Copia alumnes- ART GREC-BATXILLERAT Interactive Presentation
inesueca
Created on September 28, 2024
More creations to inspire you
GROWTH MINDSET
Presentation
VISUAL COMMUNICATION AND STORYTELLING
Presentation
ASTL
Presentation
TOM DOLAN
Presentation
BASIL RESTAURANT PRESENTATION
Presentation
AC/DC
Presentation
ENGLISH IRREGULAR VERBS
Presentation
Transcript
ART CLÀSSIC
GRÈCIA
6.Element que es pot arrossegar
5. Video:
4.Tornar a pàgina d'origen
2.Finestra : text i imatge.3. Anar a altra pàgina
1. Etiqueta:
símbols elements interactius
ART GREC
"L'home és la mesura de totes les coses"
característiques art grec:
bellesa i perfeccióideal
-Principal objectiu:
-Art naturalista (inspirat en la realitat) però idealitzat
Busqueda de l'ideal de bellesa= equilibri + harmonia +proporció
_Art raonat: basat en conceptes filosòfics i aplica principis matemàtics i geomètrics
- En arquitectura la recerca de la bellesa i l’harmonia amb correccions visuals a partir de càlculs matemàtics . - En escultura aquesta recerca conduirà a un major naturalisme de la figura humana : músculs, venes, plecs de la pell
tal i com és en realitat
com es veuria sense correccions
com es veu per les correccions
correccions òptiques
- Gran influència en la civilització occidental
-Art per gaudir : causar plaer estètic
-Art Públic : per al ciutadà (teatres, gimnasos, temples)
CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA GREGA
• Art a escala humana (antropocentrisme)• Els materials constructius fonamentals : pedra calcària i arenisca i el marbre blanc. Policromia• L’edifici més important és el temple.. Importància externa dels edificis (sentit escultòric)
• elements constructius són les columnes i murs isòdoms de carreus uniformes (dibuix pàg.12) • sistemes de construcció arquitravats amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes) (no utilitzen ni l’arc ni la volta).(dibuix pàg. 12)
• Apliquen l'orde i la raó ( recerca de la bellesa ) a partir del nombre, la proporció, la perfecció i l’equilibri de les formes: 1. harmonia visual total (càlculs matemàtics complexos i reajustaments òptics com l’èntasi) 2. creació dels ordres clàssics (dòric, jònic i corinti).pàg. 117 dibuix
BASE
fUST
CAPITELL
PARTS D'UNA COLUMNA
ORDRES O ESTILS ARQUITECTÒNICS
CAULICLES
EQUÍ
ÀBAC
FULLES D'ACANT
VOLUTES
CORINTI
DÓRIC
JÓNIC
CAPITELLS
FRONTÒ
TIMPÀ
CORNISA
FRIS
ARQUITRAU
CREPIDOMA
COBERTA
COLUMNES
descripció en alçat:
PLATAFORMA
ENTAULAMENT
crepidoma
ORDE DÒRIC: des del SEGLE VII
• És sobri i robust.• Crepidoma o grades(plataforma escalonada sobre la que s’assenta un temple) en tres graons: estereòbat (dos inferiors) i estilòbat (el superior). • Columna: sense basa, fust estriat de cantells (angle o aresta) vius d’una sola peça en època arcaica i superposició de peces o tambors en l’època clàssica) i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac) i sense decoració • Entaulament dividit en tres: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars decorats amb relleus esculpits) i cornisa simple que sobreïx del fris. • Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons i el seu interior (timpà) pot estar decorats amb figures escultòriques.
ORDE JÒNIC (des del segle VI a. C.)
• Més esvelt i alt i ric en ornamentació. • Columna: amb basa formada per dos tors (motllures convexes) i una escòcia (motllura còncava), un fust acanalat (de cantells plans) i sense èntasi i un capitell decorat amb dues volutes en espiral. • Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes escalonades , fris llis i sense divisions o amb decoració continua de relleus o pintures i cornisa molt elaborada i que sobreïx poc.
ORDE CORINTI (a partir del s.IV a. C.)
- variant ordre jònic diferències : -fust més esvelt i el capitell decorat amb fulles d’acant i caulicles. - destacar l’ús d’escultures que substitueixen el fust de les columnes: les cariàtides (figures femenines) i els atlants (masculines).
acroteri
gàrgola
la decoració els edificis:- policromia i pintures-solia haver decoració escultòrica adaptada a l’espai disponible: als timpans del frontó, al fris, acròteres, gargoles....
quin estIl és ?
edifici més important : el temple: casa dels déus olímpics
EL TEMPLE
- Importància: -edifici principal -lloc elevat , s’accedeix per portes monumentals o propileus, i sobre un crepidoma o basament esglaonat .- Funció: guardar les ofrenes (no un lloc de culte) les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior).
- Antecedents i orígens: -el temple rectangular del megaron micènic (palau)- el circular o thólos de les tombes dels prínceps micènics .
-En principi de fusta i adob- segle VII a.C. de pedra, (marbre blanc policromat).
- Dos tipus de plantes: temples circulars o thólos i temples rectangulars.
OEST
EST
-Estructura interna temples rectangulars : 1-Pronaos: part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada 2 -Naos o cel•la: estància rectangular i obscura que suposava la part principal i central del centre, on es guardava la imatge escultòrica del déu. Podia tindre o no columnes internes de subdivisió. 3 -Opistòdom: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb el centre on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el culte als déus. -
ESTÀTUA DIVINITAT
OPISTÒDOM
NAOS O CEL.LA:
PERÍSTIL: GALERIA DE COLUMNES
PRONAOS O VESTÍBUL
PLATAFORMA AMB ESCALES
RECTANGULAR
descripció del plànol o planta:
fotocopia
Tipus de temples a) segons el nombre de columnes en els costats menors: dístil (2), tetràstil (4), hexàstil (6), octàstil (8) o decàstil (10).
Tipus de temples - b) segons la disposició de les columnes: monòpter o tholos(circular)apter: no hi ha columnes als costatsàpter in antis (el mur de la cel.la es prolonga i tanca pels costats el pòrtic ) pròstil (sols columnes en la façana principal) anfipròstil (hi ha columnes a les dues façanes) perípter (una filera de columnes envolta el temple) dípter (dues fileres de columnes envolten el temple), anomenant-se peristil la línia de columnes que envolta el temple (galeria)
Quan els murs de la cel·la s’avancen fins a tancar les parts laterals del pòrtic, el temple rep el nom de in antis
in antis
octàstil i perípter anfipròstil
in antis
in antis
correccions òptiques aconseguir l’harmonia visual: -1.corbament cap a dalt d’entaulament i estilòbat-2. inclinació de les columnes cap a dins-3. èntasi: columnes més grans als cantons, disminució dels intercolumnis cap als cantons.
- EVOLUCIÓ DEL TEMPLE GREC:
època obscura :d’adob i fusta i de xicotetes dimensions ) amb una sala i un portic amb dos columnes in antis.
•les plantes i principals elements fixats als segles VII-VI a. c
- Epoca arcaica (s. VII-VI a.c) : apareix la pedra
ÈPOCA ARCAICA: segles VII-VI a. C. : - ús de la pedra. -Apareixen les parts principals i el peristil. -temples amb cel•les llargues i estretes. - dòric predominant. Columnes pròximes , èntasi molt marcat ,equins molt amples que sobreïxen, i arquitraus molt pesades i massisses. Nombre senar (impar) de columnes en els costats menors (5, 7, 9). - poca decoració escultòrica.
EXEMPLES: - 1.Temple Hera en Paestum-2.Tresor de Sifne en Delfos-3. Temple d'Artemisa en Efes
material: marbre del Pentèlic
ÈPOCA CLÀSSICA (segle V – 323 a.C.):- màxim esplendor (perfecció constructiva). -orde dòric com el jònic( columnes més estilitzades i entaulaments menys pesats)- Les plantes amb cel•les divides en diverses estances .- decoració escultòrica ocupa timpans i mètopes (dòric) i del fris (jònic).- exemples: els temples de l’ Acròpolis d’Atenes del segle V a.C., obra d’Ictini, Calícrates i Fídies (Partenó, Atenea Nike i Erectèon).
Erectèon. Tribuna de Cariàtides. (Mnèsicles? Filocles?)
Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus)- L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses per respectar una olivera i una font d'aigua.Dedicat a Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?)- (1)-Pòrtic hexàstil jònic que dona pas a una cel.la dedicada a Atena (est)-Costat Nord pòrtic tetràstil (2) per accedir a les cambres de Posidò (5) , Erectèo (4) -(6 ) Tribuna de les Cariàtides
influències Erectèon
Ammannati: ninfeu de la villa Giulia- s.XV-XVI
Erectèo: era un dels primers reis d'Atenes però de vegades es confòs amb Posidó
- Posidó clavà el trident al sòl i sorgí una font d'aigua salada-Atena va fer germinar la primera olivera de la ciutat- Cecrops donà el patrocini a Atena
- llegenda: el rei Cecrops (primer rei d'Atenes i conegut també com Erectèo) cridà a Atena i Posidó per veure que oferia més benefici a la ciutat
ignificado se halle en el mito que enfrentó a Poseidón y Atenea por el patrocinio de la ciudad de Atenas, las fuentes mitológicas cuentan que el rey Cecrops mandó llamar a Atenas y Poseidón, para ver quien podía ofrecer más beneficio a la ciudad, Poseidón clavó su tridente en el suelo y de allí manó una fuente de agua salada, Atenea hizo germinar el primer olivo de la ciudad. Cecrops, dio entonces el patrocinio a Atenea y de ahí el nombre de Atenas.
Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera. Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps. Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari. “... A on creix l’olivera i fa niu la serp...”
Relacionat amb la història mítica d’Atenes : Homer explica que Erecteo (rei micènic) va ser adoptat per Atena Iconografia micènica: Deesa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i serp també relacionats amb els herois...
Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus) L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses Dedicat a Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?) Herois: Erecteo (rei mític de la ciutat) Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus) Pàndrosos (la seva filla)
Façana de llevant
estil jònic
Façana nord
Atenea Nike
• ÈPOCA HEL.LENÍSTICA (323 – 146 a.C.): -eclecticisme i pèrdua de l’ unitat artística. -Els ordes perden les rígides normatives i construccions més capritxoses .- L'orde corinti és el més freqüent - -noves tipologies de temples i d’edificis religiosos amb plantes més complexes - grandiloqüència i l’ostentació, el colossalisme i major profusió decorativa . -Els temples sobre pòdiums de gran alçada amb gran escalinates. Exemples : l’altar de Zeus de Pèrgam i al temple de Zeus d’Atenes.
-acròpolis de Pèrgam -manat per Èumenes II (commemorar una victòria militar)-Manifestació del poder absolut dle monarca hel.lenístic
- planta quasi quadrada- gran escalinata sobre un sòcol alt.-columnata jònica
Pèrgam (Bergama)
Altar de Zeus a Pèrgam segle II a.C)
Trasllat a Berlin el 1879 (museu inaugurat el 1930
Pergamonmuseum (Berlin)
-Dos-cents metres de fris continu cobreix el basament-temes de la gigantomàquia.-déus i gengants de mida de (2.30)lluiten de forma violenta
Alt relleus del podium: 2.30 X 120mts
Façana esquerra
1.4- L’arquitectura civil: - gran importància a Grècia antiga ( societat que posa al ciutadà en el centre). - principals edificis civils : • La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent i acollir els comerços. • gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic. • L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny servia per a les competicions atlètiques. • El teatre: - edifici civil més important (comèdies i tragèdies). - desnivell del terreny (les grades o cavea en la zona alta) - forma semicircular.- Parts: les grades o cavea (forma semicircular), l’orchestra (part circular on es situava el cor) i el proskenion o escena (lloc on es representava l’obra). - Destaquen el teatre del santuari d’Asclepi en Epidaure i el teatre de Delfos.
APROFITEN LA INCLINACIÓ DEL RELLEU
PLANTA DE SEMICERCLE
ARQUITECTURA CIVIL
-Policlet el jove-construcció oberta de pedra-geometria perfecta de les formes-destaca per l'acústica, la bona conservació i la gran capacitat (15. 000) espectadors.
TEATRE D'EPIDAURE: segle IV a.C
- major tamany de la càvea-elevació del prosceni.
421.a. c. obra de Calícrates
Atenea Nike
-PARTENÓ-ERECTÈON (TRIBUNA DE LES CARIÀTIDES)-TEMPLE ATENEA NIKE- TEATRE D'EPIDAURE
OBRES D'ARQUITECTURA IMPORTANTS:
ANÀLISI I COMENTARI. Pàg. 124
pàg121.
-repsentació ésser humà.--hi ha tres etapes amb tres estils
característiques generals escultura grega
ESCULTURA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Materials: marbre i bronze , I també pedra calcària, fusta, or i ivori • còpies romanes • Les originals estaven policromades • Dues tipologies:(pàg. 114 )1 el relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars)2. escultura exempta
marbre
bronze
exempta
relleus
• Escultura antropomòrfica: es representen figures humanes (deus humanitzats)• recerca de la bellesa i la perfecció = l'equilibri fisic i espiritual (harmonia)/ canons cos humà• Partint de la influència oriental (egípcia sobretot) i el seu estatisme, evolucionen cap a una escultura que busca el moviment, el naturalisme, l’expressivitat ( expressió dels sentiments a partir del segle IV )
• Especial preocupació per la representació del moviment i el volum: contingut, seré i equilibrat en el període clàssic i exagerat i expressiu en l’hel•lenístic
• Funció: religiosa (temples, tombes,...) i estètica (decoraven tots els espais i edificis públics)• Els escultors consideració social important (signen les obres) • L’escultura grega presenta unes característiques unitàries (excepte en època hel•lenística)
• Distingim una etapa prèvia (geomètrica) i tres períodes: arcaic (+ transició), clàssic (+postclàssic) i hel•lenístic
• Influència oriental ( egípcia) en els primers períodes • L’exemple les xicotetes escultures votives o religioses del segle VIII a.C., de fusta ( còpies de pedra): les xoanes o xòanon-Molt imperfectes. LLei de la frontalitat (figura rígida i recta sense cap flexibilitat o torsió • són el precedent directe dels koúroi i kórai d’època arcaica.
.- Els precedents: períodes geomètric (segle VIII a. C.)
- Cleobis i Bitó del segle VI a. C.
- la Dama d’Auxerre del segle VII amb peus i mans desproporcionadament grans
- figures humanes :- masculines (koúroi/curos ) atletes nus o herois -i femenines (Kórai/cores) dones vestides sacerdotesses.-Influència oriental Egipcia: -hieratisme: rigidesa i frontalitat del cos. -Simetria al voltant d'un eix central vertical-no expressen sentiments (somriure aricaic )
PERIODE ARCAIC (segles VII-VI a.c)
SIMETRIA
- ús de convencionalismes: ulls grans ametllats , somriure arcaic, tòrax massa ample ...
somriure arcaic
- Cleobis i Bitó del segle VI a. C.
- la Dama d’Auxerre del segle VII amb peus i mans desproporcionadament grans
-peus en terra: avancen lleugerament la cama esquerra.-mans tancades i pegades al cos.-cap cúbic i llarga melena-monumentalitat (3 metres)-esquematització i geometria de les parts del cos
PERIODE ARCAIC (segles VII-VI a.c)
MONUMENTALITAT
GEOMETRIA
-Els relleus :les mateixes característiques.
somriure arcaic i ulls ametllats
-Durant l'època arcaica les escultures aniran perdent en monumentalitat , i es farn més proporcionades i naturalistes
EVOLUCIÓ
- perden monumentalitat (més proporcionades)- major naturalisme ( detalls roba,cabells,anatomia)-menys rigidesa i cert dinamisme ( braços desapegats del cos, la torsió lateral del coll, cama avançada i doblada...)
- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)
CAP LLEUGERAMENT DE COSTAT ESTAVA POLICROMADANOVETAT DEL CAVALL
cavaller Rampin
1,17 metres.
- L’Efeb de Crities : expressió moviment músculs més naturalista.
- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)
- expressions més sèries ( sense el somriure arcaic) amb expressió de serenitat. -Continua la frontalitat i la simetria, però intenten trencar-la lleugerament: caps i peus lleugerament girats, plecs desiguals de les túniques i vestits...
- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)
-l’Auriga de Delfos :trets arcaics (postura rígida i la desproporció de peus i mans) trets clàssics ( cap de costat i la serenitat del rostre)
- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)
réplica de la escultura original en Nueva York, en la sede de las Naciones Unidas,
1,80 metros (humans)1.90 heroís
taman major de (2,10 m.) déus
Zeus llançant el raig ( o Possidó llançant el triden t)-sense frontalitat ni estatisme-però encara els dos peus estan pegats al terra-apunta a cert dinamisme
- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)
OEST
EST
RECONSTRUÏTS A MUNICH
RELLEUS FRONTONS TEMPLE AFAIA EN EGINA
FRONTÓ OEST
-representa la guerra dels herois Eginetes contra els troians en presència d'Atenea
Atenea al centre, Áyax a la dreta seua (amb un escut) i un troià a l'esquerra h. 490-480 a. C.
oest
FRONTÓ EST
flautista i una sacerdotessa als costats. Al centre : naixement d'Afrodita
baix relleu : en un sol pla i combina tors frontal i cara de perfil
-KOUROS D'ANAVYSSOS-AURIGA DE DELFOS
OBRES A COMENTAR:
- material: marbre o bronze
- màxim esplendor -s’implanta un model que marcarà l’escultura per sempre ( fi rigidesa) - Atenen de Pericles gran centre de l’art clàssic. - naturalisme idealitzat.
ETAPA CLÀSSICA: SEGLE V a. c
- ideal de bellesa humana basat en proporcions equilibrades( cànons): (Policlet).-S’estudia l’anatomia i el moviment real de la musculatura (formes arrodonides). -fi de la frontalitat i s’aconsegueix captar el moviment ( serè i contingut )amb el contraposat o la corba praxiteliana (figura lleugerament arquejada)
ETAPA CLÀSSICA: SEGLE V a. c
- fi de la rígida simetria anterior: els braços despegats i doblats, vestits suggereixen formes , els caps s’inclinen , detalls... -Augmenta l’expressivitat i les emocions ( forma continguda) - Busquen l’equilibri entre ment i cos -Els autors guanyen prestigi, destacant: Mirón, Policlet, i Fídies.
ETAPA CLÀSSICA: SEGLE V a. c
escultura exempta
Material: bronze (còpia: marbre)
tècnica: fosa(còpia: talla)
- El discòbol de Miró del segle V a.c. L’artista representa la bellesa del moviment en el moment de màxima tensió que precedeix el llançament.
funció: estètica i ser contemplat en públic,i commemoratiu
Mirón: bronzista -avança en :- la captació del moviment- composicions més complexes - estudi de l’anatomia.- conserva del període anterior: - poca expressivitat del rostre - deficient representació dels músculs -certa frontalitat ( esculpeix en un sol pla, com si fora un relleu ).
composició plana: sols té sentit si es mira de front o d'esquena, en altre angle resulta confusa i poc harmoniosa
cabells geomètics, com un casc
rostre poc expressiu , no acompanya a la tensió del cos.
Mirón: Obres destacades seues : El Discòbol, i Atenea i Marsies.
Políclet el vell: - introdueix el cànon proporcional de set caps i el contraposat.- estudi de la composició i l’anatomia -mestre del naturalisme idealitzat (detallisme) -moviment contingut- expressivitats serena
tècnica: fosa a la cera perduda(còpia ) talla
Políclet: - Obres importants seues són: Dorífor, Diaduenos, Amazona ferida ... - El Diadumen del segle V a.c- commemora la victòria d'un atleta jove en una cursa.
jove atleta nu en repòs que porta una llança
- El Dorífor de Policlet del segle V a.c - l’ideal d’home perfecte de l’època amb equilibri fisic ( cos perfecte) i espiritual ( actitud serena ). -cànon anatòmic perfecte (l’alçada total equivalent a set vegades el cap).- la cara dividida en tres parts iguals
- harmonia i equilibri de les diferents parts del cos amb el contraposat- modelatge del cos estudiat : més treball al tors ( marquen clarament les línies de la musculatura). - model per escultors de l'època : Lisip en el Apoxiòmenos, Praxiteles en l'Hermes amb Dionis i del Renaixement com Miguel Angel en el seu David o Donatello també en el David
Victòria cordant-se la sandàlia
Atena Lemnia
-Fídies: - gran escultor de l’Atenes clàssica ( l’Acròpolis)- l’equilibri, serenitat i perfecció de les figures, el treball dels vestits (tècnica dels “draps banyats” ) , la bellesa dels rostres ( individualització) - estàtues colosals (Atenea i Zeus).
d'or i marfil. 12 metres, la niké tenia 2 metres
ESCULTOR DELS DÉUS
ATENEA LEMNIA
APOLO PARNOPIOS
ATENEA PARTENOS
frotó oest
frotó est
frontó est
frontó oest
FIGURES DE TAMANY REAL
FRIS EXTERIOR
-92 mètopes en total-al costat est : la gigantomàquia-al costat oest: amazonomàquia- al sud: la centauromàquia- al nord : guerra de Troia
mètopes Partenó: alt relleu
gigantomàquia Partenò
- postures variades-acció i movimentindividualització rostres
lluita entre centaures i làpites:
magnífic modelat de les anatomies
Destaca per la composició i per la narració
Mètopa 27 del Partenó
recrear en un espai reduït el moment dramàtic en què un centaure intenta escapar-se del rival. El làpita, amb les cames ben fermes, té agafat el centaure encabritat amb una mà, i amb l'altra està a punt de clavar-li el cop mortal; el centaure es toca la ferida que el jove guerrer li ha fet a l'esquena.
BAIX RELLEU
ALT RELLEU
- la processo de les panatenes.
- Novetat: el fris interior mai s'havia decorat
fris exterior alt relleu estil dòric
el fris interior en baix relleuestil jònic
- representa a la societat : soldats, vells, músics, joves amb ofrenes, animals per sacrificis i figures mitològique
fris del Partenó
segle IV a.C.etapa postclàssica - Les guerres del peloponés fi esplendor i hegemonia d’Atenes. - Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: el cànon de huit caps de Lisipo. - S`accentua el moviment i comença a perdres la serenitat anterior
- S’aconsegueix la tercera dimensió ( ús de l’escorç )- S’accentua el naturalisme en gestos i actituds ( major realisme) - individualització total de les figures i a l’aparició del retrat
- Augmenta l’expressivitat ( rostre) busca l’expressió dels sentiments - ruptura equilibri entre cos i ment en favor del “pathos” ( sentiments i emocions dramàtiques )
AFRODITA DE ARLÉS
Afrodita de Cnido
- S’introdueix com tema el nu femení integral, creant-se un nou model anatòmic de dona : les Afrodites o Venus. - Els autors més importants : Praxítel ,Lisip i Escopes
• Praxítel: - bellesa de les formes:( superfícies blanques i suaus)- rostres melancòlics -cabells més profunds-la introducció dels nus femenins integrals .- contraposat exagerat “corba praxiteliana”amb lleu ondulació de la cadera.
• Praxítel:- Obres més importants : Hermes amb Dionisi xiquet, Afrodita de Cnido, Apol•lo Sauròcton, i Afrodita d’ Arles.
• Lísip: - l’escultor favorit d’Alexandre el Gran -anuncia l’hel•lenisme posterior: -temes quotidians-major expressivitat- múltiples punts de vista (estereometria) a partir de diversos escorços (línees obliqües que creuen la composició) - cànon de huit caps (més esvelt) -e retrats individualitzats( Alexandre, Socrates...)
braços i cames en diferents angles respecte al pla, es projecten separant-se del cos
LISIP: - Obres més importants: Apoxiomen, Hèrcules Farnesi, Ares Ludovisi, Eurípides, Alexandre el Gran, Sòcrates, Eros amb l’arc.
• Escopes: 1. moviment ( composicions pràcticament helicoïdals) 2. gran expressivitat de rostres ( patetisme o sentiments exacerbats) boques entreobertes, ulls anhelants, ansiosos (pathos) - Obres més importants : Mènade, Meleagro, i decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs.
- barreja influència oriental ( colossalisme, monumentalitat, patetisme ) i tradició clàssica : ideal d'harmonia i proporcionalitat .exemplel'Afrodita de Melos o Milos- moviment intens (escorços complicats)- expressivitat extrema (trenca la serenitat i equilibri clàssic)
PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)
- teatralitat: gestos, postures, il.luminació...
- Continua el naturalisme ( no idealitzat- realisme),plasmació dels defectes físics, lleig... -Representen moviment intens (escorços - transmeten tensió i dinamisme ). - les composicions es compliquen (postures diverses)
PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)
Monumentalitat
NANS
VELLA EBRIA
AL.LEGORIA DEL NIL
càstig de Dirce o Bou FArnesi
- representació del volum( músculs fins al mínim detall) -abusen dels escorços.- els rostres es representen amb gran expressivitat: sentiments de sofriment i passió (pathos) de manera exagerada.
PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)
GAL MORIBUND
el sofriment
El Laocont i els seus fills
- Temàtica molt variada:-reinterpreten temes anteriors de forma dramàtica - retrats psicològics,els grups escultòrics, els temes trivials de la vida quotidiana, els temes grandiosos dels déus i herois en moments dramàtics - major importància al paisatge (especialment als relleus) -Es perd la unitat estilística de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o neoàtica, Pèrgam, Alexandria , Rodes...
PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)
gigantomàquia de l'altar de pèrgam
Gal suïcidant-se
retrats
El nen de l'oca
El nen de l'espina
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
-Escola d’Atenes o neoàtica: - és la que més elements clàssics manté i la menys teatral, afegint escorços, composicions piramidals i un especial gust pels retrats i el tema de les Afrodites o Venus. - obres més destacades: Tors Belvedere, Nen de l’espina, Afrodita de Doidalsas.
- destaca pel monumentalisme, el patetisme, i l’exotisme (temes de caràcter etnogràfic) - Obres més importants: Gal suïcidant-se, Gal moribund, Altar de Zeus.
Escola de Pèrgam
Escola de Rodes: - escultures monumentals i colossals, destacant el patetisme , la tensió i el moviment exacerbat. - Obres destacades: el colós de Rodes, la Niké o Victòria de Samotràcia, Bou Farnesi, o Càstig de Dirce i el Laocont i els seus fills.
Escola de Rodes
tècnica de la cera perduda
1) Es fa un motlle de fang. (2) Sobre el motlle s'aplica una capa de cera i s'hi adhereixen una sèrie de conductes de cera que permetran el pas del metall fos. (3) Aquesta figura de fang encerada es cobreix amb una altra capa de material refractari deixant al descobert les embocadures dels canals. (4) S'aboca el bronze fos pel forat superior (abeurador). Amb l'escalfor, la cera es fon i surt (es "perd") pels conductes inferiors. (5) Una vegada refredat, es trenca el motlle exterior, es tallen els conductes, que ara són de bronze, i amb un punxó s'esmicola la figura de l'interior (ànima) i s'extreuen les restes pels forats encara oberts. (6) Es tanquen els forats i es poleix el bronze.
-Escola d’Alexandria: - Destaca pel sincretisme entre els elements egipcis, orientals i grecs , i el gust per les al.legories monumentals i els temes “escabrosos” enans... - Obres més importants: Al•legoria del Nil i els seus afluents.
Altres obres hel.lenístiques importants: Venus de Milo o Afrodita de Melos, Nen de l’oca, Heracles Farnesi, Fauno Barberini, Hermafrodita....