Education Timeline
Gemma Guimerà Camello
Created on September 28, 2024
Over 30 million people build interactive content in Genially.
Check out what others have designed:
BEYONCÉ
Horizontal infographics
ALEX MORGAN
Horizontal infographics
ZODIAC SUN SIGNS AND WHAT THEY MEAN
Horizontal infographics
GOOGLE - SEARCH TIPS
Horizontal infographics
OSCAR WILDE
Horizontal infographics
NORMANDY 1944
Horizontal infographics
VIOLA DAVIS
Horizontal infographics
Transcript
01/1704
Portugal s’uneix a l’Aliança de la Haia
1704
Inici de les hostilitats de la guerra de la successió espanyola
05/1702
casament entre Felip V i Maria Lluïsa de Savoia a Figueres.
3/11/1704
Tractat de la Haia
7/9/1701
Felip V jura les constitucions catalanes
9/6/1701
Felip de Borbó, nou rei
11/11/1701
Mort de rei Carles II de la dinastia dels Àustries
1/11/1700
Successió Espanyola
Unió de forçes anglo-holandeses
17/4/1711
Carles III torna a entrar a Madrid
21/9/1710
Decret de Nova Planta del Regne de València
29/6/1707
Batalla de Almasa
25/4/1707
Carles III proclamat rei a Madrid
2/7/1706
Carles III jura les constitucions catalanes
7/12/1705
Conqueriment de Barcelona
09/1705
Atac a Gibraltar
20/6/1705
Successió Espanyola
Mort de l'emperador José I
Decret de Nova Planta
01/1716
Capitulació de Barcelona
18/9/1714
Assalt final a Barcelona
11/9/1714
Inici del setge de Barcelona
25/7/1713
Tractat de Pau d'Utrech
11/4/1713
l’Arxiduc Carles abandona Barcelona per ser coronat com a Emperador Carles VI
27/9/1711
Successió Espanyola
El tractat de La Haia de 1701 va ser un acord signat el 7 de setembre de 1701 pel qual Anglaterra, el Sacre Imperi Romà Germànic i les Províncies Unides dels Països Baixos s'unien en una aliança militar per fer front a la coalició formada per França i Espanya en la imminent guerra de successió espanyola.
Tractat de la Haia
Carles II d'Espanya, rei dels Àustries, va morir el 1 de novembre de 1700 sense deixebles. La seva mort va desencadenar una crisi successòria, ja que era l'últim monarca de la dinastia dels Àustries a Espanya. La falta de descendència va portar a la Guerra de Successió Espanyola, amb la disputa entre els diferents candidats al tron, principalment entre la família borbònica i els Habsburg. Aquesta guerra va trasbalsar Europa i va tenir un impacte durador en la política i les fronteres del continent.
Mort del rei Carles II sense descendència
Felip V va jurar les constitucions catalanes el 9 de setembre de 1701 per guanyar suport, però posteriorment va traïr les seves promeses.
Felip V jura les constitucions catalanes
El 17 d'abril de 1711, va morir l'emperador Leopold I d'Àustria, afectant la Guerra de Successió Espanyola. La seva mort debilità el suport a la causa antiborbònica, ja que el seu fill, l'arxiduc Carles, es convertí en emperador, desviant l'atenció dels Àustrics. Això contribuí a l'aïllament de Catalunya i, eventualment, a la derrota en 1714.
Mort de l'emperador José I
El 20 de juny de 1704, durant la Guerra de Successió Espanyola, va tenir lloc una batalla important coneguda com la batalla de Gibraltar. En aquesta data, les forces angloholandeses, comandades per l'almirall britànic Sir George Rooke, van continuar amb els seus esforços per capturar la ciutat de Gibraltar de les mans espanyoles.El 20 de juny, les tropes angloholandeses van dur a terme un atac per tal de debilitar les defenses espanyoles i preparar el terreny per a l'assalt definitiu. La batalla i les operacions que es van desenvolupar durant aquells dies van ser fonamentals per a la futura captura de Gibraltar, que finalment va ser aconseguida el 13 d'agost de 1704.
Atac a Gibraltar
Carles III, l’arxiduc Carles d’Àustria, va jurar les Constitucions Catalanes a Barcelona. Aquesta acció simbolitzava el compromís d'assegurar els drets i privilegis de Catalunya en el context de la Guerra de Successió Espanyola. La seva promesa va generar un ampli suport a la seva causa entre la població catalana, que veia en ell un defensor dels seus interessos davant el règim borbònic.
Carles III jura les constitucions catalanes
El 2 de juliol de 1706, l'arxiduc Carles d'Àustria va ser proclamat rei a Madrid durant la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta proclamació es va produir després de la conquesta de la ciutat per les forces austriacistes. La proclamació simbolitzava un intent de legitimitat davant la Casa Borbó i va generar un nou període de suport i esperança per part dels sectors que defensaven els drets i privilegis de Catalunya i la resta d'Espanya.
Carles III rei a Madrid
El primer tractat de pau que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola es va signar a Utrecht l'11 d'abril de 1713 i va marcar un moment especialment crític en la història d'Europa. Va posar fi a una sèrie de devastadores guerres confessionals i dinàstiques que havien costat milions de vides.
Tractat de Pau de Barcelona
El 27 de setembre de 1711, l'Arxiduc Carles va abandonar Barcelona per dirigir-se a Àustria, on seria coronat com a emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta decisió va marcar un moment decisiu en la Guerra de Successió Espanyola, ja que significava que la seva atenció es centraria en els assumptes imperials, debilitant el suport als catalans en la seva lluita contra la monarquia borbònica. Aquesta absència va contribuir a l'aïllament de Catalunya i a la seva eventual derrota.
Nou emperador: Carles III
El setembre de 1705, les forces aliades de l'arxiduc Carles d'Àustria van conquerir Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta victòria va ser crucial, ja que la ciutat era un bastió borbònic i el seu capturat va impulsar el suport a la causa de l'arxiduc a Catalunya i altres regions. La guerra continuaria fins al 1714, quan el tractat d'Utrecth va reconfigurar el mapa polític d'Europa.
Conqueriment de Barcelona
Al gener de 1704, un esdeveniment significatiu en la Guerra de Successió Espanyola va ser l'unió de les forçes angolholandeses per l'atac a Gibraltar per forces angloholandeses.
Atac de Gibraltar
La primera entrada a Madrid de l'arxiduc Carles, el 24 de desembre de 1706, va ser un esdeveniment significatiu, marcant el suport de la ciutat a la seva candidatura al tron.
Entrada de l'arxiduc Carles a Madrid
El 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona, el comandant de la plaça, el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, va obtenir una capitulació que garantia la llibertat de tots els defensors i de tots els fusellers de muntanya disseminats pel país, la tornada a casa dels soldats i la fugida a l’exili dels oficials prop de l’emperador Carles VI, on van exercir tant en la milícia com en l’administració.
Capitulació de Barcelona
A la matinada de l'11 de setembre, els borbònics llancen l'assalt final. L'atac es concentra al baluard de Santa Clara, defensat per tropes regulars i milícies locals, que no poden fer front res a una força de 10.000 assaltants.
Caiguda de Barcelona
Hereda el tro Felip d'Anjou, en comptes de l'Arxiduc Carles, i la desició no va satisfer a tothom
Nou heredetari del tro
Decret de Nova Planta
El Decret de Nova Planta, promulgat el 1716, va suposar la supressió de les institucions i els drets autonòmics dels territoris de la Corona d'Aragó per part de Felip V després de la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta norma va establir un sistema centralista i uniformitzador, que incloïa la imposició del castellà com a llengua administrativa i la integració dels territoris a la Corona de Castella.
El 30 de juny de 1713, es va convocar a Barcelona una Junta de Braços per decidir si Catalunya havia de sotmetre's a Felip V o continuar la guerra. Finalment, el 9 de juliol, es va proclamar la continuació del conflicte, malgrat les queixes de Felip V per la seva decisió.
Setge de Barcelona
Decret de Nova Planta
Va ser un decret promogut per Felip V d'Espanya el 29 de juny de 1707 en plena Guerra de Successió Espanyola, pel qual van quedar abolits els Furs i les institucions pròpies del Regne de València, així com els del Regne d'Aragó, que es regirien a partir d'aleshores pel dret general espanyol i quedaven sota l'autoritat central de la corona.
La batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, va ser una decisiva victòria borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, que va determinar el futur polític d'Espanya, consolidant el regnat de Felip V.
Batalla d'Almasa
Inici de la guerra
El maig de 1702 va marcar l'inici de les hostilitats en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això es va produir quan Anglaterra, que havia entrat a la guerra al costat de la coalició contra França i Espanya, va decidir declarar la guerra a França. La declaració de guerra va ser un pas crucial en el conflicte, ja que Anglaterra es va posicionar com un dels principals actors de la coalició, que incloïa també el Sacre Imperi Romà Germànic i les Províncies Unides dels Països Baixos. Aquesta guerra es va centrar no només en la successió del tron espanyol, sinó també en la lluita per l'equilibri de poder a Europa, en resposta a l'hegemonia que podrien aconseguir França i Espanya sota un mateix monarca, en aquest cas, Felip V de Borbó.