Timeline Educazione

MONARQUIA

Servi Tul·li

Violació de Lucrècia

Numa Pompili

Anc Marci

(578-534 a.C.)

(716-674 a.C.)

(641-617 a.C.)

Ròmul

Rapte de les sabines

Tarquini Prisc

Tul·lus Hostili

Tarquini el Superb

(753 a.C. – 716 a.C.)

(673 – 642 a.C.)

(673 – 642 a.C.)

(534-509 a.C.)

República

Tercera Guerra Púnica

Península Itàlica

Primera Guerra Púnica

Segona Guerra Púnica

Assassinat de Juli Cèsar

(218 aC – 201 aC)

(264 – 241 aC)

(149 aC – 146 aC)

Imperi

l'Imperi en quatre parts

Edicte de Milà

Fi de l'Imperi romà

Govern d'Octavi August

l'imperi entre l'Orient i l'Occident

Constantí trasllada la capital a Constantinoble

Expansió de l'Imperi

Conflicte entre Roma i Cartago, impulsat per la venjança de Cartago després de la seva derrota en la Primera Guerra Púnica. El general cartaginès Aníbal Barca va travessar els Alps amb el seu exèrcit, aconseguint grans victòries a Trebia, Lacus Trasimenus i Cannae. Tot i aquestes derrotes, Roma va adoptar una estratègia de desgast i va començar a atacar els territoris cartaginesos fora d'Itàlia, com Hispània i Àfrica. Finalment, Escipió l'Africà va derrotar Aníbal a la batalla de Zama (202 a.C.), obligant Cartago a cedir terres, desmantellar la seva flota i pagar una gran indemnització. La guerra va consolidar Roma com la potència dominant al Mediterrani occidental, mentre que Cartago va quedar enfonsada.

L'any 395 d.C., l'emperador Teodosi I va dividir l'Imperi Romà en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident, amb la capital a Ravenna, i l'Imperi Romà d'Orient, amb la capital a Constantinoble. Aquesta divisió va facilitar la governança d'un imperi tan extens. Després de la mort de Teodosi, els seus fills van heretar les dues parts, però l'Imperi d'Occident va caure el 476 d.C., mentre que l'Orient va continuar existint fins a la caiguda de Constantinoble el 1453.

Dioclecià va dividir l'Imperi Romà en quatre parts el 293 d.C. per millorar la seva administració i defensa, creant el sistema de la Tetrarquia. L'Imperi es va dividir en dues parts principals: Occident, governada per Maximià, i Orient, sota el control de Dioclecià. A més, es van assignar dos emperadors subalterns, els Cèsars: Constanci a l'oest i Galeria a l'est. L'objectiu era millorar l'eficiència administrativa, defensar millor les fronteres i evitar les guerres civils internes. Tot i els seus beneficis inicials, el sistema va ser inestable i va acabar amb conflictes interns, fins que Constantí I va unificar l'Imperi a principis del segle IV.

L'Edicte de Milà, promulgat el 313 d.C. per Constantí I i Licini, va legalitzar el cristianisme a l'Imperi Romà, posant fi a les persecucions contra els cristians. L'edicte garantitzava la llibertat religiosa i permetia als cristians practicar la seva fe públicament, recuperar les propietats confiscades i construir esglésies. Aquesta mesura va marcar l'inici de la proliferació del cristianisme dins de l'Imperi, facilitant el seu creixement fins a convertir-se en la religió oficial més endavant.

El govern d'Octavi August (27 a.C. - 14 d.C.) va marcar el final de la República Romana i l'inici de l'Imperi Romà. Després de la victòria sobre Marc Antoni a la Batalla d'Accio (31 a.C.), Octavi va consolidar el poder i es va convertir en el primer emperador de Roma. Va establir el sistema de govern conegut com el Principat, mantenint les formes republicanes però concentrant el poder en les seves mans. Durant el seu regnat, va implementar reformes polítiques, socials i econòmiques, i va establir la Pax Romana, un període de pau i estabilitat que va permetre l'expansió i el desenvolupament de Roma. Va morir el 14 d.C., deixant un llegat que va fonamentar l'Imperi Romà.

Tul·lus Hostili, tercer rei de Roma, va ser un líder militar que va expandir la ciutat mitjançant conquestes, incloent-hi la victòria i destrucció d'Alba Longa. Conegut pel seu caràcter bel·licós, va prioritzar l'expansió de Roma sobre els aspectes religiosos, cosa que, segons la llegenda, li va costar la vida quan un raig de Júpiter el va fulminar per haver realitzat rituals incorrectament. Tul·lus va consolidar Roma com una potència militar, però va deixar un llegat de falta de devoció

Servi Tul·li, sisè rei de Roma, va ser un reformador destacat que va transformar la societat romana. Va implementar una reforma del cens que organitzava la població en classes socials basades en la riquesa, establint així les bases del sistema polític romà i creant l'Assemblea Centurial per a la participació ciutadana. També va construir la Muralla Serviana per protegir la ciutat i va instaurar festivals religiosos per promoure la cohesió social. Va morir assassinat per la seva filla Túl·lia i el seu gendre Tarquini el Superb, però el seu llegat reformador va perdurar en la societat romana.

La violació de Lucrècia és un esdeveniment llegendari que va portar a la caiguda de la monarquia romana. Sext Tarquini, fill de Tarquini el Superb, va violar Lucrècia, una noble romana. Després de relatar el crim als seus familiars, Lucrècia, avergonyida, es va suïcidar. La seva mort va provocar una revolta encapçalada per Luci Juni Brut, que va expulsar els Tarquins i va posar fi a la monarquia, establint la República Romana. La història va simbolitzar la lluita contra la tirania i va inspirar el naixement del sistema republicà.

Numa Pompili va ser el segon rei de Roma, era conegut per la seva saviesa, pietat i caràcter pacífic, en contrast amb el caràcter guerrer del seu predecessor, Ròmul. Segons la tradició, Numa era d’origen sabí i va ser elegit rei després d'un període d'interregne. La seva contribució principal va ser establir les bases religioses de la societat romana, consolidant pràctiques i institucions que serien essencials per a la cultura i identitat romanes.

Tarquini el Superb, setè i últim rei de Roma, va governar amb tirania i repressió, ignorant el Senat i exercint control absolut. Va expandir Roma militarment i va promoure obres com el Temple de Júpiter, però utilitzant treballs forçats, cosa que va generar descontentament. La seva caiguda es va precipitar quan el seu fill, Sext Tarquini, va violar Lucrècia, fet que va provocar una revolta liderada per Luci Juni Brut. Tarquini va ser expulsat el 509 a.C., marcant la fi de la monarquia i el començament de la República romana.

Constantí el Gran va traslladar la capital de l'Imperi Romà a Constantinoble el 330 d.C., fundant la ciutat sobre les ruïnes de Bizanci. Aquesta decisió va ser motivada per la seva ubicació estratègica entre Europa i Àsia, que facilitava la defensa i el control de rutes comercials, així com per la seva creixent influència cristiana. Constantinoble va esdevenir la capital de l'Imperi Romà d'Orient, més tard conegut com a Imperi Bizantí, i va ser una ciutat clau durant més de mil anys fins a la seva caiguda el 1453.

Conflicte entre Roma i Cartago, resultat en la destrucció total de la ciutat de Cartago. Després de la Segona Guerra Púnica, Cartago va començar a recuperar-se econòmicament, però va ser vista per Roma com una amenaça. La guerra va esclatar quan Cartago va enfrontar-se als Numídics, aliats de Roma. Els romans, liderats per Escipió Emilià, van assetjar Cartago durant tres anys i, el 146 a.C., van destruir la ciutat completament, venent els seus habitants com a esclaus. Després de la seva destrucció, Cartago va ser convertida en la província romana d'Àfrica, establint Roma com la potència dominant al Mediterrani.

La màxima expansió de l'Imperi Romà es va aconseguir durant el regnat de Trajà (98-117 dC), quan l'Imperi va aconseguir la seva màxima extensió territorial. Al nord, i establint el control sobre Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Les conquestes més destacades inclouen la guerra contra els dacis, l'annexió de Dacia, i les campanyes a Mesopotàmia. Aquesta expansió va portar riquesa a Roma, però també va complicar la seva administració.

Conflicte entre Roma i Cartago per la dominació de Sicília. La guerra va començar quan Roma va intervenir en un conflicte a Sicília per evitar que Cartago guanyés més poder a la zona. Tot i la seva manca d'experiència naval, Roma va construir una flota i va adaptar tàctiques innovadores, com les pontones, que van permetre a les seves tropes vèncer les forces navals cartagineses. La guerra va culminar amb la victòria romana a la Batalla de les Illes Egates (241 a.C.), obligant Cartago a cedir Sicília, Cerdeña i Corsica a Roma, i a pagar una indemnització de guerra. Aquesta victòria va establir Roma com una potència mediterrània i va iniciar la seva expansió més enllà de la península Itàlica.

El Rapte de les Sabines és una llegenda de la fundació de Roma. Quan els romans, liderats per Ròmul, es van adonar que faltaven dones per casar-se, van organitzar un festival i van segrestar a les dones sabines. Els sabins, enfurismats, van declarar la guerra a Roma per rescatar-les. La batalla va ser aturada per les dones sabines, que van intercedir per evitar el conflicte i van aconseguir la pau. Finalment, es van unir els romans i els sabins, consolidant la població de Roma.

Anc Marci, quart rei de Roma, va combinar l’expansió territorial amb la devoció religiosa. Va fundar Ostia, el primer port de Roma, i va construir infraestructures clau com el pont Sublici sobre el Tíber i les primeres fortificacions. Va integrar ciutats llatines a Roma, augmentant la població. El seu regnat va ser equilibrat, promovent el creixement urbà, la religiositat i l’expansió pacífica de Roma.

L'any 476 d.C., la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va quedar simbolitzada amb la deposició de l'últim emperador, Ròmul Augústul, per Odoacre. Aquest fet va ser el resultat de diverses causes, com les invasions bàrbares, la crisi econòmica, la corrupció i la divisió de l'Imperi en Orient i Occident. La fi de l'Imperi d'Occident va marcar l'inici de l'edat mitjana a Europa, mentre que l'Imperi Romà d'Orient, o Imperi Bizantí, va continuar fins al 1453.

Ròmul i Rem, fills del Déu Mart i la vestal Rea Sílvia, van ser abandonats al riu Tíber, salvats per una lloba i criats per un pastor. Quan van créixer, Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat a la vora del Tíber, prop del lloc on havien estat salvats. No obstant això, van tenir una disputa sobre quina governaria la nova ciutat i sobre el lloc exacte de la fundació. La rivalitat va acabar amb la mort de Rem a mans del seu germà, i Ròmul es va convertir en el primer rei de Roma, donant-li el seu nom a la ciutat, dividint Roma en dues classes socials, patricis i plebeus.

L'assassinat de Juli Cèsar va tenir lloc el 15 de març de 44 a.C., quan un grup de conspiradors romans, entre ells Brutus i Cassi, el van matar al Senat, temerós de que Cèsar volgués convertir-se en dictador perpetu i acabar amb la República Romana. Cèsar va ser apunyalat 23 vegades, i la llegenda diu que va exclamant "Et tu, Brute?" al veure a Brutus entre els atacants.La seva mort no va restaurar la República com esperaven els conspiradors, sinó que va desencadenar una nova guerra civil. Això va portar a la victòria del seu fill adoptiu Octavi (després anomenat August), qui va establir l'Imperi Romà, marcant el final de la República.

Roma va aconseguir conquerir tota la península Itàlica al voltant de l'any 264 a.C., després de gairebé 200 anys d'expansió gradual. Aquest procés va començar amb la fundació de la República Romana el 509 a.C. i va implicar una sèrie de guerres i aliances amb les altres ciutats de la península.Els esdeveniments clau en aquesta expansió inclouen:

• Les Guerres Samnites (343-290 a.C.): Roma va lluitar contra els Samnites, un poble del sud d'Itàlia. Aquestes guerres van ser decisius per establir la supremacia romana a la península.
• Les guerres contra els etruscs, els volscians, i altres pobles: Al llarg dels segles, Roma va vèncer diverses tribus i ciutats veïnes, integrant-les a la seva esfera d'influència.
• La Guerra Púnica contra Cartago (264-146 a.C.): Tot i que la guerra principal va tenir lloc fora de la península Itàlica, va consolidar el poder de Roma en la regió i va assegurar el seu domini sobre tota la península.
• A l'any 264 a.C., després de la victòria en la Guerra Social (91-88 a.C.) i d'altres conflictes, Roma va controlar tot el territori de la península Itàlica

Cinquè rei de Roma, va ser un monarca ambiciós que va transformar Roma en una ciutat poderosa i moderna. Va emprendre grans projectes urbanístics, com la construcció de la Cloaca Máxima, un sistema de clavegueram essencial per al desenvolupament de la ciutat, i el Circ Màxim, destinat a les curses de carros i altres espectacles públics. A més, va iniciar la construcció del Temple de Júpiter al Capitoli, una obra emblemàtica per a la religió romana.