Llatí

Monarquia

Monarquia

509 a.C

641 a.C

716 a.C

753 a.C

578 a.C

Violació de Lucrècia

Servi Tul··li

Anc Marci

Numa Pompili

Ròmul i Rem

616 a.C

673 a.C

750 a.C

534 a.C

753 a.C

Tarquini Prisc.

Rapte de les sabines

Tul·is Hostili

Tarquini el Superb

Ròmul

S P Q R

República

República

509 a.C

27 a.C

149 a.C

218 a.C

44 a.C

271 a.C

264 a.C

Tercera Guerra Púnica

Segona Guerra Púnica

Primera Guerra Púnica

Assassinat de Juli Cèsar

Conquesta de la península Itàlica.

Imperi

Imperi

27 a.C

117 d.C

Govern d'Octavi August

395 d.C.

313 d.C

Màxima expansió de l'Imperi

Orient i Occident

Edicte de Milà

330 d.C

476 d.C.

284 d.C.

capital a Constantinoble.

Fi de l'Imperi romà d'Occident

Tetrarquia

Rapte de les sabines

Després de la fundació de Roma, Ròmul, el seu primer rei, va organitzar una festa en honor a Neptú i va convidar els pobles veïns, inclosos els sabins, per solucionar la manca de dones a la ciutat. Durant la celebració, els romans van aprofitar la distracció per raptar les dones sabines, mentre expulsaven els homes. Ròmul va prometre a les dones que no serien maltractades i que es casarien amb romans per ajudar a poblar Roma. Els sabins, van declarar la guerra i van entrar a la ciutat amb l'ajuda de Tarpeia, una jove romana que els va obrir les portes a canvi d’or. La batalla va ser dura, però les sabines van intervenir per demanar pau, ja que tant romans com sabins eren ara les seves famílies. Així es va posar fi al conflicte, i es va establir una aliança entre ambdós pobles.

Teodosi divideix l'Imperi entre l'Orient i l'Occident

L'emperador Teodosi I va dividir definitivament l'Imperi Romà entre els seus dos fills, creant dues entitats separades: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient. Aquesta divisió va facilitar l’administració, però també va reflectir les diferències creixents entre les dues regions.

Capital a Constantinoble

Constantí va traslladar la capital de l'Imperi Romà a Constantinoble (actual Istambul), reflectint el creixent poder de la part oriental de l'Imperi.

Ròmul (753-717 a.C.)

Fundador de Roma i és el primer dels set reis de Roma. Va dividir la població en patricis i plebeus, va crear el Senat per aconsellar el rei i establir normes. També va organitzar la ciutat i distribuir-la en set turons.

Edicte de Milà

L'emperador Constantí va garantir la llibertat religiosa a Roma mitjançant l'Edicte de Milà, acabant amb les persecucions contra els cristians.

Màxima expansió de l'Imperi

Sota l'emperador Trajà, Roma va assolir la seva màxima expansió, abastant territoris des de Britània fins a Mesopotàmia.

Conquesta de la península Itàlica (509 - 272 a.C.)

Roma va començar la seva expansió lluitant contra els pobles italians propers, com els sabins, els etruscs i els volscians. Al principi, Roma va establir aliances amb algunes tribus locals, però amb el temps, va començar a conquerir-les militarment. Els samnites, un poble de la regió de Campània, van ser un dels principals rivals de Roma durant aquesta fase.

Fi de l'Imperi romà d'Occident

El 476 d.C., l'últim emperador d'Occident, Ròmul Augústul, va ser deposat per Odoacre, un líder bàrbar. Aquest fet marca el final oficial de l'Imperi Romà d'Occident, mentre que l'Imperi d'Orient, conegut després com a Imperi Bizantí, va continuar durant molts segles fins el 1453 d.C

Primera Guerra Púnica ( 264-241 a.C.)

La Primera Guerra Púnica va ser un conflicte entre Roma i Cartago per el control de Sicília, una illa estratègica al Mediterrani. Tot i que Cartago tenia una flota superior, Roma va construir una flota pròpia i va adaptar tàctiques innovadores.Després de diverses victòries romanes, Roma va derrotar Cartago al 241 a.C., obligant Cartago a signar la pau. Com a resultat, Roma va aconseguir el control de Sicília, la seva primera província, consolidant el seu poder al Mediterrani.

Numa Pompili (716-674 a.C.)

Era un rei de caràcter pacífic i un sabí, va establir les principals institucions religioses de Roma, com la dels sacerdots i els rituals religiosos. Va aportar estabilitat i pau.

Anc Marci (641-617 a.C.)

De descendència sabina. Va expandir el territori romà fins al mar, fent possible l’accés comercial a través del riu Tíber. També va construir el primer pont sobre el riu.

Govern d'Octavi August (27 a.C. - 14 d.C.)

Octavi August va ser el primer emperador de Roma. Va estabilitzar l'Imperi i va iniciar una nova era de pau coneguda com la Pax Romana, una etapa de prosperitat i seguretat que va durar gairebé 200 anys.

Tercera Guerra Púnica - 149-146 a.C.

La Tercera Guerra Púnica va ser el conflicte final entre Roma i Cartago. Després de la Segona Guerra Púnica, Cartago va quedar enfonsada econòmicament, però va començar a recuperar-se. Roma, temerosa de la seva resurrecció com a potència, va declarar la guerra. Després de tres anys de setge a Cartago, Roma va destruir completament la ciutat. Els habitants van ser venuts com a esclaus i la ciutat va ser arrasada i cremada fins als fonaments. A partir d'aleshores, Cartago va ser convertida en una província romana, posant fi definitivament a la seva existència com a potència independent. Així, Roma va consolidar el seu domini al Mediterrani.

Tetrarquia

L'emperador Dioclecià va dividir l'Imperi Romà en quatre regions (conegudes com la Tetrarquia) per millorar la seva gestió i control.

Tarquini Prisc (616-578 a.C.)

Rei etrusc que va introduir diverses innovacions constitucionals. Va vèncer els sabins i va promoure el creixement de Roma amb grans projectes d’infraestructura, com el circ màxim per a carreres de carros.

Fundació de Roma

Mart, déu de la guerra, va engendrar amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Després de néixer, van ser abandonats al riu Tíber dins d'una cistella. Una lloba, Luperca, els va trobar i alimentar fins que un pastor els va recollir i criar. Ja adults, van restaurar al seu avi Numitor al tron d'Alba Longa i van fundar una ciutat a la riba del Tíber, on la lloba els havia criat. Ròmul i Rem van discutir sobre on fundar la ciutat, i després d'interpretar el vol dels ocells, Ròmul va traçar els límits de la ciutat al Mont Palatí i va matar Rem quan aquest va travessar la línia. Així, Ròmul es va convertir en el primer rei de Roma.

Servi Tul·li (578-534 a.C.)

També d’origen etrusc, va construir la primera muralla que envoltava els set turons de Roma per protegir la ciutat. Va organitzar Roma en tribus i classes socials segons la riquesa i la propietat, establint una estructura social més avançada..

Violació de Lucrècia

Una tarda, Lucius Tarquinius Collatinus i altres nobles romans, després d’embriagar-se, van decidir tornar a casa per comprovar la virtut de les seves esposes. Lucretia, esposa de Collatinus, va destacar entre totes, ja que la van trobar treballant i complint els seus deures al telar. Aquella nit, Sextus Tarquinius, fill del rei Tarquinius Superb, es va obsessionar amb Lucrècia, i dies després, aprofitant l’absència del seu marit, va entrar a casa seva i la va violar sota l’amenaça de difamarla. Deshonrada, Lucretia va reunir al seu marit i al seu pare per explicar l’agressió , i immediatament es va suïcidar per l’honor perdut. Aquest acte, sumat a la tirania de Tarquinius Superbus, va provocar la indignació del Senat i del poble romà. Es va liderar una revolta que va acabar amb l’expulsió de la família reial i el final de la monarquia. Així va néixer la República Romana, amb el Senat com a nou centre de poder.

Tul·lus Hostili (673-642 a.C.)

Rei d’origen llatí, amb una política més militar. Va conquerir la ciutat d'Alba Longa, reforçant així el poder de Roma a la regió.

Tarquini el Superb (534-509 a.C.)

Últim rei de Roma, també d’origen etrusc. Va establir Roma com a potència principal de l’Itàlia central i va construir el Temple Capitolí, dedicat a la Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. El seu govern autoritari i despòtic va fer-lo impopular, fet que va portar a la seva expulsió i a l’inici de la República.

Segona Guerra Púnica - 218-201 a.C.

La Segona Guerra Púnica va començar quan Anníbal, general cartaginès, va travessar la Península Ibèrica i va aconseguir el control de diverses ciutats fins al riu Ebre, on Roma i Cartago havien signat un tractat. Roma habia mandat un exercit liderat per Escipió al Emporda per quan arribes els punics pero Anníbal va optar per un camí inesperat i va travessar els Alps, arribant a Itàlia, on va guanyar diverses batalles. Tot i els seus èxits, Anníbal no va poder conquerir Roma, ja que es va quedar sense tropes i recursos. Mentre, Roma va enviar a Escipió a Àfrica per atacar Cartago. A la batalla de Zama , Escipió va derrotar Cartago, posant fi a la guerra. Cartago va perdre les seves possessions i va quedar debilitada, mentre Roma es consolidava com la potència dominant al Mediterrani.

Assassinat de Juli Cèsar - 44 a.C.

El 44 a.C., Juli Cèsar, dictador de Roma, va ser assassinat per un grup de senadors romans, entre ells Brutus, aquest temien que Cèsar volgués convertir-se en monarca absolut i acabar amb la República. El 15 de març, conegut com el "Idus de març", va ser apunyalat al Senat. El seu assassinat va provocar una crisi política a Roma, ja que, tot i que la República es va mantenir formalment, la lluita pel poder va conduir a l'ascens de l'Imperi Romà, amb la posterior proclamació d'August com a primer emperador.