·lular, i,després es completa a l' interior de les cèl·lules. Animals senzills, com

1.

2.

3.

cnidaris.

Es muy corriente en animales sencillos como los cnidarios y platelmintos

Aparell digestiu dels invertebrats

Evolució de l'aparell digestiu

• Pas d'ingestió intracel·lular mixta extracel·lular
• Aparició d'estructures trituradores (D. mecànica)
• Formació de glàndules digestives (hepatopàncrees. sucs amb enzims hidrolítics (D. química)
• Formació de dues obertures (Ap digestiu obert). boca , anus
• Regionalització del tub digestiu en òrgans especialitats amb funcions concretes (ingestió, masticació, digestió i absorció)

Aparell digestiu dels vertebrats

Evolució de l'aparell digestiu

• Apareix el control hormonal
• Aparèixen anells musculars esfínters
• Es desenvolupa la capa muscular del tub digestiu mov. peristàltics
• S'elonga i es plega el tub digestiu major superfície absorció
• Presència glàndules digestives especialitzades a diferents parts del tub (enzims)

Òrgans i processos digestius de la boca

Bec

llavis

Succió

Bol alimentari

Dentadura

Glàndules salivals

Llengua

Processos digestius primer tram

Faringe

• Parets musculoses
• Òrgan compartit
• Epiglotis i deglució

Esòfag

• Moviments peristàltics
• Esfinter càrdies
• Aus : pap

Digestió mecànica i química

Estòmac

Gastrina

Pepsinógeno

HCl

Pepsina

Quim

Estòmac

Intestí prim

Quil

Suc intestinal

Bilis

Suc pancreàtic

Parts

Moviments peristàltics

Intestí prim absorció

Intestí gruixat absorció

Moviments peristàltics

La respiració i la nutrició

Diferència entre respiració externa i cel·lular

Externa: Intercanvi de gasos entre el medi i l'organisme

*Interna , cel·lular o metabòlica: Reaccions oxidatives al mitocondri.

LA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA

Intercanvi de gasos entre l'organisme i l'exterior és un procés de difusió de gasos mitjançant una superfície prima (superfície respiratòria)

La superfície respiratòria ha de: - Estar humida (els gasos es dissolen a l'aigua) - Ser extensa i molt vascularitzada (entrada i sortida de gasos eficient) - Ser molt fina (per facilitar el pas a través d'ella)

L'intercanvi de gasos

Respiració cutània - L'intercanvi de gasos es realitza a través de la pell de l'animal. - Animals aquàtics o d'ambients humits, de mida petita, poc actius i característiques cutànies adequades. - En animals de grans dimensions, la respiració cutània, pot complementar altres tipus de respiració

RESPIRACIÓ BRANQUIAL (Brànquies)

Són expansions de la superfície corporal d'animals aquàtics, molt ramificades i vascularitzades.

Poden ser :externes o internes.

RESPIRACIÓ TRAQUEAL (Tràquees)

Les tràquees són invaginacions de la superfície quitinosa dels invertebrats terrestres que es ramifiquen per l'interior de l'organisme i s'estrenyen progressivament.

Las tráquees més fines--> Traqueoles (sense quitina)

Els orificis que comuniquen amb l'exterior --> espiracles (tancament)

RESPIRACIÓ EN ANIMALS POC EVOLUCIONATS ( SENSE APARELL RESPIRATORI)

Present en animals petits, amb una gran relació superfície/volum i amb poques necessitats energètiques. DIFUSIÓ DIRECTA.

Esponges Cnidaris Platihelmints Nemàtodes Alguns anèl·lids (cucs, sangoneres)

Anèlids

Moluscs

Brànquies en bivalves

Equinoderms

Artròpodes

Peixos

Vertebrats

* Els peixos presenten respiració branquial. (brànquies internes) * Es diferencia entre els peixos ossis i els cartilaginosos.

Mecanisme de contracorrent: Sistema d'intercanvi de gasos altament eficient que maximitza l'absorció d'oxigen de l'aigua - Constant i eficient

Peixos

Altres opcions: - Respiració cutània d'alguns peixos ossis a través de la mucosa bucal, part intestí prim, epidermis aletes, bufeta natatòria... - Respiració pulmonar complementària a la branquial a peixos pulmonats

Tendència cap a l'alveolització

RESPIRACIÓ AMFIBIS

• Amfibis: Les larves respiren per brànquies externes.
• Els adults tenen respiració cutània (pell sempre humida) i pulmonar. Els pulmons té pocs alvèols (forma de sac)
• Les fosses nasals s'obren a la cavitat bucal; el moviment del terra de la boca afavoreix l'entrada d'aire (ventilació bucal)

RESPIRACIÓ RÈPTILS

• Respiració pulmonar. La pell és impermeable.
• Alguns respiració cutànea per la cloaca (no pell)
• Per ventilar necessiten una cavitat toràcica amplia (ventilació de costelles)
• Pulmons amb més cavitats, s'incrementa la superfície d'intercanvi de gasos

RESPIRACIÓ AUS

- Respiració pulmonar complexe. - Els pulmons(rígids) es comuniquen amb els sacs aeris (nº parell d'evaginacions de la paret pulmonar) - Sense diafragma, sols intervenen músculs respiratoris - Els bronquis acaben en túbuls fins anomenats parabronquis - Flux d'aire unidireccional (+ eficient) - Ventilació: sacs aèris i músculs respiratoris

RESPIRACIÓ MAMÍFERS

- Respiració pulmonar. - Els pulmons estan formats per un arbre bronquial i sacs alveolars dividits en milions d'alvèols. - La pleura envolta els pulmons(2 capes) .Cavitat i Líquid pleural Ventilació: - Diafragma i músculs intercostals i pectorals --> augment o disminució del volum de la caixa toràcica - Moviments d'inspiració i expiració

La circulació i la nutrició

Hemeritrina :Sin grupo hemo

àtoms de Cu

Clorocruorina: : Fe amb grup hemo

Amebòcits(defensa)

CIRCULACIÓ VENOSA

INTERCANVI TRANSPCAPILAR

Invertebrats amb circulació oberta

Invertebrats amb circulació tancada

Anfibios y reptiles no cocodrilianos

EL SISTEMA LINFÀTIC

Sistema de conductes que transporten limfa.

Funcions:

Recogir el plasma sanguini extravasat i tornar-lo a la sang. Transportar greixos absorbits a l' intestí per els vasos quilífers. Madurar linfòcits en els ganglis

limfàtics.

EL SISTEMA LINFÀTIC

Limfa: Líquid similar al plasma amb menys proteïnes, més lípids i gl. blancs

Format per: Capil·lars limfàtics, molt fins i d'extrem cec.

Vasos limfàtics amb vàlvules semilunars. Vasos quilífers que procedeixen de l'intestí prim i desemboquen a la cisterna de Pecquet

Ganglis limfàtics on s'uneixen els vasos limfàtics. Actuen com a filtres, en tenir una estructura interna de teixit connectiu en forma de xarxa, farcit de limfòcits que recullen i destrueixen bacteris i virus

VASOS QUILÍFERS

ELSISTEMA LIMFÀTIC

L' EXCRECIÓ i la nutrició

LA FUNCIÓ DE EXCRECIÓ

Eliminar productes de rebuig del metabolisme.

Controleu l'equilibri d'aigua en teixits.

Regula l'equilibri osmòtic

s min

PROTONEFRIDIS

Fármacos, amonio,

K+, H+

agua,glucosa,aa,vit,Na+,Cl- K+,bicarbonato,fosfato

El pedrer és un òrgan triturador